El Barça de les remuntades encara no pot amb el campió d'Europa

BarcelonaLa Champions va clavar una bufetada cruel al Barça amb una derrota tant dolorosa com justa servida al darrer minut contra el PSG (1-2). Lamine Yamal es va anar apagant, Pedri es va quedar sense benzina i el conjunt blaugrana s’hi acabaria deixant l’ànima, però els parisencs van ser millors i van sotmetre els de Hansi Flick, que encaixen la primera derrota de la temporada amb un gol de Gonçalo Ramos en l’últim minut del temps reglamentari.

La gespa de Montjuïc va viure una intensa batalla de Champions en què els francesos van ser millors. I això que el primer a colpejar va ser un Barça que va sortir afamat, amb Lamine Yamal engrescat a la banda dreta. El 10 va iniciar el partit fent una ruleta i encarant-se a fins a tres rivals, per deixar-los tots tres endarrere. Era la carta de presentació de l’astre blaugrana, que també seria el primer a assistir l’incansable Ferran Torres, en la primera ocasió clara del partit. Luis Enrique, com Hansi Flick, també aposta per jugar amb la línia defensiva ben amunt, i aquí l’atacant valencià olorava la sang per buscar l’esquena dels centrals. Així, va tenir la primera gran oportunitat. Va poder sortejar la sortida de Chavalier però, amb poc angle, va rematar forçat i Zabarnyi va socórrer l’acció a última hora.

El Barça pressionava ben amunt i collava el PSG alhora que l’afició apujava els decibels, en part per animar el seu equip, en part per contestar els prop de 2.800 aficionats del PSG ubicats al gol sud que no es cansaven d’animar els seus i que durant força moments van ser els que més es van fer sentir. L’avís de Ferran va ser l’avantsala del primer gol, que provocaria un gran esclat d’emoció a Montjuïc davant d’un PSG que cau especialment antipàtic. La pressió alta del Barça trobava recompensa. Recuperació de Lamine Yamal, Pedri distribueix per a l’eix cap a l’esquerra i Rashford, amb una passada deliciosa, habilita Ferran al cor de l’àrea i el valencià envia la pilota al fons de la xarxa davant les cares llargues de tota la defensa del conjunt francès. El gol era un premi merescut, que feia justícia al relat d’un duel apassionant, malgrat les nombroses baixes a banda i banda.

El PSG reacciona i s’imposa

El conjunt blaugrana se sentia superior i buscava el segon. Ho provaria Dani Olmo, amb un xut que va sortir a prop del pal esquerre després d’una gran acció de Pedri. Amb l’autoestima ben alta, Rashford també fregaria el gol, però la defensa va aconseguir desviar la seva rematada des de la frontal. Semblava que el Barça caminava cap a una gran nit europea davant el campió, però si alguna cosa tenen els equips de Luis Enrique és que mai se’ls pots donar per vençuts. Superada la mitja hora de joc, el PSG va saber espolsar-se el pànic escènic i va començar a imposar una mena de dictadura del campió que va sotmetre els blaugranes. De Jong va salvar pels pèls l’expulsió, després d’una entrada lletja a Nuno Mendes. El lateral esquerre del PSG, segurament el millor especialista de la posició que hi ha ara mateix, es va convertir en una visita al dentista per al Barça.

Amb Lamine Yamal poc aplicat en la marca, Mendes conduïa la pilota pels carrils interiors gairebé sense aturador. De Jong era qui el perseguia quan embocava cap a l’àrea blaugrana, però amb el neerlandès amonestat, el portuguès imposava la seva potència per ser una amenaça gairebé constant en el tram final de la primera meitat. Els atacants del PSG, alguns d’ells actors secundaris per les absències destacades de Dembélé i Doué, es fregaven les mans amb les assistències de Mendes.

Així arribaria l’empat, amb el lateral plantant-se fins a la frontal, assistint Mayulu i aquest, que s’aprofita que Cubarsí es llença massa de pressa a terra, fent la diana de l’1-1 que confirmava que s’havia girat la truita i que el PSG era qui s’apoderava del guió del partit. Vitinha, que sembla multiplicar-se perquè era a tot arreu, manava més que Pedri i Barcola intimidava més que els atacants blaugranes. Abans del descans, però, Rashford va aconseguir tornar a posar una mica la por al cos del PSG amb un parell de retalls i una centrada al primer pal que aconseguiria desviar Pacho.

A la represa, Luis Enrique seguiria guanyant la partida a Hansi Flick. El conjunt parisenc tenia la pilota i marcava el ritme del partit, exigint a un Eric i un Cubarsí que van haver de treballar de valent a l’eix de la defensa. La millor notícia per al Barça era que el marcador no canviava i això mantenia unes esperances que es traduirien en un parell d’esgarrapades. La més clara la va tenir Dani Olmo, que va recollir un rebot prop del punt de penal i, amb tot a favor, va xutar fort però centrat i Hakimi, providencial, va negar-li el gol el Barça. Lamine Yamal també va reclamar la segona targeta groga de Nuno Mendes, per una falta a la frontal, que Michel Oliver no va voler ensenyar-li.

La benzina de Pedri s’anava acabant, fins a arribar a la reserva i Flick el canviaria per Bernal a falta de 15 minuts per al final. L’esgotament del canari era l’esgotament de tot un Barça en què sense la llum de Lamine Yamal es va apagar davant d’un PSG que va fregar el 2-1 amb un xut al pal de Kang-in Lee. Va ser abans de la bufetada final de Gonçalo Ramos que va fer emmudir Montjuïc.