The Crown ha arribat al final amb una clausura una mica ambivalent. Per una banda, un tancament simbòlic i a l’altura d’una producció magistral. Un final emocionant i majestuós que fa que tant la sèrie com els mateixos protagonistes no dipositin gaires esperances en la institució. “La festa s’ha acabat –diu el duc d’Edimburg–. Totes les coses humanes estan subjectes a la decadència i, quan el destí ens crida, fins i tot els monarques han d’obeir”. The Crown es corona a ella mateixa com el retrat d’una esplendor que mai més es repetirà. La història televisada d’una reina one of a kind.

D'ençà que The Crown es va estrenar l'any 2016, la sèrie s'ha convertit per a molts espectadors en el relat canònic sobre la història de la família Windsor. Per aquest motiu, en els darrers temps han sigut diversos els personatges coneguts que han alertat els seguidors de la ficció que no es poden creure al peu de la lletra molts dels fets que explica la sèrie. Aquestes advertències s'han multiplicat amb l'arribada de la cinquena temporada, la més polèmica de les que s'han emès fins ara. La desintegració del matrimoni entre Carles i Diana i la baixada de popularitat que la reina Elisabet II va patir als anys 90 són material sensible. Això ha provocat que figures públiques com ara l'ex primer ministre John Major hagin qualificat la sèrie de cúmul de "bestieses malintencionades", una crítica a la qual també s'ha afegit l'actriu Judi Dench, amiga íntima de Camil·la, actual reina consort.

Quin esglai! Repassant, una vegada i una altra, les imatges del funeral d’Elisabet II, que Déu guardi, quedem perplexos veient que el camàlic que, per tal que no s’esfondri, sosté pel braç el rei Joan Carles I d’Espanya aquest dies luctuosos a Londres (ja sigui a la recepció del Palau de Buckingham o a l’abadia de Westminster) és el temible i sanguinari president de Síria, Baixar al-Assad. Quan es barregen, en tan poc espai, tantíssims dignataris acabes veient visions i tens la sensació que qualsevol cosa és possible. Una segona mirada, més afinada, ens fa sortir de la nostra momentània, tot i que insistent, paranoia: descobrim que el senyor que ajuda el nostre inevitable monarca oriental deu ser un funcionari de l’Estat pagat religiosament pels impostos que tan diligentment (i puntualment!) desembutxaquem tan vostè com jo. Però, ben de veres els ho dic, així de primeres i a causa de la presbícia galopant, la parella semblava perfectament versemblant (molt més que la que formen el rei d’orient i Doña Sofía), i més si tenim en compte que el dictador sirià sembla, a nivell estètic (i segur que a altres nivells pitjors) el producte d’haver estirat pel cap i pels peus, allargassant-lo, Francisco Franco. Ja se sap, el feixisme, igualment com l’energia, ni es crea ni es destrueix, només es transforma.

Dermot Murnaghan ha estat duent una corbata negra a la butxaca de l’americana les últimes setmanes. Per precaució. Aquest dilluns, finalment, la podrà fer servir: serà un dels presentadors de la BBC que retransmetrà el funeral de la reina Elisabet. Les principals cadenes de televisió del Regne Unit compartiran imatges i desplegament tècnic. No queda pràcticament cap unitat mòbil disponible. Tan sols Channel 5 no oferirà les imatges de la cerimònia i optarà per la pel·lícula Emoji. Però no cal fer lectures malintencionades de la quantitat de smileys somrients que hi apareixen.

Del Canadà fins a Austràlia, els 54 estats del món que formen part de la Commonwealth, o Mancomunitat de Nacions, també estan de dol. Amb les banderes a mig pal i missatges de condol per la que va ser la cap d'aquesta associació durant els seus 70 anys de regnat, alguns d'aquests estats s'han sumat al dol oficial, com l'Índia, que ha decretat el diumenge 11 de setembre com a dia de dol nacional. I en molts casos, com a les illes del Pacífic i del Carib, les paraules i mostres públiques de dolor per la mort de la reina –expressades a les xarxes socials– es barrejaven amb el dolor pel llegat colonialista de la monarquia.

Carles III, primogènit d’Elisabet II, ha trencat motlles des que va néixer. El nou monarca del Regne Unit, nascut el 14 de novembre del 1948, va ser el primer hereu de la Corona britànica que va arribar al món sense la presència del ministre de l’Interior de torn a l’habitació en què la mare donava a llum. Va ser la mateixa Elisabet II qui va acabar amb el ritual que havia de garantir la legitimitat per via de sang del nadó, i només va permetre la presència de metges i llevadores als seus parts. Carles III no és i no serà un rei popular. No com ho ha sigut la mare, no com pot arribar a ser-ho el seu hereu, Guillem. Les enquestes més recents mostren dues dades significatives: la majoria dels britànics, un 60%, creuen que serà un bon monarca; amb tot, no arriba als nivells de popularitat del 80% que tenia a l’inici de la dècada dels 90, abans que esclatessin els escàndols amb la seva amant Camilla Parker-Bowles i es difonguessin a tort i a dret les seves infidelitats a Diana de Gal·les, l’esposa i la mare dels seus dos fills. 

Elisabeth Alexandra Mary, Elisabet II, ha sigut durant 70 anys la reina de 16 països, des del Canadà fins a les Bahames, des de Nova Zelanda fins a Jamaica. Però, tot i ser la monarca amb més súbdits del món, per a nosaltres sempre ha sigut la reina d'Anglaterra. Ni tan sols del Regne Unit. D'Anglaterra. És un error, però molt significatiu, perquè poques persones com ella simbolitzen l'essència d'Anglaterra. O, si més no, d'una determinada Anglaterra, un país ancorat en un passat idíl·lic que només existeix en la ment d'alguns dels seus ciutadans. Un país i un temps que es resisteixen a desaparèixer.

El cantant britànic Ed Sheeran cantarà el seu tema Perfect com a homenatge a la reina Elisabet II i el seu difunt marit, el duc d'Edimburg, a les celebracions previstes a finals de la setmana que ve amb motiu del jubileu de platí de la monarca, que celebra enguany els 70 anys al tron britànic. Com a part dels actes programats –serà el colofó a la rua que es durà a terme diumenge que ve pels carrers de Londres– i abans que soni l'himne nacional britànic, Sheeran cantarà la romàntica balada mentre es projecten en pantalles gegants imatges de la sobirana i el príncep Felip.

La reina Elisabet II ha reaparegut en públic per acudir al bateig de dos dels seus besnets. Després de dies de preocupació per l'estat de salut de la monarca britànica a causa d'algunes absències, ha visitat aquest diumenge, amb bon aspecte, el castell de Windsor per acudir a la doble cerimònia religiosa en què els seus besnets August Philip Hawke Brooksbank –fill d'Eugènia de York i Jack Brooksbank– i Lucas Philip Tindall –el nadó de Zara i Mike Tindall– van rebre les aigües baptismals. Els nadons, de vuit i nou mesos, respectivament, no han eclipsat el retorn de la reina, molt esperat pels britànics.

La reina Elisabet II d'Anglaterra, de 95 anys, va passar la nit de dimecres hospitalitzada per sotmetre's a una exploració mèdica, després de suspendre en l'últim moment un viatge a Irlanda del Nord per ordre del metge. Dijous al migdia, però, ja havia tornat al castell de Windsor, segons va informar hores més tard el Palau de Buckingham.

"Ara podríem dir «Deu salvi a la reina» perquè res salvarà el primer ministre", va dir el primer ministre Gough Whitlam el dia que va haver d'abandonar el Parlament australià perquè va ser destituït pel governador general, John Kerr. Era el novembre del 1975, un dels més polèmics de la història d'Austràlia, per la possible ingerència de la monarca britànica en un afer del govern del país, que de tota manera és una monarquia constitucional. Des de fa anys els historiadors batallen per tenir accés a les cartes i, finalment, un jutge els ha donat la raó. "Potser en algun moment va ser confidencial, però ja no ho és, perquè es tracta d'una documentació que s'envia a un funcionari públic, relativa a un afer públic. Les cartes no esdevenen privades i confidencials simplement pel fet d'etiquetar-les d'aquesta manera", ha argumentat el jutge.

El Barça ja té un nou entrenador, encara que sigui l'últim de la llista. El tema i l’entrenador. És realment preocupant el temps que es dedica a informar sobre una qüestió tan banal. Tant per tant, jo hauria preferit un tema molt més apassionant, com la independència del príncep Enric de la família reial britànica. Se'n parla poc, per al meu gust. I és absolutament transcendental. Però ni així.

Cimera al màxim nivell de la firma, com alguns mitjans de comunicació britànics titllen la família reial anglesa. La reina, Elisabet II, ha convocat per a aquest dilluns a la seva residència de Sandringham, al comtat de Norfolk del nord-est d'Anglaterra, l'hereu Carles, i els seus dos fills, els prínceps Guillem i Enric, per intentar resoldre la crisi desfermada pels ducs de Sussex –Enric i Meghan Markle–, després que la setmana passada fessin públic el desig d'allunyar-se de les obligacions reials, iniciar una nova etapa, tenir una vida econòmica independent i viure part del temps entre Nord-Amèrica (possiblement al Canadà) i el Regne Unit.

L'actriu australiana Olivia Newton-John, famosa per la seva participació en el film Grease, i el director de cinema Sam Mendes han estat nomenats Dama i Cavaller, respectivament, de l'Imperi Britànic, en reconeixement a la seva feina en el món de l'espectacle. El nom de Newton-John, nascuda al Regne Unit, i el de Mendes apareixen a la llista de títols honorífics que concedeix cada any la reina Elisabet II, sota la recomanació del govern britànic, als ciutadans que han destacat en diferents disciplines.

El discurs de Nadal de la reina Elisabet II d'Anglaterra, que s'emetrà el dia 25 però que ja s'ha avançat a la premsa, tractarà de posar el focus en la "reconciliació" i la "unitat" dels britànics després d'aquest any 2019 "ple de sotragades", tant per al país com per a la família reial.

La reina d'Anglaterra s'ha deixat fotografiar amb el primer, segon i tercer hereus en la línia successòria. Són el príncep Carles, el net Guillem i el besnet Jordi, que apareix a la imatge remenant una pasta que acabarà convertida en púding nadalenc. En un dels seus anys més durs –per l'escàndol del príncep Andreu– s'interpreta que Elisabet II ha volgut marcar la continuïtat del tron mostrant les tres generacions que hi han de seure quan ella no hi sigui.

El duc d'Edimburg ha estat ingressat avui a l'Hospital King Edward VII de Londres per tractar-se d'una afecció que ja patia, de manera que es tracta d'un ingrés planificat, segons ha informat el Palau de Buckingham. Des de la residència de la reina Elisabet II i el seu marit es va precisar, en un comunicat, que el duc passarà uns dies al centre hospitalari per prevenció, segons consell mèdic.