L’any passat BYD va fer història al convertir-se en la primera marca capaç de superar Tesla com a primer fabricant mundial de cotxes elèctrics amb més de 2.260.000 unitats venudes, una xifra que s’eleva fins als 4.550.000 cotxes electrificats si hi afegim les vendes de cotxes híbrids endollables o PHEV. 

"Mentre la tinguem nosaltres, no la tindrà ningú més". Aquesta frase la repetia sovint l'expresident Artur Mas en debats i reunions sobre el futur de la Fórmula 1 a Catalunya. Des que el 1991 el Circuit de Montmeló –actualment, de Barcelona-Catalunya– va acollir la prova per primera vegada, la Generalitat considerava prioritari mantenir el circ en terres catalanes encara que el cost a pagar fos elevat. Però els diferents canvis de govern i les exigències milionàries de la F1 van tensionar la situació i van generar dubtes entre uns dirigents que no tenien del tot clar si realment valia la pena apostar per aquesta competició, malgrat que el retorn econòmic també fos molt elevat.

De petit, no hi havia una manera més eficaç de desenganxar-me de la tele que quan hi retransmetien curses de Fórmula 1. La combinació entre els vehicles hiperveloços –que la meva vista limitada amb prou feines podia detectar–, els comentaris flipats dels locutors i la pudor imaginada de benzina m'allunyaven de la pantalla en qüestió de segons.

Que Max Verstappen és un dels pilots amb més talent de la Fórmula 1, ho sap tothom. I que té molt de caràcter, també. A vegades les dues coses unides li han servit per aconseguir fites que semblaven impossibles. Però quan se li creuen els cables, tot va malament. És el que li ha passat al neerlandès al Circuit de Barcelona-Catalunya, on ha acabat enfadat amb el món i penalitzat per culpa del seu mal perdre després d'una maniobra anitesportiva. Ha estat desè i només ha sumat un punt. En canvi, Oscar Piastri ha guanyat la cursa i ha eixamplat encara més les distàncies al campionat.

La Fórmula 1 aterra aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb moltes incerteses sobre el futur de la competició a Montmeló. De moment hi ha acord fins al 2026 i s'està negociant prorrogar el contracte uns quants anys més. Ara bé, la irrupció de Madrid en el calendari suposa una pedra a la sabata perquè és molt poc freqüent que un país tingui dues proves del Mundial. Tot i així, els gestors del traçat català són optimistes i confien que les converses arribin a bon port.

Max Verstappen va guanyar el seu primer Mundial de Fórmula 1 a l'última volta de l'última cursa de la temporada. Un avançament a Lewis Hamilton li permetia iniciar el seu regnat a la F1. Era el 2021. Va ser campió els dos anys següents amb una autoritat gairebé insultant. L'any passat també anava pel mateix camí, però després de guanyar set de les primeres deu curses, el seu Red Bull va perdre potencial i Mad Max va estar deu grans premis sense pujar al graó més alt del podi. Va acabar proclamant-se campió, sí, tot i que a molt poca distància de Lando Norris (McLaren). Aquest 2025, Verstappen intentarà guanyar la cinquena corona consecutiva, malgrat que no li serà fàcil, com ho ha començat a demostrar Norris en el debut a Austràlia, amb una victòria que hauria estat més còmode de no ser per la pluja i les múltiples entrades del cotxe de seguretat.

La Fórmula 1 a Espanya no ha deixat sempre imatges de victòria. El pas del Gran Premi d'Europa d’automobilisme pel País Valencià va acabar amb un forat negre de deute i corrupció. Un record traumàtic que els governs que tenen intenció d'acollir aquesta competició esportiva en un futur no volen que es desperti: "[La Fórmula 1] Tindrà un cost zero per a l’erari públic", ha expressat aquesta setmana la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

La Fórmula 1 és la principal competició de l'automobilisme mundial. Enguany acull un total de 24 curses arreu del món, el rècord absolut de proves disputades en un sol any. I, malgrat que sempre es parli de l'estrès que això genera als mecànics, pilots, tècnics i personal de cadascun dels equips, el que sovint no es té tan present és el repte majúscul que suposa per als operadors logístics que treballen a la Fórmula 1.

El món i els selenites ens miren. El que passa avui a Catalunya és seguit amb sismograma i llargavistes a Malibú i a Mercuri. La fractura és la factura. Catalunya és pornogràfica, per exhibicionista, descarnada. Catalunya és topless existencial malgrat que jugui a dur rebequeta moral. Som el ganivet i el satisfyer quan ja no queda res. Per això, el globus terraqüi i la confederació extraterrestre han entès que la cosa només va d’això: Tor i Fórmula 1.

1. Felip VI ha celebrat els deu anys de la seva coronació com a rei d’Espanya. Per commemorar l’efemèride, he pensat escriure una llista de les coses útils que el rei ha fet per a la ciutadania en aquesta dècada. Hi he rumiat una bona estona. No me n’ha sortit cap. 

Els dos últims anys, Max Verstappen ha nedat en l'abundància. El pilot neerlandès tenia el millor cotxe de la Fórmula 1 i sabia esprémer al màxim el monoplaça. Però aquesta temporada han canviat les coses. Red Bull ja no és tan superior i nota com els McLaren i els Mercedes li trepitgen els talons. Un escenari que, lluny de perjudicar Verstappen, li serveix d'al·licient. A Montmeló ha necessitat la seva màgia per guanyar una cursa que, probablement, qualsevol altre pilot hauria perdut. Lando Norris, el poleman, s'ha hagut de conformar amb el segon lloc.

Mentre a la Barcelona de les baixes emissions es cremen neumàtics amb cotxes de luxe, que és igual de ridícul que fer-ho amb cotxes que no ho són, a Espanya se celebren els 10 anys de la monarquia felipina, tan contemporània i democràtica com clavar banderilles a un toro. L’avantatge per a Barcelona és que aquest alcalde no hi serà sempre, encara que sempre podrà venir algú que ho empitjori, mentre que el monarca serà vitalici, tot i que abdiqui, i sempre serà pitjor qui vingui, perquè perpetuar la monarquia és un naufragi social. Però el fum que embruta no s’acaba aquí. Els parlaments han obert les portes al feixisme i per demostrar-ho ja no són espais lliures de violència sinó avingudes acabades d’asfaltar on els presidents també cremen neumàtics i, de passada, la memòria històrica. Per això no dissimulen davant del fàstic que els fa una dona lliure. No cal ser políticament correcte perquè no es fa política, i no se sap ben bé si fan el que fan perquè no reconeixen els fets tal com van passar o perquè volen repetir la història a la seva manera contemporània, com la monarquia. O totes dues coses. I el fàstic. Queda clar, però, que posar feixistes als parlaments per debatre opinions (en lloc del que s’espera del feixisme, que és la imposició d’una sola idea) és com posar un torero de conseller de cultura, que acaba matant la cultura pensant-se que és un toro. Normal. Les contradiccions ens han perseguit tota la vida i, ¿qui som nosaltres per criticar-les, quan la consciència ecològica ens porta a anar a comprar amb bosses de tela als supermercats de Singapur, on hem anat a passar les vacances perquè a Barcelona no s’hi pot estar per culpa del turisme? A vegades som injustes amb les institucions, que només fan que seguir el model humà de contradir-se. Perquè les institucions també són persones.

Bernie Ecclestone estava enamorat de Barcelona. De la ciutat i del seu potencial. Un dia, passejant per les Rambles amb Xavier Trias, va parar-se davant l'entrada principal de la Boqueria i va tenir una idea revolucionària. "Hem de dur aquest mercat al Circuit!", va dir. Era a principis del 2015. Però el que visionava l'antic patró de la Fórmula 1 no es va poder materialitzar mai. Uns mesos després, Ada Colau prendria el relleu de Trias a l'alcaldia i els plans ambiciosos que tenia la F1 van quedar en una simple proposta. Després de gairebé una dècada, molts cops de volant i nombroses traves, la ciutat de Barcelona s'ha reconciliat amb la competició i ha obert les portes de bat a bat als monoplaces amb una exhibició al passeig de Gràcia.

A la Primera Guerra Mundial hi van participar vuit milions de cavalls. La darrera càrrega de cavalleria va ser a Itàlia el 1942 a la Segona Guerra Mundial, on es van utilitzar els cavalls en comptades ocasions. Va ser a les ciutats on va començar el declivi del cavall, primer amb els col·lectius elèctrics (tramvies, ferrocarrils...) i després amb els cotxes de combustió. La tracció animal va ser la principal forma de transport durant 5.000 anys. Només en vint anys va ser substituïda completament. Durant aquells vint anys encara va prosperar una puixant economia d'exportació de cavalls de tir des d'Europa a Amèrica, perquè la motorització va arribar al camp més tard. Fins que hi va arribar.

Si hi ha una catalana universal és la ciutat de Barcelona. Dius “Barcelona” a qualsevol lloc del món i tothom sap d’on li parles. A aquestes alçades no cal que li fem la llista de mèrits, al Cap i Casal.

Després de la polèmica al voltant de la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell, un altre gran esdeveniment reobre les hostilitats entre l'Ajuntament de Barcelona i part dels moviments socials de la ciutat. Aquest dijous, un centenar d'entitats veïnals, socials i ecologistes de la capital catalana han presentat un manifest contra l'exhibició de bòlids de la Fórmula 1 que es farà la setmana que ve al passeig de Gràcia. "Barcelona no es pot convertir en un parc d'atraccions. Estan venent la ciutat davant dels nostres nassos", ha alertat en roda de premsa Jordi Elgström, de la plataforma Eixample Respira.

Madrid acollirà el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 a partir del 2026, en un circuit semiurbà al voltant d'Ifema (la fira de Madrid), segons s'ha anunciat aquest dimarts en un acte al qual han assistit l'italià Stefano Domenicali, president i conseller delegat de la F1, i l'espanyol José Vicente de los Mozos, president d'Ifema.

Aquest dimarts, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, anunciarà en roda de premsa l'acord assolit amb la Fórmula 1 en virtut del qual la competició automobilística es disputarà a la capital espanyola. Alguns mitjans madrilenys ja s'han afanyat a afirmar que Madrid ha "robat" la F1 a Catalunya, però l'expressió no s'apropa a la realitat. La competició, que s'ha celebrat a Montmeló des del 1991 en el que es coneix com el Gran Premi d'Espanya, s'hi seguirà celebrant, per contracte, fins al 2026, inclòs. Li queden, per tant, tres anys més.

Qui no recorda mai un instant en concret de la seva infància, un moment en què va ser feliç? Sovint, aquests records s'associen a una figura en concret. Si recorrem la història de l'esport, podem viatjar des del Brasil del 70 a l'Argentina de Maradona, els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i moltes altres efemèrides que han quedat gravades a foc al llarg de la història. Cadascú recordarà alguna cosa en particular. Si parlem dels esports de motor, més en concret de la Fórmula 1, la febre per les curses va reaparèixer a l'Estat als anys 90, primer amb la inauguració del Circuit de Catalunya a Montmeló, després amb els debuts de Marc Gené i Pedro de la Rosa, i finalment amb l'època daurada de Fernando Alonso. L'any 2006, l'asturià guanyava l'últim mundial que atresora al seu palmarès. "En aquella època reuníem fins a 4 milions d'espectadors a Antena 3 veient les carreres", recorda Cristóbal Rosaleny, actual comentarista de la F1 a DAZN. Després d'aquella etapa, i sense cap pilot que creés afició, l'esport de les quatre rodes va anar perdent seguidors. Aquest any, però, tot ha canviat.

Els semàfors es tornaran a apagar aquest cap de setmana, per fi. Després d'un hivern massa llarg, torna la Fórmula 1, el Gran Circ. Els protagonistes són gairebé els mateixos, però els seus rols potser ens sorprenen. A priori, la supremacia de Red Bull continuarà, mentre Ferrari i Mercedes intentaran discutir-li algun Gran Premi. És l'any de les joves promeses: pilots com Oscar Piastri –pel qual s'han barallat diverses escuderies– debutaran i començaran a marcar el camí del futur de la Fórmula 1. Però hi ha un nom propi que està il·lusionant per sobre dels altres aficionats d'arreu del món: Fernando Alonso.