Els satèl·lits estan de moda.

Una tradició del MWC era el debat dels dilluns entre els consellers delegats de les quatre grans operadores europees, que tenia el valor afegit de la paritat entre gèneres. En aquesta edició s’ha trencat: a la tarda, Marc Murtra de Telefónica i Tim Höttges de Deutsche Telekom han repetit la cançó de l’enfadós, i han exigit als reguladors europeus un millor tracte que afavoreixi la concentració en grups més grans. Segons Murtra, és imprescindible per a la sobirania del continent, perquè es peca d'ingenu si es creu que els EUA i la Xina ens proporcionaran d’aquí a deu anys els seus models d’IA més avançats. Höttges ha introduït un element inèdit: ha reclamat als estats que apostin pels serveis digitals de les telecos europees, en comptes d’optar pel camí fàcil de contractar-los als hiperescaladors ianquis. Christel Heydemann (Orange) i Margherita Della Valle (Vodafone) s'han reunit el matí, i Della Valle ha anunciat una aliança amb Orange i Telefónica per desplegar conjuntament cobertura via satèl·lit capaç de competir amb l’Starlink d’Elon Musk, que a la tarda ha anunciat que començarà a difondre alertes d’emergència en llocs sense cobertura. GSMA Intelligence diu que el 80% dels operadors mòbils ja tenen acords amb alguna xarxa de satèl·lits per complementar el servei en zones sense cobertura.

]]>

El Galaxy S25 Edge de Samsung i l'iPhone Air d’Apple presumeixen de ser els telèfons de format convencional més prims del mercat actual i sobre el paper ho semblen: 5,8 mil·límetres el primer i 5,6 el segon. Ara bé, aquestes xifres tenen trampa, perquè només compten el cos principal i ignoren els bonys de les càmeres que sobresurten pel darrere. Si sumem aquests bonys, el Samsung fa 10,0 mm en total (5,8 + 4,2 mm de càmeres) i l'iPhone en fa 11,3 (5,6 + 5,7 mm), tots dos més gruixuts que molts mòbils normals. Però a qui li importa la realitat quan tens un eslògan atractiu?

]]>

El mercat dels smartphones viu en constant competència entre els fabricants, que busquen noves maneres de destacar. Una tendència que està sorgint amb força és la de crear telèfons cada cop més prims. Aquesta estratègia no respon a cap demanda explícita dels consumidors, sinó que es tracta d’una tàctica deliberada per establir una identitat única en un panorama saturat.

]]>

Samsung ha presentat aquesta setmana la nova generació dels seus telèfons emblemàtics, els Galaxy S25, en què les especificacions tècniques del hardware perden protagonisme davant l'evolució del programari, especialment en l'àmbit de la intel·ligència artificial generativa (IAG).

]]>

Rebeu missatges amenaçadors que us avisen de l’emmagatzematge del mòbil? Alguna vegada heu volgut ensenyar una foto i heu hagut de fer scroll durant minuts fins a trobar-la? Si al llarg dels anys heu acumulat gigabytes de fotos, racionalitzar la biblioteca de fotos i prescindir d’aplicacions i fitxers innecessaris us pot ajudar a recuperar espai al dispositiu. Aquí teniu una guia per fer-ho utilitzant eines gratuïtes que segurament ja teniu al mòbil.

]]>

Fa menys d’una dècada, gastar més de 1.000 euros en un telèfon mòbil era una excentricitat, sobretot perquè els únics models d’aquest preu eren els de luxe, reservats a gent molt rica amb ganes d’aparentar. Tanmateix, l’any 2017 tot va canviar, quan Samsung va treure el Galaxy Note 8 i Apple l’iPhone X uns mesos després. Des d’aleshores, gràcies al pagament a terminis i a les promocions, i malgrat que els telèfons actuals de gamma mitjana són molt competents, el segment premium de la telefonia mòbil és el que creix més al món. En bona part, impulsat per les propostes de Samsung i Apple. Avui revisem dos models estrella de les dues marques, que coincideixen només en una cosa: costen 1.200 euros.

]]>

Uns 1.500 empleats de la planta que el gegant tecnològic sud-coreà Samsung Electronics té a l'estat de Tamil Nadu, a l'Índia, porten 11 dies de vaga, cosa que ha provocat importants interrupcions en la producció, segons informa la BBC. La planta, que és a la ciutat de Chennai, és una de les dues que la multinacional té a l'Índia i està dedicada a la producció d'electrodomèstics. Aporta un terç dels ingressos de Samsung a l'Índia, aproximadament uns 12.000 milions de dòlars (més de 10.700 milions d'euros).

]]>

Potser sou dels que fa anys vau abandonar el rellotge de polsera perquè ja us anava bé mirar l’hora a la pantalla del mòbil. És possible que més endavant decidíssiu recuperar-lo, però ara en una variant connectada, precisament per no haver de treure l’smartphone de la butxaca o la bossa amb cada trucada o notificació. No esteu sols: cada any es venen al món més de 150 milions de rellotges intel·ligents. I si el vostre no és del tipus minimalista, probablement ja heu comprovat que haver-ne de carregar la bateria tan sovint és incompatible amb l’aspiració de monitorar la vostra salut a totes hores, fins i tot mentre dormiu. Afortunadament –ehem–, la indústria tecnològica arriba al rescat amb una solució: els anells connectats, farcits amb els mateixos sensors d’activitat i salut que els rellotges, però amb molta més autonomia gràcies a l’absència de pantalla.

]]>

El jove Lee Byung-chul feia setmanes que tenia marcat l'1 de març del 1938 al calendari. Aquell dia va llevar-se d'hora, va sortir de casa i va plantar-se davant d'un edifici rectangular de tres plantes situat al centre de Daegu, avui una de les ciutats més importants de Corea del Sud. A la façana hi penjava el cartell que ell mateix hi havia fet col·locar uns dies abans. S'hi podia llegir "Samsung" –tres estrelles, en català–, el nom de la botiga que estava a punt d'inaugurar. Lee Byung-chul havia invertit un bocí de la fortuna familiar en posar en marxa un negoci enfocat a vendre, exportar i importar tota mena de productes alimentaris de la zona: des de fideus coreans fins a peix assecat, fruita i begudes alcohòliques. Aleshores encara no sabia que acabava de posar la primera pedra d'una companyia que, 85 anys més tard, facturaria prop de 30.000 milions d'euros i seria una de les marques més poderoses en un munt de sectors, com el de l'electrònica de consum, el de la construcció naval i el de les finances. Com s'ho va fer?

]]>

Ningú no ho diria, ara que estem acostumats a telèfons amb pantalles de més de sis polzades, però la d’aquell primer iPhone-que-va-revolucionar-els-mòbils l’any 2007 era de només tres polzades i mitja, i els fins aleshores omnipresents models de Nokia que va desplaçar eren encara més petits i prou servei que ens feien. D’aquí que l’atribut més destacable del Galaxy Z Flip 5 que Samsung ha presentat aquest dimecres a Seül sigui precisament la pantalla exterior de 3,4 polzades, que ha de permetre a l’usuari fer moltes operacions sense haver de desplegar l’aparell i captar nous compradors que fins ara no trobaven prou pràctic un telèfon intel·ligent desplegable si igualment calia obrir-lo per a gairebé tot.

]]>

Després d’una dècada promocionant la tecnologia LCD en els seus aparells de mida més grossa, Samsung, el principal fabricant mundial de televisors, s’ha rendit a l'evidència i des de fa uns mesos ven també models amb pantalla OLED. El motiu: deixen més marge de negoci, sobretot els de gamma alta amb pantalla de 55 i més polzades.

]]>

Samsung, la primera marca mundial en vendes de telèfons mòbils, va despatxar l’any passat gairebé 261 milions d’unitats. Apple, la segona, en va vendre 226 milions, un 13% menys. Sobre el paper la diferència no és tanta, però les dues firmes tenen pocs punts en comú... a banda, esclar, del fet que els telèfons de la segona contenen molts components fabricats per la primera.

]]>

L’any passat es van vendre al món 1.210 milions de smartphones, la xifra més baixa des del 2013. Segons la consultora IDC, la caiguda interanual del 18,3% registrada el quart trimestre va ser la més gran de la història i no s’espera que el mercat es recuperi fins a finals del 2023 en el millor dels casos. La inflació i la incertesa econòmica fan que els consumidors estiguin trigant una mitjana de 40 mesos a canviar el telèfon per un de nou.

]]>

Aquesta setmana s’han succeït els congressos per a desenvolupadors de tres gegants de la tecnologia: Meta insisteix en jugar-s’ho tot als universos virtuals; Microsoft també els abraça, però amb més prudència, i Samsung aposta per explotar la seva omnipresència en les llars de tot el món.

]]>

La venda de smartphones al món va créixer molt poc l’any passat, entre l’1 i el 4%, respecte a un 2020 desastrós per la pandèmia en què el mercat ja va caure el 10%. Durant la primera meitat del 2021, les vendes de telèfons havien anat prou bé, amb un creixement del 13%, però a partir de l’estiu es van estroncar per la manca de components amb què els fabricants es van trobar. El darrer trimestre del 2021 va ser encara pitjor, amb vendes del 8% per sota de les del mateix període del 2020, que tampoc havia estat precisament gloriós.

]]>

La nova sèrie Galaxy S22 la formen tres aparells però, com veurem després, en realitat són dos més un. Centrem-nos primer en les característiques comunes: tots tres Galaxy S22 són compatibles amb les xarxes 5G, surten amb el sistema Android 12 més la capa OneUI 4.1 que hi afegeix la marca i són els primers a fer servir el nou processador Exynos 2200 de la mateixa Samsung, fabricat amb un procés de quatre nanòmetres. A banda d’un increment d’un 5% en potència de càlcul respecte als Galaxy S21 de l’any passat –que he verificat en proves preliminars–, prometen un 40% més de potència gràfica que permetrà executar videojocs amb traçat de raigs (ray tracing), una funció que fins ara només és possible en una videoconsola.

]]>

El rumor que portava mesos circulant s’ha confirmat: Samsung renuncia aquest any al seu tradicional llançament en ple mes d’agost d’un nou model de smartphone Galaxy Note. Un dels motius que s’havien apuntat era conjuntural: l’escassetat de xips que afecta molts sectors industrials. Però l’autèntica raó és més estratègica: en un mercat dominat pels telèfons amb pantalla grossa, els Note ja no aporten cap diferència i, d'altra banda, la marca coreana ja ha incorporat el seu altre atribut distintiu, el llapis tàctil S-Pen, al model Ultra de la gamma Galaxy S21.

]]>

Després de la descafeïnada IFA híbrida del setembre passat a Berlín, la primera edició totalment virtual del Consumer Electronics Show (CES), que tradicionalment té lloc a Las Vegas, ha sigut una nova ocasió per comprovar com afecta la pandèmia els grans salons internacionals de tecnologia. Al CES d’aquest any hi han exposat menys de la meitat de les 4.400 empreses que van fer-ho al del 2020 i el format telemàtic ha dificultat fer-nos una idea de conjunt sobre l’estat de la indústria, però sobretot hi hem trobat a faltar els expositors més modestos, aquells que solen estar al fons dels pavellons i sovint mostren els productes més innovadors, encara que la majoria no arribin mai a materialitzar-se comercialment. Sospito que tant l’organització com les empreses del sector creuen els dits per tornar l’any que ve a la fira presencial de sempre.

]]>

La frenada en sec de l’activitat comercial al començament de la pandèmia va causar una caiguda històrica de les vendes de dispositius electrònics no relacionats amb el teletreball, com els televisors. Durant els primers mesos es van registrar disminucions del 50% respecte a l’any passat i les marques preveien tancar aquest 2020 amb un descens interanual del 30%. Abans de l’estiu, però, la tendència es va invertir: els consumidors van optar per dedicar a equipar la llar els recursos que no es gastaven a fora, i les vendes de televisors han crescut un 30% entre el juny i l'octubre, fins al punt que ara es confia acabar l’any havent venut a l’estat un 10% més d’unitats que el 2019.

]]>