L'1 de gener del 2018 la Unió Europea va reconèixer els insectes com a aliments. Des de llavors, ha plogut molt i s'han estat buscant maneres d'introduir aquesta proteïna nutritiva i més sostenible en formats que generessin menys rebuig a la població, sigui en forma de farina, galeta o barretes. Els insectes formen part amb normalitat de la dieta de molts indrets del planeta, sigui a Amèrica o l'Àsia. Però ara una recerca científica ubica al continent europeu una recepta gairebé oblidada. Als Balcans i a Turquia, era comú fer iogurt de formigues.

"Fins ara sabem que és l'insecte més pesant d'Austràlia". Científics australians han descobert en una selva tropical d'Austràlia una nova espècie d'insecte bastó gegant (Acrophylla alta) que pesa 44 grams, aproximadament el mateix que una pilota de golf, i fa 40 centímetres de llarg. El professor de la Universitat James Cook Angus Emmott ha apuntat que la grandària de l'insecte es podria deure a una resposta evolutiva a l'hàbitat "fred i humit" de l'altiplà d'Atherton, situat al nord d'Austràlia i a uns 50 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Cairns, on va ser trobat.

A la natura hi ha diversos exemples d'animals impostors que aconsegueixen enganyar els seus depredadors gràcies al seu aspecte físic. Com els seus noms indiquen, la mosca abella i l'aranya formiga aparenten ser el que no són per sobreviure: el primer es guanya el respecte amb els seus colors i la segona aparenta ser inofensiva. Una investigació, però, constata que una de les reines del mimetisme seria la mosca blava. Segons un estudi liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), les larves d'aquest insecte són capaces de desenvolupar una "màscara" i una olor característica per conviure amb els tèrmits.

A Cambrils, fa 10 anys, els pagesos de Verdcamp Fruits no se’n sabien avenir. Els seus camps de síndria patien sistemàticament plagues de pugons. Per combatre-les, els tractaven amb fitosanitaris intensivament i de manera repetitiva, sovint cada setmana, i res. No tan sols no aconseguien controlar-les, sinó que la situació semblava empitjorar. I per si no tenien prou maldecaps, l’aparició de la plaga coincidia amb un moment crucial per a aquesta fruita, el de la pol·linització.

La veïna ha anat a la ferreteria i m’ha comprat un aparell d’aquests que calcinen mosques. És com una gàbia, amb uns llums ultraviolats a dins (dos). A sota hi ha un calaix extraïble amb un útil raspallet a dins, per netejar cadàvers. Al costat, el fil per endollar i el botó d’encendre i apagar. A dalt, una cadeneta de ferro, per penjar-lo.

Les xarxes socials en van plenes: vídeos de trens, cinemes, habitacions d'hotels o pisos particulars amb xinxes, petits insectes ovalats que s'alimenten de sang humana o d'animals. En les últimes setmanes, les xinxes semblen haver-se multiplicat a França, i han provocat una gran alarma social i una enorme preocupació política, sobretot perquè d'aquí a poc més de nou mesos París acollirà els Jocs Olímpics. S'ha observat la presència de xinxes a gairebé tot arreu, des d'hospitals i escoles fins a transports públics, presons i infinitat d'habitatges. "Són un veritable calvari per als nostres ciutadans", admetia aquest dimarts la primera ministra, Élisabeth Borne.

“De què té gust el grill? De grill; com el pollastre, de pollastre”, assegura Isaac Petràs. El mateix passa amb els cucs: no s’assemblen ni a les crispetes ni als cacauets. “Tenen gust de cuc”. Aquest pioner en la venda d’insectes a Europa –entre el 2003 i el 2008 va incloure’ls a la parada familiar del mercat de la Boqueria de Barcelona, dedicada als bolets– admet que per tastar aquest tipus d’invertebrats es necessita cert “atreviment”. El fàstic i la manca d’hàbit en frenen el consum a la nostra cultura. Conèixer els beneficis nutritius i el seu potencial com a alimentació sostenible, així com menjar-los en forma de farina, galeta o barretes, en canvia, però, la percepció. Ho corrobora un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que veu en ells una nova font de proveïment de proteïna de cara al futur.

Un nombre elevadíssim d’insectes són essencials per a la supervivència de multitud d’hàbitats o paisatges naturals. Ho són bàsicament per les funcions ecològiques de què es fan càrrec a les cadenes tròfiques, en la transformació de la matèria viva i, tant o més important, facilitant la pol·linització. Aquí cal incloure des d’una pastura a un conreu. Abelles i papallones en són protagonistes principals. Però les dues espècies estan en declivi a tot el planeta. Catalunya, per exemple, ha perdut un 44% de les poblacions de papallones en les últimes dues dècades, segons l'índex de planeta viu (LPI), que s'actualitza cada dos anys. La seva potencial extinció és una amenaça per a l’equilibri ecològic. Ara investigadors catalans han aconseguit desxifrar el genoma d’una papallona icònica extingida fa només 80 anys. Hi han trobat senyals que ja advertien del seu risc d’extinció i que ara obren la porta a recuperar-la. Els resultats es publiquen a la revista eLife.

El declivi d'insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones és una mala notícia que van corroborant les dades de molts informes globals de biodiversitat. A Catalunya, el 70% de les espècies de papallones estan minvant i un 5% ja han patit extincions locals. De fet, les poblacions de papallones han caigut gairebé a la meitat en dues dècades, segons l'índex de planeta viu actualitzat a finals de l'any passat. La pèrdua d'aquests insectes bàsics per a la reproducció de les plantes i la supervivència dels ecosistemes no només és preocupant en termes ambientals o paisatgístics, sinó també alimentaris: el futur de molts conreus depèn en bona part de la feina vital i silenciosa d'aquests pol·linitzadors amenaçats i les pèrdues si aquesta activitat decau es calculen milionàries.

La Unió Europea assegura que una de cada tres espècies de papallones, abelles o mosques –entre d'altres– està a punt de desaparèixer, i, segons un estudi publicat a la revista científica Plus One, la biomassa d'aquests insectes s'ha reduït un 75% en els últims 25 anys. Aquests insectes no només són imprescindibles per a la reproducció de gairebé el 90% de les plantes silvestres, sinó també per a un 80% de les dels cultius i, per tant, per a la seguretat alimentària d'Europa. Per això, Brussel·les ha presentat una nova normativa que pretén revertir aquesta tendència des d'avui fins al 2030. "Els pol·linitzadors necessiten més protecció, sense ells les nostres dietes i els nostres grangers serien molt més pobres", alertava el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, en la presentació de la nova iniciativa.

Al bernat pudent li agraden les avellanes. La seva afició per aquests fruits secs és una amenaça per als camps de cultiu tarragonins, on habiten en grans quantitats aquests insectes xucladors que malmeten la qualitat de la collita. Amb poques opcions químiques legals actualment per combatre'l, els investigadors s'han empescat una estratègia per mirar de minimitzar el seu impacte. Es tracta d'una maniobra de distracció: plantar a la vora dels avellaners altres espècies que li agraden tant o més per alimentar-se, com el cereal sorgo o el cigró, i així mantenir-lo allunyat dels arbres.

Els antics grecs creien que eren les ànimes dels morts. Fins al Renaixement, es pensava que sortien per generació espontània. I fins al segle XVII, es pensava que naixien de les plantes. S’ha avançat molt en el coneixement de les papallones, però el que se’n sap està en mans d’uns pocs. Un dels centres del país que més fa per la divulgació d’aquests insectes és el Museu de les Papallones de Catalunya, que és a Ribera de Cardós.

Patrullen com un helicòpter militar, volant en horitzontal davant dels ruscos. Cacen al vol les abelles que tornen d’alimentar-se, els seccionen el cap, l’abdomen i les ales, i n’engoleixen el tòrax, ric en proteïna. Aleshores volen fins al niu, alimenten les larves i avisen la comunitat d’on es pot caçar. Aquesta és la rutina d’un exemplar tipus de vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que va arribar a Europa el 2004. També és una de les principals amenaces per a les poblacions autòctones d’abelles. En un nou estudi investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han mostrat que una gestió adequada dels ruscos permet pal·liar els efectes d’aquests i altres depredadors de les abelles.

La Bíblia, i també la Torà, diu que Déu va enviar deu grans plagues a Egipte perquè el faraó alliberés el poble hebreu de l’esclavitud. La vuitena va ser de llagostes. Des de fa mesos l’Àfrica oriental està sent víctima d’una invasió gegant d’aquests insectes, que recorda a l'episodi que expliquen les pàgines de les escriptures hebrees. No és el primer cop que passa, però sí que és la més greu de les últimes dècades. Núvols immensos de milers de milions de llagostes que creuen fronteres sense gaire dificultat han arribat a Etiòpia, Somàlia, Kènia, Eritrea, Djibouti, Uganda, Tanzània, el Sudan, Egipte i el Sudan del Sud, i també a l’Aràbia Saudita i al Iemen, on es va originar el brot.

El president de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, ha alertat que el mosquit tigre, les paneroles i la vespa asiàtica són les principals amenaces de plagues d'aquest estiu a Catalunya. Sendra ha explicat que una primavera més càlida i menys plujosa del que és habitual i una previsió d'estiu calorós poden fer que en les pròximes setmanes s'identifiquin noves plagues. Les paneroles, la vespa asiàtica, les xinxes als llits i el mosquit tigre poden afectar arreu, mentre que els rosegadors poden tenir incidència a Barcelona, les termites subterrànies a Lleida, les formigues a Girona i Lleida i la mosca negra a Tarragona. Les empreses de control recomanen prendre mesures preventives i confiar en els professionals.

“Catalunya ocupa aproximadament el 2% de la superfície europea, però té una quarta part de la seva diversitat de flora, i això és brutal. És un dels valors que tenim com a país, perquè al tenir tantes plantes i tan diverses fa que tinguem també molta fauna”. Josep Maria Montserrat, director del Jardi Botànic de Barcelona, té clar que aquesta és una de les principals riqueses de Catalunya: “La biodiversitat és tal vegada l’actiu més important que tenim, més que res, fins i tot més que la llengua. La llengua ens caracteritza a nosaltres, però la biodiversitat és per a tot el territori. I això ho hauríem de compartir, i hauríem d’agafar consciència del que suposa aquesta riquesa”.

Són atractives i relativament fàcils d’identificar. Són molts els museus o departaments universitaris que n’exposen col·leccions singulars i encara més els aficionats que guarden a casa el seu catàleg particular. Sense cap mena de dubte, l’interès per les papallones ve de lluny, però no és fins fa aproximadament mig segle que en alguns llocs, sobretot al Regne Unit, se’n fa un seguiment sistemàtic. Com ha anat passant a la resta d’Europa i del món, la col·laboració entre científics professionals i aficionats, un dels primers exemples del que avui es coneix com a ciència ciutadana, ha fet possible l’establiment de xarxes de seguiment amb milers de punts de mostreig repartits arreu.

Per a Francisco Sánchez-Bayo, ecòleg de la Universitat de Sydney, a Austràlia, tot va començar d’una manera casual. En una reunió científica internacional va anar a trobar un col·lega vietnamita que, com ell, està especialitzat en l’estudi de cadenes tròfiques i control de plagues. Entre molts altres temes, van comentar-ne un que començava a ser recurrent, el declivi “probable” de les abelles. Els dos investigadors van trigar molt poc a ampliar la pregunta a tots els insectes. Temps després, d’aquella conversa n’ha sortit un article científic que ha aixecat polseguera arreu del món. Sánchez-Bayo i el seu col·lega Kris A.G. Wyckhuy, de la Universitat de Queensland, alerten que en les pròximes dècades es podrien extingir el 40% de les espècies d’insectes a escala mundial. L’article es va publicar al mes de febrer a la revista Biological Conservation.

En una reserva natural a l’oest d’Alemanya, un senyor d’edat avançada es va acostar a una estructura similar a una tenda de campanya que era, en realitat, un gran parany per a insectes voladors.

Els insectes són necessaris per a la pol·linització, reciclen els ecosistemes i a tot arreu són la base de les xarxes tròfiques. El 2017 un estudi elaborat per una desconeguda associació entomològica alemanya va posar sobre la taula amb gran contundència el problema de la davallada dels insectes. L’estudi revelava que, si la mesuràvem només pel pes, la quantitat total d’insectes voladors de les reserves naturals alemanyes havia disminuït un 75% en només 27 anys. I si s’observaven els moments àlgids de l’estiu, la caiguda era del 82%. Aquest estudi aviat va esdevenir, segons la web Altmetric, el sisè assaig científic més debatut del 2017. Els titulars de tot el món avisaven de “l’apocalipsi dels insectes”.