Un pla infal·lible per quan Flick se'n cansi: els apunts en calent del Barça-PSG

BarcelonaDerrota dolorosa d'un Barça que va anar de més a menys contra el PSG. Els blaugranes van claudicar contra el vigent campió d'Europa, que es va emportar el triomf en l'últim minut gràcies a un gol de Gonçalo Ramos. A continuació, uns apunts en calent.

El missatge que Flick volia sentir. No calia ser Sherlock Holmes per intuir que Lamine Yamal li tenia jurada al PSG. Va molt sobrat (potser massa, i per això Flick li abaixa els fums cada cop que pot), però la veritat és que té motius per creure-s'ho. Amb el primer minut acabat de complir, va aixecar el públic del seient amb una jugada per posar-se el pitet. Va rebre una pilota al mig del camp d'esquena a la porteria i en pocs segons, després d'un seguit de fintes i d'una ruleta (!), va fer una passada que Ferran no va materialitzar per poc. Xou. Ara bé, aturem-nos en l'acció que el valencià sí que va convertir en gol. Lamine Yamal hi va tenir un paper fonamental. Menys vistós, però molt important, d'aquells que els entrenadors aplaudeixen. Va estar viu per anticipar-se a la mala entrega de Vitinha que va propiciar l'1-0. Així també, estimat.

Un tros d'equip i d'entrenador. Mayulu, després d'una gran acció en vertical de Nuno Mendes, va empatar el partit abans del descans. Ramos va tornar a moure el marcador en l'últim minut d'una segona part en què el PSG va tenir més ocasions per emportar-se els tres punts. Es pot dir sense embuts que el Barça va patir de valent contra un equip atrevidíssim que va tenir un puntet més de benzina en el tram final. Com a prova, el canvi d'un Pedri que va abandonar el camp amb cara de zombi fruit d'un esforç brutal. També se li va fer llarg el partit a Lamine Yamal, a qui Luis Enrique va curtcircuitar amb un doble lateral esquerre. Desitgem que Flick duri molts i molts anys, però és una enorme fortuna que l'asturià tingui el cor blaugrana. Qui li diria que no a un second round al Camp Nou?

A Guardiola li va sobrar. En el primer partit gran de debò, i amb tots els centrals de la plantilla disponibles, Flick va sortir amb Eric Garcia i Cubarsí a l'eix. Missatge clar a favor de la sortida de pilota i en contra de fantasmes recents d'Araujo davant del PSG. El jove defensa d'Estanyol arrencava el curs com a titular, però el de Martorell s'ha guanyat a pols l'etiqueta d'imprescindible arran de la inesperada sortida d'Iñigo Martínez al futbol saudita. Juga del que li diguin i sempre ho fa bé. Si li toca obrir el camp, aporta solucions a Lamine Yamal; si ha de fer de pivot, perfecciona la passada, i si ha de jugar de central, es fa un tip de tallar accions de perill tot i no ser el més alt ni el més ràpid. Quina sort que a Guardiola li sobrés un jugador tan complet. Que no es constipi.

Abraçades i canapès. ¿Recorden quan Laporta li feia el joc a Florentino amb la Superlliga? ¿Recorden quan Ceferin era el còmplice interessat de clubs estat com el PSG? Doncs comencin a girar full, perquè ara el carismàtic president del Barça, que pròximament ha de renovar mandat, es fa magarrufes amb el mandatari del gegant parisenc i s'asseu amb el màxim dirigent de la UEFA a les millors posicions de la llotja de Montjuïc. Ha calgut recollir cable amb l'estament europeu per aspirar a tornar al nou Camp Nou abans del febrer a la Champions i per pagar menys cares, de moment, les jugades en fals amb el fair play financer. I també s'ha hagut de fer com si res amb la presència de Luís Figo, membre de la UEFA i enemic declarat dels culers, a la zona noble de l'estadi. I què?