La població ajustada ha estat, històricament, un dels elements més polèmics en la negociació per a un nou model de finançament autonòmic de règim comú, que és el que rega de recursos les comunitats autònomes. I ho continua sent en la discussió que el ministeri d'Hisenda, ERC i el PSC tenen oberta per tancar una proposta de model que acontenti totes les parts i doni resposta a l'acord entre republicans i socialistes d'un sistema singular per a Catalunya, així com a l'acord de l'última Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Dimarts passat, l’INE va fer públiques les primeres estimacions sobre les xifres macroeconòmiques de les comunitats autònomes corresponents a l’any 2024. L’ARA de l’endemà hi dedicava dues peces: l’editorial (d’on he manllevat el títol d’aquest article) i una altra dins les pàgines d’Economia. Al primer, molt encertadament, es destacava que el creixement del PIB —que mesura la mida de l’economia— no és tan important com el del PIB per càpita —que divideix el PIB entre la població i mesura, per tant, la prosperitat material. En llenguatge planer: el PIB és quant produïm entre tots; el PIB per càpita, a quant toquem. Òbviament, l’important és el segon.

Al juliol les comunitats autònomes se solien veure les cares amb el ministeri d'Hisenda. Sempre ha estat habitual que aquest mes se celebri un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el conclave que reuneix el ministeri amb els consellers autonòmics del rang. En la reunió, Hisenda comunicava els recursos amb els quals comptarien les comunitats autònomes de règim comú l'any següent per elaborar els seus pressupostos: les anomenades entregues a compte o bestretes. Alhora, també s'informava de la liquiditat.

El govern espanyol confia començar a repartir els menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries entre les comunitats autònomes a finals d'agost. Aquesta és la intenció del ministeri de Joventut i Infància tot i el boicot dels territoris on governa el PP, que aquest dimecres no han assistit a la conferència sectorial d'infància on s'havia d'encarrilar el repartiment. Tret de la ciutat autònoma de Ceuta, cap govern popular s'ha presentat a la conferència d'aquest dimecres a Madrid. Les comunitats que sí que han participat en la trobada han estat Catalunya, Euskadi, Navarra, Astúries, les Canàries i Castella-la Manxa.

Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

El principi de l'ordinalitat consisteix en el fet que les contribucions de les comunitats autònomes (CA) per habitant, ordenades en una escala de major a menor, mantinguin el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben. D'aquestes escales se n’ha d’excloure el País Basc i Navarra, que tenen legislacions fiscals especials.

Els impostos propis només van suposar un 2,2% dels ingressos de les comunitats autònomes del règim comú l'any 2022, cosa que els converteix en una "escassa" font de finançament per a les autonomies. En concret, aquell exercici van ingressar 2,6 milions d'euros per aquests tributs. Una xifra que queda lluny dels 118 milions d'euros provinents dels impostos cedits per part de l'Estat a les comunitats autònomes. Així es desprèn de l'últim informe sobre el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2024 elaborat i publicat pel Consell General d'Economistes (CGE) aquest dimarts.

El vigent model de finançament autonòmic (MFA) va entrar en vigor l’any 2009. Havia de durar cinc anys i ja en portarà quinze. Es va negociar essencialment l’any 2008, quan els efectes de la crisi financera a Espanya no havien arribat als nivells de profunditat als que arribarien després. S’albirava una crisi intensa però breu, perquè no es pensava que l’economia espanyola patís el desinflament d’una bombolla immobiliària i encara menys una crisi financera, que es pensava que era un problema d’altres països, però no d’Espanya. En aquest context, es va donar per fet que les comunitats autònomes (CCAA) amb un fort impuls econòmic derivat del creixement del turisme massiu, de l’eufòria de la construcció i de l’arribada d’onades d’immigrants ja gaudien d’ingressos tributaris molt importants. Eren molts els impostos i les taxes que pujaven, però la principal, en imports recaptats, era l’anomenada ITP-AJD: impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Les transmissions patrimonials deriven, principalment, de les compravendes d’habitatges de segona mà, que gaudien d’una brillantor indiscutible i eren part integral dels ingressos de les CCAA, molt especialment de les que tenien capacitat d’atracció de turisme massiu. 

El 21 de desembre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar una llei espanyola de plurilingüisme, en aplicació del programa d'Esquerra per a les darreres eleccions. A diferència de la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea, una llei espanyola de plurilingüisme depèn només de la voluntat del legislador espanyol, i com que en l'actual conjuntura política tal voluntat es pot donar per feta és oportú que parlem d'aquesta llei amb una certa immediatesa.

L'acord per a l'amnistia, i per a la investidura, que varen tancar dijous el PSOE i ERC inclou la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'estat espanyol, que es fa extensiu a totes les comunitats autònomes. En cas que tiri endavant, aquest acord, ai las, beneficia també les comunitats governades pel PP, que en aquest moment són 11 (cinc de les quals, gràcies als acords amb Vox). Com que el PP rebutja frontalment tota mena d'acords dels socialistes amb els independentistes catalans, siguin d'ERC o de Junts, ara aquestes comunitats es troben en el destret d'haver de renunciar a un acord que les beneficia. Les comunitats del PP no volen ser beneficiades per uns acords que són un perill per a la democràcia (segons Aznar), una humiliació (segons Feijóo) o que comporten l'abolició de l'estat de dret a Espanya (segons els vocals del Consell General del Poder Judicial, els mateixos que duen sis anys incomplint el mandat constitucional de la renovació de la cúpula d'aquest organisme, per motius estrictament partidistes). Dit encara d'una altra manera, els presidents de les comunitats autònomes del PP es troben que han d'avantposar el discurs del partit (el relat, si en voleu dir així) a l'aplicació d'una mesura que els beneficia.

Podríem pensar que amb l'any electoral que ens espera, el partidisme hagués provocat que no s'aprovessin la majoria de pressupostos autonòmics en l'últim any de legislatura. Però només hi ha un territori que s'ha quedat sense nous comptes per al 2023, la Comunitat de Madrid, on Isabel Díaz Ayuso aspira a aconseguir majoria absoluta i no haver de dependre de Vox, que li ha esguerrat el pla. De moment, la lideressa del PP comparteix aquesta condició amb Pere Aragonès, si bé el president català encara es troba en negociacions amb els grups parlamentaris i encara és possible que tiri endavant els pressupostos amb un cert retard. La resta de líders autonòmics han pogut aprovar-los, en gran part perquè els governs –en solitari o de coalició– tenen la majoria necessària.

L'execució pressupostària del govern espanyol a Catalunya es va tornar a quedar a mig camí el 2021. L'any passat, Catalunya va rebre el 35% de la inversió real territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat. En total, a Catalunya van arribar 739,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Hisenda. La xifra, doncs, dista molt de la inversió estimada que es recollia als comptes públics de l'Estat, que era de 2.068 milions d'euros (segons les últimes dades actualitzades d'Hisenda). Això es traduïa en una inversió per càpita de 270 euros que ara s'ha quedat en una tercera part. En concret, l'Estat ha invertit a 31 de desembre del 2021 uns 95 euros per càpita.

Les transferències de part dels fons europeus cap a les comunitats autònomes avancen, però no al ritme que els governs autonòmics desitjarien. Aquesta és la tesi que ha sobrevolat al llarg de la Comissió General de les Comunitats Autònomes celebrada aquest dijous a la tarda i que ha comptat amb la compareixença a petició pròpia de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, així com amb la presència de diferents consellers autonòmics.

Que cap comunitat es va salvar de la sotragada que la pandèmia del covid-19 va suposar per a l'economia era un fet que aquest divendres l'INE ha corroborat. La hibernació de l'activitat econòmica i el lent retorn a la normalitat durant el 2020 es van traduir en una caiguda sense precedents del producte interior brut (PIB) de manera generalitzada, per bé que l'impacte va ser més acusat a les dues illes, Catalunya i Madrid, regions amb una forta dependència del sector turístic i de serveis, així com de l'oci.

Catalunya ha aconseguit mantenir la quarta posició en competitivitat econòmica entre les comunitats espanyoles durant l'any 2020. A escala estatal aquest índex, que s'analitza basant-se en diferents eixos com la innovació o el mercat laboral, ha caigut un 2,3% respecte al 2019 a causa de la crisi econòmica provocada pel covid i que va registrar una caiguda històrica del producte interior brut (PIB).

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

Les xifres de les remeses europeees que han d'arribar a Espanya es concreten amb el pas dels dies. Aquest divendres, el president del govern, Pedro Sánchez, ha confirmat que repartirà 10.500 milions dels fons europeus entre les comunitats autònomes abans d'acabar l'any, és a dir, la meitat del total de diners que el govern té previst rebre aquest 2021: 19.034 milions, ha confirmat la Moncloa. De fet, aquest va ser el compromís que Sánchez va assumir a la conferència de presidents de l'octubre de l'any passat amb els governs autonòmics i que avui divendres ha confirmat.

El ministeri de Sanitat ha cedit. Renuncia a imposar mesures obligatòries i finalment donarà llibertat a les comunitats per establir les mesures de relaxació de l'oci nocturn. Després que governs autonòmics encapçalats per Madrid i Euskadi votessin en contra del pla de desescalada del govern, es rebel·lessin contra les imposicions –Madrid ha arribat a presentar un recurs davant l'Audiència Nacional– i anunciessin que posarien en marxa el seu propi full de ruta, el govern espanyol ha acceptat que les seves mesures per reobrir les discoteques i celebrar grans actes multitudinaris siguin només recomanacions. Pel que fa a la restauració, Sanitat finalment no farà cap recomanació i ho deixa tot en mans dels governs autonòmics.

La crisi del coronavirus va tenir un impacte desigual en les comunitats autònomes i ara la recuperació també avança a ritmes dispars. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dimecres les seves estimacions per al PIB del primer trimestre, el primer indicador que mostra les diferències entre regions dins l'Estat pel que fa a la reactivació econòmica de l'inici del 2021. Segons les dades de l'organisme, Catalunya va ser la tercera comunitat amb una caiguda del PIB més elevada. Concretament, l'economia catalana encara es va contraure un 5% interanual del gener al març. Tot i així, aquest indicador va millorar en un 0,3% la dada del quart trimestre del 2020.

Les comunitats autònomes hauran de retre comptes davant el govern espanyol, i aquest després a Brussel·les, sobre la gestió i l'ús que facin dels fons europeus antipandèmia. Així ho ha explicat aquest dijous el secretari d'Economia i G-20, Manuel de la Rocha, que ha detallat que s'establirà un "seguiment exhaustiu per conèixer els objectius dels fons, els criteris amb els quals es faran les inversions i els terminis" per veure si les comunitats compleixen amb la funció dels diners.