La invasió russa d'Ucraïna i l'abandonament dels EUA de Donald Trump de la defensa d'Europa ha obligat els partits a posicionar-se sobre quina ha de ser la política en defensa. A Catalunya, com a l'Estat, les forces d'esquerres no són partidàries d'incrementar el pressupost en aquest àmbit, com tampoc de recuperar el servei militar obligatori. Quin és, però, el posicionament de cada formació de l'arc parlamentari català sobre els principals reptes que afronta el vell continent?

Una tendència creixent de la política europea és la desaparició del centre, que, a mesura que els bipartidismes clàssics s’anaven desdibuixant, havia jugat un rol determinant en la construcció de les majories de govern, completant els vots del bloc guanyador, i generalment, però no sempre, decantant-se cap a la dreta. A França, els partits de centre afavorien les majories gaullistes, quan l’ombra del general de Gaulle s’havia esvaït. I, a Europa en general, els petits partits de centre pivotaven per inclinar la balança a favor del que arribava primer.

Ciutadans es va quedar sense representació en les eleccions catalanes del 12-M, també en les eleccions europees del 9-J, i ja havia quedat fora del mapa polític espanyol tant en les institucions estatals com en la resta d'autonomies. De fet, també es va acomiadar de la seva última seu a Barcelona, situada a la ronda Sant Pau, per estalviar diners. Mort políticament, va decidir a l'octubre mantenir l'estructura i intentar ressuscitar a l'Estat amb el navarrès Carlos Pérez-Nievas al capdavant. La direcció catalana del partit encara s'ha de triar, però segons ha pogut saber l'ARA, ja hi ha un candidat que es presentarà a les primàries del febrer, sense que ningú més hagi fet el pas: serà un català de la Franja de Ponent, Héctor Amelló Montiu.

En l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B, Esquerra es va negar a publicar els contractes amb els seus proveïdors, entre els quals Relevance, l'empresa afí que pagava els militants del partit perquè fessin accions de contracampanya. Ara bé, què fan la resta de les formacions polítiques? Fan públiques les relacions amb els seus proveïdors? Segons tots els experts consultats, aquesta és informació que la llei de transparència catalana obliga a publicar a les organitzacions polítiques, ja que coincideixen a dir que són dades necessàries per a la fiscalització i la "prevenció de la corrupció". Doncs bé, ERC no és l'única formació que no compleix el que diu la norma; Junts tampoc comunica els seus proveïdors, ni el PP i Vox a Catalunya. I Aliança Catalana tampoc, tot i que assegura que només té dos contractes de lloguer de les seves seus i tampoc detalla els seus proveïdors. De fet, no han facilitat aquestes dades malgrat que l'ARA els hi ha sol·licitat a través d'una sol·licitud a la Sindicatura de Comptes.

Setembre és el mes en el qual moltes famílies acaben de decidir quines extraescolars faran els seus fills durant el curs que comença. I segurament, en moltes llars, ha estat sobre la taula la possibilitat de fer futbol. Aquest és encara l’esport triat per més infants –especialment nens, però cada cop més nenes–. A la ciutat de Barcelona, per exemple, una de cada quatre llicències esportives registrades en el curs 2023/24 pel Consell de l’Esport Escolar de la ciutat (CEEB) correspon a futbol 5, i a futbol 7 es van registrar més d’un miler de llicències més.

Una campanya electoral està farcida d’actes, alguns més grans, altres més discrets, però un acte important per a tots és el de tancament. Quin lloc han triat els partits per realitzar els últims mítings abans de votar? Prefereixen anar a llocs on tenen arrelament per assegurar-se l’èxit de l’acte o prioritzen acudir on tenen més marge per créixer?

Convergència havia arribat a superar els 40.000 militants i el PSC els 30.000, però les xifres ja fa temps que són molt més modestes a Catalunya. Avui els socialistes, amb poc més de 12.000, ocupen la primera posició del rànquing, amb els comuns no gaire lluny, i cap altra formació arriba als 10.000 militants. Els afiliats segueixen sent la base dels partits: en són els quadres, ocupen els òrgans de direcció i en la majoria dels casos aporten uns recursos necessaris per fer quadrar els balanços. Però quant costa afiliar-se a un partit a Catalunya? La mitjana és de 7 euros mensuals.

La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

947 resultats només a Catalunya, a més de tots els titulars que deixen les eleccions municipals i autonòmiques a l’Estat, fan necessari un intens exercici de resum a banda del desenllaç a Barcelona. L’intentem fer explicant-vos 10 titulars destacats d’aquestes eleccions municipals.

A escola, quan trèiem un 4,5 d’alguna assignatura, anàvem al despatx del professor a pregar perquè ens l’aprovés. De vegades hi havia circumstàncies atenuants que feien possible esborrar el maleït “insuficient”. Si l’actitud a classe era bona, si havies demostrat que t’hi esforçaves, si la resta de notes eren bones, el professor podia mostrar-se magnànim i aprovar-te, prèvia promesa de redoblar els esforços de cara a la següent avaluació, o a canvi d’entregar un treball per arrodonir la nota.

La Fiscalia atribueix a Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer i exgerent de Convergència respectivament, la màxima responsabilitat en el cas del 3% de l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Com en la resta de grans casos de corrupció dels partits, els encausats no són els seus líders, sinó alts càrrecs que no eren a la primera línia política, però que controlaven les finances de les formacions. Ells són els que acaben pagant els plats trencats ingressant a la presó o havent d'assumir les multes. Ara la trama de finançament il·legal de CDC a través de les comissions del 3% en obra pública està pendent de judici, però abans ja s'ha anat repetint el mateix patró en els principals casos de corrupció a Catalunya i Espanya.

Quan el seu cap li encarregava una tasca, Bartleby, l’escrivent de la novel·la breu de Herman Melville, es limitava a contestar: “Preferiria no fer-ho”. Emprava un to molt educat, però portada a l’extrem la seva actitud acabava distorsionant i deixant sense utilitat les regles del joc. En l’arena política, aquesta conducta podria assimilar-se a la de l’abstencionista, que davant l’opció de participar en el procés de presa de decisions s’estima més quedar-se a casa. Un comportament que, curiosament, també existeix entre els militants dels partits, que segons els experts cada vegada són menys arreu d’Europa i, a més, els que hi són sovint eviten participar en els processos interns.

Llistes tancades. Sancions al reglament dels partits per als que critiquin públicament la cúpula. I la lleialtat a la direcció com a element clau per tenir una llarga trajectòria política. Tot i així, en les últimes setmanes s’han vist exemples de polítics que han portat la contrària al seu partit. Un dels casos més paradigmàtics és el de la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, que, després de publicar un llibre molt crític amb la direcció, va abstenir-se en la votació del polèmic candidat Enrique Arnaldo com a nou magistrat del Tribunal Constitucional, tot i que era l’aposta del seu partit. Amb ella, onze diputats d’Unides Podem i el PSOE també van trencar la disciplina de vot i van pronunciar-s’hi en contra: un dels quals, el socialista Odón Elorza, va revelar públicament el seu vot dissident. Què implica ser un diputat díscol en l’era dels partits verticals?

Els sindicats CCOO, UGT i Intersindical-CSC, entitats com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), l'ANC o Òmnium Cultural, i els partits CDC, ERC, PSC, ICV i CUP impulsen una manifestació per al 29 de maig amb el lema "Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real", segons han anunciat aquest dijous en roda de premsa.

Avui Antoni Bassas analitza el cansament dels ciutadans davant les pròximes eleccions espanyoles, amb els vells partits espanyols lluitant per conquistar el poder i els nous lluitant per conquerir-lo.

La BBC ha tingut accés a una investigació que conté evidències del fet que diversos tenistes d'elit van arreglar partits de Grand Slam, com Wimbledon. Segons indica, durant els últims 10 anys "16 jugadors que han estat entre els 50 millors del món han estat assenyalats davant la Unitat d'Integritat del Tenis (UIT) [un òrgan anticorrupció creat el 2008] per sospitar que havien participat en partits arreglats".

El Barça Lassa de bàsquet encara una nova jornada de Lliga Endesa amb Joan Carles Navarro com a gran protagonista. El capità blaugrana arribarà als 621 partits en Lliga amb la samarreta barcelonina davant el Movistar Estudiantes (13.00 hores, C+ Deportes 2), xifra que iguala la marca de Rafa Jofresa amb la Penya com el jugador amb més partits amb un mateix club de bàsquet estatal (l'actual Lliga Endesa i les antigues ACB i Lliga Nacional).

L'Estat repartirà més d'11,8 milions d'euros als partits que han obtingut representació a les Corts. El més beneficiat serà el PP, que amb un total de 247 parlamentaris entre el Congrés i el Senat, rebrà 5'8 milions d'euros. En segona posició, el PSOE, que ha obtingut 137 parlamentaris, rebrà 2,9 milions. La caiguda del suport als grans partits i la rebaixa de la subvenció -465 euros menys que el 2011- fa que l'ajuda sigui sensiblement menor per a PP i PSOE.