L'extresorer de Convergència Daniel Osàcar va morir aquest dilluns als 88 anys, segons ha explicat a RAC1 el seu advocat, Xavier Melero. "Ha mort mentre estava imputat per l'Audiència Nacional des del 2014 pel cas 3% i tenia el patrimoni embargat", ha apuntat el lletrat, que ha afegit que Osàcar patia un càncer. "Era un bon amic meu i espero que descansi en pau", ha sentenciat.

L'exgerent de Convergència Germà Gordó nega al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ser el responsable d'haver ideat un sistema de blanqueig de capitals en petites quantitats al partit. Contradiu, doncs, el que va manifestar fa alguns dies l'extresorer de CDC Daniel Osàcar quan va decidir aixecar la catifa en aquesta peça separada del cas 3%, en la qual s'investiga si es blanquejaven diners de les comissions que presumptament haurien finançat irregularment l'extinta formació. Gordó ha declarat com a investigat aquest divendres des dels jutjats de Barcelona per videoconferència després que la seva compareixença es posposés fins a tres vegades.

El canvi d'estratègia judicial de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar (2005-2010) s'ha convertit en un maldecap per als principals dirigents de l'extint partit, que s'esforcen en donar explicacions i desmarcar-se de tota acusació de presumpta corrupció. L'expresident de la Generalitat i ex secretari general de Convergència Artur Mas, que la setmana passada ja va negar haver donat instruccions per al suposat blanqueig de capitals que investiga l'Audiència Nacional, també ha volgut minimitzar les responsabilitats de l'exconseller Germà Gordó, exgerent de la formació convergent, en un escrit remès a l'Audiència Nacional.

El 5 de juliol del 2010 Daniel Osàcar confirmava davant del Parlament la seva lleialtat a Convergència. Aquell dilluns l’extresorer de CDC compareixia a la cambra catalana en el marc de la comissió d’investigació sobre el cas Palau sense cap intenció de donar explicacions. Va esquivar les preguntes, i la seva principal intervenció va ser un extensíssim primer torn de paraula en què va rememorar davant dels diputats tota la seva trajectòria personal: des dels seus inicis com a censor jurat de comptes fins a la seva etapa com a professor de quadres mitjans empresarials -va parlar, fins i tot, dels entrepans que sopava a les reunions que s’acabaven tard-, passant per la seva vocació catòlica i, fins i tot, la seva passió per la música i els seus dies com a integrant d’un quartet vocal quan tenia 14 anys. Una afició que el va dur a actuar -precisament- al Palau de la Música com a cantaire de la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives. Però des d’aquella tarda al Parlament han passat deu anys, un judici i 75 dies d’Osàcar a la presó. Suficient per esquerdar la lleialtat d’un extresorer que ara, en el marc de la causa del 3%, torna a cantar i té amb l’ai al cor molts dels seus companys de partit.

El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata ha imputado al ex conseller de Justicia y ex gerente de Convergència Germà Gordó en la pieza separada sobre el presunto blanqueo de capitales en el seno de la formación. El magistrado lo ha citado a declarar el próximo 30 de octubre a las 10 de la mañana. La declaración se hará por videoconferencia desde los juzgados de Barcelona. De la Mata ha hecho caso a la petición que había hecho la Fiscalía Anticorrupción, que había pedido que se lo citara a declarar como investigado después de que el extesorero Daniel Osàcar lo responsabilizara del sistema de blanqueo.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha imputat l'exconseller de Justícia i exgerent de Convergència Germà Gordó en la peça separada sobre el presumpte blanqueig de capitals en el si de la formació. El magistrat l'ha citat a declarar el proper 30 d'octubre a les 10 del matí. La declaració es farà per videoconferència des dels jutjats de Barcelona. De la Mata ha fet cas de la petició que havia fet la Fiscalia Anticorrupció, que havia demanat que se'l cités a declarar com a investigat després que l'extresorer Daniel Osàcar el responsabilitzés del sistema de blanqueig.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reaccionat aquest dimarts a les acusacions que li ha llançat l'extresorer de CDC Daniel Osàcar en seu judicial i ha negat haver donat cap instrucció per blanquejar diners a Convergència. Ho ha dit en el marc d'una roda de premsa en què només han assistit agències de notícies i TV3, després que Osàcar hagi insinuat que l'expresident de Convergència tenia coneixement d'un presumpte blanqueig de capitals que es duia a terme a la formació. Osàcar ha declarat en la peça separada del cas 3% que investiga el jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional i que es basa en el fet que exdirigents de CDC blanquejaven diners de suposades comissions il·lícites d'empreses a través d'aportacions individuals.

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar ha canviat d'estratègia de defensa. L'home lleial a Convergència que va defensar el partit mentre Fèlix Millet i Jordi Montull confessaven el finançament irregular de la formació a través del Palau de la Música ha decidit ara, després de sentir-se abandonat pel partit i canviar d'advocat, que no té res a perdre. Osàcar està complint una condemna –en tercer grau– de tres anys i mig per aquest cas i té a sobre un nou judici a l'Audiència Nacional pel cas del 3%, que investiga l'adjudicació sistemàtica de desenes d'obres públiques a Catalunya a canvi de comissions que, segons la Fiscalia Anticorrupció, també s'embutxacava CDC. La setmana passada l'extresorer convergent ja va admetre davant el jutge del cas el blanqueig de diners per part del partit. Aquest dimarts ha apuntat més alt en una nova declaració als jutjats. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, Osàcar hauria insinuat que l'expresident Artur Mas havia d'estar al corrent d'aquest sistema pel qual diversos alts càrrecs de CDC blanquejaven els diners de les comissions que arribaven a la formació, tenint en compte la jerarquia del partit i que el líder del sistema era la seva mà dreta, l'exconseller Germà Gordó.

La junta de tractament de la presó de Brians II ha proposat classificar en segon grau o ordinari els exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull i concedir la semillibertat, encara que amb restriccions, a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

L'advocat de la Federació de Veïns de Barcelona, que representava l'acusació popular en el judici per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, rebutja que els principals condemnats pel cas entrin a la presó abans que la sentència sigui ferma, com vol demanar la Fiscalia Anticorrupció. La sentència, que s'ha fet pública aquest dilluns, condemna Convergència per finançar-se il·legalment amb comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública i imposa 4 anys i mig de presó a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar. També condemna els dos exresponsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, a 9 i 7 anys i mig de presó respectivament per l'espoli de la institució cultural.

Casualitat o no, la mateixa setmana que s’ha de constituir el nou Parlament, acabem de saber la sentència Palau. La instrucció, el judici i la sentència, tot plegat, ha trigat vuit anys.

Aspectes clau

12 condemnats, 4 absolts i decomís a CDC

Fèlix Millet Tusell

Cap de la trama del Palau, president de l'Associació, la Fundació i el comitè executiu del Consorci.

]]>

"Es tracta de comissions il·lícites que servien per finançar un partit polític”. És la contundent definició que ha fet un inspector de la Policia Nacional sobre les donacions de la constructora Ferrovial al Palau de la Música. El comandament de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) ha comparegut com a pèrit i testimoni al judici sobre l’espoli de l’entitat i el presumpte finançament il·legal de CDC, per exposar l’informe que la policia va fer sobre la comptabilitat del partit el 2012 per ordre del jutge del cas Palau.

]]>

L'exsecretaria del número dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha vinculat l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, amb la constructora Ferrovial, que segons la fiscalia i l'acusació popular va pagar comissions al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública, a través del Palau de la Música. L'empleada ha declarat aquest dijous com a testimoni en el judici per l'espoli de l'entitat i el presumpte finançament irregular de Convergència.

]]>

Quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

]]>

Els exassessors jurídics del Palau de la Música acusats s'han desvinculat de l'espoli de l'entitat i l'han atribuït exclusivament a Fèlix Millet, a Jordi Montull i a la filla, Gemma Montull. L'exsecretari del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau, Raimon Bergòs, ha assegurat que els exresponsables de la institució i l'exdirectora financera van ser els que van falsificar documents per autoatribuir-se una bonificació anual de prop d'un milió d'euros i s'ha defensat dient que ell se'ls va creure: "Vaig caure a la trampa", ha al·legat durant la seva declaració davant del tribunal aquest dijous.

]]>

No hi ha hagut més sorpreses en les declaracions dels empresaris acusats en el cas del Palau de la Música. Dos dels processats que van declarar la setmana passada van admetre haver facturat a la institució cultural serveis per a Convergència, per ordre del partit. Els altres dos acusats que han declarat aquest dijous ho han negat. Un dels socis de l'empresa Mail Rent ha admès davant del tribunal que van fer donacions a Convergència durant anys però ha negat que fossin per tapar els suposats desviaments de diners.

]]>

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

]]>

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

]]>