Laura Grau (Blanes, 1995) s’ha consolidat en els darrers anys com una de les comunicadores i creadores de contingut en català amb més presència a les xarxes. Després de passar per RAC105, Catalunya Ràdio i iCat, ha construït un espai propi des d’on aborda qüestions socials que li preocupen i també parla sobre cultura popular, amb una atenció especial al món dels castells. Hores després de l’entrevista, Grau s'ha posat en contacte per afegir un detall que havia oblidat de destacar: li encanta el tinto de verano, tot i que el seu nom en català –còctel negre d'estiu– no li ha acabat de convèncer.

La transcendència del partit Catalunya-Palestina de dimarts que ve, cridat a convertir-se en un clam contra el genocidi a Gaza, s'explica també amb un fil històric que l'uneix a l'Olimpíada Popular del 1936. L'esperit d'aquells jocs antifeixistes, que van quedar frustrats per l'esclat de la Guerra Civil, ressonarà al mateix escenari on s'havia de jugar la competició: l'Estadi Olímpic de Montjuïc. I el paral·lelisme entre les dues iniciatives prendrà forma, també, fora del terreny de joc: una de les colles de cultura popular que participaran en la prèvia del partit, la Joves Xiquets de Valls, culminarà simbòlicament l'actuació que fa gairebé noranta anys les bombes van aturar. A més, ho farà amb un casteller palestí.

Les colles universitàries commemoren aquest curs trenta anys, des dels seus primers passos a la Universitat Autònoma de Barcelona, en un gran estat de forma. Des dels inicis més escèptics a la plena consolidació, el món casteller universitari ha sigut una gran porta d’entrada per a persones que mai havien fet castells i que s’han acabat incorporant a colles convencionals. Un estudi del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) plasma com dues terceres parts dels que entren en colles universitàries mai havien fet castells.

El director del Museu Arqueològic de Catalunya, l'historiador Jusèp Boya i Busquet, recomana Vinyes de sang (La Campana, 2023), d'Àngels Dalmau. La novel·la relata un crim que té lloc a Vilafranca del Penedès durant la diada castellera de Sant Fèlix, quan els Verds descarreguen un 3 de 10 amb folre i manilles. De fet, al llibre hi tenen molta importància tant les tradicions populars com les vinyes. Les tradicions tenen la seva part positiva i negativa. La novel·la deixa entreveure un masclisme ancestral i el secretisme perquè el crim està relacionat amb les nissagues més importants de Vilafranca, molt lligades al món vinícola. A l'inici de Vinyes de sang també hi ha una agressió sexual, que és fonamental per entendre tot el que viurà la seva protagonista després.

La recuperació castellera després de la pandèmia ha sigut dura. Les colles més potents han tingut més força per sobreposar-se a la situació i mantenir un bon nivell. Per sota, però, una gran majoria de colles han tingut més dificultats per adaptar-se a la nova situació: canvis de canalla, recuperació la massa social i renovació de castellers. Després d’anys complicats, aquest inici del 2024 mostra un panorama casteller molt més positiu amb colles a tots els nivells que estan superant els registres d’aquestes últimes temporades.

La Mercè d'aquest any té com a ciutat convidada Kíiv, la capital ucraïnesa, en un gest d'agermanament simbòlic amb un país que viu sota les bombes russes des de ja fa més d'un any i mig. El calendari d'activitats ja ha començat, però el pregó d'aquest divendres de l'escriptora Najat El Hachmi marca l'inici formal de la festa grossa de Barcelona, amb el permís de santa Eulàlia. Aquí teniu les principals propostes, una petita guia per poder escollir entre l'oferta diversa.

Dimarts, La Xarxa de Comunicació Local emetia la diada castellera de Tots Sants des de Vilafranca del Penedès. Aquesta jornada hi havia la possibilitat d’explicar una gesta inaudita: que els Castellers de Vilafranca aixequessin per primera vegada a la història el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Una construcció mai vista fins ara i que garantia un espectacle trepidant, ple de suspens davant d’un desafiament tan difícil com valent.

“Això abans no es veia”, diu l’Helena Llagostera observant com una jove mare asseguda en una cadira adorm el nadó en braços. El pare, jove i fort, acaba de participar en un assaig de la Colla Joves Xiquets de Valls i torna de seguida amb la seva família per comprovar si la petita dorm. És una escena dolça, quotidiana i que il·lustra com han canviat les colles castelleres. L’assaig és al vespre d’un dia entre setmana i a pocs metres d’aquesta família, a la sala del costat, hi ha una vintena de nens que no pensen dormir. N’hi ha que s’enfilen amb gran agilitat, però la majoria només s’empaiten, corren i salten. Alguns són els fills de Llagostera, l’experimentada castellera que s’ho mira atentament: “Abans als assajos només venien els nens que pujaven als castells, però tot això ha canviat. Ara a les colles també venen les dones, i com que els nens no es poden quedar sols a casa els porten aquí, encara que no acabin pujant mai”, explica. La presència de la dona en aquest món ha permès estirar els castells molt més amunt i ha comportat també un ambient cada cop més familiar dins les colles. 

Amb 70 colles que ja han sortit a plaça aquest any i amb la gamma alta de vuit pràcticament feta al complet, el mes de juny té una gran cita en les diades de Sant Joan de Valls i Tarragona. Alhora, destaquen altres actuacions com la Diada del Pati o la festa major de Cornellà.

L’últim cap de setmana de maig ha sigut el més prolífic en la gamma de castells de vuit, amb cinc construccions. D’entre aquestes destaca el 7 de 8 dels Minyons de Terrassa –el primer que es veu des de la represa–, el 5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el 4 de 8 amb agulla dels Castellers de Vilafranca.

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de gaudir d’una exhibició castellera, acompanyada d’uns amics italians que no n’havien vist mai cap. Com que es tracta de persones sensibles i inquietes, no van parar de fer-nos preguntes que, pobres de nosaltres, miràvem de respondre amb més o menys encert.

La temporada de la plena represa del món casteller té una cita ineludible el 25 de setembre a Torredembarra i el cap de setmana de l'1 i el 2 d'octubre a Tarragona amb les tres jornades del XXVIIIè Concurs de Castells. A hores d'ara, però, encara hi ha alguns dubtes sobre quin format tindrà, i els últims dies la comissió assessora ha fet la primera reunió per establir les bases de l'edició d'enguany.

El món casteller ha deixat enrere les primeres passes de recuperació i ja comença a accelerar el ritme. D’aquesta manera, tot i trobar-nos encara a un nivell notablement inferior al del 2019, es nota una millora ascendent des de l’inici de temporada. Aquest cap de setmana, els Castellers de Vilafranca han completat una actuació amb tres castells de la gamma mitjana i alta de 8, mentre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estrenat el 2 de 8 amb folre i els Castellers de Sant Cugat el 4 de 8.

Equipació d’un casteller

És una indumentària tradicional: camisa del color representatiu de cada colla, amb el seu escut, pantaló blanc, faixa i mocador. La canalla du casc al cap per seguretat.

]]>

Les colles castelleres viuen en la constant de voler omplir l’assaig de camises per poder fer les millors proves possibles i, de retruc, millors castells a plaça. La crida per assistir als assajos o als actes de la colla són una manera d’intentar-ho, però també les campanyes de comunicació. En aquest començament de temporada, l’anunci d’Els Hamelins d’Estrella Damm ha sigut un ham a què els Castellers de Mollet, els Castellers d’Esplugues i els Castellers de Vilafranca s’han agafat per intentar recuperar bona part dels membres de la colla que encara no han tornat a l’activitat castellera després d'una aturada de quasi dos anys.

]]>

Si hi ha un aspecte simbòlic per excel·lència en el món casteller és l’estrena d’una construcció un pis superior. Els aficionats estan acostumats a esperar castells de gamma extra en les cites més importants del calendari. Els castells de nou pisos marquen un estatus especial per a la plaça on s'erigeixen. I en l’inici de temporada, veure estructures de vuit pisos és un fet a celebrar. Malgrat les dures circumstàncies, tancar la temporada sense haver assolit els nou pisos genera sentiments contraposats entre els membres d’una colla i suposa un dur càstig per al reconeixement de l’activitat.

]]>

La temporada castellera tot just acaba de començar i ja toca a la seva fi. L’intent de tres de nou amb folre dels Castellers de Vilafranca en la diada de Tots Sants emplaça castellers i aficionats a la festa dels Minyons de Terrassa, el cap de setmana que ve, com l'última gran oportunitat per veure una aleta d’una estructura de nou pisos. Cal estar atents, però, sota la superfície, ja que 27 formacions encara no han assolit cap construcció a plaça i 20 més no han passat del simbòlic pilar de quatre. Només el 50% de les agrupacions en actiu han completat, com a mínim, un castell i un pilar.

]]>

Les circumstàncies han fet que la temporada castellera es posés en marxa al bell mig del tram que habitualment és el més important de l’any. Tothom vol vestir-se de gala, però, per entendre un curs tan especial cal avaluar les dificultats del reinici. La canalla ha crescut amb escreix i això suposa la necessitat de formar un nou pom de dalt. L’aturada de més d’un any i mig ha fet que molts castellers descobrissin noves aficions i ara els toca triar o bé compaginar. A més, si ja era prou complicat ocupar segons quines posicions en el nucli d’una pinya, imagineu fer-ho amb una mascareta! 

]]>

Per entendre la temporada castellera 2021 cal tornar als conceptes clàssics, al “pas a pas i pis a pis” dels Capgrossos, al “feina de formiga, força d’elefant” dels Borinots o a aquella màxima que diu que “la canalla mana”. La represa ha agafat moltes colles amb el pas canviat i el poc marge del calendari s’està fent notar a l’hora de posar a punt les “millors construccions” per al “tram més exigent”. La barreja de sensacions i de sentiments apareix inevitablement al cap d’aficionats i castellers: mentre uns parlen de rodar nous components, d'altres busquen reptes inabastables.

]]>

El primer castell després de la represa el van rubricar els Castellers d’Esplugues; les primeres construccions de set i de vuit pisos van arribar de la mà dels Castellers de Vilafranca; el Mercadal, a Reus, va acollir la primera gran cita, i l’aixecament de la restricció per al públic dels actes de cultura popular va coincidir amb la Fira de Santa Teresa, al Vendrell. La diada de Santa Úrsula, però, serà recordada pel seu simbolisme. Si l’any 2019 Valls acomiadava la temporada amb l’estrena d’un castell inèdit, un somni gairebé inabastable, enguany emmarca la seva diada més icònica, de forma simbòlica i emotiva, en un retorn a l’activitat amb gust de primer pas i no de punt final. 

]]>