S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

L'extresorer de Convergència Daniel Osàcar va morir aquest dilluns als 88 anys, segons ha explicat a RAC1 el seu advocat, Xavier Melero. "Ha mort mentre estava imputat per l'Audiència Nacional des del 2014 pel cas 3% i tenia el patrimoni embargat", ha apuntat el lletrat, que ha afegit que Osàcar patia un càncer. "Era un bon amic meu i espero que descansi en pau", ha sentenciat.

Tretze anys i vuit mesos després que esclatés el cas del Palau de la Música amb aquell escorcoll dels Mossos d'Esquadra a la seu de l'entitat cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels 23,8 milions d'euros espoliats a la institució. L'últim recompte que el novembre passat va fer el tribunal que gestiona l'execució de la sentència penal –la secció desena de l'Audiència de Barcelona– xifrava en 11 milions d'euros la quantitat que encara falta per pagar. Bona part d'aquests diners depenien del patrimoni embargat a l'expresident de la institució Fèlix Millet. La seva mort no afecta el rescabalament d'aquests diners, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA. En canvi, sí que deixa sense efecte el cobrament de les multes que la justícia li va imposar. A Millet el van sancionar amb 4.120.540 euros, però el novembre passat no havia abonat ni un cèntim d'aquestes multes.

El cognom Millet és intrínsecament coral i lligat a l’Orfeó Català gairebé per consanguinitat. Lluís Millet i Pagès (1867-1941), el “mestre Millet” per antonomàsia, va ser un gran músic, compositor, director, cofundador de l’entitat, l’any 1891, i, com a tal, impulsor de la seva seu, el Palau de la Música Catalana, inaugurat el 1908 i avui Patrimoni de la Humanitat. El mestre Millet es va casar amb la pianista i cantaire Dolors Millet i Villà, i el seu fill, Lluís Maria Millet i Millet (1906-1990), el va succeir en la direcció, com el succeiria el seu net, Lluís Millet i Loras (1939-2019). Tot quedava a casa i vivien fins i tot al pis més alt del Palau, connectat per una obertura zenital sobre l’escenari.

Cinc anys després de ser jutjat per l'espoli del Palau, l'ex número dos de Fèlix Millet a la institució, Jordi Montull, ha tornat aquest dimecres als jutjats. A diferència de la vista oral, l'hi han portat directament des de la presó (on està complint la condemna de set anys i mig que li va imposar l'Audiència de Barcelona) i després d'haver passat per una operació de cor que ha empitjorat el seu estat de salut. El jutjat d'instrucció 12 de Barcelona l'havia citat perquè donés explicacions sobre tres de les finques que ell, la seva dona i la seva filla Gemma (també condemnades pel cas Palau) van posar en lloguer tot i estar embargades per fer front a les multes i indemnitzacions que es deriven de la sentència del cas. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, la tesi de l'acusació és que la família Montull va intentar blindar aquests tres habitatges, situats a Teià i al Masnou, dels embargaments incloent una clàusula als contractes de lloguer que els assegurava un dret de recompra preferent.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ja només ha d'anar a dormir a la presó de dilluns a dijous. Segons fonts consultades per l'ARA, el departament de Justícia de la Generalitat li ha concedit el règim de tercer grau dos anys i quatre mesos després d'estar entre reixes per complir la condemna de nou anys i vuit mesos de presó que li va imposar l'Audiència de Barcelona per l'espoli de la institució cultural i el desviament de diners a Convergència. La junta de tractament de la presó de Brians 1 havia proposat que Millet pugui complir la pena en règim obert perquè pateix una malaltia incurable i ara el servei de classificació de la conselleria ha ratificat la mesura. De fet, segons fonts penitenciàries, l'expresident del Palau, que té 86 anys, està ingressat al pavelló hospitalari de Terrassa.

Tretze anys després que esclatés el cas del Palau de la Música, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a escorcollar la institució cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels diners. L'Audiència de Barcelona ha rescabalat prop de 12 milions d'euros dels 23 espoliats a la institució cultural i a l'Orfeó Català per Fèlix Millet (condemnat a nou anys i vuit mesos de presó) i Jordi Montull (condemnat a set anys i mig), però encara queden pendents de consignar onze milions més. Les famílies dels exresponsables del Palau són qui més diners han ingressat als jutjats, però Millet i Montull encara no han pagat ni un euro dels 4,1 milions i 2,9 milions de multa que els va imposar el tribunal, respectivament.

Es complica el rescabalament dels 6,6 milions d'euros que Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar des del Palau de la Música a Convergència (CDC). L'Audiència de Barcelona s'ha inhibit a l'hora de decidir si el PDECat o JxCat són partits successors de CDC i deixa el cobrament en mans del jutjat mercantil de Barcelona que s'encarrega del concurs de creditors en què està immersa la formació fundada per Jordi Pujol. El problema afegit és que aquests 6,6 milions de la condemna no són prioritaris en el concurs i que Convergència, en procés de liquidació, no té prou actius per cobrir-los. És a dir, que en cas que els béns subhastats cobrissin la totalitat dels deutes pendents, el Palau de la Música només podria aspirar a recuperar una part dels diners que van servir per finançar il·legalment Convergència.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a nou anys i vuit mesos de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa les parts de la decisió presa al consell de ministres del 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

Fèlix Millet torna a topar amb la justícia. L'expresident del Palau de la Música està investigat per un jutjat de Granollers per la desaparició de diversos objectes de valor de la seva mansió de l'Ametlla del Vallès que havien de ser embargats, segons ha informat El País i ha confirmat l'ARA.

La Fiscalia considera que l'ex número dos del Palau de la Música Jordi Montull ha d'estar més temps privat de llibertat. L'Audiència de Barcelona va condemnar-lo a set anys i mig de presó pel saqueig a la institució cultural i les comissions irregulars a CDC. Divendres passat el que havia estat la mà dreta de Fèlix Millet sortia de la presó de Brians 2 després que la Generalitat li concedís el tercer grau, un règim de semillibertat que permet als presos fer vida fora de la presó durant el dia i només anar-hi a dormir de diumenge a dijous. Aquest dimarts la Fiscalia ha presentat un recurs als jutjats de vigilància penitenciària demanant que revoquin aquesta mesura.

Junts per Catalunya i el PDECat rebutgen ser els successors de Convergència i, per tant, haver d'assumir el pagament del decomís de 6,6 milions d'euros que la sentència del cas Palau imposa al partit extint de Jordi Pujol. Aquesta és la conclusió de les al·legacions –a les quals ha tingut accés l'ARA– que han presentat tots dos partits davant l'Audiència Provincial, que el 4 de maig va obrir una peça separada a petició de la Fundació del Palau de la Música i la Fiscalia per determinar si aquestes dues formacions són successores de CDC.

L'Audiència de Barcelona ha obert peça separada en l'execució del cas Palau per determinar si el PDECat i Junts per Catalunya són successors de Convergència pel que fa a les responsabilitats que es deriven de la sentència. CDC va ser condemnada per finançament irregular i a pagar un decomís de 6,6 milions d'euros. El Palau de la Música, com a principal receptor de la multa, va demanar que si Convergència no pot pagar siguin el PDECat i Junts qui assumeixi els costos.

El jutge del concurs de creditors de Convergència ha ordenat aixecar l'embargament de les seus destinades a pagar el decomís de 6,6 milions d'euros del cas Palau. El seu objectiu, segons consta en una resolució de 27 d'octubre a la qual ha tingut accés l'ARA, és satisfer el deute que té el partit amb els creditors, que puja fins a 11,9 milions d'euros. Això afecta de manera directa l'execució de la sentència del Palau de la Música, ja que tant el jutjat d'instrucció número 30 com després l'Audiència Provincial de Barcelona van acordar l'embargament preventiu de 22 seus de Convergència per assegurar el pagament almenys d'una part de la multa per haver-se finançat de manera irregular.

Gemma Montull, condemnada pel cas Palau, ha trencat aquest diumenge el seu silenci en una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio després d'onze anys de l'escorcoll de la institució cultural –de la qual era directora financera–. Ho ha fet demanant perdó però negant que es consideri una lladre, com tampoc el seu pare. Gemma Montull ha estat condemnada a quatre anys de presó per malversació de fons públics, tràfic d'influències i blanqueig de capitals, a més d'estar sentenciada a pagar una responsabilitat civil d'1,5 milions d'euros que encara no ha satisfet.

El 5 de juliol del 2010 Daniel Osàcar confirmava davant del Parlament la seva lleialtat a Convergència. Aquell dilluns l’extresorer de CDC compareixia a la cambra catalana en el marc de la comissió d’investigació sobre el cas Palau sense cap intenció de donar explicacions. Va esquivar les preguntes, i la seva principal intervenció va ser un extensíssim primer torn de paraula en què va rememorar davant dels diputats tota la seva trajectòria personal: des dels seus inicis com a censor jurat de comptes fins a la seva etapa com a professor de quadres mitjans empresarials -va parlar, fins i tot, dels entrepans que sopava a les reunions que s’acabaven tard-, passant per la seva vocació catòlica i, fins i tot, la seva passió per la música i els seus dies com a integrant d’un quartet vocal quan tenia 14 anys. Una afició que el va dur a actuar -precisament- al Palau de la Música com a cantaire de la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives. Però des d’aquella tarda al Parlament han passat deu anys, un judici i 75 dies d’Osàcar a la presó. Suficient per esquerdar la lleialtat d’un extresorer que ara, en el marc de la causa del 3%, torna a cantar i té amb l’ai al cor molts dels seus companys de partit.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha decidit aquest divendres deixar en suspens la pena de presó de quatre anys a Gemma Montull, condemnada per malversació de fons públics, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. El tribunal ha substituït l'ingrés a un centre penitenciari per una nova multa –que se suma a la responsabilitat civil d'1,5 milions d'euros que ja ha de pagar– i treballs al servei de la comunitat.

L'Audiència de Barcelona, encarregada d'executar la sentència del cas Palau, ha decidit que el decomís de 6,6 milions d'euros que ha de pagar Convergència per haver-se lucrat il·legalment de comissions d'empreses anirà destinat a cobrir les responsabilitats civils de les entitats vinculades al Palau de la Música, primer, després a Hisenda (en concepte dels impostos que no es van pagar degut a l'activitat delictiva) i finalment a l'Estat.

Convergència no té suficients actius per pagar tot el seu deute, cosa que inclou el decomís de 6,6 milions d’euros del cas Palau per haver-se finançat de forma irregular. Segons ha pogut saber l’ARA, l’administrador concursal ha determinat que el partit fundat el 1974 està en situació d’insolvència i que el seu patrimoni no arriba a cobrir la totalitat del passiu que té repartit amb els principals bancs de Catalunya -CaixaBank i el Sabadell- i la pena fixada per l’Audiència Provincial de Barcelona i confirmada pel Tribunal Suprem. “Si no arriba a ser pel cas Palau, l’entitat [Convergència] comptava amb immobles suficients per poder generar liquiditat i poder liquidar tots els deutes contrets”, asseguren fonts properes a l’administració concursal, que conclouen que CDC està ara mateix en una situació de “dèficit patrimonial” i que s’ha de procedir a un pla de liquidació.