La missió Artemis II ha entrat a la història com el primer viatge tripulat cap a la Lluna en més de cinquanta anys. Els astronautes de la missió s’han convertit en els humans que més lluny han arribat mai de la Terra, assolint els 406.771 quilòmetres de distància. Però, més enllà de la fita històrica, aquestes missions sempre poden comportar imprevistos: alguns de rellevants i fins i tot perillosos, i d’altres de més anecdòtics.

L'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

1. “És una visió en 3D acompanyada d’experiència personal, que ens dona una interpretació molt millor que moltes imatges obtingudes per sondes robòtiques”. M’ha resultat gratificant que una administradora de la NASA, Lori Glaze, fes aquest reconeixement a la mirada humana, en un moment que sembla que la IA ha de desbordar la intel·ligència natural amb el risc de dominar l’experiència col·lectiva, ridiculitzant la nostra condició. Victor Glover, un dels quatre astronautes que han fet la volta a la Lluna, a l’hora de l’eclipsi va dir: “És la vista més estranya i irreal que hem tingut avui, amb la resplendor de la Terra il·luminant la Lluna”. I la nau continua la seva peripècia, que ningú podrà explicar millor que les quatre persones que l’han protagonitzat. Sense elles hi hauria hagut uns fets però no una experiència. És a dir, una realitat viscuda i transmesa per éssers de carn, ossos, sang i intel·ligència natural, que ens ho podran explicar (amb les limitacions que els imposin les autoritats pertinents, tot cal dir-ho, que també és condició humana) amb la intensitat de l’experiència viscuda. És a dir, una percepció, des de la raó, acompanyada de sensacions, sentiments, grandeses i debilitats, que configuren la nostra espècie i que la IA, capaç de generar infinita acumulació i combinació de dades, mai podrà transmetre amb la singularitat i sensibilitat que, per a bé i per a mal, constitueix la condició humana.

Avui és un d’aquells dies en què no tens temps ni de situar-te. Estem pendents de l’Iran, perquè Trump sembla decidit a no donar més ultimàtums. Ahir va dir: “Podem destruir l’Iran en una nit, i aquesta nit pot ser demà”, o sigui, aquesta pròxima matinada. Aquest cop pot anar de debò, perquè això dels ultimàtums prorrogats comença a ser la riota i perquè el llenguatge barroer que Trump ha fet servir aquests dies mostra més desesperació que capacitat d’intimidar el règim dels aiatol·làs, i això encara el fa més perillós. Si la seva amenaça es compleix, les conseqüències poden ser catastròfiques, gairebé inimaginables, més enllà de les morts, dels crims de guerra que cometrà i de l'economia mundial saltant també pels aires.

Hi ha imatges que tenen una càrrega simbòlica que perdura en el temps. Ha sigut inevitable pensar-hi durant el llançament de l’Artemis II, sobretot a partir de la retransmissió de la CNN. Fa poc més de quaranta anys, el gener del 1986, la cadena nord-americana de notícies només tenia sis anys de vida i el model de 24 hores d’informació contínua encara despertava dubtes. L’explosió del transbordador Challenger només 73 segons després del llançament va ser explicada en directe i va capgirar el relat periodístic que tenien previst. La tragèdia –amb la mort dels set tripulants– va passar davant de centenars de milers d’espectadors, i amb el desconcert i els dubtes dels mateixos informadors.

Els nostres pares o els vostres avis van seguir, a la manera d’abans, l’arribada de l’home a la Lluna, per la televisió, aquell juliol del 1969. En vam dir “l’home”, perquè fèiem servir el genèric per dir “la humanitat” o “l’ésser humà”, però també perquè els astronautes que van trepitjar-la eren homes. En recordem els noms i les seves paraules. Les de Neil Armstrong: “És un petit pas per a l’home però un pas de gegant per a la humanitat”. El coet es deia Apolo 11 (el nom del déu de la medicina i la bellesa masculina).

El coet de la missió Artemis II de la NASA ja es troba a mig camí de la Lluna, després d'abandonar l'òrbita terrestre, i avança a 5.632 kilòmetres per hora per convertir-se en la primera missió que porta humans al satèl·lit després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028. Els quatre astronautes de la missió -que porten els seus propis telèfons mòbils a bord- han enviat ja les primeres imatges espectaculars de la Terra des de la seva perspectiva i s'espera que dilluns a la nit arribin a la Lluna. Aquest dissabte, la nau ja estava més de 219.000 kilòmetres de distància, més a prop de la Lluna que del nostre planeta.

La primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle comença el compte enrere amb màxima expectació. Si tot surt com està previst, la NASA farà el llançament del coet –amb tres astronautes dels Estats Units i un del Canadà a bord– el dimecres 1 d'abril (a Catalunya, ja serà dijous a la matinada). La nau espacial Orion només orbitarà la Lluna i tornarà sense aterrar-hi, amb l'objectiu de fer proves amb la càpsula on viatjaran els tripulants i preparar la NASA per al seu pròxim aterratge lunar en posteriors incursions. La missió Artemis II suposa el retorn dels humans a la Lluna després del viatge de l'Apollo 17 (la sisena missió i últim allunatge) l'any 1972. Això és tot el que cal saber sobre aquesta extraordinària missió i els astronautes que fan el viatge.

Després d'anunciar fa unes setmanes que la missió Artemis III no portaria humans a la superfície de la Lluna com estava previst, aquest dimarts l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha anunciat els nous plans de l'agència per complir amb la promesa del president Donald Trump d'arribar al nostre satèl·lit abans que els seus rivals de la Xina.

La NASA torna a posar el rellotge en marxa per al llançament de la primera missió tripulada a la Lluna després de més de 50 anys de l'últim viatge. El retorn s'ha fixat per a divendres 6 de març (dissabte 7, horari de Catalunya), un cop s'ha fet, sense cap contratemps, la segona prova general amb combustible. Ha estat "un dia d'èxit molt reeixit", ha comunicat l'agència espacial nord-americana, arran dels resultats satisfactoris de la prova.

La missió de la NASA Artemis II, que tenia previst el seu llançament el cap de setmana que ve per fer un viatge tripulat al voltant de la Lluna, s'ha posposat almenys fins al març després que aquest dimarts es detectés una fuita de combustible en les proves d'assaig.

L’Univers s’expandeix cada cop més ràpid. Però els astrònoms encara no saben exactament per què. Ara la col·laboració DES (Dark Energy Survey) ha fet una passa més per esclarir aquest enigma. Per primera vegada han publicat resultats que combinen les mesures provinents de les dues fonts principals de què es disposen per mesurar l’expansió de l’Univers: l’agrupament de les galàxies i de com aquestes desvien la llum a través de l’efecte de lent gravitacional. L’anàlisi aporta estimacions més precises sobre la composició de l’Univers i apropen els científics a la solució d’aquest trencaclosques.

La NASA portarà a casa una tripulació de quatre astronautes des de l'Estació Espacial Internacional abans d'hora a causa d'una "evacuació mèdica controlada", tal com han explicat funcionaris de l'agència. Des que es va crear l'estació espacial l'any 1998, mai s'havia avançat el retorn dels astronautes per causes mèdiques i, tot i que la NASA no ha proporcionat detalls sobre el problema de salut de l'astronauta, sí que afirma que està estable.

Un tuit d'Elon Musk ha fet aflorar una pugna pel lideratge de la NASA que fa temps que dura. "La persona responsable del programa espacial dels Estats Units no pot tenir un coeficient intel·lectual de dues xifres", va escriure dimarts a X, en un dard dirigit al secretari de Transports i cap en funcions de la NASA, Sean Duffy. "Hauria d'estar dirigint el programa espacial dels Estats Units algú que tingui com a principal objectiu enfilar-se als arbres?", insistia el conseller delegat de Tesla i SpaceX a X, fent mofa del passat de Duffy com a campió en concursos d'enfilar-se als arbres.

La NASA ha anunciat aquest dimarts que preveu llançar la seva primera missió tripulada a la Lluna en cinquanta anys entre el febrer i l'abril del 2026. El vol serà un viatge d'anada i tornada al voltant del satèl·lit i l'agència espacial nord-americana el considera una prova de seguretat i resistència, ja que l'objectiu és confirmar que és viable efectuar un aterratge astronauta l'any 2027, segons ha explicat l'administradora adjunta interina de la direcció de la missió de desenvolupament de sistemes d'exploració de la NASA, Lakiesha Hawkins, en roda de premsa.

"Aquesta emocionant troballa és el més a prop que hem estat de descobrir vida antiga a Mart i de respondre una de les preguntes més profundes de la humanitat: estem realment sols a l'univers?", ha dit aquest dimecres la cap de Ciència de la NASA, Nicola Fox. Amb entusiasme, la representant de l'agència espacial nord-americana ha desgranat els resultats de l'anàlisi de les mostres que el robot explorador Perseverance va recollir l'any passat al planeta vermell, en una zona on fa 3.800 milions d’anys fluïa un riu que desembocava en un llac. Llavors els minerals trobats pel "geòleg de sis rodes" van obrir una finestra d'optimisme sobre la possibilitat de demostrar que fa milers de milions d'anys hi podia haver vida microbiana fora de la Terra. "I després d'un any de revisió, els científics ens van dir: «No podem trobar una altra explicació»", ha declarat el director de la NASA, Sean Duffy.

Per primer cop hi ha una evidència científica que Mart amaga un nucli intern sòlid d'uns 600 quilòmetres que queda envoltat per un de líquid. D'aquesta manera el planeta vermell és, en aquest aspecte, més semblant a la Terra del que es creia fins ara, tot i que han evolucionat de manera molt diferent. La troballa s'ha fet a partir de proves enviades fa tres anys per la missió InSight de la NASA, en què investigadors xinesos i nord-americans entre el 2018 i el 2022 van observar el comportament de terratrèmols marcians. A partir de comparacions amb les dades de la Terra es pot començar a desxifrar l'evolució de Mart i de com va perdre el seu antic camp magnètic. També servirà per analitzar el seu estat tèrmic i químic.

L'Starship, l'enorme nau espacial d'Elon Musk, ha completat amb èxit el seu desè llançament de prova. El coet de l'empresa SpaceX ha aconseguit que el seu propulsor –batejat com a Super Heavy– aterrés suaument sobre el golf de Mèxic i que la seva part superior —l'Starship— arribés, com estava previst, a l'oceà Índic.

Don Pettit va passar –recentment– set mesos a bord de l'Estació Espacial Internacional. Durant la seva estada, Pettit va contribuir a les investigacions per les futures missions espacials. Pettit també va compartir el que ell anomena "ciència de l'oportunitat" per demostrar com experimentar amb el nostre entorn pot ajudar a comprendre millor com funcionen les coses. Segons la seva manera d'entendre la ciència, aquesta comprensió es veu reforçada quan l'art i la ciència s'uneixen.

Una carta pública de treballadors de la NASA difosa aquest dilluns insta els líders de l’agència espacial a no dur a terme les retallades profundes que defensa l’administració Trump. “Ens veiem obligats a parlar quan els nostres líders prioritzen l’impuls polític per sobre de la seguretat humana, l’avenç científic i l’ús eficient dels recursos públics”, escriuen els treballadors a la carta. Està adreçada a Sean Duffy, secretari de Transport, a qui el president Trump va nomenar aquest mes l’administrador interí de la NASA.