El Barça té la Lliga a tocar. En un partit molt travat contra l'Atlètic de Madrid, els barcelonistes van sumar tres punts d'or (1-2) que eleven fins a set la distància amb el Reial Madrid a la classificació amb vuit jornades per disputar-se. A continuació, uns apunts en calent.

El Barça ja pot anar posant les ampolles a la nevera per tenir-les ben fredes per a quan toqui celebrar. El primer episodi de la trilogia de duels contra l’Atlètic de Madrid va servir per colpejar la línia de flotació de dos equips madrilenys a la vegada. El gol salvador de Lewandowski enfonsa el Reial Madrid a la classificació i, de pas, fa mal a un Atlètic que ja ha entès que el Barça ho vol guanyar tot just abans del duel a la Champions. Els blancs alcen la vista i els costa veure un Barça indomable que va saber reaccionar abans del descans, quan semblava que també podia perdre. El gen competitiu d’aquest equip està fora de tot debat. Un equip que afronta els reptes i els supera. Sembla que no hi ha res que espanti un equip destinat a guanyar la Lliga després de guanyar un partit que, en alguns moments, semblava que acabaria amb empat en una segona part on ja no quedava energia a les cames dels jugadors.

Victòria molt patida del Barça contra el Rayo Vallecano (1-0). Els catalans han fet valdre la diana de Ronald Araujo en la primera meitat en un migdia inspiradíssim de Joan Garcia, que ha evitat fins a quatre gols cantats dels d'Iñigo Pérez. A continuació, uns apunts en calent.

Lamine Yamal té ganes de gresca. Tres genialitats de les seves han permès derrotar el Vila-real, el tercer classificat de la Lliga, just abans d’afrontar la missió més difícil: remuntar una eliminatòria de Copa contra l’Atlètic de Madrid que sembla perduda. Un repte utòpic, si t’atures a pensar-ho. Però quan Lamine Yamal somriu com ho ha fet contra el Vila-real, tot pot passar. I si hi sumes la màgia de Pedri, és normal tenir llicència per somiar. El futbol no és una ciència exacta, però si a les genialitats de Lamine hi afegeixes el joc deliciós del canari, el resultat solen ser bones notícies per al Barça.

Victòria treballada del Barça al camp de l'Elx (1-3) per continuar una setmana més com a líder de la Lliga faci el que faci el Reial Madrid. A continuació, uns apunts en calent.

Victòria molt important del Barça per tancar el 2025 a la Lliga. Els de Hansi Flick han sumat tres punts d'or a La Ceràmica contra el Vila-real en un compromís en què Lamine Yamal ha estat a punt de prendre mal (0-2). A continuació, uns apunts en calent.

Bravo per als que van triar una representació de pastorets, una vesprada de compres en un centre comercial concorregut, la pel·lícula dels dissabtes a la tele pública o senzillament mirar per la finestra o fins i tot el sostre de casa abans que assistir a l'espectacle que el Getafe i l'Espanyol van regalar una nit de desembre que no passarà a la història del futbol. Però bravo també per la resistència blanc-i-blava, feliç un cap de setmana més per un triomf tan poc vistós com important. És el quart consecutiu a la Lliga i consolida en posicions europees un conjunt que no es veia tan amunt a la classificació des de feia tres lustres. El derbi del 3 de gener a Cornellà-El Prat serà interessant.

El Barça va derrotar l'Osasuna en un partit molt treballat (2-0). Raphinha, en dues ocasions, va trencar la resistència navarresa en la segona part. A continuació, uns apunts en calent.

Després de l'estirada d'orelles de Manolo González de dijous, l'Espanyol ha reaccionat a la Lliga per guanyar el Rayo (1-0) i ha mostrat una imatge completament oposada a la de l'eliminació a la Copa davant l'Atlètic Balears. Els blanc-i-blaus han recuperat la intensitat, l'energia i el coratge que tant els caracteritza aquesta temporada i continuen amb el seu somni europeu. Un gol de Roberto des del punt de penal deixa l'equip de Manolo cinquè en solitari a quatre punts de les posicions Champions. Això sí, amb un partit menys que el quart classificat, l'Atlètic de Madrid.

Victòria molt important que deixa el Barça de Hansi Flick més líder de la Lliga (3-1). A continuació, uns apunts en calent.

Victòria del Barça a Balaídos i dos punts menys de desavantatge a la Lliga. Els blaugranes van triomfar gràcies a tres gols de Lewandowski en una vetllada que va tornar a destapar algunes debilitats defensives de l'equip. A la segona part, el futbol control va matar el Celta. A continuació, uns apunts en calent.

Setmana negra del Reial Madrid, que després de perdre (1-0) a Anfield davant el Liverpool entre setmana a la Champions League, avui no ha pogut passar del 0-0 davant el Rayo Vallecano a Vallecas. I gràcies. Amb aquest resultat, l'equip de Xabi Alonso deixa escapar dos punts i li dona l'opció al Barça de posar-se a només tres punts si aquest diumenge és capaç de derrotar el Celta de Vigo a Balaídos abans de l'aturada pels partits de seleccions. Així, el Rayo ja ha aconseguit empatar contra el Barça, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid aquest curs.

Cal ser agraït i aprofitar els regals de la vida. El Barça necessitava començar a pensar en el futur i deixar lluny el record d'un octubre dolorós, i ho va aconseguir en part gràcies a un Elx que en la seva recerca de ser un equip competitiu i ambiciós, va obrir de bat a bat les portes de casa seva. I Lamine Yamal i companyia ho van aprofitar, esclar. Calia recuperar la rialla a casa i sumar tres punts, en un partit especial per a Ferran Torres, que un any després de la dana va voler recordar la seva gent amb una samarreta que tenia preparada. El jugador valencià sabia que el gol arribaria. I així va ser.

Haver d’anar a Miami a jugar un partit de Lliga era una mala idea, però el negoci del futbol està tan necessitat de pasta que van fer que semblés una idea genial, i per això el Barça lamenta adoloridament l'"oportunitat perduda per expandir la imatge de la competició a un mercat estratègic".

Segona derrota del Barça aquesta setmana. Després de caure contra el PSG a la Lliga de Campions, els blaugranes van caure golejats al camp del Sevilla (4-1) en una tarda molt desafortunada. Amb aquest marcador, el Reial Madrid recupera el liderat a la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

La setmana en què un jovenet de 18 anys com Lamine quedava a un pas de guanyar la Pilota d’Or, dos veterans feien de les seves al Carlos Tartiere. El Barça va acabar amb la resistència d’un bon Oviedo en què brillava amb 40 anys Cazorla gràcies a un cop de cap preciós de Robert Lewandowski, de 36. El veterà davanter polonès, suplent per darrere de Ferran, domina el joc dins l’àrea com ben pocs jugadors. S’hi sent bé, envoltat de defenses que l’agafen i el persegueixen. Fa la sensació que quan sigui avi i porti bastó, encara sabrà rematar centrades laterals. El seu cop de cap és dels que haurien de veure els joves per aprendre’n, amb un vol puntual i un gir de cap rodó.

El Barça encomana alegria. Un cop roda la pilota, les coses es veuen des d'un prisma diferent. L’equip de Hansi Flick juga de memòria i ho fa girar tot al voltant de Pedri, un menut migcampista convertit en el centre de gravetat d’un equip especial. Els gols, però, els va posar un Ferran Torres elèctric. Contra el Getafe, la feina ja estava enllestida al descans. I pensar que més d’un es mossegava les ungles pensant que tocaria jugar uns partits sense Lamine Yamal, el geni que aquest dilluns aspira a guanyar la Pilota d’Or amb tot just 18 anys. I calia viure sense ell jugant de local a un estadi petit com el Johan Cruyff. Però aquest equip no perd el temps queixant-se. Crea els seus discursos a través del futbol. I com juga, aquest Barça.

Abans que s’acabi l’estiu el 22 de setembre –així ho marcarà l’inici de l’equinocci de tardor– Fermín López vol seguir acaparant portades. Si durant el tram final del mercat va ser el focus de les notícies per l’interès del Chelsea per endur-se’l, amb el Barça fregant-se les mans amb la possibilitat de fer un suculent traspàs i ell desfullant la margarida, contra el València ho va ser pel seu futbol. Fermín es va mantenir mut fins que es va tancar la finestra de fitxatges i va decidir seguir vestint de blaugrana, que sempre havia sigut el seu principal desig malgrat deixar-se estimar pels londinencs. Contra els valencians va parlar on més bé sol fer-ho: a la gespa. I, en concret, a la del Johan Cruyff, on ja va demostrar durant el Gamper per què Hansi Flick no tenia gens de ganes de prescindir d’ell. Davant el conjunt xe, va obrir la llauna i va signar un doblet en una golejada (6- 0) que va engrescar els 5.862 aficionats que no van omplir del tot el petit –i provisional– feu culer.

Una lliga no es guanya només amb talent. Per acabar fent festa grossa calen més coses. I Hansi Flick ho sap prou bé, com havia anat dient els últims dies. En un partit frustrant, el Barça va patir la primera ensopegada de la temporada, un empat merescut, ja que el Rayo va jugar un partit majestuós. De fet, si algú mereixia guanyar era l'equip local. El Rayo té una idea clara de joc i va saber treure de polleguera un rival que no va adaptar-se mai a un escenari del partit impropi d’un partit professional. "Ens ha mancat intensitat", deia Lamine. I era una de les causes de l'empat.

Tot i no haver nascut al barri, Isaac Isi Palazón (1994) s'ha convertit en un dels ídols de Vallecas després de cinc temporades i mitja al Rayo Vallecano, pròxim rival del Barça aquest diumenge a la Lliga (21.30 h, DAZN). “Em considero de Cieza, de El Bierzo i de Vallecas”, va afirmar el murcià el passat mes de març en una entrevista a la Cadena SER. Isinho, nom d’usuari a Instagram, s'ha guanyat el cor de tots els aficionats del conjunt madrileny, un club de barri que és molt especial per “la proximitat que té l'afició de poder estar amb els jugadors”, tal com descriu el mateix futbolista.