Dinamarca diu que el principi d'acord anunciat per Trump sobre Groenlàndia no qüestiona la sobirania

BarcelonaGroenlàndia sembla que pot respirar una mica més tranquil·la, com a mínim per ara. Després que aquest dimecres al vespre el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i el president dels Estats Units, Donald Trump, mantinguessin una conversa sobre l'Àrtic, el líder de la Casa Blanca va anunciar ahir un principi d'acord que va qualificar de "gran solució per als EUA i per a totes les nacions de l'OTAN". La grandiloqüència d'aquesta frase –i el fet que el marc per a un acord fos amb Rutte, que acostuma a fer la rosca a Trump– va fer saltar algunes alarmes. Però poca estona després de l'anunci, el mateix Rutte va aclarir en una entrevista a Fox News que el "focus" de la conversa va ser sobre com "protegir" la regió àrtica en general.

Aquest dijous, a més, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha explicat que Rutte li ha traslladat que a la conversa amb Trump no van negociar la sobirania del país nòrdic sobre Groenlàndia. "L'OTAN coneix absolutament la posició del Regne de Dinamarca. Podem negociar sobre tot el que és polític: seguretat, inversions, economia. Però no podem negociar sobre la nostra sobirania. M'han informat que tampoc ha estat el cas", ha expressat Frederiksen en un comunicat.

Fins ara, però, no hi ha gairebé cap concreció pública sobre el principi d'acord entre Trump i l'OTAN. Segons el diari alemany Der Spiegel, el preacord entre Trump i Rutte inclou la retirada de l'amenaça de nous aranzels –que el president estatunidenc ja va verbalitzar aquest dimecres al vespre–, la renegociació de l'acord d'estacionament de tropes dels EUA a Groenlàndia, el control de Washington sobre les inversions a l'illa àrtica i el compromís dels aliats europeus de fer més passos en la seguretat de la regió àrtica.

Rutte ha expressat aquest dijous que la conversa va girar entorn de com es pot "assegurar" que els Estats Units, el Canadà, Islàndia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega "garanteixin col·lectivament que l'Àrtic resti segur". El secretari general de l'OTAN, a més, ha emmarcat la conversa amb Trump i l'interès en l'Àrtic en un intent d'intentar que "els russos i els xinesos es mantinguin al marge" de la regió, i ha assegurat que el seu "principal adversari" segueix sent Rússia.

En aquest marc, la primera ministra danesa ha remarcat que el seu executiu està disposat a parlar de la seguretat a l'Àrtic, ja que "és un assumpte de tota l'OTAN". Per això, Frederiksen valora com a "bo i natural" que els EUA i l'OTAN en parlin, i remarca en el comunicat que Dinamarca "ha treballat durant molt de temps perquè l'OTAN augmenti el seu compromís a l'Àrtic". També s'ha mostrat favorable a les converses entre Trump i Rutte el canciller alemany, Friedrich Merz, que ha asseverat que el preacord "és el camí adequat" i serveix per "avançar en la direcció adequada" per resoldre la crisi provocada arran de l'amenaça expansionista dels EUA.

Reunió dels líders europeus

Mentrestant, aquest dijous a la tarda els caps d'estat i de govern europeus es reuniran a Brussel·les per discutir com abordar les relacions amb els EUA arran de l'amenaça a Groenlàndia. En un principi, la cimera havia d'estar centrada, sobretot, en trobar una resposta a l'amenaça aranzelària de Washington, però el moviment de Trump d'ahir, en què va assegurar que no imposarà aranzels arran del principi d'acord pactat amb Rutte, farà canviar l'ordre del dia.

Abans d'aquesta trobada dels Vint-i-set, els membres del G-7 es reuniran a París. A la reunió, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, no hi assistirà el president estatunidenc: dimarts va rebutjar ser-hi després de publicar el missatge privat en què Macron li proposava la trobada.