Cada nova amenaça geopolítica ha servit per acostar una mica més el Regne Unit i la Unió Europea. Des de fa un any, Londres i Brussel·les estan en un procés de reconnexió accelerada i silenciosa. La invasió russa d’Ucraïna va obrir les portes a la col·laboració en matèria de defensa, i la disrupció Trump, engrandida ara per l’horitzó de crisi econòmica i energètica que genera la guerra a l’Iran, ha augmentat la necessitat d’una entesa econòmica i comercial.

El Regne Unit afronta una dècada decisiva per al seu futur energètic en un moment en què la major part del seu parc nuclear està a punt de desaparèixer per envelliment. Actualment, el país genera aproximadament el 15% de la seva electricitat a partir de l'energia nuclear, gràcies a una capacitat instal·lada d'uns 6,5 gigawatts, que es generen en nou reactors de quatre plantes. Però tots menys un han de deixar de funcionar abans del 2030. Això ha obligat el govern britànic a accelerar una aposta política i financera per una nova generació de centrals que arriba envoltada de controvèrsia i dificultats.

Gorton and Denton és una circumscripció electoral de l'àrea metropolitana de Manchester. On abans hi havia mines i indústria tèxtil ara hi ha pobresa. A Gorton and Denton es van celebrar eleccions dijous i l'escó se'l van emportar Els Verds, seguits per la formació ultradretana Reform i, en tercer lloc, els laboristes. Els conservadors ni van aparèixer. El resultat demostra com està canviant el mapa polític del Regne Unit. Però hi ha una cosa més interessant: Els Verds van guanyar gràcies al vot musulmà.

Telefónica executa la primera gran compra per créixer a Europa. La teleco espanyola que presideix Marc Murtra ha arribat a un acord amb Liberty Global, el copropietari de l'empresa de telecomunicacions anglesa VMO2, i InfraVia Capital, per adquirir el 100% del capital social de la firma britànica Netomnia per 2.294 milions d'euros, segons ha informat aquest dimecres a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'operació ja va començar a sobrevolar fa uns dies, quan el Financial Times va avançar que Telefónica, de bracet amb els altres dues empreses, estava negociant l'adquisició del que és el segon major operador de fibra del Regne Unit.

Vivim, disculpin l'obvietat, temps convulsos. Un nou imperi, la Xina, amenaça l'hegemonia dels Estats Units. Noves tecnologies com la intel·ligència artificial ens projecten cap a terreny desconegut. Les migracions massives alteren l'autopercepció de les societats. Les passions populars més baixes (racisme, xenofòbia, aporofòbia) estan desencadenades, les classes mitjanes s'enfonsen, veritat i mentida es confonen. I ni els mecanismes democràtics més sòlids semblen capaços de sobreviure al caos.

El laborisme vol tirar enrere deu anys, però no sap com fer-ho sense que l'acusin de trair el mandat que els britànics van emetre amb el referèndum del Brexit el juny del 2016. La ministra del Tresor, Rachel Reeves, va exposar aquest dimecres el que suposa, fins ara, l'anunci de canvi de rumb més dràstic des de l'arribada de Keir Starmer al poder el juliol del 2024.

D'un mal, en pot sortir un bé, sempre que hi hagi sort. És el poc consol amb què, de moment, el govern i la corona britànica es poden acontentar després dels diferents esdeveniments que han sacsejat Londres en les darreres 72 hores. D'una banda, la crisi que ha entomat el primer ministre britànic, Keir Starmer, que quasi acaba amb el seu lideratge i que l'ha deixat a l'UCI política. De l'altra, els comunicats extraordinaris que Carles III i el príncep Guillem i la seva dona Kate Middleton han fet públics en relació amb l'afer Epstein i la taca cada cop més bruta que s'escampa sobre Andreu Mountbatten-Windsor, germà del rei, tiet de l'hereu al tron i, fins fa uns mesos, també príncep (títol del qual va ser desposseït l'any passat).

La tensió entre Dinamarca i els Estats Units continua escalant. Després de les amenaces constants de Donald Trump d'envair Groenlàndia, l'exèrcit danès ha incrementat la seva presència militar al territori aquest dilluns, segons informa l'agència de notícies Reuters. L'exèrcit danès assegura que un avió aterrarà aquest dilluns a la nit a Kangerlussuaq –un assentament que es troba a l'oest de Groenlàndia– i que es tracta d'una "contribució substancial" de soldats.

Eurostar, el servei de tren d'alta velocitat que connecta el Regne Unit amb l'Europa continental, va reprendre gradualment dimarts al vespre els serveis ferroviaris pel túnel del canal de la Màneg després de diverses hores amb la infraestructura aturada. Malgrat això, aquest dimecres al matí, la companyia han avisat que al llarg del dia encara es poden produir "retards" i "cancel·lacions de trens d'última hora.

L'activista Greta Thunberg ha estat detinguda aquest dimarts a Londres per manifestar-se a favor de diversos activistes de l'entitat Palestine Action que fan vaga de fam des de fa 50 dies a la presó. Thunberg ha estat detinguda, segons ha indicat la policia, en virtut de la llei antiterrorista per portar un cartell amb la frase "Suport als presos de Palestine Action. M'oposo al genocidi".

L’aspiradora fa un soroll estrany. Aspira poc. James Dyson s’atura al mig del menjador, l’apaga i s’ajup. Obre la tapa, en treu la bossa, la recol·loca i ho torna a provar. Res: la pols s’ha acumulat a l’interior del teixit de la bossa i l'ha obturat del tot. Dyson remuga. Som a finals dels anys setanta. Dyson viu a Bath, al sud-oest d’Anglaterra, i és dissenyador industrial. Des de fa uns anys, treballa desenvolupant tota mena de productes, com el Ballbarrow, un carretó amb una roda esfèrica, pensada per millorar l’estabilitat en obres i jardins. S’emporta l’aspiradora al taller i la desmunta sencera: hi busca l’origen del problema. Si la succió desapareix és perquè alguna cosa, en algun punt del trajecte, l’estrangula.

Nova constatació del fracàs del Brexit, i del càstig que ha suposat per a les generacions més joves afectades pel divorci, que l'han hagut d'entomar sense haver pogut fer sentir la seva veu en el referèndum del 2016. La Unió Europea i el Regne Unit han informat aquest dimecres en un comunicat conjunt que Londres es reincorpora al programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+, i compleix així "un compromís clau assumit a la cimera del maig", entre el primer ministre, Keir Starmer, i la Comissió Europea.

El govern del primer ministre laborista Keir Starmer presentarà aquest dilluns un paquet de mesures que endureix les polítiques migratòries a l'estil del que ja ha fet el govern socialdemòcrata danès. L'objectiu és desincentivar al màxim la immigració il·legal amb pasteres a través del canal de la Mànega, per on es calcula que entren unes 40.000 persones a l'any, i també augmentant el termini de temps per aconseguir la residència permanent, que passaria dels 5 anys actuals als 20. El cervell de l'operació és la ministra de l'Interior, Shabana Mahmood, filla ella mateixa d'immigrants pakistanesos i aspirant a succeir Starmer a Downing Street si aquest cau abans d'acabar el mandat.

"Hitler només tenia un…". Sobre la famosa música del film El pont sobre el riu Kwai –una marxa militar britànica composta el 1914, i que va ser adaptada ad hoc per a la pel·lícula de David Lean i Alec Guinness–, durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot moltes dècades després, tots els nens britànics creixien cantant una irreverent cançó per fer mofa del líder nazi. El títol: Hitler has only got one ball (Hitler només té un ou). La lletra completa diu: "Hitler només té un ou / Göring en té dos, però molt petits / Himmler en té alguna cosa semblant / però el pobre Goebbels no en té cap / Hitler només té un ou / l'altre és a l'Ajuntament vell / la seva mare li va robar l’altre / i ara Hitler ja no en té cap".

The Lucky Saint (El sant amb sort, en anglès), al centre de Londres, és com qualsevol altre pub. Barrils grossos de fusta que fan de taules. Cambrers que posen pintes de cervesa. Però no és un bar normal. Tot i que s'hi ofereix alcohol, aproximadament un 15% de les vendes són de Lucky Saint, la marca de cervesa no alcohòlica propietària del local. Altres clients xarrupegen feliçment còctels sense alcohol i vins escumosos. "Si tires enrere fa un parell d'anys, la gent acostumava a deixar de beure al gener –diu Nate Roberts, un dels mànagers–, però ara ho veiem 365 dies a l'any".

Onze anys després que l’Església d’Anglaterra autoritzés l’ordenació de dones bisbes, per primera vegada una d’elles en serà la cap. Sarah Mullally, de 63 anys, fins ara responsable de l’arxidiòcesi de Londres, ha estat designada aquest divendres arquebisbessa de Canterbury. A partir del gener, quan prengui possessió del càrrec, assumirà la màxima autoritat pastoral de la confessió. En les seves primeres declaracions després de ser nomenada, l’arquebisbessa ha assegurat que afronta el nou ministeri "amb esperit de servei a Déu i als altres", un compromís que, ha recordat, l’acompanya des que va abraçar la fe d’adolescent. "Sé que és una responsabilitat enorme, però l’encaro amb pau i confiança que Déu em sostindrà, com sempre ha fet", ha afegit.

Poc menys d'un any abans de les eleccions europees del 2014, Nigel Farage es va mostrar convençut que el partit que aleshores liderava, el UKIP, causaria un "terratrèmol polític". Era el mes de setembre del 2013 i, durant el congrés anual de la formació, es va atribuir el mèrit d'haver canviat els termes del debat sobre la immigració i de l'aleshores pertinença del Regne Unit a la Unió Europea. Molts no se'l van prendre seriosament, però el UKIP va acabar guanyant les eleccions, amb el 27% del vot.

Una de les dues víctimes mortals de l'atemptat d'aquest dijous en una sinagoga de Manchester, al nord d'Anglaterra, va morir per trets disparats pels agents que van intervenir-hi, segons ha informat la policia. A més, segons la informació provisional, els agents també van ferir una altra persona.

Alguns dels noms més coneguts del món empresarial del Regne Unit –marques també conegudes arreu del món– s'han vist afectats aquest 2025 per grans ciberatacs que els han ocasionat greus conseqüències des del punt de vista operacional i enormes pèrdues econòmiques. Marks & Spencer, Co-operative Group, Harrods –que n'ha sofert dos, un al maig i el segon la setmana passada– o HM han patit els efectes de l'assalt dels pirates. Qui també n'ha sofert dos ha sigut la companyia automobilística Jaguar Land Rover (JLR): el primer, el passat mes de març, a càrrec d'un grup que es fa dir Hellcat. Aleshores, però, l'empresa va poder continuar la seva activitat sense grans disrupcions.

La pròxima vegada que visitin Londres i pugin a un doble-decker per anar amunt i avall per Oxford Street, Strand o Whitehall amb l'objectiu d'aconseguir el certificat del turista perfecte, probablement no se n'adonaran, però potser ja no faran servir una de les icones d'una època i d'una ciutat: els famosos autobusos de dos pisos de color vermell, els Routemaster, introduïts el 1956, i que comptaven amb la característica plataforma oberta al darrere, per pujar i baixar en marxa. El 2005 es van retirar del servei i el 2012 es va reintroduir el New Routemaster –en deien Borismaster, perquè el va impulsar Boris Johnson quan era alcalde–, per tal de mantenir viu un símbol cultural.