La patronal turística Exceltur preveu que el conflicte de l'Orient Mitjà provoqui un "lleuger" impuls al sector. Segons assegura l'entitat, en cas d'un escenari de guerra curta, l'efecte refugi tindria un impacte econòmic de 4.239 milions d'euros a Espanya, la qual cosa suposa dos punts del PIB turístic. Així doncs, Exceltur calcula que una quantitat important de turistes puguin recalar a territori espanyol gràcies al fet que una zona turística rellevant com és l'Orient Mitjà es trobi enmig del conflicte.

El govern espanyol preveu una "resiliència" de l'activitat turística davant el conflicte a l'Orient Mitjà. I no només s'aferra a les estimacions per a aquesta Setmana Santa, que són "fantàstiques" en paraules del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, sinó també a una "capacitat d'adaptació i resistència" d'un sector que els darrers anys ha superat crisis com la de la pandèmia de la covid-19. "La situació és completament diferent [a la del coronavirus]. No es pot comparar", ha dit Hereu en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. El ministre, que ha comparegut precisament per explicar quin és el pols actual del turisme i quines són les previsions per a aquesta Setmana Santa, ha reconegut que existeix una preocupació per l'impacte del conflicte, però ho ha vinculat a "segones derivades" que dependran de quant s'allargui la guerra. "Estem analitzant amb el sector [la situació actual] i què pot passar si el conflicte no dura setmanes, sinó mesos", ha dit. Per exemple, si aquest escenari deriva en una crisi de preus encara més greu.

Quan jo era Superman corresponsal que cobria tot Lleida de dalt a baix, si enfilava les escales cap al cel parava a esmorzar a Cal Farré de Baró. Amb el temps m’anava mimetitzant com un ésser més de la fauna d’aquells entaulats de fartanera del Pallars. Allà em vaig relacionar amb un dels orcs més mitològics d’aquell país. En J.C. em va fer veure el futur i em va parlar del que passaria. Tot era al revés: el retorn de la mandonguilla a la carn picada. Una que va encertar abans d’internet: “Tothom viurà en granges de persones”. Amén.

El sector turístic català espera una Setmana Santa amb alta ocupació arreu del territori, amb xifres que en molts casos freguen o superen el 90%. Les bones condicions de neu al Pirineu i l’alta demanda a la costa després d'un hivern plujós impulsen una campanya que es preveu positiva, especialment a partir de Dijous Sant. Tot i això, el context internacional marcat per la guerra a l’Orient Mitjà comença a tenir efectes desiguals. Barcelona experimenta una lleugera caiguda de visitants de llarg radi i les cases rurals preveuen reserves a última hora per l'encariment dels carburants.

Hi ha ciutats que expliquen històries, i n’hi ha d’altres que te les fan sentir sota els peus, com si les pedres et parlessin de relats personals. Tarragona pertany a aquesta segona estirp. Antiga capital de la Hispània Citerior, Tàrraco va ser una de les ciutats més poderoses de l’Imperi Romà, i avui continua mostrant aquest llegat amb respecte, admiració i una naturalitat serena.

A Catalunya, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i fins ben entrat el segle XIII, quan va començar a conviure amb el Gòtic. Fins als nostres dies, n’han arribat diferents mostres en forma d’edificis religiosos que podem trobar escampats arreu del país, si bé la Catalunya Vella en concentra un nombre més gran. Aquests elements artístics que formen part del nostre patrimoni són un bon pretext per emprendre un itinerari que permet combinar art i història en espais sorprenents.

Súria

Via Verda de la Val de Zafán

Al nostre país tenim indrets de postal. Però també tenim escampats per la nostra geografia diferents pobles que semblen sortits de les pàgines d’un conte, d’aquells que ens explicaven de petits i ens imaginàvem amb dracs, princeses, fades, esperits valents i altres personatges que hi vivien aventures. Són els pobles amb encant.

Tot seguit us fem una tria de les representacions de La Passió més destacades i us proposem alternatives per descobrir també les poblacions que les acullen i el seu entorn al marge del costumari religiós que marca el ritme d’aquesta festivitat.

L’esclat de la primavera anima el nostre desig de viatjar. Planificar les nostres escapades amb temps i de la mà de Viatges Eurovacances és sinònim d'èxit. Amb 40 anys de recorregut organitzant viatges arreu del món amb guia des de Barcelona, Eurovacances ofereix un any més un ampli ventall d’opcions.

El Senat ha aprovat la llei de multireincidència impulsada per Junts i assumida pel govern del PSOE, que ja fou aprovada al Congrés (ara hi haurà de tornar per a la seva aprovació definitiva) i que Junts mostra amb orgull com un gran assoliment de la present legislatura. Es presenta com una eina per combatre la petita delinqüència, entesa com un fenomen estretament lligat a la immigració. Per això inclou un enduriment notable de la llei d'estrangeria, amb nous requisits per obtenir el permís de residència, i també el típic augment de penes, com ara tres anys de presó per petits robatoris, etc.

Sota el lema ‘Biatjar’, B-Travel compta aquest any amb més de 100 empreses expositores directes, entre les quals hi ha empreses de pràcticament totes les comunitats autònomes espanyoles. Aragó, Andalusia, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Madrid o Navarra, a més de l’illa de Menorca i la Diputació de Guipúscoa, seran presents al Saló del Turisme de Fira de Barcelona, del 20 al 22 de març, en una edició renovada amb un disseny diferent i un programa ampliat d’activitats per a tots els públics.

EasyJet ha llançat una campanya publicitària per commemorar els 15 anys del primer vol Barcelona-Londres de la companyia. Per atraure els turistes, a més d'un descompte en el preu dels vols, s'enumeren tres motius principals per venir a la ciutat: la seva llum, els edificis de Gaudí i, com era esperable, la gastronomia. Però en aquest cas, la companyia no ha escollit el pa amb tomàquet o la paella, sinó un entrepà que es va guanyar el seu nom a Barcelona: el biquini.

“La burgesia catalana sempre ha casat les seves filles amb vins de La Rioja”, se’m lamentava, fa molts anys, en Miquel Torres. Efectivament, Catalunya produïa enormes quantitats de vi, però de qualitat mediocre. Els vins del Priorat, per exemple, es compraven a l’engròs per barrejar-los amb altres vins o, directament, amb gasosa. La situació ha canviat de manera espectacular, però no per casualitat. Ja el primer govern Pujol va crear un institut dedicat en exclusiva a millorar la situació i va crear una escola de viticultura i enologia. Després vindrien les càtedres, les denominacions d’origen i els esforços d’un nombre enorme d’empresaris, periodistes i restauradors units per la voluntat de crear vins de qualitat.

Malgrat que el 2025 va tancar a Catalunya amb un rècord de turistes estrangers, amb l'arribada de més de 20 milions de visitants de fora durant l'exercici, el 2026 ha començat més fluix, amb un descens del nombre de visitants, segons es desprèn de les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

No s'hi serveixen drinks, sinó begudes. No disposa de kitchen, sinó de cuina. Els clients hi podran gaudir de bona música, no de music, i hi trobaran bon rotllo en lloc de vibes. Amb aquesta declaració d’intencions s’anuncia a les xarxes el nou Soul, un local que dissabte passat va obrir portes a tocar del Barri Vell de Girona i que malgrat el seu nom i el fet que el regenti un irlandès, Steve Rigney, vol marcar distàncies amb els nombrosos establiments anglòfils destinats especialment al turisme de bicicleta que darrerament s’han ensenyorit del nucli antic de la ciutat, rarament freqüentats per veïns de la ciutat. I aquests, els clients locals, són precisament els que vol captar el Soul. De picades d’ullet dirigides a aquests clients no en falten a l’establiment: una gran litografia d’un sant Jordi matant el drac a la paret, unes figuretes d’uns caganers penjades damunt la porta d’accés als serveis, cerveses artesanes de proximitat, entrepans fets amb productes comprats a la carnisseria del davant, l’anunci que aviat s’oferiran esmorzars de forquilla i un cartell en català que convida el client a entrar: "Anima’t".

L'Ajuntament de Girona vol limitar la concessió de llicències per obrir nous establiments relacionats amb el món de la bicicleta. El cicloturisme viu un boom extraordinari a la ciutat, especialment al Barri Vell, on en els últims anys, cada cop que tanca un comerç emblemàtic, s'inaugura una nova botiga vinculada al ciclisme d'alta gamma, pensada per atraure sobretot clients estrangers.

Fa uns mesos, era amb la meva família a l'abarrotat aeroport de Brussel·les. Havia col·locat un AirTag a la motxilla de la meva filla, que llavors tenia 7 anys, i també li havia posat una polsera amb les nostres dades de contacte i li havia fet aprendre el meu número de telèfon, però, tot i això, em va envair de sobte la por del que podria passar si ens separàvem. Què faria ella? Què faríem nosaltres?

Dijous passat vaig ser tot el dia a la ciutat de Lleida. Malgrat el mal oratge de les jornades anteriors, va fer un dia esplèndid, gairebé primaveral. Fins i tot els trens es van comportar més o menys bé (que consti que dic "més o menys": vaig sortir de Sants amb un quart d'hora de retard i de l'estació Lleida-Pirineus amb vint-i-cinc minuts afegits. Ateses les circumstàncies vergonyoses de Rodalies, poca cosa). Com que, per sort, vaig acabar el que havia de fer una hora abans del previst, vaig poder passejar mitja horeta per un tram de l'Eix Comercial, que amb els seus 3,5 quilòmetres ininterromputs és un dels més llargs d'Europa. A banda de les inevitables reminiscències que em va suscitar el passeig –la veritable pàtria és la infantesa–, vaig constatar que aquest conjunt de carrers havia recuperat la seva empenta, el nervi que tenia abans.