L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès endurirà l'empadronament exigint fer els tràmits presencials i aplicant més controls administratius i inspeccions de la policia. El govern municipal ha aprovat una nova instrucció que, segons han explicat aquest dimarts l'alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès, i el tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, persegueix que el padró "reflecteixi la realitat" del municipi vallesà i s'evitin "fraus". "

El PSC, Comuns, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP han signat aquest dimecres un acord amb el qual es comprometen a garantir el padró universal en compliment del que diu la llei. El Pacte pel Padró a Catalunya és una iniciativa impulsada per més d’un centenar d’entitats socials, des de Càritas, ECAS, LaFede fins a la Confavc i l’aFFaC, que exigeix l'empadronament de tots els residents sense preguntar la situació administrativa, si tenen contracte de lloguer o no o si viuen en un infrahabitatge. Per contra, se n’han desmarcat el PP, Vox, Aliança Catalunya i també Junts. Els juntaires han justificat el seu no assegurant que l’acord no resol “en profunditat qüestions fonamentals per a una gestió del padró que sigui coherent amb les eines i els recursos que té el país en aquests moments”. Es dona la circumstància que sí que s'ha afegit al Pacte MEScat, una formació nascuda d’una escissió del PSC i integrada a Junts com a corrent intern.

Barcelona ha arribat al seu màxim històric de població en els últims quaranta anys: 1.732.066 habitants. La capital catalana viu un creixement demogràfic imparable empès per la immigració des de fa temps, però la seva fotografia censal amaga profundes transformacions. La ciutat està cada cop més envellida i pateix una pèrdua preocupant de la població infantil. Hi ha dos indicadors que evidencien aquest canvi. D'una banda, l'augment de veïns d'entre 25 i 44 anys que marxen de Barcelona i que ja suposen la meitat del total d'emigrants. De l'altra, el percentatge de menors de 16 anys que hi resideixen, que ha caigut a mínims històrics (11,9%). En altres paraules, la capital catalana ha consolidat un patró d’emigració protagonitzat per joves i famílies amb nens petits, que són els que se'n van a viure fora, eminentment per les dificultats en l'accés a l'habitatge.

La Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

La fiscalització del padró s'ha convertit en un dels principals braços armats dels ajuntaments que pregonen un discurs més dur i radical contra la immigració. Ripoll n'és un exemple paradigmàtic, amb el govern d'extrema dreta de Sílvia Orriols, que ha promogut mesures molt estrictes per restringir l'accés a l'empadronament a persones nouvingudes, acusant-les de voler accedir de manera fraudulenta als serveis bàsics. Però no és l'únic cas. A Figueres, governada per Jordi Masquef, de Junts, el control del cens municipal per no donar un "xec en blanc" als estrangers també està a l'ordre del dia. El 2024, aquest Ajuntament va donar de baixa fins a 804 persones.

Com a mínim 37 municipis de Catalunya posen traves a l’hora d’empadronar ciutadans que tenen problemes per presentar un contracte de lloguer o viuen en un infrahabitatge o al carrer. Entre aquestes localitats hi ha tres capitals, Tarragona, Lleida i Barcelona, que aquest any entra en aquesta llista, així com el gruix de les ciutats metropolitanes. Però també n'hi ha de més petites, com Alcanar, Ripoll, Tremp, Tortosa o Salt. En conjunt, aquests municipis representen el 40% de la població de Catalunya. Les negatives afecten persones adultes, immigrants i autòctons, així com menors d’edat i extutelats per la Generalitat que, com que no estan registrats al padró, se’ls dificulta l’accés a l’educació, la sanitat, les prestacions socials o la renovació del permís de residència.

Després d'una cimera d'alcaldes al mes d'abril, el departament d'Igualtat ha impulsat un decàleg per unificar criteris a l'hora d'empadronar per a tots els municipis catalans, en què es recorda que quedar registrat al padró és una obligació i un dret tant per a l'administració com per a l'administrat. L'objectiu és evitar que es continuï repetint les vulneracions a residents que no presenten un títol de propietat o de lloguer de l'habitatge, no tenen un domicili fix o estan en situació administrativa irregular si poden provar el veïnatge al municipi. El document ha estat signat per l'Associació de Micropobles de Catalunya, així com pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que confia que hi hagi més adhesions a mesura que es facin les presentacions als alcaldes.

Un dilluns al mes, l'assemblea de Papers per a Tothom de Martorell es troba davant de l'ajuntament del municipi per ajudar amb la instància del padró. Una vintena de persones s'apleguen al voltant dels activistes, que responen dubtes o, fins i tot, s'encarreguen d'omplir les dades personals del document que aquestes persones lliuraran individualment a la unitat d'atenció al client. El de Martorell (Baix Llobregat) és un dels molts consistoris que estan assenyalats per la Generalitat i l'oficina de la Síndica de Greuges per posar traves als veïns que volen empadronar-s'hi, cosa que incompleix la llei estatal de règim local que obliga tant l'administració com la ciutadania a registrar-se al municipi on resideix.

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar els empadronaments en entitats socials ha posat la ciutat al focus del tercer sector en una qüestió que fins ara havia quedat al marge. A diferència d'altres, l'Ajuntament barceloní s'ha caracteritzat per donar d'alta els residents sense qüestionar aspectes que per a altres consistoris són l'excusa per denegar-ne l'alta. La comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, lamenta la solitud de Barcelona i les crítiques que rebudes per la mesura.

La Síndica de Greuges ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona "una moratòria" per donar de baixa les persones empadronades a les adreces postals d'entitats del tercer sector fins que no es pugui garantir que no queden desprotegides i que no es vulneren els seus "drets fonamentals". En una carta enviada a aquestes ONG, avançada pel diari ARA, el responsable del registre general del consistori notificava que a partir del mes de juny s'elimina la via de l'empadronament col·lectiu sense pernoctació a les seus de les ONG. Amb aquesta decisió, es donaran de baixa les 1.700 persones empadronades per aquest canal.

Un missatge de WhatsApp l'ha posat en alerta: a partir de l'1 de juny l'Ajuntament de Barcelona començarà a donar de baixa les persones empadronades en seus d'entitats socials que no ofereixen un llit. "No sé què faré. M'he quedat de pedra perquè m'agafa en mig de la renovació del permís de residència", es queixa Jenny Valverde, que des que es va instal·lar a Barcelona el 2018 està donada d'alta al domicili de l'ONG Stop Sida.

¿Està canviant l'Ajuntament de Barcelona la seva política d'empadronament? La resposta oficial del consistori, que des de fa 11 mesos dirigeix el socialista Jaume Collboni, és que no, que es continua donant d'alta al padró municipal totes les persones que acrediten una residència a la ciutat. En les últimes setmanes, però, el Registre General del consistori ha enviat cartes a diverses entitats socials en què se'ls informa que ja no poden empadronar ningú més a l'adreça de la seva seu social si no els ofereixen un llit per dormir. A més, també es comunica que les persones registrades mitjançant aquest canal seran donades de baixa i hauran de tornar a formalitzar el procés per altres canals; és a dir, que hauran de començar els tràmits de nou per continuar tenint accés a serveis bàsics com la sanitat.

Fa anys que el Síndic de Greuges i les entitats socials adverteixen de les traves administratives que ajuntaments catalans de tots els colors posen per empadronar els veïns que no tenen permís de residència ni un domicili fix o que viuen rellogats en habitacions. Bàsicament, a l’hora de demanar el registre al padró, els afectats es troben amb un catàleg de requisits diferents a cada consistori: des de la titularitat de l’habitatge o el contracte de lloguer fins al nombre d’ocupants, passant per la cèdula d’habitabilitat o per disposar d’una autorització per residir al país. 

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carles Prieto, ha demanat a l'Ajuntament de Ripoll que en un termini de 20 dies hàbils entregui un informe sobre la gestió del padró del municipi, davant les denúncies de traves a l'hora d'accedir als tràmits que han de fer les persones immigrants per registrar-ses com a veïns a la localitat.

Quants ajuntaments catalans neguen l’empadronament a les persones migrants en situació irregular? La xifra és una incògnita perquè cap consistori l'anuncia públicament, ja que, si ho fessin, contradirien la llei. Amb tot, entitats com la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) alerten que almenys una cinquantena d’ajuntaments —deu més que en el seu darrer informe, del mes de maig— incompleixen amb la seva obligació legal d’empadronar migrants, entre els quals hi ha, per exemple, Terrassa, Cornellà de Llobregat o Arbúcies. Tot i que l’atenció mediàtica es concentra a Ripoll, on el govern d'extrema dreta d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols posa el focus en la immigració, les ONG avisen que no només els governs de dretes o d’extrema dreta desatenen aquesta exigència legal: asseguren que gairebé cap ajuntament actua d’acord amb la normativa que obliga a atendre les sol·licituds de les persones d’origen migrant.

Després de dos anys a la baixa, Barcelona torna a guanyar població. Segons les dades del padró a 1 de gener del 2023, a la ciutat hi viuen 1.660.435 persones, el que suposa un augment de l'1,2% respecte a l'any anterior i passar pàgina del sotrac que van representar els anys de la pandèmia. De fet, la xifra de veïns és ara la més alta des del 1991 si es deixa de banda el pic del 2020, just abans de la crisi del covid, que va ser el moment de rècord. I l'augment de població no ve, òbviament, d'un repunt de la natalitat, que està sota mínims (el 2022 hi va haver 11.295 altes al padró per naixement i 15.571 baixes per defunció), sinó dels moviments migratoris, que aporten 26.634 veïns. "Barcelona es veu com una ciutat segura, atractiva i obertament tolerant", radiografia María Jesús Calvo, del departament d'estadística de l'Oficina Municipal de Dades (OMD), que apunta que les nacionalitats que més han augmentat a la ciutat, com la colombiana, la peruana, la veneçolana, la ucraïnesa, l'argentina i l'hondurenya, solen venir de països amb "presents turbulents".

El padró, un dret i una obligació per a la ciutadania i l’administració, és impossible per a milers d'estrangers sense documentació o per als que no tenen una adreça fixa. La situació és antiga, coneguda i compartida per almenys 35 ajuntaments catalans, tal com han pogut corroborar set grans entitats socials que fan pinya "per acabar amb la impunitat” dels consistoris de denegar empadronaments. Les organitzacions són: Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat, Ficat i Mujeres Unidas Entre Tierras. De fet, dels grans consistoris, només el de Barcelona compleix la legislació: empadrona tothom i atén persones que no hi resideixen o s'han traslladat fins a la capital per la falta de serveis bàsics (menjadors, dutxes, pensions) als seus municipis. Fins i tot hi ha ajuntaments que han pagat el bitllet de tren fins a Barcelona o han recomanat als que viuen al carrer que hi vagin.

L’empadronament és la via d’accés a un conjunt de drets essencials. Figurar al padró converteix les persones legalment en veïnes. El dret de sufragi actiu o passiu en unes eleccions i els drets relatius a l’educació o a l’accés a la sanitat pública, entre molts altres de caràcter constitucional, només es poden reclamar com a persona efectivament empadronada en un municipi. El tràmit que dona accés a aquests drets és, al mateix temps, una obligació per a qualsevol persona que té una residència habitual a Catalunya d’acord amb el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRL). Però complir amb aquesta obligació és sovint una tasca titànica, segons el municipi en el qual se sol·licita o el funcionari que ha de gestionar el tràmit de l’alta al padró.

Gal·la ocupa la posició número 128 en el rànquing de noms més posats a Catalunya i Gala, sense la ela geminada, el lloc 44. La meva filla els té tots dos. Al Registre Civil i al padró municipal és Gal·la, amb ela geminada, i a la Seguretat Social i a l'escola bressol on l'hem preinscrit és, per ara, oficialment Gala, ja que a tots dos llocs el sistema informàtic no reconeix aquesta grafia. "Ho sento, el sistema està antiquat", es va disculpar el funcionari de la Seguretat Social fa deu mesos quan vam anar a tramitar les prestacions dels permisos de maternitat i paternitat. El sistema, de fet, està antiquat des de fa, almenys, 17 anys. La Sílvia és la mare d'una altra Gal·la, que ja té 17 anys, i que llavors ja es va trobar problemes amb la base de dades de la Seguretat Social. La Gal·la es va convertir en Gal-la a la força, amb guionet enlloc de punt volat.

El municipi de la Seu d'Urgell ja compta, segons el padró municipal a 1 de gener de 2021, amb 12.397 habitants, 176 més que en l'any anterior, fet que representa un augment de l'1,4%. Aquest augment es deu a que el nombre d'altes (862) ha superat el de baixes (683). De les altes, 70 han estat per naixements, 520 de persones provinents d'altres municipis del país, 236 provinents d'altres països i 36 altes més per correccions d'omissions en el padró. Respecte a les baixes, 113 han estat per defuncions, 476 d'habitants cap a altres municipis, 57 que han marxat a viure cap a un altre país i 41 per correccions d'inscripcions indegudes i caducades.