Catalunya tindrà el seu gran concert en solidaritat amb el poble palestí en el marc de la campanya internacional Act x Palestine, com Londres, París i Los Angeles. El 29 de gener, al Palau Sant Jordi actuaran alguns dels noms més populars de l'escena catalana, de l'Estat i de Palestina, com Oques Grasses, Morad, Guillem Gisbert, Bad Gyal, Mushkaa, Amaia, Fermin Muguruza, Xavi Sarrià, La Zowi, Yerai Cortés, Lluís Llach, Alguer Miquel i Gemma Humet. Els organitzadors avisen que encara queden alguns noms per revelar. Les entrades es posaran a la venda aquest divendres 19 de desembre a les 10 h, amb preus d’entre 25 i 45 euros. El concert es podrà veure per internet i el 3Cat. L'aforament previst és d'entre 12.000 i 15.000 persones.

Dua Lipa sap muntar una bona festa i ho ha demostrat amb la celebració dels seus trenta. Tot i que l’aniversari és el 22 d'agost, fa deu dies que la cantant britànica d’origen albanokosovar és a Eivissa envoltada d’amics i família, en una estada que ha combinat sopars, música, ioga i escapades amb vaixell. "Descansant els meus ossos abans de continuar ballant fins als trenta", va escriure a Instagram, on té 88 milions de seguidors, pocs dies abans de la data. Des del 12 d’agost, l’artista ha anat compartint imatges de les seves activitats a l’illa, que ja considera un dels seus refugis.

En un article publicat a La Vanguardia s'afirmava que el boicot al Sónar és innocu perquè el fons inversor proisraelià que és propietari del supergrup on s’aglutina el festival sols inverteix una petita part del seu immens patrimoni en música. Això és: només va invertir 1.300 milions dels 582.000 milions d'euros que té en la compra de Superstruct, actual propietari del festival. Per què boicotejar res si, total, rich will be rich? "Aquests gegants financers no tenen ànima i són immunes a la crítica", sostenia. La conclusió de l’article era esfereïdora: citava una suposada amiga fan del tecno que, malgrat sentir-se malament per tot això del genocidi, hi assistirà igualment, amb "malenconiosa resignació". Com dient: contradir-se és humà. 

Trenta-tres artistes, el 28% del cartell, han cancel·lat l'actuació a la 32a edició del festival Sónar que se celebrarà del 12 al 14 de juny. Així expressen la disconformitat amb KKR, el fons proisraelià que l'octubre del 2024 es va convertir en l'inversor principal de Superstruct Entertainment, l'empresa que va comprar el Sónar el 2018. Entre les últimes cancel·lacions hi ha la del francès Rone, que portava a Barcelona un espectacle amb el Ballet Nacional de Marsella, i la de l'artista de Veneçuela Arca. La renúncia d'Arca és especialment significativa perquè la seva relació amb el Sónar ha sigut molt estreta; de fet, sovint ha comptat amb la complicitat absoluta del festival per estrenar-hi propostes. De moment mantenen la participació en el festival 83 grups i artistes (39 al Sónar de Dia i 44 al Sónar de Nit).

Han passat 21 anys des que un grup de científics van encunyar per primer cop el terme “microplàstic” en un article publicat a la revista Science. Des d’aleshores, aquestes minúscules partícules de menys de 5 mil·límetres estan cada vegada més presents en mars i oceans de tot el planeta, fins i tot al gel marí de l’Àrtic.

Per primera vegada, el Primavera Sound tindrà només dones com a caps de cartell. La pròxima edició del festival tindrà com a reclam tres dels noms més importants del pop anglosaxó recent: Chappell Roan, Charli XCX i Sabrina Carpenter, les tres dives que estan dominant el panorama de la música mainstream amb el permís de Taylor Swift. Són tres dels caps de cartell més cobejats pels festivals, tres artistes amb trajectòries diferents, però amb un tret comú: totes tres van explotar comercialment l'any passat i estan en el seu moment àlgid de popularitat. Un cartell per treure pit i refer-se d'un període d'incertesa marcat pel fracàs de l'edició madrilenya del festival i la cancel·lació de les quatre edicions de Sud-amèrica. El Primavera Sound 2025 se celebrarà del 4 al 8 de juny al Parc del Fòrum i altres espais de Barcelona.

Tres noies angleses, totes molt rosses, comparteixen unes patates fregides del Vicio a les taules de l'entrada. Han vingut de Londres per veure, sobretot, Lana Del Rey. De fet, s'han passat tot el sopar mirant vídeos de la diva novaiorquesa. Estan tan distretes amb el mòbil que, quan se n'adonen, ja són les deu menys cinc: en teoria, el concert començava a tres quarts. "Oh, God", diu una. Marxen sense pressa, lluint la purpurina, les faldilles florejades i els barrets de vaquera. Quan arribin a l'esplanada principal, anant bé encara sentiran quatre o cinc cançons del concert.

El dia 7 de maig va esdevenir-se el 200 aniversari de l’estrena al Theater am Kärntnertor de Viena de la simfonia núm. 9, dita Coral, de Ludwig van Beethoven, un dels músics més grans de la història de la humanitat, ara desplaçat a Barcelona pel Sónar i el Primavera Sound. L’any 1985, un passatge d’aquesta simfonia es va convertir en l’himne d’Europa, o de la Unió. El quart i últim moviment, que significa una novetat en el camp de les composicions simfòniques —també ho és la Fantasia coral, op. 80, del mateix Beethoven—, adapta el poema de Friedrich Schiller, An die Freude (A la joia).

No hi haurà Primavera Sound a Madrid el 2024. Així ho ha anunciat la direcció del festival en un comunicat. "Malgrat que el balanç del festival va ser més que satisfactori en l'àmbit musical, no es van complir les expectatives que teníem, i l'experiència del públic arran de determinats aspectes logístics no va ser la desitjada", explica Almudena Heredero, directora de Primavera Sound Madrid, que reconeix "els inconvenients" viscuts en aquesta primera edició celebrada a la Ciudad del Rock d'Arganda del Rey. "Tot plegat ens fa reconèixer que ara com ara no es donen les condicions necessàries perquè Madrid tingui un Primavera Sound com es mereix", afegeix Heredero.

¿Es menja bé en un macrofestival musical? Fins fa ben poc hi havia la creença popular que quan anaves a un, estaves condemnat a menjar de manera precària. Però renovem conceptes, perquè això ara ja forma part del passat i no té per què ser així. De fet, pot ser tot el contrari. Encara que cada festival és un món, les ofertes gastronòmiques han millorat moltíssim, especialment des de l'aparició i consolidació del fenomen food trucks, que n'ha fet més fàcil la infraestructura. Però, al marge d'aquest fenomen, el canvi de mentalitat de la majoria de grans trobades musicals del país ha estat decisiu: avui dia hi ha molta qualitat i varietat, i els diversos tipus de dieta no hegemònics (vegetarià, vegà...) estan cada vegada més presents a les zones de menjar. S'ha acabat haver de conformar-se amb endrapar una hamburguesa dolenta i cara i unes patates refregides, una opció que et plantejava seriosament arribar menjat de casa o portar-te el teu propi entrepà. Avui dia hi ha festivals que disposen d'una zona per dinar i sopar de primer nivell, fins i tot amb cuiners d'estrella Michelin.

Després del confinament, un dia prenia alguna cosa en una terrassa sota el sol de la placeta de Can Basté. A uns metres de distància, ajudat per un micròfon i un precari equip de so, un home gran interpretava cançons romàntiques amb més gosadia que talent. Per casualitat va passar per allà el periodista musical Nando Cruz, i es va aturar a xerrar amb mi. Li vaig comentar de broma que aquell cantant de carrer hauria de formar part d'Altres escenaris possibles, el projecte amb el qual el periodista des de fa anys que dona a conèixer realitats musicals que es desenvolupen al marge dels circuits majoritaris. Al meu comentari faceciós, el Nando hi va respondre que precisament li havia dedicat un article a un altre vellet que, en aquella mateixa plaça, utilitzava un radiocasset per posar cançons que feien ballar el veïnat. Segons em va explicar, el senyor Antonio –així es deia– havia mort poc abans, deixant un buit que pel que sembla havia ocupat l'avi cantaire que teníem davant. La cartografia musical del Nando és tan exhaustiva que fins i tot t'espatlla les bromes.

Un vianant ha mort després de ser atropellat pel Trambesòs a l'altura del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Els fets van passar ahir a la nit, segons ha avançat TV3, en un moment d'afluència al carrer poc després que acabés el concert dels Pet Shop Boys al recinte del Primavera Sound.

Rosalía, Depeche Mode, Kendrick Lamar i Blur són els principals reclams artístics del Primavera Sound 2023, que se celebra al Parc del Fòrum i la plataforma marina de l'1 al 3 de juny. Abans, aquest dimecres, hi ha una jornada gratuïta amb mitja dotzena de concerts, entre els quals el de Pet Shop Boys. Tot seguit, 10 claus sobre un festival que l'any passat va aconseguir una mitjana d'assistència diària de prop de 80.000 espectadors.

Per definició, els festivals de música són espais amb molta afluència en un escàs marge temporal. Unes condicions que fan aparentment difícil poder gaudir amb calma i tranquil·litat d'un àpat, informal, però eficient (tot i que evidentment no sigui l'objectiu central que mou els milers de persones que hi van a posar-se als peus dels seus artistes preferits). I, si no és que volen iniciar-se en el dejuni intermitent, aquest pot ser el dilema que enfrontin els assistents a la tongada d'espectacles massius que són a tocar: Primavera Sound, Sónar, Cruïlla, Reggaeton Beach Festival, Share, Canet Rock, Cap Roig i Vida.

"Era el millor dels temps, era el pitjor del temps", escrivia Dickens al començament d’Història de dues ciutats. Amb la primera edició del Primavera Sound de les dues ciutats, que se celebrarà de l’1 al 3 de juny al Parc del Fòrum de Barcelona i del 8 al 10 de juny a Arganda del Rey, passa una mica el mateix: arriba en temps de guerres a Europa i d’incertesa econòmica mundial, però en un dels millors moments del festival, superada amb èxit la travessia pel desert pandèmic i amb un cartell impecable, fidel al seu ADN i amb caps de cartell de molt nivell: una Rosalía imperial amb la gira de Motomami més rodada i afinada, un Kendrick Lamar inqüestionable com a artista de hip-hop més important de l’última dècada i uns Blur reunits sense l’excusa de nou disc per afirmar la seva condició de clàssics del britpop.

El Primavera Sound invertirà 65 milions d'euros en la seva nova aposta per celebrar el festival a Barcelona i Madrid, per sobre dels 50 que aquest any ha costat la versió estesa en dos caps de setmana a la capital catalana. Seran dues edicions "mirall" en què el cartell serà el mateix "en un 98%", segons ha anunciat un dels directors, Alfonso Lanza, en roda de premsa a Madrid. Un cop coneguda la presència de Depeche Mode, que ja s'havia anunciat, aquest dimecres no s'ha volgut avançar cap altre nom: probablement es comunicaran els artistes abans de finals d'any.

Després de dos anys d’inactivitat o d’aforaments reduïts, els festivals musicals han girat full de la pandèmia i han recuperat les xifres d’assistència del 2019. Tot i que la temporada primavera-estiu encara no ha acabat, ja es pot assegurar que el balanç és positiu, si més no pel que fa al nombre d’espectadors. Cada festival és un món, i no tots han tingut més públic que fa tres anys, però la majoria es mouen en xifres prepandèmiques, sempre segons les dades facilitades pels festivals.

El Primavera Sound 2022 ja és història. La vintena edició del festival no només ha estat la més esperada, després de dos anys de pandèmia, ni la més llarga, dos caps de setmana, sinó també la més polèmica. Les disputes amb l'ajuntament, la celebració l'any que ve a Madrid i les cues del primer dijous han deixat pas a grans concerts. Aquests són vuit apunts a destacar del segon i últim cap de setmana.

"I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat". Intentarem que aquest sigui el primer, i últim, vers d'una cançó d'Antònia Font que utilitzem per explicar tot això. Però felicitat és exactament la paraula que defineix el que s'ha viscut aquest dissabte a l'esplanada dels grans concerts del Primavera Sound, al Fòrum. El seu retorn no només ha estat una demanda de la premsa, o del públic, que els han trobat tant a faltar, també de l'organització del festival, que ha convertit el seu concert en el pal de bandera dels reclams nacionals del cartell. Per anunciar-los van fer servir una altra cançó amb un sentiment similar: Alegria. Tots dos escauen amb punteria per començar una crònica d'aquest xou d'Antònia Font, que, oficialment i des d'avui, tornen a les carreteres dels Països Catalans amb el seu pop de sempre. Tan surrealista com màgic, tan referencial com mediterrani.

El Primavera Sound tanca el seu primer cap de setmana amb unes dades que parlen per si soles: 66.000 persones dijous, 74.000 divendres i 80.500 dissabte. Aquestes xifres contrasten amb l'eficàcia organitzativa, de menys a més, i un llistó artístic difícilment millorable. Aquests són els apunts en fred d'un macro-festival històric: