El bottle flip challenge, el fidget spinner o el dab. Aquestes van ser algunes de les modes que van passar fa deu anys. Ben bé encara no se sap per què van tenir tant recorregut. Ara parlem de torrades d’alvocat, açaí i running, encara que això últim ha estat present dins del territori català més temps del que la gent pot pensar. I si no que li preguntin a la Cèlia Balcells, que va començar a córrer com a hobby i ara s’hi dedica professionalment. “Al principi feia cinc o deu quilòmetres i acabava destrossada. Hi havia una pujada que ara faig en dos segons i llavors em semblava impossible. Tot i això, era molt satisfactori”, recorda. “Això va ser l’últim any abans d’anar a la universitat. Quan vaig anar a estudiar a Lleida, tot i que allà no hi ha gaire muntanya, anàvem a córrer cada dia. Va ser llavors quan vaig conèixer l’Arnau Cases, que em va introduir al món del rendiment i del trail running català. Ell estava implicat en la selecció catalana i em va explicar què havia de fer per arribar-hi. A partir d’aquí vaig començar a córrer més seriosament”, explica.

La Mitja Marató de Barcelona ha omplert els carrers de la ciutat amb més de 36.000 corredors, rècord de participació d'una prova que arriba a les 37 edicions amb bona salut. La prova masculina l'ha guanyada l'etíop Hagos Gebrhiwet amb un temps de 58 min 5 s, i la femenina, la kenyana Loice Chemnung amb un nou rècord de la prova, un temps d'1 h 4 min 1 s. Chemnung ha estat la gran protagonista del dia, ja que ha establert el nou rècord de la prova barcelonina al superar la marca de la seva compatriota Joyciline Jepkosgei, que tenia un temps d'1 h, 4 min 13 s gràcies al seu triomf ara fa un any. Chemnung ha superat la seva millor marca personal i ha aconseguit la sisena marca més ràpida de tots els temps en categoria femenina. En segona posició ha arribat la nord-americana Weini Kelati (1:06:03), i en la tercera, l'etíop Diniya Abaraya.

Hi ha jugades que et poden canviar la vida. També hi ha moments en què cal prendre decisions importants que marquen un camí. Salma Paralluelo (Saragossa, 2003) va haver de triar entre el futbol i l’atletisme amb només 18 anys. Després de tres temporades combinant els dos esports professionalment al Vila-real, l’estiu del 2022 va rebre la trucada del Barça. Va ser mesos després de marcar un gol a l’estadi Johan Cruyff que va estar nominat als premis Puskas. Una proposta per jugar en un dels millors equips del món, però que l’obligava a deixar l’atletisme. “Anava sobrada als dos esports”, explica Diego Manero, fisioterapeuta del Vila-real que va estar amb ella durant la lesió de lligament encreuat anterior.

Paul McGrath Benito (Gavà, 2002) es va convertir en el primer català a guanyar una medalla als Mundials d'atletisme en 14 anys gràcies al seu bronze a la final dels 20 km marxa a Tòquio. Fill de dos professors, la mare de Gavà i el pare de Glasgow, estudia periodisme, somia amb els Jocs de Los Angeles i defensa amb passió un esport, la marxa, no sempre comprès.

Mai cap atleta catalana havia corregut a la velocitat de la Jaël-Sakura Bestué Ferrera (Barcelona, 2000). L'atleta formada al Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès viu el millor any de la seva carrera esportiva, esmicolant records i somiant en poder enfilar-se a un podi al Mundial de Tòquio. Fa uns mesos ja va aconseguir el rècord espanyol dels 200 metres d'atletisme a l'Europeu de seleccions, marca que feia 35 anys que no aconseguia superar. L'anterior rècord era de Sandra Myers el 1990. La marca de la Jaël de 22 segons i 19 centèsimes era la millor marca d'una europea de l'any. Un temps que li hauria donat medalla a la prova dels 200 metres als Jocs de Tòquio. A més, forma part del relleu 4x100 que té opcions de medalla. El relleu estatal arriba amb la quarta millor marca al Mundial. I ella, amb el novè millor temps dels 200 metres. Aquest dijous buscarà ser a la final.

Els Mundials d'atletisme de Tòquio segueixen entusiasmant en un estadi on fa quatre anys es vivien uns Jocs Olímpics tristos, sense espectadors. Un estadi on Mondo Duplantis va guanyar el seu primer or olímpic en silenci. Ara el suec, una autèntica estrella del rock de l'esport, ha pogut trencar un nou rècord mundial davant una gentada entregada. El saltador de perxa ha guanyat per tercera vegada l'or als Mundials d'atletisme, i ha superat el seu propi rècord mundial amb 6,30 metres en el seu tercer i últim intent. La medalla de plata l'ha guanyat el grec Emmanouil Karalis –que ha fet un concurs brillant que ha obligat Duplantis a fer més salts dels previstos–, i el bronze ha sigut per a l'australià Kurtis Marschall (5,95), amb marca personal.

El Barça és més que un club. Així ho diu el seu lema i així ho intenta transmetre a través de les seccions. Però més enllà del bàsquet, l'handbol, el futbol sala i l'hoquei patins, hi ha les seccions amateurs. Una d’aquestes disciplines en què el conjunt blaugrana triomfa, és l’atletisme. En els passats campionats d’Espanya, celebrats a inicis d’agost a Tarragona, l’entitat catalana es va penjar un total de quatre medalles: Héctor Santos (or en salt de longitud), Bernat Erta (or als 400 metres), Carmen Rosales (bronze en salt de longitud) i Pablo Sánchez-Valladares (bronze als 800 metres). Uns metalls que, més enllà del valor esportiu, amaguen històries de superació al darrere.

Ara fa uns dies, Tarragona acollia el Campionat d'Espanya d'atletisme. Semblava un campionat normal, com els altres, però l'agenda de 20 dones que hi participaven va ser una mica diferent respecte d'altres edicions. Abans de debutar, van haver de passar per una sala de les pistes Natalia Rodríguez del complex de Campclar. Allà les esperaven metges de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme per fer un petit test: havien de passar-se un bastonet per dins de la boca durant uns segons per obtenir una mostra de saliva que era enviada a un laboratori després. Més senzill que les proves en temps de covid-19. El motiu? Determinar si aquestes atletes poden competir com a dones.

En un carreró d’un polígon de Sant Boi hi trobem la Caldereria Josep Giménez, un negoci familiar. En Josep, originari del Prat de Llobregat, és el pare de tres germans compromesos amb l’empresa i vinculats al món de l’esport. L’atleta pratenc va fixar-se en la nau que esdevindria l'actual empresa familiar durant una carrera espontània per la zona. Al despatx més gran, una multitud de trofeus acrediten una mitjana individual de 100 mitges maratons, 10 maratons i altres mèrits esportius aconseguits entre pare i filla, els dos apassionats de l’atletisme. L'oficina els queda petita i, en conseqüència, a casa hi tenen capses plenes de més guardons.

Una de les curses més emblemàtiques de Barcelona arriba aquest diumenge, 11 de maig, de la mà d'El Corte Inglés. Hi ha 40.000 participants inscrits, per sobre dels 30.000 de l'any passat, i un recorregut ja habitual que travessarà la ciutat des de la Diagonal fins a plaça Catalunya. Aquesta 45a edició destinarà els fons recaptats a la Fundació Xana.

Anna Comet (Girona, 1983) saluda unes mares de l'escola del seu fill gran mentre li fem les fotografies per aquesta entrevista al centre de Vic. Ella viu ben a prop, a la Guixa. Fa anys que és una osonenca més. Formada com a esquiadora, ja fa anys que brilla com a atleta de trailrunning amb èxits a curses a l'Everest o el Sàhara. A més, s'ha tret dues carreres, ha escrit llibres i escriu articles com els que ha publicat a l'ARA. Ara fa unes setmanes va rebre una trucada: li comunicaven que la Unió de Federacions esportives de Catalunya (UFEC) la premiava pels seus objectius assolits tant en l'àmbit personal com en el professional, i queda demostrat, doncs, que es pot competir a primer nivell sent mare. De fet, fa poques setmanes va ser mare per segon cop.

Valentí Sanjuan (Tordera, 1981) viu per l'esport. Amb milions de seguidors a les xarxes, afronta reptes sumant quilòmetres a les seves cames. Ara es planteja un repte molt ambiciós: del 18 al 22 de febrer vol fer cinc maratons en cinc continents diferents, en cinc dies, movent-se amb vols comercials, contra rellotge.

L'atleta gallega Ana Peleteiro, medallista olímpica en triple salt als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020, ha fet servir les seves xarxes socials per denunciar que va patir maltractament psicològic i físic per part d'una exparella seva. Sense dir en cap moment qui va ser l'agressor, Peleteiro ha volgut oferir el seu testimoni per ajudar altres dones que puguin trobar-se en situacions similars. “Tant de bo això serveixi perquè altres noies no es quedin, almenys tantes vegades”, afirma la gallega, doble bronze mundial a pista coberta. El vídeo, de fet, l'ha titulat I, tot i això, em vaig quedar, en referència a com costa abandonar una parella encara que et maltracti. Peleteiro va sortir d'algunes xarxes com X després de patir atacs de l'extrema dreta pel seu posicionament contra el racisme, però ha fet servir un vídeo a TikTok per alçar a veu. No ha especificat si ha presentat denúncia, de moment.

La Vueling Cursa Bombers Barcelona arriba a les 25 edicions. Convertida en una les curses més emblemàtiques de la ciutat, la cursa ha estat presentada avui amb un ambient optimista. Si fa 25 anys la ciutat semblava mirar amb cert recel les curses, ara és una de les meques de l'atletisme gràcies a iniciatives com la Cursa dels Bombers. “Volem que aquesta sigui una edició molt especial de la Cursa. Celebrar el primer quart de segle d’història d’aquesta mítica prova és un motiu d’orgull per a la nostra ciutat. Per això, ja ho tenim tot preparat perquè el 10 de novembre sigui una jornada esportiva única i que tothom en gaudeixi al màxim, sigui participant en la prova o animant als carrers”, ha declarat el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé.

La màgia de l’esport és que no importa on hagis nascut. No importa si has nascut en un palau o en una casa de fang, si has nascut en una ciutat de milions d’habitants o en un poble. Potser, amb sort i molta feina, t’esperarà la glòria olímpica. Sota la pluja del nord de París, Julien Alfred es va presentar en societat per perpetuar el domini caribeny en la velocitat. Dia de festa grossa, a Saint Lucia, la preciosa illa del Carib on es parla crioll. I on sota l’ombra dels Pitons, les precioses muntanyes que cauen directes al mar, els joves solen jugar a criquet. Amb 23 anys, la velocista caribenya es va encarregar de deixar amb un pam de nas, de nou, l’atletisme dels Estats Units. Amb uns últims 50 metres volcànics, com la seva illa, Alfred es va coronar campiona dels 100 metres femenins per davant de les grans favorites nord-americanes.

El centre d'atenció dels Jocs es trasllada de la piscina de La Défense a l'estadi de Saint-Denis. De la natació a l'atletisme. Aquest dissabte arriba la final dels 100 metres femenins i diumenge, la prova masculina. Per a la delegació dels Estats Units, veure un dels seus guanyant aquesta prova ha esdevingut una mena d'obsessió, després d'anys de domini jamaicà. Ara fa tres anys, a Tòquio, quan ja sense Usain Bolt semblava que un nord-americà guanyaria de nou, va succeir l'impensable: va imposar-se l'italià Marcell Jacobs, que arriba sense fer gaire soroll a París per veure si defensa la seva corona.

Nascuda a Barcelona en una família aficionada a l’esport, Sara Gallego és, als 23 anys, la millor atleta de tanques en la seva categoria, 400 metres. El 2021, amb 54 segons, va batre el rècord a Catalunya i a Espanya. Des dels 16 anys competeix internacionalment, tant en campionats europeus com als Jocs Olímpics. El que era el seu "moment d’esbarjo" de petita s’ha convertit en la seva professió: "Mai m'havia passat pel cap que pogués guanyar diners i viure d'això; em semblava una cosa fora del possible". Ara, però, ja té assumit que és la seva feina: "Necessito complir les fites per poder continuar guanyant-me la vida".

Tres maratons van servir a Kelvin Kiptum per convertir-se en la persona més ràpida a haver recorregut 42 quilòmetres. El kenià va batre tots els rècords el 8 d'octubre passat a Chicago, quan va quedar-se a tan sols 35 segons de baixar de les dues hores. Ahir, però, Kiptum i el seu entrenador, Gervais Hakizimana, van morir en un accident de trànsit després que perdessin el control del vehicle a la carretera que uneix Eldoret amb Kaptagat. Segons va assegurar la policia de Kènia, l'accident es va produir al voltant de les 23.00 hores i l'atleta era qui conduïa el vehicle.

L'atletisme català està de dol aquest dilluns per la mort, a causa d'una leucèmia, de David Pérez Bruque, un atleta de 18 anys que n'havia de fer 19 el mes que ve. La Federació Catalana d'Atletisme ha anunciat la mala notícia i ha mostrat les condolences a la família d'aquest velocista, membre del Club Atlètic de Manresa. Raúl Chapado, president de l'atletisme espanyol, també ha enviat el seu afecte als éssers estimats de Pérez Bruque. "Com a bon velocista, ha marxat de pressa, discret i silenciosament", ha publicat el seu club.