El cuiner Ferran Adrià vol ajudar els restaurants amb un pla de gestió, perquè sap que sis de cada deu tanquen. Així ho ha assegurat aquest dilluns a l’Auditori de CaixaBank davant del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, del conseller d’Indústria, Jordi Hereu, del president de CaixaBank, Tomás Muniesa i d’autoritats econòmiques i de cuiners, com Joan Roca, Nandu Jubany, Jordi Vilà, Albert Raurich i el seu germà, Albert Adrià.

Hi va haver una única certesa en la ponència inaugural de Ferran Adrià al Gastronomia Fòrum Barcelona: el cuiner està fent un llibre de gastronomia catalana, en què explicarà què és la cuina catalana i què és l’alta cuina. “Tenim molts receptaris, boníssims, La Teca, els de Josep Lladonosa, els del Corpus de Cuina Catalana, i ja no en calen més”. No en fan falta més, deia Ferran Adrià, perquè “quan volem explicar a un estranger què és la gastronomia catalana, no sabem què dir-li i no tenim cap llibre per regalar-li tampoc”, deia el cuiner, que va alçar, davant d’un auditori ple a vessar de públic, un dossier de fulls mecanoscrits a mà i a ordinador per ensenyar la Bullipèdia, el projecte en què treballa des que va tancar el restaurant el 2011. “Estem fent aquest llibre de gastronomia catalana, i cinc o sis llibres més, alhora”, matisava el cuiner en una entrevista mantinguda amb l'Ara Mengem després de la ponència.

Queia el sol sobre el mar. Som al castell de la Trinitat, a Roses, la talaia que defensava la població i que avui és el bastió de la memòria, ja que som en un homenatge dedicat a Juli Soler, que fa 10 anys que va morir per culpa d’una malaltia degenerativa. Juli Soler va ser moltes coses, melòman apassionat, professional divertit, el millor amic de tots i també l’ànima d'El Bulli. Sense ell, res del que va passar hauria passat.

"Tinc fama de ser políticament incorrecte perquè dic coses que la gent no s’atreveix a dir", ha assegurat Ferran Adrià avui a Escaldes-Engordany. El cuiner de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut el premi honorífic d'Andorra Taste Award i en el seu discurs no s'ha mossegat la llengua a l'hora de donar la seva visió del món de la gastronomia. Algunes de les reflexions que ha fet és que "cal distingir entre alimentació i gastronomia: la gastronomia va lligada a la qualitat i un restaurant que té tots els productes del mar congelats no és gastronòmic".

En un Palau de la Música ple de cuiners, productors i autoritats, la Generalitat ha presentat aquest dilluns l’anunci amb què divulgarà arreu del planeta que Catalunya té la millor cuina del món. L'espot comença amb uns productors que canten la tornada de la cançó Nyam, nyam, bon profit, i acaba amb els cuiners premiats per guies prestigioses que s’entaulen –vestits amb les jaquetes de rigor– i brinden amb plats del nostre receptari. S'hi veuen Joan Roca, Jordi Cruz, Carme Ruscalleda, els germans Torres i també els tres cuiners del restaurant Disfrutar: Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch.

Tot plegat havia de ser una conversa, però va acabar sent un monòleg. Els genis ja ho tenen, això. Agafen la pilota, o la cullera, i no la deixen anar. En aquest cas, i com que ja fa molts anys que es va retirar dels fogons, el que Ferran Adrià gairebé no va voler compartir va ser el micròfon, que pràcticament va negar al company de fatigues que havia de dialogar amb ell, el físic teòric i expert en història de la cuina, el doctorand d'Oxford Javier Maurino-Alperovich.

Potser el corrent no té nom, però el que es va viure a Catalunya fa 30 anys va ser una revolució gastronòmica que va canviar la manera en què mengem als restaurants de la resta del món. Per fer un tribut a tota la colla de cuiners que en van formar part, capitanejats pels germans Adrià, el congrés Madrid Fusión ha dedicat l'acte principal a ajuntar els artífexs de tot aquell moviment. Ferran i Albert Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Massimo Bottura, Yoshihiro Narisawa, Andoni Luis Aduriz, Gastón Acurio, Oriol Castro, Nandu Jubany, Ricard Camarena, Iris Jordan, Artur Martínez, Ferran Centelles, David Seijas, Quique Dacosta... La llista era infinita. Des dels que hi van ser fins als que n’han begut després. En un acte que ha durat dues hores, han “tret la pols del temps que tapava el que havia passat, com una gandula a la platja, perquè els més joves siguin conscients del que va passar”, en paraules de Benjamín Lana, el director del congrés, que va començar ahir dilluns i acaba dimecres.

Vila Viniteca és una de les distribuïdores de vi més importants, i el seu catàleg anual és esperat pels amants i especialistes del sector. Però, a més, des de fa 33 anys aquest catàleg no només destaca per la tria de vins, sinó perquè el mariden amb el món de l’art. L’any passat la coberta era de Joan Miró. Però hi han passat Jaume Plensa, Jordi Labanda, Miquel Barceló o, aquest any, Ferran Adrià. El cuiner no s’ha limitat a fer la portada i la contraportada, sinó que la intervenció ha estat total. Des d’afegir-hi la història de la cuina il·lustrada, plats representatius d'El Bulli o mapes conceptuals fins a fer picades d’ullet al llegat del restaurant de la cala Montjoi. De fet, Adrià ha fet les il·lustracions aquest estiu a la mateixa cala, on passa les vacances. Hi ha també notes dins del catàleg que expliquen curiositats dels vins que surten al catàleg vinculats amb El Bulli. Com quins eren els vins més venuts, quins eren els preferits de cadascú o l’ampolla que els van regalar el dia que van tancar el restaurant. Aquestes curiositats les ha escrit el sommelier Ferran Centelles. També s’hi troba un bonic homenatge a Juli Soler, amb qui Adrià va fer un tàndem perfecte. Hi apareix la caricatura inèdita que el creador dels Simpson, Matt Groening, va fer del carismàtic cap de sala, i hi apareix una adaptació d’una frase que deia sempre tot fent broma: “És el millor catàleg de vins que he vist en tot el dia”. Per a Ferran Adrià, amb qui parlem arran d'aquesta col·laboració, estem davant de la millor carta de vins del món. Això sí, diu que ell de vins no en té ni idea. "No es pot saber de tot".

Ser cuiner o, més ben dit, ser el millor cuiner del món, no entrava dins de l’espectre de possibles professions que Ferran Adrià (1962) imaginava de petit. Però segons explica a l'ARA, la sort i les circumstàncies el van portar fins aquí. Aquest cuiner nascut a l’Hospitalet de Llobregat ha fet servir la cuina com un llenguatge per crear i innovar. La primera vegada que va entrar a la cuina ho va fer per rentar plats i anar a Eivissa de vacances. “No era vocacional, però a poc a poc em vaig anar enamorant”, apunta el cuiner. 

Inflorescència és el terme botànic que al·ludeix a la disposició de les flors sobre les branques o les extremitats de la tija. Hi ha nombrosos tipus d’inflorescències segons la disposició de les flors, que creixen condicionades per la recerca de les condicions que assegurin la supervivència de la planta. A la sala de la Pigment Gallery, les flors han crescut abundantment i no només per sobreviure, sinó per ser admirades i gaudides.

La cosa anirà així. Serà el mateix Ferran Adrià qui rebrà com a amfitrió els hostes que dormiran a l'antic El Bulli, ara convertit en el museu ElBulli1846. Serà una estada única que s'haurà de reservar a través de la plataforma Airbnb. S'hi trobaran un llit "emplatat" i inspirat en la famosa oliva esferificada del restaurant de Roses.

El cuiner Ferran Adrià confessava la seva satisfacció i alegria al recollir el premi Bite Honorary Award, el màxim guardó de la primera edició dels premis Bite i Mos, impulsats per la Direcció General de Turisme, que s'han entregat aquest dijous al vespre al Teatre Nacional de Catalunya, dins del marc de la Gala Nacional de l’Enoturisme i la Gastronomia.

Els secrets més ben guardats del xef Ferran Adrià es custodiaran des d'aquest estiu al museu elBulli1846 . Es tracta del museu més important sobre gastronomia i nutrició, que farà reflexionar el visitant sobre el menjar des dels orígens de la humanitat fins a l’actualitat. Quina va ser la primera eina que va fer servir l’ésser humà per cuinar? Si plantem un tomàquet, serà un menjar natural o bé artificial perquè hi ha intervingut la mà humana? Són preguntes que el visitant es podrà fer des del jardí exterior, on comença la visita, i que es pot fer amb audioguia multimèdia, amb opció de diferents idiomes.

A El Bulli 1846 només es menjarà coneixement en dues hores i un quart, que és el temps que es triga a fer la visita amb guia multimèdia. “El debat sobre si el museu havia de tenir un bar o una cafeteria està tancat malgrat que reconeixem que l’hem mantingut”, afirma l’economista Ernest Laporte, que forma part de la Fundació El Bulli (de caràcter privat, sense aportacions públiques) juntament amb els cuiners Ferran Adrià, Albert Adrià, Isabel Pérez (dona de Ferran Adrià) i Marta Sala, dona de Juli Soler. Justament, Albert Adrià afegeix una altra idea per reconfirmar que no es podrà donar res de menjar durant la visita: “Sense els Beatles no es pot fer música dels Beatles”. Malgrat això, les màquines expenedores sí que s’hi han instal·lat, amb aigua amb un punt de gas de la marca Vilajuïga, aigua sense bombolles i també cafès. És a dir, beure, hidratar-s’hi serà possible, i fins i tot asseure’s a la mítica terrassa, davant del mar i ara envoltada de fotografies de la infància i adolescència dels dos germans Adrià i el maître Juli Soler.

Jordi Bernadó (Lleida, 1966) està considerat un gran fotògraf d’arquitectura. També és conegut per unes imatges molt personals en les quals un detall irònic o atzarós trenca amb la neutralitat del gènere documental. I a partir d’ara també ho serà per l’aproximació igualment personal al retrat. Aquesta faceta es pot veure a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en l'exposició de retrats de catorze referents mundials dels drets humans, el feminisme, l'ecologia, la ciència i les arts: Jimmy Wales (cofundador de la Wikipedia); l’astrofísic Stephen Hawking; el cuiner Ferran Adrià; les activistes Rosario Quispe i Nada al-Ahdal; el missioner Pedro Opeka; els escriptors Gao Xingjian, Chimamanda Ngozi Adichie i Vivian Gornick; la biològa i biogeògrafa Gretchen C. Daily; el cineasta Woody Allen; l’economista i premi Nobel de la pau Muhammad Yunus; el psicòleg cognitiu Steven Pinker, i l’advocat Reed Brody, conegut com el caçador de dictadors. 

Marcel Planellas, professor del departament de direcció general i estratègia d’Esade, ha estudiat el cas d’èxit d’El Bulli des del 2005 i la transformació en ElBulli Foundation després de tancar com a restaurant el 2011. Acaba de publicar, amb la col·laboració de Ferran Adrià, El libro rojo de la innovación (Conecta), en què repassa les principals lliçons d’innovació del seu cas, que es poden traslladar a qualsevol projecte.

Ferran Adrià Acosta (l’Hospitalet de Llobregat, 1962) és com de la família, concretament com aquell parent de qui tothom imita com parla i fa gràcia perquè sempre surt amb ciris trencats. Amb la diferència que Adrià va crear un restaurant escollit cinc cops el millor del món, va canviar el llenguatge de la cuina des d’una cala de l’Alt Empordà, es va convertir en el cuiner més influent de la seva generació i de les següents, i va desplaçar el centre de l’excel·lència de la cuina creativa de França a Catalunya. I com que el cap de Ferran Adrià no està fet per adormir-se als llorers, sinó per no parar, s’ha proposat continuar influint a través d’un treball herculi, el que sistematitza el seu coneixement a la Bullipèdia. Ara n’acaba publicar el volum zero, en què pretén ajudar la creació en tot els camps, no només en el de la cuina. Està amoïnat per la destrossa que el covid-19 ha causat en el sector: “No pot ser que tots els ajuts siguin per al cotxe elèctric, el govern ha d’ajudar la restauració amb diners”.

"Vull explicar-vos quin és el meu ingredient secret", confessa Ferran Adrià en un emotiu vídeo a la plataforma #MejorConectados. "Quan miro com he arribat fins aquí, no hi veig fites aconseguides sinó connexions amb gent, que són el millor ingredient perquè el meu camí no l'hauria pogut recórrer mai tot sol", revela. El reconegut xef és una de les cares visibles d'aquesta nova plataforma de continguts impulsada per Telefónica i que ha nascut amb un objectiu clar: remarcar la importància que té la connexió humana i el suport entre persones a l'hora de fer realitat els somnis de la gent. "Quan les persones connectem, som capaces de fer coses increïbles", remarca la companyia de telecomunicacions.

A l’escriptor Carlos Ruiz Zafón li hauria agradat conèixer la biblioteca Sàpiens que El Bulli Foundation ha creat a l’interior de l’entresol d’un edifici antic del carrer del Carme de Barcelona. És una biblioteca plena de misteri, com la que va imaginar l’autor de L’ombra del vent, perquè tot i ser una de les més importants i més ben ordenades de les que hi ha al món sobre gastronomia, és del tot desconeguda. “Nosaltres compartim la documentació i la informació que tenim, però ningú no pot venir de manera física a visitar-la, sinó que les consultes han de ser sempre en línia”, afirma Gabriel Bartra, cap de continguts d’El Bulli Foundation i responsable de la biblioteca.

La pandèmia no ha frenat el projecte de Ferran Adrià per convertir El Bulli en un gran museu de la gastronomia i la creativitat. L'espai de la Cala Montjoi, batejat com El Bulli 1846 en honor al nombre de plats que es van servir al restaurant, va agafant forma i Adrià espera poder-lo inaugurar aquest mateix any. "Una vegada acabades les obres, el 2021 serà l'any de la museïtzació d'El Bulli 1846", ha explicat el cuiner a través de les xarxes socials.