Groenlàndia respon al suposat preacord de Trump amb Rutte: "Ningú té el mandat de fer acords sense nosaltres"

BarcelonaDesprés de setmanes d'amenaces maximalistes sobre l'annexió de Groenlàndia, Donald Trump va sorprendre aquest dimecres amb l'anunci d'un "marc per a un futur acord" sobre l'illa àrtica. El més sorprenent va ser que aquest anunci no es va produir després que es reunís amb representants de Groenlàndia ni de Dinamarca, sinó amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que no té cap competència sobre l'illa àrtica. I ho ha deixat clar el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "Ningú, a part de Groenlàndia i Dinamarca, té el mandat de fer acords sobre Groenlàndia sense nosaltres. Això no passarà". També ha subratllat que ningú els ha informat dels termes del suposat preacord: "No sé què hi ha a l'acord sobre el meu país".

En una roda de premsa des de Nuuk, el cap del govern autònom de l'illa ha reiterat que no té cap detall sobre el suposat preacord anunciat per Trump. I ha recordat que, en una reunió a Washington la setmana passada a nivell de ministres d'Exteriors, es va acordar crear un grup de treball d'alt nivell per trobar una solució viable. "Tenim unes línies vermelles que no es poden creuar", ha insistit: respectar la integritat territorial, la llei internacional, la sobirania i el dret a decidir de Groenlàndia.

Poca estona després de l'anunci, Rutte va dir en una entrevista a Fox News que el "focus" de la conversa va ser sobre com es pot "assegurar" que els Estats Units, el Canadà, Islàndia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega "garanteixin col·lectivament que l'Àrtic es mantingui segur". Aquest dijous ha dit que els comandants superiors de l'Aliança Atlàntica "resoldran el que calgui". "No tinc cap dubte que podem fer-ho força ràpid. Certament, espero que sigui aquest 2026, fins i tot a principis d'any", ha dit a Reuters.

Trump ha dit que amb el preacord els EUA tenen "tot el que volien". De moment no hi ha cap document signat ni se saben gaires detalls del preacord, però els pocs que han publicat els diaris alemanys Der Spiegel i Welt apunten que Washington no es limita a qüestions de defensa, sinó que també està interessat a controlar les inversions estrangeres. "Realment s'estan negociant ara, els detalls. Però essencialment és accés total (...) No hi ha límit de temps", va dir Trump també a Fox.

Segons la poca informació filtrada pels mitjans alemanys, aquests són els punts principals del que haurien negociat Trump i Rutte, en diversos aspectes, sense competències per fer-ho.

Retirada d'aranzels

El primer punt diu, de forma genèrica, que "es retira l'amenaça d'imposar nous aranzels". El president estatunidenc ja va verbalitzar aquest dimecres que retirava la seva amenaça sobre vuit països europeus. Alhora, els líders europeus tenien previst abordar aquest dijous en una cimera extraordinària diverses possibilitats per respondre a l'amenaça comercial de Washington.

Més presència militar

Trump pretén renegociar un acord sobre el desplegament de tropes a Groenlàndia, que permeti ampliar la presència estatunidenca. L'actual, que es va signar el 1951 i es va actualitzar el 2004, estableix que la base aèria de Pituffik (abans coneguda com a Thule) "és l'única zona de defensa a Groenlàndia".

El que vol el president nord-americà és actualitzar el pacte una altra vegada per incloure la instal·lació de la denominada Cúpula Daurada, un escut antimíssils inspirat en el d'Israel que protegiria la zona –Groenlàndia, els EUA i el Canadà– d'una hipotètica amenaça de la Xina i Rússia. La intenció és que estigués operativa a finals del mandat actual de Trump, el 2029, després d'una inversió d'uns 175.000 milions de dòlars. La competència sobre la defensa, la seguretat i la política exterior de Groenlàndia recau sobre Dinamarca.

Control de les inversions

Malgrat que durant el seu discurs a Davos Trump va assegurar que els recursos naturals de l'illa, com els abundants jaciments de terres rares, no tenien res a veure amb la seva obsessió amb Groenlàndia, el preacord sí que estableix que els EUA podran intervenir en el control de les inversions estrangeres. D'aquesta manera, podria evitar que països competidors, principalment la Xina, s'assegurin recursos a l'illa. Tot i això, el govern groenlandès té plenes competències sobre les inversions estrangeres i la gestió dels recursos naturals de l'illa.

La Xina ja ha intentat establir-se a Groenlàndia en el passat. Primer va intentar guanyar el concurs per construir dos aeroports a l'illa, però les pressions de Washington sobre Copenhaguen van fer que Dinamarca acabés invertint en els projectes. L'altre gran intent va ser a través del projecte d'explotació d'un enorme dipòsit de terres rares al sud de l'illa. Però el 2021 el Parlament groenlandès va bloquejar-ho amb arguments mediambientals, perquè el projecte inclou l'extracció de grans quantitats d'urani.

"Segons el que tinc entès, les discussions entre Trump i Rutte van ser sobre l'objectiu comú, que hem de fer més per la seguretat de l'Àrtic (...) i res sobre recursos minerals ni res més", ha dit el cap del govern groenlandès, que ha afegit que això haurà de formar part de les discussions entre representants de Dinamarca, Groenlàndia i els EUA.

Seguretat col·lectiva

El suposat preacord també exigeix que els estats europeus de l'OTAN es comprometin més amb la seguretat a la regió àrtica. Les últimes setmanes, diversos països han enviat petits contingents a l'illa i Dinamarca i França han reclamat una missió de l'Aliança Atlàntica a Groenlàndia, tot i que això de moment no s'ha concretat.

El comandant militar en cap de l'OTAN a Europa, el general Alexus Grynkewich, ha dit que l'aliança encara no ha rebut orientació política, però que està "pensant en com s'organitzaria". "No s'ha començat a planificar, però estem preparats", ha afirmat.

Per part seva, Nielsen ha subratllat que el govern groenlandès es pren la seguretat de l'Àrtic "de manera seriosa" i ha assegurat que vol incrementar aquesta seguretat amb "iniciatives importants", incloent-hi "una missió més permanent" de l'OTAN a l'illa i un "increment de la presència militar i exercicis".

Sobirania

En el preacord no s'inclou cap menció sobre la sobirania de l'illa, que forma part del Regne de Dinamarca, i la seva integritat territorial. Aquest dijous, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha explicat que Rutte li ha comunicat que a la conversa amb Trump no van negociar la sobirania del país nòrdic sobre Groenlàndia. "L'OTAN coneix perfectament la posició del Regne de Dinamarca. Podem negociar sobre tot el que és polític: seguretat, inversions, economia. Però no podem negociar sobre la nostra sobirania. M'han informat que tampoc ha estat el cas", ha expressat Frederiksen en un comunicat.

En aquest marc, la primera ministra danesa ha remarcat que el seu executiu està disposat a parlar de la seguretat a l'Àrtic, ja que "és un assumpte de tota l'OTAN". Per això, Frederiksen valora com a "bo i natural" que els EUA i l'OTAN en parlin, i remarca en el comunicat que Dinamarca "ha treballat durant molt de temps perquè l'OTAN augmenti el seu compromís a l'Àrtic".