Nou any històric per a CaixaBank. L'entitat que presideix Tomàs Muniesa i que té Gonzalo Gortázar com a conseller delegat ha tancat el 2025 amb un benefici rècord de 5.891 milions d'euros, un 1,8% més que l'any anterior, segons els resultats que ha publicat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En l'últim trimestre, el benefici de l'entitat ha estat de 1.494 milions d'euros, un 3,4% més que el trimestre anterior.

El BBVA gira full del fracàs de l'opa hostil sobre el Banc Sabadell mostrant múscul amb uns resultats històrics fins al setembre. L'entitat financera va obtenir un benefici net de 7.978 milions d'euros els nou primers mesos d'aquest 2025, cosa que suposa un increment d'un 4,7% en comparació amb el mateix període de l'any passat, segons ha comunicat aquest dijous al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Els Estats Units han construït el mercat de capitals i la borsa més gran del món gràcies al seu nivell de transparència i reputació. Però amb el desembarcament de Donald Trump a la Casa Blanca les regles del joc estan canviant. Sota el paraigua de la desregulació, molts analistes veuen un gir cap a l'enfortiment dels consells d'administració i els gestors de les grans companyies en detriment dels petits accionistes. "Donald Trump inclina la balança de poder dels inversors als consellers delegats", advertia aquesta setmana en un article el Financial Times, un dels oracles del capitalisme.

El Banc Sabadell s’ha dibuixat un futur solitari, o com a mínim sense el BBVA, i prometedor. Per defensar-lo, i abans que arribi el desenllaç de l'opa hostil que plana sobre l’entitat, el Sabadell ha fet ús de tota la seva artilleria disponible amb la presentació aquest dijous d'uns guanys històrics el primer semestre de l'any (975 milions d'euros), però també del pla estratègic 2025-2027 a través del qual promet una rendibilitat pels núvols (del 16%) l'any 2027 i assolir un benefici de 1.600 milions d'euros i una remuneració als accionistes des d'ara i fins aleshores de 6.300 milions. Ha sigut una presentació que ha tingut un impacte testimonial a la borsa, amb una pujada només del 0,6%.

Un curs més amb mals resultats a les proves de competències bàsiques, les que determinen el nivell acadèmic dels alumnes catalans. La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha avançat aquest dijous al matí que les proves d'aquest any tampoc han anat bé. "Estem acabant de finalitzar l'estudi, però puc avançar que tampoc no seran els resultats que ens agradarien", ha admès durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.

Bones notícies a bonÀrea, que va tancar el 2024 amb un benefici net de 88,8 milions d'euros, un 9,3% més respecte de l'exercici anterior. A més, va assolir una facturació de 2.680 milions i va crear 538 llocs de treball, segons ha informat la companyia aquest dimarts a través d'un comunicat.

CaixaBank va tancar el primer trimestre de l'any amb un benefici net atribuït de 1.470 milions d'euros, un 46,2% més que en el mateix període del 2024. L'entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar com a conseller delegat atribueix l'augment dels guanys al fort impuls experimentat per l'activitat comercial en un context de creixement de l'economia tot i el descens dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE).

Puig va tancar el primer trimestre d'aquest any amb un augment de les vendes del 7,5%, fins als 1.206 milions d'euros. Aquesta evolució fa que la companyia de cosmètica, moda i perfumeria mantingui la previsió d'un increment anual de les vendes d'entre el 6% i el 8%, malgrat la guerra aranzelària iniciada pel president dels EUA, Donald Trump.

Els beneficis nets de Tesla, l'empresa d'automòbils fundada pel magnat Elon Musk, van caure un 71% el primer trimestre de l'any i es van quedar en 409 milions de dòlars, després de registrar una caiguda del 20% dels ingressos al sector de l'automòbil. Així ho va comunicar, ahir al vespre, el mateix fabricant de vehicles elèctrics. La davallada coincideix amb la implicació de Musk al govern Trump com a artífex de les retallades al sector públic; un fet que, entre d'altres, ha pogut acabar passant factura als seus negocis.

Eren les 11.04 hores del matí quan a la seu operativa del Banc Sabadell a Sant Cugat César González-Bueno, enmig d'una insòlita expectació mediàtica, iniciava la roda de premsa de resultats anuals que podria ser l'última de la centenària història de l'entitat catalana. L'entitat ha disparat els beneficis un 37,1% amb uns guanys rècord de 1.827 milions d’euros durant el 2024, una fita que arriba en plena opa hostil del BBVA, que podria comportar la desaparició de la quarta empresa de Catalunya.

Al BBVA han arrencat l'any amb entusiasme. No només han anunciat que al llarg del 2024 han guanyat més diners que mai –l'entitat ha superat la barrera dels 10.000 milions d'euros de benefici en dotze mesos–, sinó que tenen coll avall que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) donarà llum verda a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell.

Endesa i Naturgy encarrilen els seus objectius de beneficis per aquest 2024. Aquest dimecres, totes dues companyies han presentat els seus resultats fins al mes de setembre i han confirmat que mantenen les previsions per al conjunt de l'exercici. Endesa ha guanyat 1.404 milions d'euros fins al tercer trimestre, cosa que suposa un 32,6% més en comparació amb el mateix període de l'any 2023. Per la seva banda, Naturgy ha registrat un benefici net de fins a 1.580 milions d'euros. La gasista ha decidit actualitzar la informació financera que aporta al mercat (formalment, només presenta resultats semestrals i anuals) i ho ha fet a les portes del nou pla estratègic per al període 2025-2030 que preveu presentar el mes de febrer de l'any 2025, tal com ha informat a través d'un comunicat de premsa.

Els quatre primers bancs de l'Íbex-35 continuen l'any tal com el van començar: amb uns resultats rècord. El Banco Santander, CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell han anotat conjuntament uns beneficis de fins a 14.519 milions d'euros durant el primer semestre, és a dir, entre gener i juny, cosa que suposa un increment d'un 20,5% en comparació amb el mateix període del 2023, quan les mateixes entitats van guanyar 11.820 milions d'euros.

Avui la notícia és al Parlament de Catalunya, que ha de triar mesa i president. A l’hora del matí que els parlo, Junts i Esquerra asseguren que “els resultats d’ahir a les europees no tenen res a veure amb les decisions d’avui, perquè són coses diferents”, i ahir a la nit asseguraven que aquest matí encara estarien negociant.

La normalització dels preus energètics, en especial del gas, es nota en els resultats empresarials de les grans energètiques espanyoles dels primers tres mesos del 2024, que veuen com els beneficis extraordinaris registrats l'any 2022, el pitjor moment de la crisi energètica, però també del 2023, queden en un segon pla. Endesa n'és l'últim exemple.

Trimestre rodó per a CaixaBank, que va tancar els tres primers mesos de l'any amb un benefici net de 1.005 milions, un 17,5% més que en el mateix període del 2023. Aleshores el conseller delegat de la companyia, Gonzalo Gortázar, va assenyalar que els resultats suposaven la recuperació de "la normalitat" després d'"una travessia pel desert llarguíssima”. Dotze mesos després, els comptes de l'entitat continuen disparats. Així ho ha reconegut Gortázar en la presentació del balanç del primer trimestre de l'any, que s'ha celebrat aquest dimarts a València.

Brots verds també al BBVA. El banc que presideix Carlos Torres ha començat el 2024 amb un fort augment dels guanys, de la mateixa manera que el Banc Sabadell i Bankinter. L'entitat bilbaïna ha anotat un benefici de 2.200 milions d'euros durant el primer trimestre de l'any (de gener a març), la qual cosa suposa un 19,1% més que els beneficis registrats el primer trimestre del 2023, tal com ha informat aquest dilluns al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tot i la millora dels comptes, el mercat no els ha rebut amb entusiasme. Aquest migdia l'entitat queia més d'un 2% a la borsa, deixant l'acció lluny dels 11 euros.

Els últims resultats de les proves PISA, tan desastrosos per a Catalunya, segueixen pesant com una llosa en el sistema educatiu i en l'ànim dels professionals i les famílies. No sortim del bucle. Fa massa mesos que hi donem voltes sense que s'acabin de prendre mesures concretes, valentes i efectives, més enllà d'anàlisis genèriques, llistats de bones intencions i plans pilots. Instal·lats en l'anar fent, basculem entre el derrotisme i el relativisme. No és senzill, evidentment. Però és tan difícil? Com que les causes són complexes i multisectorials, a l'hora de trobar solucions no es vol assenyalar ni carregar el pes sobre ningú, no fos cas que es ferissin susceptibilitats. És una mica com el que passa amb l'avaluació dels nois i noies: alerta!, que si som molt durs encara es frustraran. El problema és que la sobreprotecció també acaba generant frustració, que en el cas de PISA es projecta sobre el conjunt de la comunitat educativa.

És l’hora de la veritat. Un moment que el barcelonisme esperava des de feia molts anys. Per fi el Barça tornarà a sentir-se gran, podrà defugir el complex d’inferioritat que arrossegava des de feia temps. I, en part, això es deu a Xavi.

El Grup Bon Preu torna a batre rècords. La companyia, propietària de les marques de supermercats Bonpreu i Esclat, de benzineres i d'una comercialitzadora energètica, va tancar el 2023 amb una facturació de 2.259 milions d'euros, un 8,8% més que respecte al 2022, quan va tancar l'exercici amb 2.076 milions de facturació i 9.600 persones contractades.