Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

L'antic moll al riu Barbate és un cementiri de fustes macerades pel temps. Les barcasses enfonsades sota l'aigua verdosa contrasten amb les façanes blanques de les cases reclamant una capa de pintura. L'asfalt està ple de solcs i esquerdes. A Barbate no hi ha transport públic. El teatre està en ruïnes. Els parcs, abandonats. Les instal·lacions esportives s'inunden quan plou. "Tenim un retard endèmic de 15 o 20 anys", assumeix l'alcalde del municipi, Miguel Molina.

Recorrent-la en cotxe, des dels accessos fins a les principals avingudes, Marbella té allò de ser una ciutat que podria ser moltes altres ciutats. Més ben dit, qualsevol altra ciutat massificada de la Costa Daurada, de la Costa Brava, de la Costa Blava o de la mateixa Costa del Sol de la qual és emblema. Els edificis més alts són hotels i no oficines, els blocs d’apartaments, també imponents, tenen piscines comunitàries, i les muntanyes que queden a l’horitzó estan plenes de punts blancs; edificis que han destrossat el paisatge natural. Però si t’endinses en les carreteres que desfilen entre les muntanyes veus que no són xalets ni cases velles: hi ha moltes mansions, complexos, clubs de tenis i camps de golf exclusius. Les creus sanitàries van acompanyades de cartells que diuen “arzt” i “apotheke”, i no “doctor” o “farmàcia”. Les tanques publicitàries són en anglès i anuncien clíniques privades, la majoria per fer-se retocs estètics, per tractar la baixa fertilitat o la falta de cabells, i estan adreçats a un públic d’una certa edat que no vol –o almenys vol dissimular– fer-se gran.

La Setmana Santa ha oferit un teòric recés per agafar força de cara al que vindrà, les eleccions autonòmiques d’Andalusia, les més importants d’aquest cicle que va començar al gener amb les celebrades a Extremadura. Aquesta nova cita a les urnes és la que més interessa a Madrid, però també a Barcelona, per les seves implicacions. Estem parlant d’un territori amb una població de 8.676.713 persones, de les quals 6.812.861 amb dret de vot. No és només pel pes demogràfic d’aquesta comunitat que hi ha molt en joc en aquests comicis. El cicle complet ha estat i segueix sent un banc de proves amb la perspectiva de les pròximes eleccions generals, i ara com ara s’ha saldat sense un diagnòstic definitiu. El PP continua alimentant la idea que la seva arribada a la Moncloa està molt pròxima, encara que sigui amb Vox com a incòmode i imprescindible company de viatge. Per confirmar-ho necessita repetir la seva actual majoria absoluta al Parlament andalús. Tot el que no sigui això donarà peu al fet que es qüestionin les possibilitats dels populars per veure aconseguit el seu principal objectiu. Per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquesta partida és decisiva. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, té, per tant, una alta responsabilitat en aquesta convocatòria electoral, de la qual el seu partit podrà sortir inflant pit o amb l’obligació de fer-se moltes preguntes sobre les causes de la frenada en les seves expectatives.

Podem ha arribat a un acord amb Esquerra Unida i Sumar per presentar-se en coalició a les pròximes eleccions andaluses del 17 de maig. El pacte s'ha segellat abans que es complís el termini màxim legal per registrar la confluència d'esquerres sota el paraigua de la marca Per Andalusia, que acabava a les 23.59 h. En una negociació a contrarellotge, que s'ha allargat més de dotze hores des que es va iniciar dijous al matí, les tres formacions han anunciat un acord per concórrer plegats en una candidatura que estarà liderada pel candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, Antonio Maíllo.

Nou vegades ha repetit el portaveu de Podem, Pablo Fernández, la "mà estesa" dels liles per anar en coalició amb Esquerra Unida (EU) i Moviment Sumar a les eleccions d'Andalusia del 17 de maig. I és que després de dues sonores patacades a les urnes a l'Aragó i a Castella i Lleó –amb menys de l'1% dels vots–, Podem fa un gir de 180 graus a l'estratègia dels últims mesos i, per primer cop, s'obre a aliar-se amb el partit de Yolanda Díaz en una cita electoral. Aixeca així el veto que havia imposat a Sumar i que havia fet descarrilar altres enteses: "Amb tots els actors", ha deixat clar en roda de premsa. L'oferta, que arriba a quatre dies perquè acabi el termini per registrar coalicions, no canviaria el número 1 de Per Andalusia, el líder d'EU, Antonio Maíllo.

El president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, pot presumir d'haver conquerit per al PP un dels bastions històrics del PSOE des del restabliment de la democràcia. Ho va fer el 2018, quan va arribar a la presidència de la mà d'un pacte de govern amb Cs i el suport extern de Vox tot i no haver guanyat les eleccions. De fet, els resultats del PP, en unes eleccions on es presentaven tres partits de dretes, no van ser ni de bon tros els millors. Tres anys més tard, revalidava el càrrec amb una majoria absoluta que li va permetre desfer-se del llast dels socis d'investidura amb un resultat que, de tan excepcional, porta tatuat al canell. Moreno, que es descriu a si mateix com un "liberal en el sentit ampli", s'enfrontarà el 17 de maig al tercer round per mantenir-se al capdavant de la Junta, amb totes les enquestes a favor tot i el llast d'haver hagut de capejar l'escàndol dels cribratges de càncer de mama a la comunitat.

El president andalús, Juanma Moreno Bonilla, ha anunciat aquest dilluns al vespre la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades per al 17 de maig a Andalusia. La convocatòria implicarà la sortida del govern espanyol de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per ser la candidata del PSOE i, per tant, un canvi en l'executiu de l'Estat.

Bona part de la Península està sobre els efectes de Marta, la catorzena borrasca atlàntica d'aquest hivern, quan encara són visibles els estralls ocasionats pel Leonardo, que ha deixat dos morts i 11.000 desallotjats de casa seva només a Andalusia. Especialment a Extremadura, les Castelles i sobretot a Andalusia, Marta ha provocat nous desallotjaments i més inundacions que fan augurar pèrdues econòmiques "milionàries", segons el president de la Junta, Juanma Moreno.

Les borrasques i les pluges no donen treva aquest hivern a tota la península Ibèrica, i aquesta setmana la zona zero dels temporals és Andalusia. Províncies com Sevilla, Cadis i Còrdova són les més afectades per les abundants precipitacions provocades en aquest cas per la borrasca Leonardo, amb registres excepcionals. La pitjor part se l’ha endut el municipi de Grazalema, a Cadis, on dimecres van arribar a caure gairebé 600 l/m² en només 24 hores. Una xifra rècord a la zona molt semblant als registres assolits durant la històrica i tràgica dana de l’octubre del 2024 a València. I tota aquesta aigua té conseqüències també en el subsol.

Carolina España (Màlaga, 1969) no és nova en política, tot i que segurament Catalunya l'ha conegut aquesta setmana. La consellera d'Economia del govern andalús és una de les veus que s'ha aixecat contra el nou model de finançament pactat entre el govern espanyol i ERC amb una frase que va córrer per tots els mitjans de comunicació: "El model Montero dona xampany i caviar als independentistes, i a la resta dels espanyols, el menú del dia precuinat i sense postres". El govern d'Andalusia, que capitaneja Juanma Moreno, és un dels que més ha protestat contra el model presentat per la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que també serà la candidata del PSOE a les eleccions andaluses del juny.

A la reunió d’ahir de la vicepresidenta Montero amb els consellers d’Hisenda de totes les autonomies vam tornar a sentir una d’aquelles frases que van a l’antologia del que abans se’n deia anticatalanisme i ara és més propi dir-ne catalanofòbia. Li correspon l’honor a la consellera d’Hisenda d’Andalusia, Carolina España:

El PP ha mirat de girar full de la crisi dels cribratges de càncer de mama a Andalusia al congrés autonòmic del partit celebrat aquest cap de setmana a Sevilla. I ho ha fet a ritme de soul. "Don't you worry 'bout a thing" és una de les tornades que ha cantat el sextet encarregat d'amenitzar amb música l'espera de més d'una hora de l'inici de les intervencions de Juanma Moreno i Alberto Núñez Feijóo. Una banda sonora per apuntalar la "il·lusió" que, malgrat els últims entrebancs que han provocat preocupació al partit, han intentat generar el president andalús i el líder del PP durant el tancament del congrés dels populars andalusos. Després de setmanes contra les cordes pels errors en els diagnòstics, Moreno ha aprofitat la cita, que l'ha reelegit amb un suport del 99,95% com a president del PP d'Andalusia, per reivindicar la seva qüestionada gestió i demanar, davant la imminència de les eleccions de la comunitat, la confiança dels andalusos per revalidar una majoria absoluta que ja no veu assegurada.

Un mes després que transcendissin els retards i errors de comunicació de detecció i diagnòstic precoç del càncer de mama a Andalusia, el govern autonòmic ha passat de parlar d'una desena d'afectades a més de 2.300, però ni el president Juanma Moreno Bonilla ni el seu número dos i nou conseller de Salut, Antonio Sanz, han donat una explicació sobre l'origen d'aquesta crisi. L'executiu ha anunciat reforços econòmics i humans per fer els programes de cribatge –i que els professionals andalusos, les afectades i l'oposició veuen insuficients–, però ¿què va passar exactament perquè el sistema sanitari no contactés les dones que havien obtingut uns resultats de mamografia sospitosos?

Milers de persones han donat suport aquest diumenge a les víctimes de l'escàndol del retard en les mamografies a Andalusia en una concentració a Sevilla convocada per l'associació Amama, que agrupa diverses dones amb càncer de mama. La protesta ha omplert la plaça on hi ha la seu de la presidència andalusa i ha estat un altaveu no només per denunciar la gestió i la resposta del govern popular de Juanma Moreno Bonilla en aquest cas –que afecta almenys 1.300 dones, segons les dades reconegudes fins ara per la Junta–, sinó també per exigir una "sanitat pública i de qualitat".

L'escàndol pels errors de comunicació i els retards en el cribratge del càncer de mama a Andalusia han fet que durant la darrera setmana hagi agafat protagonisme un nom fort dins el PP andalús però fins ara prou desconegut fora de la comunitat autònoma. Es tracta d'Antonio Sanz, el conseller de la Presidència de la Junta d'Andalusia, que des d'aquest octubre també dirigeix la carpeta de Sanitat en substitució de Rocío Hernández, cessada pel president Juanma Moreno.

La Fiscalia de Sevilla ha obert diligències per investigar la denúncia de pacients que aquesta setmana han alertat que s'haurien esborrat o modificat alguns historials mèdics relacionats amb mamografies i ecografies de detecció del càncer de mama. La investigació oberta aquest divendres se suma a la que dijous va obrir la Fiscalia Superior d'Andalusia per indagar sobre els errors en el programa de detecció precoç de la malaltia.

La Fiscalia d'Andalusia ha obert diligències per investigar les denúncies que ha rebut sobre els errors en el programa de detecció precoç del càncer de mama. El primer pas ha estat demanar a la conselleria de Sanitat de la Junta d'Andalusia un informe sobre els fets, en què també reclama que expliqui les mesures que ha pres "per a la reparació del dany de les víctimes i sobre la prevenció de futurs fets similars". La decisió del ministeri públic arriba en una setmana en què la crisi al voltant dels cribatges de càncer de mama ha encès encara més el debat polític a Andalusia. De fet, dones i oposició retreuen al govern andalús la manipulació d'algunes mamografies que apareixen a les plataformes a què tenen accés tant pacients com professionals.

El nou conseller de Sanitat de la Junta d'Andalusia, Antonio Sanz, ha demanat aquest dimecres explicacions pel que ha qualificat de "denúncies falses" sobre la desaparició de proves de càncer de mama i ha convidat "les que se'n van anar ahir a la Fiscalia a ficar-se avui al sistema i veure si està tota la seva documentació o no". Sense anomenar-la, Sanz ha sigut molt dur amb Amama, l'associació que va denunciar el descontrol en les mamografies, i l'ha acusat de generar "una alarma social bestial" per haver alertat que durant hores els usuaris del sistema de salut no podien accedir als resultats de proves diagnòstiques que estaven penjades als historials mèdics.

María José Méndez viu a Sevilla, té 61 anys i, després d'una operació exitosa, segueix a l'Hospital Universitario Virgen Macarena un tractament hormonal contra el càncer de mama. Des de la mamografia del programa de prevenció que va detectar que alguna cosa no anava bé fins que li van fer més proves per diagnosticar-li la malaltia van passar sis mesos. Ara, a través de l'Associació de Dones amb Càncer de Mama (Amama), s'ha trobat amb altres dones afectades pels errors i retards en els cribatges del programa de detecció precoç a Andalusia.