El 21 de març del 2022 les tropes russes van irrompre a trets a casa de Vladímir Kasapa, l’alcalde de Novopetrivka, un poble d’un miler d’habitants a la regió de Mikolaiv, al sud-est d’Ucraïna. Els soldats van ferir-lo als peus, a ell i a la dona, i li van exigir que retornés les armes que l’exèrcit del Kremlin havia abandonat en una primera retirada el dia abans. El Vladímir va recollir totes les armes que els veïns s’havien endut i les va retornar als militars, però no en van tenir prou i el van segrestar. Deu mesos després, quan l’exèrcit ucraïnès va recuperar el control del municipi, van descobrir el seu cos en un forat amb signes d’haver estat torturat.

"Vaig aguantar les tortures. No vaig parlar. Quan vam sortir de la direcció general de Seguretat tenia els peus negres dels cops, però vaig tenir un moment d’eufòria perquè no havia dit res. Cap de nosaltres havia parlat. Els torturadors no van doblegar-me, i això m’ha donat força tota la vida. Si ells no van aconseguir trencar-me, a veure qui ho pot fer", explica Roser Rius. Militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària, va ser torturada per Antonio González Pacheco, més conegut per l'àlies Billy el Niño. Durant els 14 mesos que va estar detinguda a la presó de Yeserías de Madrid, Rius va escriure i va fer dibuixos, que ara publica en forma de llibre: Memòria dibuixada. Presó de Yeserías (1974-1975) amb pròleg d’Ignasi Aragay i publicat per L’Avenç. Ni la repressió ni les pallisses van aturar-la i la resiliència li ha servit per a moltes de les altres lluites que ha tingut com a activista i militant al llarg de la vida.

A Carles Vallejo se li han tancat les portes de la justícia espanyola moltes vegades. Ara, juntament amb el col·lectiu Irídia, aquest lluitador antifranquista ha decidit portar el seu cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. A Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats. El novembre del 2022, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. La demanda de Vallejo va ser la primera després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica del 2022. Fins i tot la Generalitat li va fer costat i es va personar com a acusació popular. Malgrat tots els recursos interposats, l’últim davant del Tribunal Constitucional, el seu cas va ser arxivat i la justícia espanyola va decidir no investigar el seu cas.

La filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana –el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982–, ha deixat clar aquest dilluns, a la Ciutat de la Justícia, que no pensa desistir, però també que no és gaire optimista.

Si els jutges són un mur insalvable per investigar els crims del franquisme i es neguen a escoltar les víctimes, ho farà la Fiscalia. Per primera vegada, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha obert diligències per investigar les tortures de la policia franquista el febrer del 1977. Es tracta de la denúncia que va posar, el novembre de l'any passat, la filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La Blanca va posar una denúncia a la fiscal delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez Expósito. Fins aquell moment, totes les denúncies s'havien presentat a un jutjat.

La caserna d'Intxaurrondo, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil de Guipúscoa, era coneguda amb el sobrenom de la discoteca. I no pas perquè abans que s'hi instal·lés aquest cos armat fos un centre d'oci, sinó perquè els veïns explicaven que hi posaven música a tot drap per evitar que se sentissin els crits de les persones que eren torturades.

Una vintena de turistes s'aturen per indicació del seu guia davant de l'edifici de la seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol. Amb un paraigua típic d'aquesta mena de tours assenyala tres plaques situades a la façana del lloc de treball d'Isabel Díaz Ayuso. Una d'elles recorda els caiguts en l'aixecament popular del 2 de maig del 1808 contra els francesos, una altra les víctimes de l'atemptat de l'11-M i, finalment, la més recent, els morts durant la pandèmia. "Si n'hi hagués una que recordés les tortures que vam patir, els guies ho haurien d'explicar per força", reflexiona en veu alta Ángela Gutiérrez (Badajoz, 1952) mirant-se'ls a una distància prudencial. A aquesta militant antifranquista, l'edifici, reconeixible per a qualsevol persona que hagi vist les campanades en un canal d'àmbit estatal –pel fet que és el seu rellotge el que guia el ritual del canvi d'any–, li recorda cada cop que hi passa per davant un moment traumàtic de la seva vida. Hi va estar detinguda tres cops i va patir agressions físiques i psicològiques per part de la policia del règim.

"Va passar molt de temps abans no vaig poder parlar de les detencions. I durant molts anys, quan passejava, esquivava la comissaria de Via Laietana", explica la filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. Ara la Blanca ha decidit posar una denúncia a la fiscal delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez Expósito.

Llegim a l’ARA que aquest serà un dels millors estius per veure les Llàgrimes de Sant Llorenç, que és com en diem al fenomen dels Perseids. Però ja molt poca gent porta el nom de “Llorenç” i ja molt poca gent té, en l’imaginari, la vida i miracles d’aquest bon home. Sant Llorenç forma part d’un dels mites de la meva infantesa. A casa teníem un llibre que es deia Vidas de Santos, i jo me’l llegia mig fascinada i horroritzada. Els martiris eren terribles i variats, i els cristians els acceptaven amb una resignació que m’atordia. Tan fàcil, pensava jo, que hauria sigut dir que d’acord, que renegues de la fe, i així no perds ni un pit o dos, ni ets devorat per un lleó... Sant Llorenç també hi sortia i era dels meus preferits, per influència del meu avi, que sabia explicar com ningú la truculència. Sant Llorenç és un capítol a part del martirologi, perquè –i no descarto que fos tot invenció d’ell, de l’avi– en la tortura hi posa ironia i humor.

"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

Les víctimes del franquisme han tornat a topar per enèsima vegada contra el mur de la justícia. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat té lloc malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

"Som optimistes", expressava l'advocat Jacinto Lara aquest divendres a quarts de deu del matí davant les portes del jutjat de la plaça Castilla de Madrid. Ell és qui porta la defensa de Julio Pacheco, que va presentar una iniciativa contra quatre policies de la Brigada Politicosocial, entre els quals l'excomissari José Manuel Villarejo, per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Aquest cop, no anava mal encaminat.

Els sis agents dels Mossos d'Esquadra condemnats per lesions i tortures a dos nois el 2016 no havien estat sancionats fins ara i la majoria continuaven exercint. Ho han confirmat a l'ARA fonts d'Interior, després que el departament anunciés que la direcció general de la policia ha obert, ara sí, un expedient disciplinari per a tots ells. El mateix conseller Joan Ignasi Elena ha confirmat que, set anys després dels fets, els agents seran suspesos de sou i feina com a mesura cautelar a l'espera que la sentència sigui ferma. Quan arribi aquest moment, i si es confirma la condemna, podrien ser expulsats del cos, segons ha apuntat el cap de la policia, Pere Ferrer, en una entrevista a La 2 i Ràdio 4.

"Tenim la sort que la tieta ens va transmetre tot l'espant que va viure. Abans no va poder parlar va estar destrossada molt de temps. La repressió i la duresa ara són les mateixes. No avancem. Ho havia de dir", diu Núria Salamé, neboda de Soledad Real (Barceloneta, 1917-2007). La Soledad va ser detinguda el 1941 i va estar tancada 16 anys a la presó per haver format part del PSUC. "Van ser molts anys de presó, però el més esgarrifós és el que li va passar a la Via Laietana: va estar-hi 28 dies, la tenien tirada a terra i la trepitjaven. Li va baixar la regla i li feien abaixar les calces perquè no s'ho creien", explica Salamé. La Soledad és el testimoni més pretèrit de Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), publicat per Comanegra. La més recent és Xènia Garcia Riera, detinguda el 18 d'octubre del 2019. Algunes de les dones que apareixen al llibre donen el seu testimoni per primera vegada.

Finalment, el govern espanyol ho ha dit clarament: la policia no deixarà la comissaria de Via Laietana i no cedirà l'espai perquè es converteixi en un espai de memòria. Ho va dir ahir, i va ser taxatiu, el ministre de la Presidència i Memòria Democràtica, Félix Bolaños: "La comissaria de Via Laietana ja s'ha ressignificat, perquè el que va ser un símbol de la pitjor repressió franquista avui és un lloc on homes i dones que formen part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat treballen per la seguretat de tots nosaltres i d'acord amb la Constitució i els valors democràtics".

L'any 2025 farà mig segle de la mort del dictador Francisco Franco, el militar que va donar un cop d'estat contra la democràcia republicana, que va provocar una llarga i fratricida guerra civil i que va allargar el seu règim autoritari, venjatiu i repressor durant gairebé quaranta anys, fins a morir al llit encara en l'exercici del poder. Cap dels autors dels crims del seu règim –i les víctimes es compten per centenars de milers– no ha estat mai jutjat. És una llosa que pesa damunt el règim constitucional del 1978, incapaç d'assumir el seu passat negre. La tolerància cap al franquisme persisteix, i cada cop és més indissimulada per part d'amplis sectors enquadrats en els partits de dreta, que un cop més s'han posicionat contra la nova llei de la memòria històrica. Una llei, per cert, que tot i suposar un pas endavant, ha quedat lluny del que demanaven les víctimes de la dictadura, tant alguns vells lluitadors com molts familiars que encara busquen fer justícia als seus familiars.

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, amb cops de puny i de peu constants. Va arribar a tenir la panxa negra dels cops que li van donar. El van tornar a detenir i a torturar el 3 de novembre del 1971. Exobrer de la Seat, va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme perquè es reconeguin les víctimes de la dictadura i es condemnin els criminals franquistes. Avui dimecres Vallejo presentarà una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors.

El 26 de setembre de 1972, avui fa cinquanta anys, Joan Bové va ser detingut després d’una manifestació pel carrer Tajo d’Horta, que van dispersar a matadegolla els grisos. Quan va entrar a la Via Laietana, el va rebre “el corro ”: policies en rotllana propinant cops de puny i puntades de peu per començar la “maceració” –en argot policíac.

La lluita de les entitats memorialistes per recuperar per a la ciutadania la Prefectura de la Via Laietana és, com tantes altres, molt llarga. Fa anys que ho reclamen. Dos dimarts al mes tallen la Via Laietana i es planten davant la comissaria per reivindicar-la i oferir el testimoni de persones que hi van patir tortures. Aquest divendres, a l’avantsala del 20-N en què es commemora el 46è aniversari de la mort de Franco, Òmnium Cultural, juntament amb entitats memorialistes, ha tornat a exigir el canvi d’usos de la Prefectura de la Policia Nacional de Barcelona perquè esdevingui un espai de memòria democràtica. "Volem que aquest centre de l'horror es converteixi en un espai de memòria contra el totalitarisme, per la llibertat i per la democràcia -clamava el president d'Òmnium i ex-pres polític, Jordi Cuixart-. Fa massa temps que es demana que acabi aquesta ignomínia, no volem esperar més i no ens serveixen les mitges tintes".