La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà ja impacta les butxaques dels ciutadans europeus. El cost de la vida durant el mes de març s'ha disparat a l'eurozona, i ha situat la taxa d'inflació interanual al 2,5%. La dada suposa una acceleració de sis dècimes respecte al febrer (1,9%), quan els preus encara no s'havien vist afectats per l'escassetat de matèries primeres fruit del tall de l'estret d'Ormuz. El repunt de sis dècimes suposa el salt més gran dels preus a la regió des de l'octubre del 2022, moment en què es van disparar els hidrocarburs per culpa de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.

La guerra a l'Iran i l'encariment de l'energia que se n'ha derivat han impactat en la inflació a Espanya. Així, el cost de la vida de les famílies aquest mes de març s'ha encarit notablement respecte al febrer, fruit de la pujada de preus dels carburants i l'electricitat.

El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

La guerra a les gasolineres ha esclatat. Si més no, de manera temporal i amb més estalvi com més vinculació i contractació de serveis se signin amb les companyies. Després de l'encariment dels carburants just l'endemà d'esclatar la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del barril de petroli, que va comportar un reforçament del control d'abusos per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les grans companyies han entrat en una batalla de descomptes de cara a la Setmana Santa. En tot cas, les principals rebaixes s'obtenen si es contracten altres serveis relacionats amb la llum o el gas.

El preu del petroli continua pujant aquesta tarda de dimarts a causa de la guerra al golf Pèrsic per la incertesa del conflicte, el tancament del pas de vaixells a l'estret d'Ormuz i els atacs iranians sobre infraestructures energètiques a la regió. El barril de cru Brent, el de referència a Europa, s'encaria aquest dimarts al matí més d'un 4% respecte al dia abans fins als 104,23 dòlars. Però, a primera hora de la tarda l'escalada s'ha moderat i avança un 1,30%.

Amb el pas de les hores es van coneixent més detalls de quines mesures està estudiant el govern espanyol per afrontar la crisi energètica derivada de la guerra a l'Orient Mitjà. Si bé aquest dijous el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, apuntava a ajudes específiques per als sectors més castigats per la pujada dels carburants –el camp o el transport per carretera, entre d'altres–, aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha posat damunt la taula la rebaixa de l'IVA del rebut de la llum, una mesura que el govern de Pedro Sánchez ja va tirar endavant el 2021, quan els preus energètics es van disparar. "Sí, també considerem aquesta mesura", ha dit Aagesen en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres al matí. Aquest 2025, l'IVA de la llum va tornar a ser del 21% i va dir adeu a la rebaixa fiscal dels últims anys.

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

El petroli i el gas natural continuen encarint-se a mesura que avança el conflicte a l'Orient Mitjà, la qual cosa repercuteix negativament en les borses. Aquest dijous el petroli Brent torna a fregar els 100 dòlars el barril, cosa que suposa un avenç de més del 8% respecte a la jornada anterior. L'escalada de preus s'ha accelerat després que el nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, hagi advertit que mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz. També el gas natural ha pujat aquest dijous, i s'ha situat als 50,27 euros per megawatt hora (MWh) al mercat Dutch TTF, al voltant d'un 0,56% per sobre dels nivells de dimecres.

El País Basc, Catalunya i el País Valencià són les tres comunitats amb una proporció més baixa de generació renovable sobre el total d'electricitat que produeixen, segons les dades publicades aquest dimecres per Red Eléctrica de España, la companyia participada per l'Estat que opera el sistema elèctric espanyol. Així, al País Basc només un 17% de l'energia que es genera és d'origen renovable, a Catalunya és un 18% i al País Valencià és un 20%.

Davant l'escalada de preus del petroli i els problemes de subministrament que pateixen alguns països per la guerra a l'Orient Mitjà, els 32 països membres de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) han decidit aquest dimecres per unanimitat alliberar 400 milions de barrils petroli de les seves reserves, una xifra sense precedents. És l'alliberament més important de la història de l'organisme i duplica els barrils que es van utilitzar de les reserves per la guerra a Ucraïna (aleshores es van alliberar 182 milions de barrils). Els govern esperen que la mesura serveixi per calmar els mercats i frenar l'augment del preu del cru, que ja s'està notant a les gasolineres.

La consultora catalana Energy Tools i la madrilenya ACE-Serveis de Gestió d'Energia han arribat a un acord per integrar-se i crear el grup més gran de consultoria energètica per a grans consumidors. La companyia resultant comptarà amb més de 50 professionals i una cartera de gestió de més de 25.000 punts de subministrament i un volum superior de 15 terawatts hora (TWh). Superarà la facturació de cinc milions d'euros l'any.

El govern espanyol està decidit a aprovar un pla de mesures per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, però abans vol parlar amb els partits al Congrés, de qui en necessitarà l'aval, així com amb els agents socials (sindicats majoritaris i patronals). D'aquesta manera, la Moncloa activarà una "ronda de contactes", en paraules de la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, amb les diferents formacions per avaluar quines mesures es poden prendre –també li servirà per conèixer les exigències dels partits i que alguns, com Podem o el PP, ja han posat damunt la taula–. Una particularitat d'aquesta ronda serà, però, la inclusió de Vox, a qui l'executiu de Pedro Sánchez ha deixat fora en altres ocasions. De fet, el va excloure de la ronda de contactes del mes de gener passat per informar sobre l'enviament de tropes espanyoles a Ucraïna.

Repsol ha actualitzat l'actual pla estratègic 2024-2027 i l'ha ampliat fins a l'any 2028, en un moment marcat pel conflicte a l'Orient Mitjà i l'impacte que té sobre el subministrament i els costos de l'energia, en particular sobre matèries primeres com el petroli i el gas. "Teníem dubtes [de si fer-ho]", ha reconegut el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, durant la presentació del pla davant els analistes aquest dimarts. Però la primera petroliera a l'Estat i quarta elèctrica ha decidit deixar de banda aquest xoc i presentar el dibuix que s'ha fet per als pròxims tres anys: "Una base sòlida sobre la qual se sosté la companyia", ha dit Imaz en referència al pla.

El barril de cru Brent, la qualitat de referència a Europa, ha escalat aquest divendres més d'un 8% fins a situar-se entre els 91 i els 93 dòlars, en una sessió de tendència alcista, cosa que suposa un encariment de més del 30% des de divendres passat, abans de l'inici dels atacs dels EUA i Israel a l'Iran. Aquesta guerra iniciada dissabte passat i que s'ha estès per l'Orient Mitjà pot obligar tots els exportadors de gas i petroli del golf Pèrsic a suspendre la producció en qüestió de dies. Aquest escenari faria que el preu del barril es disparés fins als 150 dòlars, segons ha afirmat el ministre d'Energia de Qatar, Saad al-Kaabi, al Financial Times.

La Unitat Central Operativa de Medi Ambient (Ucoma) de la Guàrdia Civil ha detingut sis persones en el marc d'una operació contra una trama de corrupció medioambiental. La investigació se centra en suposats delictes de prevaricació ambiental, suborn, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal, després de detectar irregularitats en la tramitació de contractes per a projectes eòlics i de plaques solars de Forestalia, una companyia multinacional aragonesa de renovables, segons ha informat Efe aquest dimarts.

El fons GIP, propietat del gegant inversor nord-americà Blackrock, ha decidit sortir del capital de Naturgy,. El grup ha anunciat una col·locació accelerada al mercat de l'11,4% del capital de la gasista que, al preu de tancament d'aquest dilluns, són més de 2.955 milions d'euros.

El conflicte bèl·lic al golf Pèrsic ha provocat aquest dilluns l'escalada del preu del petroli i del gas natural, així com la caiguda de les borses, fruit de la incertesa i de les afectacions al trànsit de vaixells a la regió, particularment a través de l'estratègic estret d'Ormuz.