Fins ara l'Enric Ros havia de marxar del seu barri per poder jugar a bàsquet o futbol sala. És veí de les Corts des de fa anys, li agrada molt fer esport i cada setmana es desplaçava fins a pistes de Pedralbes o Sarrià per poder competir amb els seus amics. Com ell, centenars de veïns han visitat aquest dimecres el pavelló poliesportiu municipal l'Illa per comprovar de primera mà com ha quedat després de l'ampliació que el barri feia anys que reclamava. L'acollida ha estat molt bona i la jornada s'ha convertit en una festa popular per a petits i grans amb activitats esportives, jocs a l'aire lliure i música.

El dia 8 de febrer del 1922 es va produir un fet transcendental en la història del Barça: el seu president i fundador, Joan Gamper, va signar el contracte de compra d’una finca anomenada Can Guerra on pocs mesos després s’aixecaria el Camp de les Corts, seu emblemàtica de l’entitat blaugrana. La venedora dels terrenys va ser Mercedes Deu Majó, que va percebre 928.500 pessetes per aquelles més de dues hectàrees que ben aviat es transformarien en un indret fonamental de la història del club.

Un taxista de Barcelona ha mort dos dies després de ser agredit per un motorista durant una discussió de trànsit. La notícia l'ha fet pública Élite Taxi, l’associació de taxistes de la qual formava part la víctima i que ha denunciat els fets. L'agressor hauria colpejat l'home, que va ingressar a l'hospital en estat crític i que finalment ha mort.

Un jutjat de guàrdia de Barcelona ha decretat aquest dijous presó provisional per a l'home que, tal com va explicar aquest diari, va posar en alerta el barri de les Corts per haver grapejat i petonejat menors en ple carrer. Finalment, després que dilluns els tribunals el deixessin en llibertat amb càrrecs per una primera detenció, aquesta vegada quedarà privat de llibertat, una mesura que demanaven diverses famílies del barri preocupades per tornar a veure'l pel carrer.

Aquest dijous i fins al 28 de maig comença una d'aquelles propostes que fan barri. O, més ben dit, barris. Es tracta de la primera edició de "De tapes x Sants i les Corts", organitzada per Estrella Damm i en què, amb la complicitat de 33 establiments, han construït una proposta divertida, econòmica i amb la qual molt probablement descobrireu locals nous.

L'any 2019 a Junts per Catalunya no li van anar bé les eleccions municipals a Barcelona: va quedar en cinquena posició i va perdre en els districtes tradicionals de CiU. Ara, però, amb Xavier Trias pot recuperar l'alcaldia –així ho indiquen les enquestes– i per això és clau tornar a guanyar allà on triomfava la federació nacionalista: les Corts, Gràcia, l'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi. Des del seu equip consideren que la fórmula guanyadora passa perquè Trias quedi en primera posició en aquests districtes i retalli distàncies en els altres, tal com va fer el 2011, quan per primer cop els convergents van conquerir la capital catalana. És per aquest motiu que l'acte d'aquest dimarts a la tarda a la plaça de la Concòrdia (les Corts) tenia una importància especial: Trias ha fet una crida a la participació per mobilitzar al màxim el vot del "canvi".

De la crònica de K.W. (no identificat) a El Mundo Deportivo (22-V-1922), en traducció pròpia. Fa cent anys el Barça estrenava el camp de les Corts, bastit en terres de Can Guerra. El Camp de la Indústria havia quedat petit des que el club havia entrat en l’edat d’or amb un equip on excel·lien Samitier, Piera, Sancho, Sagi, Zamora, Alcàntara. El nou camp viuria grans èxits esportius i esclats de sentiment catalanista.

Més que una plaça, sembla un xamfrà de l’Eixample amb casetes baixes. El seu aspecte actual el deu a les obres que, des de fa anys, s’emporten lentament l’antiga fesomia del districte de les Corts. Feta miques, la barriada del Camp de la Creu se sobreviu a si mateixa. I la plaça del Carme, d’antuvi el punt central d’aquest veïnat, s’arrapa a les modestes façanes que encara conserva.

Durant molts anys, el Pi de les Corts va ser un dels punts de trobada dels barcelonistes. Ara, aquest pi sembla trist, a prop de la confluència de travessera de les Corts i el carrer Vilamur, protegit per unes velles tanques de ferro. Fins avui. Després de mesos de demanar-ho, la Penya Blaugrana de les Corts ha aconseguit que s’inauguri una placa per recordar la importància d’aquest arbre que ha sobreviscut al pas dels anys. "Cal recordar els llocs que formen part de la història del Barça", diu Toni Planchart, el president de la penya. Sí, el Pi de les Corts, situat al gol nord del vell estadi de Les Corts, va ser durant dècades un lloc tan conegut com la font de Canaletes, per als barcelonistes. Però la història l’ha arraconat. El temps no perdona, tot i que amb iniciatives com aquesta es pot lluitar per evitar que l’oblit triomfi.

Efemèride sepultada entre la Final Four de Belgrad, la Champions de Torí, el 30è aniversari de Wembley i la boirosa cloenda de la temporada del primer equip: aquest divendres fa just cent anys de la inauguració de l'estadi de Les Corts, el camp on el barcelonisme es va fer gran, on va créixer de manera exponencial. Una curta existència de 35 anys profundament marcada pels esdeveniments històrics que va patir, fruit del seu temps: dues dictadures, una guerra civil amb una interminable postguerra i la breu il·lusió d’una Segona República gairebé efímera, amb l'afegitó de nou llargs anys de declivi en espera de la requalificació dels terrenys, expressió d'un Barça ensorrat econòmicament per la construcció del Camp Nou. L'estadi de propietat que el visionari Joan Gamper va construir en només tres mesos, avançant un milió de pessetes de la seva butxaca, va contemplar l'evolució d'un Cap i Casal transformat de manera dramàtica en aquelles dècades. Tant com el club, que passà de gaudir de l'edat d'or després de la Gran Guerra a contemplar la perpetuació del règim franquista.

La història d'aquesta gran polèmica barcelonina s'escriu per capítols. El primer va ser l'anunci que l'Ajuntament havia trobat una oportunitat per comprar 16 locals en un mateix espai al districte de les Corts dins del programa Persianes Amunt, que busca dinamitzar plantes baixes en desús. En el segon ja hi ha haver sorpresa: el gruix d'aquests locals (14) no estaven buits i el seu propietari havia enviat un burofax als llogaters per notificar-los que havien de marxar. I aquí ja va esclatar la polèmica: els afectats acusaven el consistori de ser còmplice del seu desnonament. El govern municipal es defensava dient que no adquiriria cap espai que no estigués efectivament buit (que era un dels requisits del programa), i fins i tot el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, va acusar la propietat, Real Estate Added Value SL, d'haver intentat "enganyar" l'Ajuntament oferint una cosa que no s'ajustava al que es demanava. Una acusació que JxCat va denunciar que era falsa perquè els expedients de l'operació recollien que hi havia locals amb activitat.

El mes de desembre passat havien de ser 16, a mitjans d'abril ja només eren dos i aquest dijous s'ha sabut que, al final, l'Ajuntament de Barcelona no comprarà cap local al carrer Doctor Nubiola i Espinós de les Corts. La compra formava part del programa Persianes Amunt, un pla que consisteix en adquirir locals buits per després fomentar que s'hi desenvolupi alguna activitat econòmica a partir d'un lloguer social. El desembre de l'any passat, el regidor de Presidència, Jordi Martí, va anunciar orgullós que l'Ajuntament invertiria 16 milions d'euros per comprar els 50 locals seleccionats. No qualsevol espai servia. Els interessats només podien oferir plantes baixes, que estiguessin buides, que tinguessin accés des del carrer i que es trobessin en les zones de la ciutat que l'Ajuntament considerava més interessants per a aquesta revitalització. Dels 50 locals, 16 eren a les Corts, al carrer Doctor Nubiola i Espinós, i pertanyien al mateix propietari (Real Estate Added Value SL). El problema és que, tal com va avançar el diari ARA, no estaven buits. Els llogaters dels locals es van assabentar de l'operació quan van començar a rebre burofaxos del propietari per anunciar-los que ja no els renovaria, per aconseguir que estiguessin buits en el moment de la venda a l'Ajuntament.

Nou capítol de l'escàndol que sacseja aquests dies el districte barceloní de les Corts, on el govern municipal va anunciar que comprava 16 dels 50 locals que s'incloïen en el programa Persianes Amunt per revitalitzar baixos en desús. El problema és que aquest lot, que costava 3,2 milions d'euros, incomplia dos punts bàsics de les clàusules del concurs: la meitat dels locals no estaven en planta baixa sinó al primer pis i, el més flagrant, només dos dels 16 estaven efectivament buits. I l'anunci que l'Ajuntament comprava l'espai, que queda al darrere del Mercat de les Corts, va fer que el propietari enviés burofaxos als inquilins avisant-los que –tret de dos que tenien contractes més llargs– la resta haurien de deixar els locals abans del juny. "L'Ajuntament col·labora en el nostre desallotjament", denunciaven els afectats a l'ARA aquest dimarts, quan van portar el cas a l'audiència pública del districte.

El pla per comprar baixos comercials en desús i reactivar l'economia local que va anunciar el govern de Colau l'abril de l'any passat no deixa de sorprendre en els resultats. La primera sorpresa va arribar ja a finals d'any quan l'Ajuntament va fer pública la llista de baixos que havia decidit adquirir amb els 16 milions de pressupost i la distribució sobre el mapa no responia a l'anunciada: si en un principi es van situar com a prioritaris els districtes amb més persianes abaixades (com l'Eixample o Sant Martí, tenint en compte que Ciutat Vella ja tenia un pla propi), a l'hora de la veritat el que acumulava més espais a adquirir era les Corts. Per què? Segons l'Ajuntament, per una qüestió d'oportunitat perquè aquí s'havien ofert 16 locals en una mateixa peça, entre la planta baixa i el primer pis, i a tocar del Mercat de les Corts. I això s'entenia com la possibilitat de crear una mena d'àgora: activitats relacionades entre si. I reimpulsar tot l'àmbit.

"El Barça és com un fill adoptat, que va venir de fora però és nostre. Fa un segle que el vam adoptar i sentim que és més nostre", diu Antoni Blanchart, president de la Penya Blaugrana de les Corts. Ara fa 100 anys, el 8 de desembre del 1921, el Barça decidia en una assemblea extraordinària de socis celebrada al Teatre Bosque (els actuals cinemes del mateix nom a Gràcia) comprar els terrenys de Can Rabiot i Can Guerra, a les Corts, per aixecar-hi un nou estadi. El camp del carrer Indústria s'havia quedat petit i calia seguir creixent. Fa un segle, el club blaugrana va arribar a les Corts i ja no se n'ha mogut.

Les ganes de consumir el que sigui i que ens ho portin a casa com més aviat millor han provocat el naixement dels anomenats supermercats fantasma. Es tracta de petits magatzems distribuïts per la ciutat que no venen al públic sinó que abasteixen repartidors perquè ho portin a casa de qui sigui volant en moto, bicicleta o patinet. Una multinacional ha decidit obrir un d'aquests magatzems al tranquil passatge Xile, allà on el barri de les Corts es confon amb l'Hospitalet, i ha posat els veïns en peu de guerra. "Aquest carrer és de prioritat invertida, és a dir, tenen prioritat els vianants, i no entenem com pot obrir un local així", denuncia Òscar Tapioles, un dels afectats. L'esquer que fa servir l'empresa per atraure clients és que l'entrega és "ultraràpida", en qüestió de "minuts". I és aquesta immediatesa, el que temen els veïns, que en els seus malsons ja veuen les motos circulant a tot drap pel passatge on ara regna la pau. Un altre dels afectats, Jordi Gràcia, avisa: "Si obren el súper fantasma, els hi posarem difícil". Però res fa pensar que el magatzem, que ja té el gènere a dins, no acabi obrint.

Els Mossos d'Esquadra han apartat del cos un agent que aquest dimecres al matí va agredir un detingut a la comissaria de les Corts de Barcelona. La policia catalana l'ha suspès de sou i feina després d'arrestar-lo i que el jutjat el deixés en llibertat amb càrrecs. Segons ha pogut saber l'ARA, els fets van passar aquest dimecres a les 10.30 h del matí, quan els agents de l'àrea de custòdia de detinguts de les Corts van observar una actitud "no procedent" per part del mosso. El cos ha assegurat que els companys van actuar de manera "immediata" per aturar el policia. Segons fonts coneixedores dels fets, el mosso va colpejar el detingut.

Un home es queixa de dolor a l'ull, amb el qual no hi veu clar. Està detingut a la comissaria de les Corts de Barcelona dels Mossos d'Esquadra i explica que, quan es va negar a fer una prova d'alcoholèmia, un agent li va clavar un cop a l'ull amb el colze. Va ser arrestat la nit del 8 al 9 de setembre del 2018 i l'endemà el va visitar una delegació del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa. Aquesta és una de les denúncies de maltractaments en les detencions policials i les presons a Catalunya de les quals alerta el CPT, que ha recollit els casos en un informe publicat aquest dimarts. El comitè està "preocupat" pels maltractaments rebuts pels presos, sobretot a Brians 1, i pels detinguts pels Mossos.

Un home de 74 anys i una dona de 65 han mort en un incendi aquest matí a primera hora al seu pis de Barcelona, al districte de les Corts. Per causes que es desconeixen i que ara s'estan investigant, s'ha originat un foc al pis on vivia la parella, situat a la quarta planta, que s'ha cremat pràcticament tot. El fum s'ha escampat per les plantes superiors del bloc i ha obligat a desallotjar una part dels veïns, que a partir del migdia han pogut tornar a casa seva.