Entre el 2020 i el 2025, el Guttmann Hospital de Neurorehabilitació de Barcelona ha ingressat sis joves amb seqüeles neurològiques greus per haver consumit òxid nitrós, una substància coneguda popularment com a gas del riure. Es tracta de cinc nois i una noia d'entre 19 i 25 anys, que van ser ingressats entre un i tres mesos. Tots ells presentaven una forta feblesa muscular a les extremitats (tetraparèsia o paraparèsia), cinc havien perdut la capacitat de percebre vibracions (hipopal·lestèsia) i dos una disminució de la sensació del tacte per danys als nervis (hipoestèsia). En alguns casos els pacients van perdre mobilitat i van necessitar utilitzar una cadira de rodes.

Les apostes esportives, les cartes i la ruleta són els jocs d'atzar amb diners més freqüents entre els joves catalans, especialment entre els nois. De fet, cada cop és més habitual que els alumnes de secundària, és a dir, adolescents d'entre 14 i 18 anys, apostin diners. L'any passat, per exemple, un 17% dels estudiants van participar en jocs d’apostes presencials, si bé el percentatge entre els nois s'enfila fins al 24,5% per la marcada bretxa de gènere que s'observa en aquesta pràctica. Aquesta és una de les dades destacades en la darrera enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES) que realitza el departament de Salut per conèixer els hàbits de consum i de les conductes addictives dels joves catalans.

Amb honestedat i sense endolciments que no farien per ella, Natza Farré (Barcelona, 1972) recull a L'última vegada que et dic adeu (Angle Editorial) les seves vivències com a germana d'un drogoaddicte. Una novel·la autobiogràfica que explora les relacions familiars, la culpa i el silenci que va envoltar uns anys en què molts joves van lligar la seva existència a les drogues.

Un jurat popular ha declarat per unanimitat culpable l'acusat de matar un home amb qui tenia un deute vinculat al tràfic de drogues, en un crim comès a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) el maig del 2020 i del qual no s'ha localitzat el cadàver de la víctima. Després del veredicte del jurat, el tribunal de l'Audiència de Barcelona ha acordat mantenir l'acusat, Lluís B., en presó preventiva, mentre que la Fiscalia ha mantingut la seva petició que en la sentència se li imposi una condemna de quinze anys de presó per un delicte d'homicidi.

Al llarg de la seva vida, Jordi Chicletol, nom artístic de Jordi Gómez, ha sigut activista cultural, organitzador d'esdeveniments, DJ i presentador (fins a la temporada passada estava al capdavant d'Habitació 910, l'espai de música pop de Betevé). Totes aquestes experiències ara queden recollides al llibre Casi me muero (y otros hits), publicat per Dashbook, en què parla dels seus problemes d'addicció i salut mental i el seu procés de curació.

La Santíssima Trinitat a la República Dominicana no sempre és el que marca el cristianisme: Déu, Jesús i l'Esperit Sant. En aquesta illa del Carib, sovint s'anomena així els tres principals revolucionaris de la Guerra d'Independència del segle XIX, Duarte, Sánchez i Mella, que van aconseguir independitzar-se d'Haití –tot i que abans l'illa havia sigut una colònia espanyola–. Cent anys després, a la presó de Rikers Island, a Nova York, un grup d'interns dominicans es van unir per fer-se forts davant dels atacs d'altres reclusos. El lema que van triar va ser "Déu, pàtria i llibertat", precisament divisa del seu país. I, per escollir el nom, van recuperar les figures de Duarte, Sánchez i Mella: es van passar a dir els Trinitaris.

Amb el Gerald R. Ford, el portaavions més gran del món, posicionat al Mar Carib, el president Donald Trump ha aprovat mesures addicionals per pressionar Veneçuela i preparar-se per a la possibilitat d'una campanya militar més àmplia, segons diverses fonts properes a l'assumpte. Trump va donar el vistiplau perquè la CIA pugui dur a terme operacions encobertes, que podrien tenir com a objectiu preparar el camp de batalla per a futures accions.

El 51,8% dels estudiants de 14 a 18 anys a Espanya diuen haver begut l'últim mes, davant del 68% que ho feien el 2015. Només un de cada quatre ha provat el tabac, quan fa una dècada n'eren quatre de cada deu. I el 21% reconeixen haver fumat cànnabis alguna vegada davant del 29% de fa deu anys. Fa trenta anys que es fa l'Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (Estudes) i mai s’havia constatat una baixada de l’interès per l’alcohol, el tabac i les drogues entre els adolescents com en l’actualitat.

Quan a un famós el seleccionen per anunciar una cosa tan absolutament transversal com és el cafè és perquè és un famós en majúscules, acceptat per gent de totes les edats i de totes les classes socials. Un famós blanc i sense taques a l'expedient. En definitiva, una celebrity fins i tot per a les altres celebrities.

Els treballadors de les presons estan acostumats a dues formes clàssiques amb què els presos intenten tenir allà dins objectes prohibits com mòbils i drogues: que algú els ho porti en un vis-a-vis o que ho entrin ells mateixos en tornar d'un permís. Però hi ha una tercera modalitat més recent, que consisteix a fer que algú, des de fora, els hi faci arribar amb un dron. I, precisament aquesta setmana, els Mossos d'Esquadra han detingut un home que havia fet arribar mòbils i drogues a la presó de Brians 1 amb aquest mètode. Tot plegat després que la setmana passada treballadors de Brians 2, el centre adjacent, alertessin que havien detectat un dron que portava drogues, mòbils i altres objectes prohibits a la presó.

Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma on més han augmentat les condemnes per delictes contra la seguretat viària l'últim any. A més, es manté com la que suma un total de sentències més alt, un fet que la fiscal delegada de seguretat viària a Barcelona, Isabel López, descriu com una "tendència consolidada". Així ho constata la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, que indica que l'any passat es van dictar més de 27.800 condemnes per delictes al volant a Catalunya, cosa que suposa gairebé un terç (29%) de les 95.300 resolucions de l'any passat a tot l'Estat. Són, també, 9.600 més de les que es van fer al nostre país el 2023.

Crit d'atenció de la Fiscalia per l'augment "alarmant" del narcotràfic a la demarcació de Barcelona. L'any passat hi va haver un 71,49% més de causes per tràfic de drogues que el 2023, i les que més van créixer són les relacionades amb drogues dures. De 4.234 procediments judicials el 2023 es va escalar a 7.261 el 2024, una xifra que situa Barcelona com la província amb més causes de tot l'Estat i amb gairebé el doble que Madrid, que l'any passat en va acumular 3.891.

Catalunya va duplicar del 2020 al 2023 el nombre de receptes d’antidepressius. En el cas dels menors de quinze anys es va triplicar. I el consum d’ansiolítics està desfermat al país. ¿Aquest augment important del consum de psicofàrmacs s’ha traduït en el fet que els catalans patim menys depressió i ansietat? Doncs sembla que no: més d’un terç de la població patia algun problema de salut mental el 2023, segons dades del Sistema Nacional de Salut espanyol.

Tatuar-se, sortir al carrer vestits de Pikachu i cantar himnes franquistes, beure's la seva pròpia orina o drogar-se durant hores són alguns dels continguts que Simón Pérez, juntament amb la seva parella, Silvia Charro, retransmet per a la seva audiència a la plataforma australiana Kick. Però la plataforma d'estríming ha decidit expulsar el duo espanyol, conegut com a SS Conexión, després de la mort de l'estrímer francès Raphaël Graven i per incompliment de les normes de la comunitat.

“Soc precisament el tipus de noia blanca agradable de classe mitjana-alta de qui la relació amb les substàncies ha estat tractada com a benigna o llastimosa, un motiu de preocupació, o un encongiment d’espatlles, més que un càstig”. Li ho vaig llegir a Leslie Jamison fa un temps. Ho escrivia a The Recovering: Intoxication and Its Aftermath, una memoir sobre l’addicció a l’alcohol que ha estat traduïda al castellà (La huella de los días, Anagrama). M’hi vaig reconèixer, malgrat les diferències: mai m’han acusat de tenir una relació dolorosa, violenta, amb l’alcohol. Alguna cosa en mi m’ha salvat. Potser té a veure amb el gest, la postura. La família d’on es pensen que vinc. La pell tan blanca. La relativa exposició pública.

Bosses i més bosses de cristall de MDMA custodiades per una desena de policies, fusell en mà. El desplegament de la Policia Nacional era dels importants i una vintena de treballadors de la comissaria de la Verneda de Barcelona s'ho miraven encuriosits des de la distància. Són 582 quilograms i 722 litres d'oli de MDMA intervinguts, l'operació contra el laboratori de síntesi d'aquesta droga més gran que s'ha fet mai a Espanya i un dels principals a tot Europa. En aquest cas, el material –que hauria tingut un valor final de 31 milions– va ser decomissat en una nau d'un polígon industrial d'Amposta (Montsià) i es van fer cinc detencions. Quatre dels arrestats, tots de nacionalitat neerlandesa, van ingressar a la presó.

Barcelona vol canviar la manera com es percep i s'accedeix a l'alcohol a la ciutat per "desnormalitzar-ne" el consum i reduir les oportunitats d'accedir-hi. Aquesta és la principal línia d'actuació del nou Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028, un document que incorpora per primera vegada, des que el 1987 es va impulsar el primer programa, una mirada de gènere. "L'alcohol continua sent la substància psicoactiva més consumida a la capital catalana i és la causa principal dels inicis de tractament, tant en homes com en dones", ha assenyalat la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, durant la presentació del pla.

"Anaves a una festa i la gent gairebé no s'amagava quan es fotia una ratlla de cocaïna", diu David López Canales (Madrid, 1980). "Està a tot arreu, no només de nit i de festa –afegeix–, i tenim la imatge de l'executiu de Wall Street, però avui en dia pot esnifar una ratlla per anar a treballar un operari en una obra, un advocat o un professor universitari". És per això que aquest periodista va decidir intentar respondre a una pregunta: per què a Espanya es consumeix tanta cocaïna i no se'n parla? El resultat és l'assaig ¿Una rayita?, de l'editorial Anagrama.

Un gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.

Algú entrava mòbils, carregadors, targetes SIM i també droga, des de cocaïna fins a heroïna, a la presó de Mas d'Enric de Tarragona. La investigació dels Mossos d'Esquadra va conduir a un funcionari del centre penitenciari. Aconseguia tota la mercaderia fora de l'horari laboral i després la distribuïa. L'entrava en bosses o a les butxaques. Mentrestant, anava ingressant diners en metàl·lic al seu compte bancari. Fins a 400 euros per un mòbil (en va entrar desenes), sumant-ne 70.000 al cap d'un any i mig. Era un funcionari amb experiència, que coneixia els mecanismes de seguretat i que treballava per a dos interns que li demanaven les substàncies. El cas ja seria greu per si sol, però va resultar ser la part més petita d'un entramat molt més gran: la investigació, conjunta dels Mossos i la Guàrdia Civil, ha acabat amb quinze detinguts, quatre investigats i dues organitzacions dedicades al tràfic de cocaïna desarticulades.