Dos accidents de tren amb 46 morts i caos ferroviari a Catalunya. Aquestes eren les dues qüestions sobre les quals aquest dijous, el ministre de Transports, Óscar Puente, havia de donar explicacions al Senat forçat pel Partit Popular. Una compareixença que ha anat sobre el guió previst —el ministre ha defensat la seva gestió—, però que, de mica en mica, ha anat pujant de to. Segons Óscar Puente, ni l'accident d'Adamuz, amb 45 víctimes mortals, ni el de Gelida, amb un maquinista mort, han tingut a veure amb el manteniment de la xarxa ferroviària que fan Adif i el seu ministeri. Ara bé, en el cas del caos dels trens catalans els darrers dies el titular de Transports ha fet autocrítica. "Rodalies és un servei pèssim, però estem treballant per corregir-ho", ha reconegut el ministre en resposta al senador de Junts Eduard Pujol, amb qui ha tingut un debat tens després que el juntaire li hagi reclamat diverses vegades la dimissió. "No soc sord, no cal que em digui més vegades que dimiteixi", ha replicat el ministre.

El tall de l'AP-7 provocat per l'accident ferroviari de Gelida pot durar dies, expliquen des del Servei Català de Trànsit, i és una incidència que no només afecta la mobilitat de les persones, sinó que impacta de ple en el sector del transport i la logística, no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat. L'AP-7 és la principal via que canalitza el trànsit de mercaderies d'Europa cap a la península Ibèrica i d'Espanya –i fins i tot de gran part del Magrib– cap a Europa. De fet, aquesta via forma part d'un corredor qualificat de prioritari per la Unió Europea. I, a més, Catalunya aporta més del 25% de les exportacions espanyoles, una gran part de les quals surten per aquesta autopista.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha vingut a Barcelona a donar un missatge de calma. "Hi ha diners i hi ha moltes obres en marxa", ha dit en una trobada amb empresaris al Cercle d'Economia, abans de desgranar les principals accions i inversions que el seu ministeri té previstes a Catalunya; algunes de tan complicades i històriques com el traspàs de Rodalies, l'ampliació de l'aeroport o la millora dels accessos al port.

Un nou acord polític, aquesta vegada entre Junts i el ministeri de Transports, ha tret del calaix un vell projecte d'infraestructures que feia dues dècades que estava arxivat. Una delegació del partit de Carles Puigdemont ha anunciat aquest dijous al migdia des del Prat de Llobregat que han tancat un acord amb el govern espanyol per "desbloquejar" la connexió de l'aeroport amb l'alta velocitat ferroviària.

Per a Carinsa, la companyia catalana dedicada a crear, produir, distribuir i comercialitzar aromes per a l'alimentació humana i begudes, alimentació animal i fragàncies per a detergents i cosmètica, el problema no són pas els aranzels imposats pels EUA, un cop els deixa ara com ara en el 10% en lloc del 20%. A més, per a aquesta empresa les vendes a la primera potència mundial no arriben al 5% del total. Però els amoïnen els efectes que aquesta guerra comercial pot tenir més a mitjà que a curt termini.

L'auditoria interna que va posar en marxa el ministre de Transports, Óscar Puente, el març passat arran del cas Koldo, s'ha publicat aquest divendres i ja té, d'entrada, dues víctimes: els dos alts càrrecs del ministeri imputats en el cas i que fins ara continuaven desenvolupant les seves funcions. En una compareixença a petició del PP aquest divendres al Senat, el ministre ha anunciat el cessament del subsecretari actual del ministeri de Transports, Jesús Manuel Gómez, i del director general de gestió de persones d'Adif, Michaux Miranda.

Després de més de 20 anys al capdavant de l'Ajuntament d'Irun, el socialista José Antonio Santano fa el salt al govern central. I ho fa a uns dels ministeris que més en el punt de mira està dels territoris: el de Transports. Santano és des d'aquest dimarts el nou secretari d'estat de Transports i Mobilitat Sostenible i, entre altres fronts, tindrà el de la negociació del traspàs de Rodalies a la Generalitat, tal com PSOE i ERC van acordar.

Un divendres a dos quarts de deu del vespre. Àrea de servei del Montseny de l’AP-7 en direcció a França, a l’altura de Llinars del Vallès. Desenes de camions s’amunteguen per tot arreu. El pàrquing està desbordat i des del moment que se surt de l’autopista, fins i tot en el carril d'accés a l'àrea de servei, qualsevol conductor topa amb camions a les vores de la carretera, encara que estigui prohibit. És una estampa que es repetirà al cap de poc a les àrees de servei de la Selva, a Maçanet; del Gironès, a Riudellots; i de l’Empordà, a l’altura de Garrigàs. Un col·lapse de camions en paral·lel a l’augment –de fins a un 40%– del trànsit d’ençà de la fi dels peatges, però que s’arrossega des de fa cinc anys –amb el llarg parèntesi de la pandèmia, que el va diluir–. Es tracta de la conseqüència directa de la prohibició de circulació de camions de gran tonatge a la N-II des del 2018. Des de llavors, els pàrquings habituals en restaurants de carretera per al descans s’han esborrat i s'han multiplicat les aglomeracions en àrees de servei i polígons pròxims.

El transport ferroviari de mercaderies és l’assignatura pendent de la sostenibilitat. I el més preocupant és que en els últims 15 anys no s’ha produït cap augment de la quota de mercaderies per tren en el conjunt de la Unió Europea. La manca d’inversió en infraestructures es focalitza a Girona en els retards de la remodelació de la terminal intermodal de Vilamalla (que ni l’aposta d’Amazon per la zona ha aconseguit agilitzar) i en la impossibilitat de les empreses de carregar contenidors directament al tren. L’empresa LC Paper, amb seus a Besalú i Fornells de la Selva, ha trobat una solució que li estalvia 67 quilos de CO₂ per tona de paper i li suposa un estalvi econòmic enfront del transport directe amb camió fins al Regne Unit. La fórmula que utilitzaven fins ara era el camió fins a l’estació de mercaderies del Morrot, al port de Barcelona, i d’allà amb tren fins al port de Bilbao per arribar a Liverpool. Algunes vegades es veuen obligats a anar directament fins a Birmingham amb camió, l’opció logística que resulta més cara i contaminant.

El calendari electoral ha accelerat les tramitacions i els anuncis en relació amb la R3 de Rodalies, que fa més de quaranta anys que espera el ja històric desdoblament. El govern espanyol té previst anunciar aquest dilluns la licitació de l'estudi informatiu per poder tirar endavant la segona via al tram entre la Garriga i Centelles, per valor de 665.000 euros.

Bones notícies per als usuaris de Rodalies i per als passatgers dels trens regionals de Tarragona i Lleida. Després de 19 dies d'alteracions en el servei, la R2 Sud ha tornat a la normalitat. Els tècnics d'Adif (l'empresa pública gestora de les infraestructures) han donat per solucionada la incidència de l'1 de maig, que va afectar el sistema de senyalitzacions d'aquesta línia i va limitar l'operativa a només tres trens per hora. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, un "nou episodi de caos al ferrocarril català" que, calcula, ha afectat un milió de desplaçaments i ha fet perdre 60.000 jornades laborals. En aquest sentit, entre els usuaris que esperen aquest dissabte a les andanes hi continua havent un clima de desconfiança en el servei, que, diuen, falla contínuament.

Pols dels sindicats del transport al canceller alemany, Olaf Scholz. La primera gran vaga a Alemanya en tres dècades ha paralitzat aquest dilluns els trens de llarga distància i regionals, i s'ha deixat sentir també, tot i que de manera més desigual, en aeroports, ports i carreteres. Els ferrocarrils han estat els més afectats, amb una aturada completa dels trajectes llargs, i en el sector aeri aeroports com els de Frankfurt i Munic han hagut de cancel·lar més de la meitat dels vols, mentre que el de Berlín funcionava pràcticament amb tota normalitat. Un seguiment desigual del que s'ha definit com a "vaga d'advertència", convocada pels dos grans sindicats del transport públic alemany per reclamar un augment del 10,5% en els salaris dels treballadors.

Fa vint anys que se'n parla i els estudis bàsics s'han engegat diverses vegades, però les obres del soterrament de les vies al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat no acaben d'arribar per més que s'anunciïn. Aquest divendres ha tornat a passar: la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la socialista Raquel Sánchez, s'ha reunit amb l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, per garantir de nou que "ara sí que faran possible el soterrament". L'alcaldessa, també socialista, ha afegit a més que entén l'escepticisme dels veïns, però que "aquesta vegada va de debò".

La fabricació per part de la companyia CAF de la nova flota d'amplada mètrica per a Renfe patirà un retard d'entre dos i tres anys, a causa d'un error als gàlibs de la infraestructura a la declaració sobre la xarxa d'Adif, en funció dels quals s'anaven a construir els trens. De fet, s'ha detectat que, amb les mesures publicades a la declaració sobre la xarxa, els trens no cabrien en determinats trams de la infraestructura. Això va fer aturar el procés d'inici de la seva fabricació i va començar la recerca de la millor solució, segons un informe d'Adif, Renfe i l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF).

La Plataforma en Defensa del Transport ha decidit aquest dimarts suspendre l'aturada indefinida que va començar fa dos dies i ha desconvocat tots els actes que hi havia previstos amb motiu de la protesta. La raó és el "nul seguiment" de les mobilitzacions amb les quals una organització minoritària del sector buscava denunciar l'incompliment de la llei que prohibeix treballar a pèrdues.

El Port de Barcelona estudia la viabilitat de construir una planta de biometà, que es generaria a partir dels residus orgànics recollits dels vaixells i altres procedències. Aquesta planta permetria cobrir amb combustibles verds una quarta part del total de carburants que el port subministra actualment als vaixells que hi fan el seu proveïment.

Els transportistes han decidit convocar una aturada indefinida a tot l'Estat per denunciar l'incompliment per part dels seus clients, els carregadors, de la llei que prohibeix treballar a pèrdues, així com la falta de control del govern espanyol del compliment d'aquesta normativa. Rere l'aturada indefinida hi ha la Plataforma en Defensa del Transport, una organització minoritària al sector que ja va convocar les últimes mobilitzacions del març.

Un terç dels diners que el ministeri de Transports té previst gastar a Catalunya l'any que ve es destinaran a "millorar Rodalies". "És on concentrem més esforços", ha promès la ministra del ram, Raquel Sánchez, que aquest migdia ha presentat els comptes a la Delegació del govern espanyol a Barcelona. En total, el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que també inclou la cartera d'Habitatge, té previst destinar 2.980 milions d'euros durant el 2023 a Catalunya entre inversions directes i transferències: d'aquests, 1.012 milions aniran a parar a Rodalies.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat aquest dimarts un embargament de la importació de carbó procedent de Rússia com a part de la cinquena ronda de sancions europees per l'atac a Ucraïna. Però les sancions, de moment, no afectaran el petroli ni el gas rus per les diferències que tenen sobre aquest punt els Vint-i-set.