D’aquí sis setmanes, Sir David Attenborough farà cent anys. El divulgador i naturalista britànic ha transformat la manera com mirem el planeta a través dels seus documentals. Són més de setanta anys dedicats a la televisió, des de la BBC, viatjant arreu del món per ensenyar-nos la vida salvatge i conscienciant-nos de la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat. Per celebrar l’aniversari, però, Sir David s’ha quedat a casa per descobrir-nos la fauna de la ciutat de Londres. Wild London (Londres salvaje) el trobareu a Movistar+. A l’estació de Hammersmith comprovareu com els coloms han après a viatjar en metro per buscar menjar a l'andana següent i contemplareu el creixement i els primers vols de les cries d’un falcó peregrí davant de l’Hospital de Charing Cross. També veureu una petita daina aprenent a caminar entre els arbres de Harold Hill i els riscos d’una parella de gripaus travessant la carretera d’Ealing.

El nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, gestiona un imperi financer secret que s’estén pel cor d'algunes capitals europees, i també per les costes de l'illa de Mallorca. Khamenei té, a través d'un testaferro, dues propietats de luxe a Kensington Palace Gardens, el carrer més exclusiu de Londres. Dos apartaments que estan situats a 50 metres escassos de l'ambaixada d'Israel a la capital britànica, una de les seus diplomàtiques més protegides del món, i que es troba a molt poca distància del palau que, fins al 2022, havia estat la residència principal del príncep Guillem i la seva dona, Kate Middleton.

Pràcticament, deu anys després del referèndum del Brexit, Gibraltar torna al mercat únic, cau definitivament la tanca i, si bé continua sota sobirania britànica, el Penyal cedeix el control fronterer de ports i aeroports a la policia espanyola. El futur de Gibraltar ja té un full de ruta legal definit segons el text complet de l'acord entre Brussel·les, Londres i Madrid, que els ministeris d'Afers Exteriors d'Espanya i del Regne Unit acaben de fer públic aquest matí de dijous. La formulació legal –un text de més de 1.000 pàgines– posa negre sobre blanc l'acord polític a què les tres capitals implicades en la negociació, a més de la mateixa Gibraltar, van arribar el juny de l'any passat.

Indra segueix creixent al Regne Unit, ara amb un dels majors contractes que ha aconseguit mai. La companyia s'ha adjudicat el projecte per operar els sistemes de venda i control d'accessos (ticketing) de tota la xarxa de transport públic de Londres i la seva àrea metropolitana, així com el seu manteniment i evolució fins, com a mínim, el 2034, però podria allargar-se cinc anys més. El contracte s'ha signat amb Transport for London (TfL) per un import de 524 milions de lliures esterlines (605 milions d'euros), ampliable a més de 845 milions de lliures (975 milions d'euros). Segons ha informat l'empresa a través d'un comunicat, aquesta fita suposa "un dels majors contractes de la seva història", i contempla possibles extensions fins al 2039.

L'activista Greta Thunberg ha estat detinguda aquest dimarts a Londres per manifestar-se a favor de diversos activistes de l'entitat Palestine Action que fan vaga de fam des de fa 50 dies a la presó. Thunberg ha estat detinguda, segons ha indicat la policia, en virtut de la llei antiterrorista per portar un cartell amb la frase "Suport als presos de Palestine Action. M'oposo al genocidi".

Metrópolis ha comprat un edifici al cor de la City de Londres per 52 milions d'euros a un fons institucional. L'immoble ocupat per oficines es troba al número 36 de Queen Street. L'operació s'emmarca en el pla estratègic de la companyia de creixement en l'àmbit internacional.

La pròxima vegada que visitin Londres i pugin a un doble-decker per anar amunt i avall per Oxford Street, Strand o Whitehall amb l'objectiu d'aconseguir el certificat del turista perfecte, probablement no se n'adonaran, però potser ja no faran servir una de les icones d'una època i d'una ciutat: els famosos autobusos de dos pisos de color vermell, els Routemaster, introduïts el 1956, i que comptaven amb la característica plataforma oberta al darrere, per pujar i baixar en marxa. El 2005 es van retirar del servei i el 2012 es va reintroduir el New Routemaster –en deien Borismaster, perquè el va impulsar Boris Johnson quan era alcalde–, per tal de mantenir viu un símbol cultural.

Existeixen moltes formes de viatjar a ciutats. Una és deixar-se portar per gent que hi viu per conèixer-la bé. Entendre quina és la seva realitat avui en dia. I una altra igual d'interessant és explorar per veure si queda alguna cosa d'allò que va ser. Intentar ensumar el rastre d'altres èpoques, molts cops acompanyats virtualment d'algú que ja ha mort. A Londres una bona companya de viatge és Virginia Woolf. O si vols, pots optar per la senyora Dalloway. Un dels personatges més reeixits creats per l'escriptora.

Enlluernats pel cartó pedra de Disney del pont de Londres, els vianants que passegen per la riba sud del riu Tàmesi en direcció oest-est no acostuma a parar massa atenció a un edifici que queda a la seva dreta. Es tracta d'una mena de gran bombolla de vidre, de 18.000 metres quadrats d'espai útil, que, en el moment de la seva inauguració, el 2001, es va posar com a model de futurisme i sostenibilitat. Norman Foster en va ser l'arquitecte.

Chingford és un barri residencial dels afores de Londres farcit de cases adossades amb jardí. Hi ha una escola bressol, unes quantes cafeteries, una església i una estació de tren, que connecta la zona amb el cor de la capital anglesa. Al voltant s'hi estén la verdor intensa d'un camp de golf i del bosc d'Epping, una arbreda plena de corriols i de runners. És enmig d'aquest paratge bucòlic on, el 1939, una companyia anomenada London Rubber va instal·lar la principal fàbrica de preservatius del país. L'empresa feia deu anys que havia registrat la marca Durex i l'èxit havia estat immediat. Però qui hi havia darrere la companyia i com s'ho va fer per establir els fonaments d'una marca que, cent anys després, lidera un mercat capaç de moure 10.000 milions de dòlars cada any?

La pròxima vegada que passegin per Covent Garden, al centre de Londres, i s'aturin a veure l'espectacle d'un stand-up comedian o a tastar una jacket potato per matar la gana, pensin en la paradoxa de la papallona. Sí, la que diu que l'aleteig d'una papallona –per exemple, la lleonada de muntanya– en qualsevol lloc de la Xina pot provocar una tempesta a l'altra banda del món. En aquest cas, però, l'huracà a Texas –o a Londres– el causen el brogit terrorífic dels drons que sobrevolen i esclaten sobre Ucraïna, no pas el de cap palometa.

Isabel Díaz Ayuso, oficialment la Dama de Ferro de Madrid, segons l'ha batejada aquest dilluns el diari conservador britànic The Daily Telegraph, ha portat a la City de Londres un dels seus habituals missatges que flirtegen amb el populisme disfressat de sentit comú i moderació. En una intervenció en la conferència política conservadora Margaret Thatcher 2025 –un aquelarre de dretes, ultres, neocons i trumpistes que celebra el llegat de la premier i el vol adaptar al segle XXI–, Ayuso s'ha autoproclamat com la defensora de la "llibertat de la persona" –concepte que oposa al de "llibertat individual"– i la pregonera de les virtuts del "liberalisme a l'espanyola", tot i que molt probablement hauria d'haver dit "a la madrilenya". Una ideologia en què "llibertat, responsabilitat, valentia i veritat són indissociables", ha dit.

Divendres va ser un dia mogut en temes de notícies del cor. Mentre sortia a la llum la presumpta paternitat amagada d'Elon Musk, diferents parelles de l'star system nord-americà feien un forat a l'agenda per celebrar la nit dels enamorats. Segons s'ha fet ressò el Daily Mail a través de la publicació de diferents fotografies fetes per paparazzis, dues de les celebritats que van decidir passar la nit del 14 de febrer plegats van ser els actors Tom Cruise i Ana de Armas.

Encerclat per la pressió mediàtica i empresarial arran d'unes dades econòmiques que confirmen una línia plana en l'economia britànica, el govern laborista ha recuperat del calaix en què es guardava un megaprojecte pendent: la construcció de la tercera pista de l'aeroport de Heathrow, a l'oest de Londres.

Londres ja té els llums de Nadal fent pampallugues. Tradició i comerç. A l’hora del crepuscle, amb el Benet passem rabents en bicicleta elèctrica per davant del Big Ben, tenyit d’una boirosa coloració ataronjada, com de postal kitsch. La gent surt de la feina, hi ha molt moviment i excitació. És un capvespre tardoral bigarrat, tothom circula apressat.

Per a desgràcia de George Orwell, el principi less is more (menys és més) ja no s'aplica als seus estimats pubs. Menys encara en un context de crisi dels locals independents, d'augment de costos de l'energia, d'augment del preu dels lloguers i de tancament generalitzat d'establiments, fenomen que la pandèmia va disparar. El resultat d'aquest procés que sembla irreversible és que com més gran, més rendible; si més no, més sostenible.

La primera tesi doctoral sobre Manuel Vázquez Montalbán (MVM) la va escriure Mari Paz Balibrea. El comissari del primer congrés internacional sobre MVM va ser Quim Aranda. Els dos experts van acabar sent parella. El dia que es van casar, MVM va assistir a la cerimònia i els va regalar un pernil de Semon. El triangle amorós quedava així segellat per a l’eternitat. Quan anys després, el 2003 (aquest 18 d’octubre en farà vint-i-un), el creador de Pepe Carvalho va morir a Bangkok d’una aturada cardíaca, el Quim es va passar «una setmana plorant-lo, frase que és literalment certa».

Més de set anys després de l'incendi de la Torre Grenfell de Londres, en què van morir 72 persones, les conclusions de l'informe final sobre els fets són devastadores: negligència, manca d'honestedat professional, cobdícia, absència d'una regulació i de controls adequats, corrupció política de conservadors i laboristes, manca d'entrenament i preparació dels bombers… L'anàlisi de la comissió d'investigació que en el seu dia va encarregar la primera ministra Theresa May, publicada aquest dimecres, no ha deixat canya dreta. "Totes les 72 morts s'haurien pogut evitar", s'hi diu.

La cancel·lació dels concerts de Taylor Swift a Viena a causa de l'alerta per un possible atac terrorista feien presagiar un comiat amarg de la gira europea de l'Eras Tour. Però res més lluny de la realitat. L'ídol del pop ha dit adeu al seu estiu europeu, en el qual a més d'actuar ha fet turisme acompanyada de Travis Kelce i de la seva família, amb tots els honors. Els convidats sorpresa, els assistents vip entre el públic i l'entrega absoluta de les swifties als seus quatre últims concerts a Londres han deixat un bon regust de boca a la cantant de Pensilvània, que torna als Estats Units per continuar amb la gira que s'allargarà fins al desembre.

El 26 de gener de 1990 Paul McCartney va fer el seu últim concert a Wembley. Aquest diumenge el cantant va tornar a l'estadi, però en aquesta ocasió no per ser damunt l'escenari sinó com un dels 90.000 espectadors del concert de Taylor Swift. McCartney es va revelar com un seguidor entregat: els assistents al concert el van gravar amb un somriure d'orella a orella i alçant els braços al ritme de But daddy I love him. Tal com es pot veure en diferents vídeos difosos a xarxes, l'ex-Beatle va sumar-se desacomplexadament a un grup de fans que anaven vestides a conjunt per convertir-se en un swiftie més. El concert de Swift ha suposat un petit descans per a McCartney, que està en plena gira del Got Back Tour, que des del 2022 l'ha portat a actuar pels Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia i Europa.