Toni Clapés torna a la televisió després d'onze anys. El periodista i locutor de ràdio presentarà un nou programa setmanal d'humor a La 2 Cat. Ell mateix ho ha anunciat aquest dilluns a la tarda al Versió RAC1, que dirigeix des de fa vint anys i que ha estat reconegut amb el premi Ondas. "És una idea que hem parit uns quants. Me la sento meva, em fa il·lusió", ha dit Clapés. El nou espai s'emetrà des d'El Molino de Barcelona, una idea que li va sorgir amb l'especial de ràdio dels 25 anys d'El Barça juga a RAC1, fet des d'aquesta mateixa sala. De moment ni el presentador ni la cadena han concretat quan s'estrenarà aquest nou programa, com tampoc l'equip i els col·laboradors que en formaran part.

De 15.50 a 17 h. Aquest serà a partir del 2 de juny el nou horari de La familia de la tele, el programa amb què Televisió Espanyola volia dominar la tarda entre setmana. Una audiència per sota de les expectatives en el primer mes d'emissió ha dut la direcció de TVE a retallar-ne la durada. El programa, un intent d'emular les antigues tardes de glòria de Telecinco amb presentadors com María Patiño, Aitor Albizua i Inés Hernand (i col·laboradores com Belén Esteban), estava pensat com un contenidor de 15.50 a 20.30 h, amb dos blocs separats per les sèries Valle salvaje i La promesa. Tanmateix, no ha acabat de rutllar. De fet, dijous la quota de pantalla va tocar fons: un 5,5% en el primer bloc (de 15.50 a 16.50 h) i un 5,7% en el segon (de 18.40 a 20.30 h).

Va ser una de les cares més longeves als matins de RTVE, on va estar envoltat de tensiòmetres i altres productes proclius a ser consumits en edats avançades. Manuel Torreiglesias ha mort a 84 anys, segons ha anunciat l'Ajuntament de Pontedeume (Galícia), municipi on va néixer i del qual, des de l'any passat, era fill predilecte. El seu programa Saber vivir es va convertir en referent per a la tercera edat, ja que va explotar un segment de població per al qual no hi havia programes específics, tot i ser cada cop més nombrós. Tot i l'èxit de l'espai que presentava, la seva sortida va ser poc honorable, ja que la cadena pública va detectar irregularitats relacionades amb la publicitat que es feia al programa, que no sempre apareixia convenientment identificada com a tal.

Ni els col·laboradors de Sálvame podien aspirar a més ni la televisió pública a menys. L’espectacle inaugural de La família de la tele, amb una gimcana i una desfilada pels estudis de TVE, va ser tan demencial que feia venir ganes d’arrencar-se els ulls. L’esperpent va tenir dues etapes. En una primera part, durant la sobretaula, es posava a prova els protagonistes principals. Part de l’elenc expulsat de Telecinco –Belén Esteban, María Patiño, Lídia Lozano, Kiko Matamoros o Víctor Lozano– va protagonitzar una paròdia inicial del Màgic d’Oz. Disfressats dels personatges de la novel·la, van començar un camí aberrant. Si la Dorothy i els seus amics havien de trobar la Ciutat Maragda seguint les rajoles grogues, aquí el duet Esteban-Patiño i companyia havien d’arribar al pirulí de Torrespaña. Un preliminar tronat, amb el segell més genuí del difunt Sálvame, que desembocaria en una cursa d’obstacles en directe. Un cop arribats a l’objectiu, l’equip del programa, esverat i fora de control, començava una competició de vint-i-cinc quilòmetres per arribar als estudis de Prado del Rey. El caos televisiu va ser absolut: els col·laboradors van assaltar cotxes de particulars i treballadors de la cadena perquè els portessin al seu destí. Fallava el so, no se’ls sentia, els crits saturaven el canal i els càmeres no donaven l'abast. La imatge embogia. L’únic fil conductor era l’extravagància delirant. Un xou grotesc que havien de narrar Paloma del Río, la veterana periodista d’esports de TVE, i l’actriu Cayetana Guillén Cuervo. Acabada la competició, i amb els protagonistes a Prado del Rey, hi va haver una treva de l’horror. La 1 va donar pas a les dues sèries de la tarda, Valle salvaje i La promesa, perquè La família de la tele farà de contenidor de les dues telenovel·les. Un cop acabada la ficció, tornàvem a una realitat desenfrenada. Arrencava la segona part: una desfilada de col·laboradors desorbitada i excessiva. Una rua de furgonetes, camions, autocars i carruatges que portaven les sorpreses. L’excusa narrativa era la pròpia història de la cadena. Van fer desfilar alguns dels col·laboradors i convidats amb vestits històrics dels presentadors. Tenia un caràcter simbòlic. Reapropiar-se de la identitat televisiva era una manera de justificar aquella bogeria aberrant en aquell context. Un homenatge com a tapadora d’una conquesta impensable. Des dels programes de varietés de José Luis Moreno que la televisió pública no havia caigut tan baix. Processons de flamenques per celebrar la presència de la filla d’Isabel Pantoja, Lídia Lozano ho guarnia amb una versió del seu baile chuminero i, per arrodonir-ho, una coreografia a ritme de zumba com si fos un carnaval brasiler. Una xaronada de baix nivell amb uns gegants i capgrossos de farciment. Enmig de l’espectacle frenètic, s’anaven introduint píndoles que anunciaven els futurs continguts i seccions. La família de la tele ha començat amb una sacsejada que afecta clarament els fonaments del servei públic. Donem per inaugurada l’era del tot per l’audiència. La reanimació d’un monstre amb els diners dels contribuents.

Televisió Espanyola (TVE) vol guanyar la batalla per l'audiència a les tardes i, per això, ha posat tota la carn a la graella. La televisió pública ha fitxat bona part de l'equip del ja extingit Sálvame de Telecinco, que després va derivar en el programa Ni que fuéramos de Ten, per un nou espai anomenat La familia de la tele que s'estrena aquest dilluns després que la setmana passada fos ajornat a causa de la mort del papa Francesc. El magazín estarà presentat per María Patiño, Aitor Albizua i Inés Hernand i s'emetrà en dues franges: des de tres quarts de quatre fins a tres quarts de cinc de la tarda i des de les set fins a dos quarts de nou del vespre. Entremig, TVE emetrà dues sèries: Valle Salvaje i La Promesa. A banda de l'emissió a través de La 1, la plataforma digital RTVE Play aglutinarà continguts paral·lels que complementaran el programa.

Dijous al vespre, TVE va estrenar 7291, el documental que detalla la gestió que la comunitat autònoma de Madrid va fer de les residències geriàtriques durant la pandèmia de la covid. La investigació se centra, sobretot, en el punt àlgid de la crisi, durant els mesos de març i abril del 2020. A Madrid es calcula que van morir 9470 persones internades en residències, però la xifra que dona títol al documental fa referència als que no van ser derivats a centres hospitalaris quan estaven molt greus. Van morir en circumstàncies sanitàries molt deficitàries perquè el protocol del govern d’Ayuso va prohibir traslladar-los explícitament. 

Abans de parlar d’allò més pròxim, prenguin nota del que va anunciar ahir la UE. Ursula von der Leyen va anunciar l'“Europa primer”. És un pla. Encara no té diners ni calendari. És un anunci per plantar cara a Trump, tot i que copia el seu eslògan (“Amèrica primer”, “Europa primer”).

El 30 de novembre es va suspendre pràcticament tota l'activitat al Congrés dels Diputats per les afectacions de la DANA a València. Només es va mantenir un punt de l'ordre del dia: el de la renovació del consell d'administració de RTVE que, entre altres coses, hi incorporava Miquel Calçada i Sergi Sol, a proposta de Junts i ERC, que acceptaven votar la proposta socialista. Llavors no es va explicar si hi havia cap contrapartida, però aquest dimecres Junts i també la Generalitat han anunciat que La 2 de TVE emetrà íntegrament en català. Quan? La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha calculat que trigarà dos anys a materialitzar-se i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha estat fins i tot més optimista sense acabar de posar-hi un termini: a l'estiu s'haurien de signar els primers acords amb RTVE perquè la presència del català sigui progressivament més alta fins a arribar a cobrir tota la programació del canal a Catalunya.

TVE continua bastint la seva programació d'entreteniment. Segons ha avançat El Periódico, a través de Las Mamarazzis –Laura Fa i Lorena Vázquez–, la televisió pública espanyola ha fitxat Andreu Buenafuente, que ha signat un acord per presentar un programa setmanal a La 1. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest nou compromís professional no suposaria abandonar TV3, ja que la pública catalana confia en continuar comptant amb ell per a aquesta temporada.

Des que TVE va anunciar que les campanades de Cap d'Any les faria David Broncano amb Lalachus, la col·laboradora de La Revuelta, la humorista ha patit un greu assetjament a les xarxes. Un exèrcit de brètols ha considerat oportú subratllar que la presentadora està grassa, com si això fos incompatible amb donar la benvinguda al 2025. Tot i que aquest és un defecte històric de la televisió en general, el cas de Lalachus ens recorda com les campanades han imposat un imaginari sexista i cosificador sobre les dones. La mateixa televisió pública ha contribuït clarament a reforçar aquesta tirania amb presentadores com Ane Igartiburu, Ana Obregón o Raffaella Carrà. L’única excepció que va trencar una mica amb els estereotips va ser l’elecció de Carmen Sevilla quan ja era una dona madura, incorporant-la a la festa buscant l’humor edatista. La gràcia estava a veure com s’equivocava la senyora que trencava l’estereotip de la jove sexi. L’any passat mateix, a TVE, al costat de Ramon García, de 63 anys, hi van col·locar la cantant Ana Mena de 26. Hi van afegir la futbolista Jennifer Hermoso, de 34, aprofitant l’efecte Rubiales. El súmmum de la sexualització l’ha liderat Antena 3 amb l’impacte Pedroche utilitzant la seva nuesa com a reclam. Amb estratègies esperpèntiques, Atresmedia ha fracassat dissimulant una aposta clarament masclista servint-se de lemes solidaris i propaganda de fals feminisme. Venen el cos de Pedroche com un tros de carn que es desembolica abans del primer gra de raïm. Tot i algunes propostes històriques molt saludables i reeixides que trencaven el tòpic, TV3 no s’ha deslliurat de caure en els patrons més hegemònics. En els últims anys ha escollit una influencer com Laura Escanes per acomiadar l’any. Una creadora de continguts famosa per vendre la seva imatge i promocionar un rol femení que s’ajusta als estereotips més frívols i superficials. Encara que TV3 s’hagi esforçat molt a convertir-la en presentadora, les xarxes socials d’Escanes fomenten la pressió estètica sobre les dones.

El gener del 1969, la policia va arrestar Enrique Ruano Casanova, un estudiant madrileny de dret afiliat al Frente de Liberación Popular i implicat en la lluita antifranquista. Quan encara estava detingut, Ruano va "caure" per un celobert i va morir. La versió oficial va defensar que es tractava d'un suïcidi, però en els ambients militants es va tenir clar que érem davant d'un cas de violència policial. El cas Ruano centra el primer episodi de Las abogadas, la sèrie de Televisió Espanyola (TVE) que ressegueix els anys de la Transició a través de quatre lletrades reals: Cristina Almeida (Elisabet Casanovas), Manuela Carmena (Irene Escolar), Paca Sauquillo (Almudena Pascual) i Lola García (Paula Usero), que van confrontar la dictadura des de la pràctica del dret laboralista. Les quatre van coincidir al voltant del despatx que Carmena havia cofundat al barri d'Atocha i que va ser objecte d'un atemptat terrorista brutal, el gener del 1977, per part de la ultradreta, una matança que emmarca temporalment la sèrie. 

El canal La 1 de Televisió Espanyola recuperarà aquesta tardor el cèlebre programa setmanal 59 segundos, que es va emetre entre el 2004 i el 2012, amb Mamen Mendizábal, Ana Pastor i María Casado com a presentadores de les diferents etapes. En aquesta nova era la periodista Gemma Nierga serà l'encarregada de presentar el format, que té com a peculiaritat que els tertulians disposen de 59 segons per expressar les opinions sobre els temes de discussió, sobretot relacionats amb la política però també vinculats a altres qüestions d'actualitat. Nierga compaginarà aquesta feina amb el programa Cafè d'idees de La 2 i Ràdio 4, que capitaneja des de l'octubre del 2020.

Qualsevol periodista ha pogut experimentar en carn pròpia l'odi i l'hostilitat que habita a les xarxes socials, on la crueltat és sovint la divisa dels més enginyosos. Els periodistes i comentaristes de TVE de l'Eurocopa estan sent aquests dies objecte de mofa i burla a les xarxes, i en alguns casos, i sense entrar en si ho fan més bé o més malament, amb insults que passen de la ratlla. El periodista Paco Grande hi ha respost amb un fil a X on avisa els seus detractors que no el tombaran fàcilment, i ho aprofita per explicar una història personal.

Diumenge a la tarda, TV3, TVE i la Sexta s’hi van posar d’hora, amb els seus especials electorals. TV3 va fer un compte enrere èpic per donar pas als sondejos amb un videoresum de l’última legislatura. La Sexta no va trigar ni un minut i mig a anar a remolc dels resultats de les enquestes de les televisions públiques. Com és habitual, la televisió pública catalana va superar la resta de cadenes amb la seva majestuositat informativa, i això reverteix també en la profunditat d’anàlisi. Toni Cruanyes i Ariadna Oltra van fer un doblet impecable i coordinat en la conducció de l’especial electoral i la moderació de les diferents taules d’analistes. Com sempre, el plató elegant i modern i la realitat augmentada van contribuir a la posada en escena magnífica. Hi ha ambició sense enfarfegar la pantalla ni saturar mai l’espectador. Xavi Coral al Saló dels Passos Perduts va anar condensant amb destresa el mapa de resultats. La gran innovació en els grafismes va ser la incorporació dels candidats en moviment a l’hora d’oferir el número escons, gairebé com si es tractés d’hologrames o com si fossin al costat del periodista. Raquel Sans ja hi té la mà trencada, a l’hora d’interpretar pactes des del mateix hemicicle del Parlament. El color rosa fúcsia de Comuns Sumar, per cert, s’assembla massa al to de la catifa a través de la televisió.

Dimarts al vespre, Pedro Sánchez va culminar la seva jornada estel·lar amb una entrevista al Telediario de La 1. Ell mateix va explicar, en una de les seves respostes, que havia volgut donar prioritat al servei públic. Una llàstima que, a l’hora de fer debats electorals, no es tingui la mateixa consideració. Segons ha informat el mateix Xabier Fortes a la xarxa X, aquell migdia van saber que se’ls concedia l’entrevista i ell i Marta Carazo, la presentadora del Telediario, la van preparar conjuntament quatre hores abans de l’emissió. Van ser quaranta minuts d’entrevista i dinou preguntes. Un exercici periodístic perfectament assumible per un únic presentador. La dupla de periodistes només complica la dinàmica i estova la tensió dialèctica que requereix tota entrevista a un president del govern. En alguns moments es va veure Fortes fent senyals amb la mà a la seva companya perquè intervingués. I, a vegades, a Marta Carazo li va costar interrompre o repreguntar a Sánchez perquè no tenia contacte visual amb el convidat. Poder mantenir-lo en tot moment és importantíssim per garantir al màxim l’efectivitat comunicativa. 

En les darreres hores s’ha fet viral un fragment del Masterchef d’aquesta setmana en què el xef i membre del jurat Jordi Cruz menysprea Tamara, una concursant que comunica que abandona el programa per protegir el seu benestar. Cruz es fa l’ofès i la convida a tornar el davantal i agafar la porta sense que s’hagin de donar més explicacions.

Teòricament és un programa d'entreteniment, però MasterChef acumula una llarga trajectòria de polèmiques. L'última va tenir lloc aquesta setmana i encara cueja. Tamara, una de les concursants de la dotzena edició, va abandonar aquest dimecres el programa després d'argumentar que no estava bé i que preferia tornar a casa. La participant va sorprendre anunciant la seva renúncia, una decisió que els tres membres del jurat –Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera– no es van prendre gens bé. "Me'n vaig perquè no em sento a gust. Tampoc estic donant de mi tot el que m'agradaria. Constantment estic nerviosa, en tensió i patint pressió. Entenc que és un programa, però al final tots prenem les nostres decisions i jo vull prendre aquesta decisió", explicava Tamara. El vídeo de la renúncia de la concursant s'ha fet viral a xarxes per la duresa de la reacció del jurat, especialment de Jordi Cruz.

Dimarts, en unes declaracions, Isabel Díaz Ayuso va defensar-se de les acusacions de frau fiscal de la seva parella erigint-se en víctima d’una persecució de l’aparell de l’Estat: “Desde la Moncloa se está llamando a las televisiones pidiendo más madera y pidiendo generar una trama donde hay una inspección a un ciudadano”. Dimecres, els plantejaments informatius de TVE i Antena 3 sobre aquest cas eren tan diferents que evidenciaven dues cares molt diferents de la realitat.

Diumenge al vespre, Lo de Évole commemorava a La Sexta el vintè aniversari dels atemptats a Madrid de l’11-M. El plantejament dels dos episodis de Los cuatro días que nos cambiaron estava enfocat en les vivències periodístiques dels protagonistes perquè la conclusió, des de fa anys, ja és coneguda, força compartida i ja ha estat explicada: el govern d’Aznar ens va enganyar sobre l’autoria de l’atemptat per treure’n rèdit electoral. Lo de Évole se centrava en la feina de Cadena Ser, l’ABC i Televisió Espanyola. Si bé en un primer moment el criteri no semblava gaire clar, a mesura que avançava el relat s’entenia el motiu de la selecció. Tots van cometre errors i tots van ser víctimes de les mentides d’estat, però uns hi van caure de bona fe, d’altres per dubtoses conviccions de línia editorial i d’altres per pur sectarisme propagandístic. El programa trenava cronològicament els records dels periodistes implicats: des de la memòria d’un matí laborable qualsevol fins al caos, la incredulitat, l’horror i les dificultats professionals per afrontar l’atemptat d’Al-Qaeda. Uns lluitaven per contrastar les versions i d’altres per treballar amb llibertat dins el seu propi mitjà. Els testimonis estaven molt ben escollits i les seves aportacions servien per entendre els dilemes i les pressions que s’afronten en l’ofici. El programa era sòlid i interessant tot i el risc de caure en una certa èpica on els periodistes s’acaben convertint en l’epicentre dels grans esdeveniments. Malgrat tot, la reconstrucció dels fets permetia a l’espectador entendre els vincles, tensions i equilibris entre el periodisme i el poder. Amb tot, jutjar ara pot ser avantatgista.

Pedro Piqueras es va passar divuit anys al capdavant d’Informativos Telecinco sempre amb el mateix decorat darrere seu. Un hule amb una fotografia impresa de l’skyline de Xangai. El fons de plàstic, de tons blavosos, va ser la tecnologia punta que va invertir Mediaset en els informatius al llarg de gairebé dues dècades. Dilluns, en l’edició del migdia, la presentadora Isabel Jiménez s’acomiadava d’aquell plató, que va considerar “una segunda casa”. “Este skyline se apaga para siempre” va afegir mentre el decorat quedava a les fosques. Era la manera de donar pas a una nova era amb Carlos Franganillo al capdavant, en substitució de Pedro Piqueras.