Sembla difícil de creure però aquestes setmanes, a Brussel·les, gairebé es parla més d’oposicions que del caos provocat per la guerra a l'Iran. És la primera convocatòria generalista per a graduats que vulguin treballar a les institucions europees des del 2019. Com ja es podia esperar, s’hi han presentat més de 170.000 persones. Literalment, és impossible viure a Brussel·les, tenir menys de 40 anys i no tenir cap conegut que s’hi hagi presentat.

Si s’accepta que el poble català té dret a decidir, la qüestió següent és pràctica: per què es vol la independència? La independència d’un poble és per a ell mateix, no contra cap altre. En el fons, no hi ha res més natural que voler decidir per a un mateix.

Els dies de cel clar, des de la costa de Xipre es poden veure les muntanyes del Líban a l'horitzó. Aquesta illa, que ostenta la presidència de torn del Consell de la Unió Europea, es troba geogràficament més a prop de les costes de Síria, de Gaza i de Turquia que no pas de la Grècia continental. La mateixa posició privilegiada que la converteix en un bastió estratègic per a la Unió Europea (és el punt més oriental de la Unió), la fa més susceptible d'atacs per la seva importància militar.

La frase de Von der Leyen fa esgarrifar com el terrabastall de la llosa cobrint la sepultura: “Europa ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, d’un món que se n’ha anat i no tornarà”. Patapam.

Junts ha triat família política a Europa. Després que el 2018 es quedés òrfena, la formació de Carles Puigdemont està a punt d'adherir-se al Partit Democràtic Europeu (PDE), que s'integra en el grup liberal del Parlament Europeu, Renew. Diverses fonts consultades per l'ARA expliquen que els independentistes n'ultimen l'entrada, si bé la maniobra s'ha encallat a l'últim moment per reticències internes del partit centrista i socioliberal europeu.

Que partim d'una intel·ligència artificial amb algoritmes esbiaixats no és secret per a ningú. S'ha demostrat i s'ha remarcat la perillositat d'utilitzar la IA sense regulació, sigui per finalitats personals, o per fer-ne ús en una empresa o una institució, o el que és més alarmant, divulgar contingut a les xarxes. Aconseguir algoritmes ètics, alineats amb els valors democràtics i que tinguin perspectiva de gènere és un objectiu que, sobretot a Europa, s'està intentant assolir. Dones expertes en aquesta matèria posen llum davant d'una tecnologia que avança molt ràpidament, que sembla difícil de controlar i en la qual, com passa al món de les big tech, hi falten dones.

"Des del dissabte, tinc la sensació que estem en un déjà vu". La reflexió la feia la directora general d'Energia de la Comissió Europea, Mechthild Wörsdörfer, durant una intervenció al congrés Biomethane Connect Europe que aquesta setmana s'ha celebrat a Madrid. La funcionària es referia així al record de la gran crisi energètica que va viure el Vell Continent ara fa quatre anys, quan Rússia va atacar Ucraïna. Ara, l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran i les seves ramificacions al golf Pèrsic –provocant també el bloqueig de l'estret d'Ormuz– han tornat a encendre les alarmes pel que fa al subministrament del gas i el petroli, però sobretot el seu cost, cosa que afecta directament famílies i empreses. "Tornem a veure com la geopolítica condiciona el preu", lamentava la funcionària europea.

Gorton and Denton és una circumscripció electoral de l'àrea metropolitana de Manchester. On abans hi havia mines i indústria tèxtil ara hi ha pobresa. A Gorton and Denton es van celebrar eleccions dijous i l'escó se'l van emportar Els Verds, seguits per la formació ultradretana Reform i, en tercer lloc, els laboristes. Els conservadors ni van aparèixer. El resultat demostra com està canviant el mapa polític del Regne Unit. Però hi ha una cosa més interessant: Els Verds van guanyar gràcies al vot musulmà.

La llista de greuges recents a la Unió Europea és llarga i feixuga: la inacció davant d'un genocidi, xantatges trumpians múltiples i una deshumanització històrica de les persones migrants. A tot plegat s'hi afegeix un darrer símptoma: la “política de castell”.

L'expansionisme rus de Vladímir Putin i l'amenaça de Donald Trump amb deixar Europa a l'estacada davant dels nous reptes geopolítics han fet disparar la inversió dels estats europeus en defensa. Les exigències dels Estats Units a l'OTAN han obligat els aliats a destinar més recursos en seguretat, i, paral·lelament, la Unió Europea ha impulsat un pla inèdit per rearmar a marxes forçades el continent.

Dimarts vinent farà quatre anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Fa vertigen imaginar com ha canviat Europa des de llavors, sobretot en el terreny ideològic i geoestratègic. Al dossier de diumenge ens preguntem si, en un moment d'amenaces serioses a la pau i d'auge del militarisme, és possible encara ser pacifista. Amb l'ajuda d'experts analitzem com ha evolucionat el sentiment pacifista a Europa, i com està canviant. Mirem com augmenta la despesa militar i què en diuen els diferents partits catalans i espanyols. I també en parlem amb Josep Borrell, actual president del Cidob i excap de la diplomàcia europea, que ens explica, sense embuts com fa ell sempre, com veu el panorama internacional.

La Clarity Act, aprovada pel Parlament federal canadenc l'any 2000 i que atorgava al Quebec una via constitucional per a l'autodeterminació, fou repetidament emprada en el transcurs del Procés català com una sortida alternativa a l'impàs en què ens trobàvem. De forma similar, el discurs del primer ministre liberal canadenc, Mark Carney, a la reunió de Davos de fa un mes està obrint una via sòlida del que hauria de ser l'autodeterminació europea per independitzar-se del nou marc de desequilibri multipolar que estan establint els Estats Units i la Xina, amb la col·laboració indispensable de Rússia.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha defensat una Europa forta alhora que ha fet una crida a reparar les relacions transatlàntiques. "Junts som més forts", ha proclamat Merz després de constatar que s'ha obert una "profunda escletxa" entre Europa i els Estats Units, a l’inici de la Conferència de Seguretat de Múnic, el fòrum anual més important del món sobre política de seguretat internacional i defensa. “La Conferència de Seguretat de Múnic sempre ha estat un sismògraf de la situació política: en els primers anys, un sismògraf de les relacions entre els Estats Units i Europa, i des de fa molts anys, un sismògraf de la situació política mundial”, ha recordat Merz.

La Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Al govern francès s’han acabat les reunions per Microsoft Teams o Zoom. Aquesta setmana, el ministre a càrrec de la Funció Pública i la Reforma de l’Estat ha anunciat que, a partir del 2027, els departaments del seu executiu no treballaran més amb “solucions no europees”. En lloc d'aquestes, faran servir Visio, una plataforma fabricada per l’autoritat digital francesa.

Les amenaces de Donald Trump contra Groenlàndia i el xantatge comercial als països que s'han oposat als seus plans expansionistes han provocat un distanciament de l'extrema dreta i els populistes europeus respecte al president dels Estats Units. Alternativa per a Alemanya (AfD), el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el britànic Nigel Farage han estat alguns dels que han evidenciat que l'actitud de Trump respecte a Europa té efectes en la unitat que fins ara havia exhibit l'extrema dreta internacional.

Els dirigents europeus estan descobrint, entre astorats i terroritzats, que amb Donald Trump no val allò de "no s'hi atrevirà" i que la política de cessions per apaivagar-lo no és que no funcioni sinó que l'esperona a demanar cada cop més i més. Trump vol que Dinamarca li regali Groenlàndia i amenaça amb aranzels tothom que doni suport a Copenhaguen. Es pot pensar que som davant d'un nou tipus d'imperialisme nord-americà que amenaça fins i tot amb prendre territori als seus aliats tradicionals. Però va més enllà.

La creixent tensió entre els EUA i Europa amb relació a Groenlàndia ha penalitzat les borses. Els mercats de renda variable han registrat caigudes a tot Europa amb descensos de més de l'1% en aquest inici de setmana, després que Donald Trump anunciés aranzels addicionals per als països que enviïn tropes a Groenlàndia i la possible resposta que pugui donar la Unió Europea (UE). Amb tot, els descensos s'han moderat al final del dia.

Resposta d'urgència a les amenaces de Donald Trump contra estats membres de la Unió Europea per apoderar-se de Groenlàndia. El president del Consell Europeu, António Costa, reunirà els caps d'estat i de govern europeus dijous o divendres de la setmana que ve per coordinar una estratègia sobre la greu crisi de les relacions entre el bloc europeu amb els Estats Units, segons informen fonts comunitàries. Una de les principals opcions que hi ha sobre la taula és un increment dels aranzels contra els productes estatunidencs.

Són homes d’una determinada edat, blancs, aparentment triomfadors –si el triomf es mesura amb el compte corrent– i que comparteixen una visió depredadora de la vida, les relacions humanes i el poder. No sempre és fàcil sortir corrents ràpidament del cercle d’un depredador, i mentrestant cal aprendre a relacionar-se amb aquells que estan acostumats a comprar o agafar allò que volen. No parlarem de Julio Iglesias, però sí de Donald Trump. És la lliçó per a Europa.