Mojtaba Khamenei, el successor de l'ala dura del règim iranià que ha de plantar cara als Estats Units

BarcelonaMojtaba Khamenei es converteix en nou líder suprem de l'Iran sense ser aiatol·là, sense haver ocupat mai cap càrrec i sent fill del seu antecessor. Tot i ser una figura influent en els cercles de poder del règim i malgrat que el seu nom fa anys que sona com a successor al càrrec, la tria d'un perfil com el del descendent d'Ali Khamenei al capdavant de l'Iran és poc habitual seguint els principis de la República Islàmica. Políticament, però, molts analistes hi veuen un clar gest de resposta als Estats Units i Israel.

El nou líder suprem té llaços estrets amb la Guàrdia Revolucionària, un pilar per al manteniment del règim islàmic. El seu primer contacte amb el cos va ser a finals dels anys 80, en plena guerra entre l'Iran i l'Iraq, en què els Estats Units donaven suport a l'Iraq. El fill d'Ali Khamenei va lluitar en l'última fase del conflicte armat al batalló Habib, format per voluntaris, i en aquella època es va començar a guanyar la confiança dels guardians de la Revolució.

En la dècada del 2000 va exercir una important influència sobre milícies lligades al cos, i a mesura que passaven els anys anava teixint una xarxa de suport entre els sectors més durs del règim. En els darrers anys el seu lligam amb la Guàrdia Revolucionària, juntament amb determinades posicions de poder que ha ocupat al país, han fet que se'l situï com un dels principals responsables de la repressió de la dissidència, i en diverses ocasions se l'ha acusat de maniobrar per interferir en processos electorals a favor de candidats de la línia dura.

Malgrat la seva influència en el règim, no ha ocupat mai cap càrrec oficial. Als seus 56 anys, Mojtaba Khamenei formava part fins ara d'un grup d'homes que exercien una mena de poder a l'ombra al voltant del seu pare. Es dedicava a mediar de forma silenciosa i lluny dels focus entre polítics, clergues i militars. Aquesta posició va fer que els EUA, en la seva llarga història de tibantors i ingerències a l'Iran, el sancionessin per col·laborar amb Ali Khamenei. El coneixement de l'estructura i de les relacions de poder, així com la seva estreta relació amb l'aparell de seguretat del país, poden haver jugat a favor del seu nomenament, però la falta d'experiència administrativa també pot provocar recels entre els fidels del règim.

L'escassa experiència en la gestió no és l'únic factor que pot provocar animadversió a Khamenei. Una de les premisses bàsiques que ha de complir qualsevol líder de la República Islàmica, segons la Constitució del país, és tenir un profund coneixement de la jurisprudència, la filosofia i la moral islàmiques. També cal que sigui reconegut com una autoritat religiosa de primer nivell, i tot i que Mojtaba Khamenei és un clergue xiïta de rang mitjà format als seminaris de Qom, una ciutat santa considerada un centre religiós del país, no és aiatol·là.

El seu pare tampoc tenia el rang necessari per ser líder suprem quan se'l va designar, però una reforma constitucional l'any 1989 va fixar un marc legal que li va permetre ocupar el càrrec. El nou text constitucional eliminava el requisit d'haver de ser marja' taqlid –un rang superior a aiatol·là– per accedir al màxim poder. Ara, però, Mojtaba Khamenei té un rang més baix que el que tenia el seu pare, tot i que alguns mitjans iranians ja han començat a referir-se a ell com a aiatol·là per donar-li legitimitat religiosa.

Desafiament als EUA i Israel

Els analistes posen èmfasi en el context en què ha arribat al poder, ja que fins fa uns anys es deia que tot i que tenia possibilitats d'arribar al càrrec eren més aviat remotes. Arran del creixement del seu poder intern, el nom de Mojtaba Khamenei havia anat agafant força en els darrers anys, ja abans dels bombardejos dels Estats Units i l'Iran iniciats el 28 de febrer, en què Washington i Tel-Aviv van assassinar diversos alts càrrecs de l'Iran. El seu nomenament, fet per una Assemblea d'Experts formada per 88 clergues, no és per descart, sinó que suposa mostrar a l'exterior que el règim segueix viu, tot i que això pugui suggerir una idea de poder hereditari contrària als principis de la Revolució Islàmica, que va derrocar una monarquia.

El nou líder suprem és el segon dels sis fills d'Ali Khamenei. En els bombardejos dels Estats Units i Israel ha perdut el seu pare, la seva mare i la seva dona. Les morts de familiars i la seva posició en l'ala dura del règim difícilment afavoriran una entesa amb Trump i Netanyahu. I encara menys quan el mateix Donald Trump va advertir dijous que no acceptaria que el fill d'Ali Khamenei fos el seu successor en el càrrec.