L'armada del règim dels aiatol·làs difonia aquest dijous un mapa d'una altra època: en paper, i en blanc i negre. Segons l'agència iraniana ISNA, en el document hi ha la ubicació aproximada de les mines navals que la Guàrdia Revolucionària ha instal·lat a les aigües precioses de l'estret d'Ormuz durant cinc setmanes de guerra. El paper recomana als petroliers i altres vaixells comercials rutes alternatives per creuar amb seguretat el pas, evitant les bombes.

L'abast de les conseqüències de la guerra a l'Iran són encara imprevisibles. L'atac conjunt d'Israel i els Estats Units contra la República Islàmica del 28 de febrer, i la reactivació de l'ofensiva de Tel-Aviv al Líban, han deixat milers de víctimes mortals, han incendiat l'Orient Mitjà i han provocat un terratrèmol en l'economia mundial. Però com hem arribat fins aquí? Per què els EUA s'han embrancat en un conflicte que fa gairebé sis setmanes que dura? I sobretot: en quin moment Trump va decidir que era una bona idea?

Contra l'Iran, Trump no ha guanyat. Trump, certament, tampoc ha perdut. El mateix es podria dir del règim dels aiatol·làs, que han vist com se'ls escapçava la cúpula, però hi han respost estenent el conflicte a tot l'Orient Mitjà, en especial a l'enclavament energètic crucial de l'estret d'Ormuz. El veredicte més just seria de taules, d'empat, però un empat del qual de moment quasi tothom –amb l'única excepció directa d'Israel i indirecta de Rússia– ha sortit malparat: els Estats Units no han aconseguit el tan proclamat canvi de règim a Teheran, l'Àsia ha patit una gravíssima escassedat energètica, l'Europa dubitativa aquest cop s'ha quedat al marge de les crides a l'acció de l'amic americà alhora que veia com es debilitava la posició d'Ucraïna davant de Moscou, les monarquies àrabs del Golf han perdut el seu glamur turisticofinancer i, per descomptat, l'Iran ha patit un atac severíssim al seu sistema polític i a les seves infraestructures.

El món respira alleujat. Trump s’ha acabat desdient de la seva amenaça apocalíptica de “matar en una nit” la civilització persa si Teheran no reobria l’estret d’Ormuz i ha acceptat una treva de 15 dies per negociar amb l’Iran. Aquesta negociació es farà amb dues premisses: l’Iran continua controlant l’estret i es discutirà sobre la base del pla de 10 punts presentat per Teheran. En les properes dues setmanes sabrem si avui la Casa Blanca ha trobat la pista que necessitava imperiosament per sortir d’una guerra en què no havia calculat la capacitat de l’Iran de resistir i d’escanyar l’economia mundial. 

Els mercats ja han reaccionat a l'anunci de l'alto el foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli i del gas natural que es consumeix al món. Les principals borses de l'Àsia han guiat la tendència en verd d'aquesta última sessió, una tendència que després han continuat les borses europees i nord-americanes.

La conversa en directe amb el cap d'Internacional de l'ARA i enviat especial a Dubai, Francesc Millan, queda ajornada per qüestions d'actualitat. Donarem nova data.

A Damasc, el record de la guerra no és abstracte; es troba als edificis reconstruïts a mitges, als barris buits que encara no han pogut recuperar els seus antics habitants, als comerços que obren cada matí amb l'esperança que l'economia millori. També es filtra en les converses quotidianes, en què el conflicte ja no s'evoca com a passat, sinó com una possibilitat que pot sortir de qualsevol cantonada.

El règim de l'Iran s'està defensant de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel amb una arma que no és militar, sinó econòmica: ofegar el trànsit de petroli a l'estret d'Ormuz, per on circulava una cinquena part del trànsit mundial de gas i petroli. Però és un tancament selectiu: en lloc de minar l'estret per bloquejar el pas de tots els vaixells, Teheran permet el pas de les seves pròpies embarcacions i de les que considera "no hostils", mentre bloqueja les procedents de països que considera "enemics". Ha establert un peatge selectiu amb un corredor físic al mar pel qual obliga a passar els vaixells que li interessen. Els que no ho fan s'exposen a ser atacats amb drons, míssils o llanxes ràpides.

Donald Trump ha acostumat el món a estar pendent de la seva xarxa social. Ha estat amb una publicació a Truth Social, diumenge a la matinada, en què ha anunciat que les forces dels Estats Units havien pogut rescatar amb vida el pilot desaparegut a l'Iran divendres, després que el seu avió fos abatut. Cap comunicat oficial, ni roda de premsa, ni imatges, ni proves del rescat. Només un missatge amb la retòrica exagerada habitual per glorificar les forces armades estatunidenques. "L'hem recuperat!”, ha dit el president, que ha afegit: “Durant les darreres hores, el nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de cerca i captura més audaces de la història dels Estats Units per un dels nostres increïbles membres, que és un coronel molt respectat, i estic encantat de fer-vos saber que ara està sa i estalvi!".

Quan divendres va arribar a Langley, Virgínia, la notícia que l’Iran havia abatut un avió militar nord-americà i que dos oficials de les forces aèries s’havien ejectat en territori enemic, els màxims responsables d’intel·ligència dels Estats Units van entrar en acció immediatament. Mentre que el pilot de l'F-15E Strike Eagle va ser rescatat relativament de pressa, l’exèrcit nord-americà no va poder localitzar un segon membre de la tripulació, un oficial de sistemes d’armes, i es va iniciar una cursa urgent per trobar-lo abans que les forces iranianes ho fessin.

El futur del món s’està decidint aquests dies a les aigües blau petroli d’Ormuz. El titular és contundent, però no espantava el capità Ibrahim. Els negocis van abans que la guerra de Trump. I el negoci està en crisi per culpa de la guerra de Trump. 

Donald Trump ha deixat clar aquest dissabte que manté l'ultimàtum que va imposar la setmana passada a l'Iran i ha recordat que dilluns és la data límit per arribar a un acord que posi fi a la guerra o perquè Teheran deixi de bloquejar l'estret d'Ormuz. "¿Recordeu quan vaig donar 10 dies a l'Iran per tancar un acord o reobrir l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: falten 48 hores abans que es desfermi l'infern sobre ells. Glòria a Déu!", ha escrit el president estatunidenc a Truth Social.

Dijous l’ARA posava en portada: “L’expectativa d’un final ràpid de la guerra anima els mercats”. Efectivament, dimecres l’Íbex-35 havia pujat un 3,16% perquè s'havia escampat la convicció que la guerra acabaria aviat. Ara bé, dijous mateix l’índex perdia part dels guanys del dia anterior. És tant com dir que les borses –o sigui, els financers– no tenen les idees clares sobre com impactarà la guerra sobre l’economia. Des de la caiguda de la primera bomba, l’Íbex-35, igual que el Dow Jones nord-americà, només ha caigut un 5%. Perquè ens fem una idea del que fa la borsa quan comença una crisi de debò, a finals de 2007, i en poques setmanes, l’Íbex-35 va caure un 33%, i no va començar a recuperar-se fins set anys després.

L'escriptura d'un diari en temps de guerra respon sovint a la necessitat de preservar la humanitat davant de la barbàrie i de posar ordre al caos. Des del d'Anna Frank fins al de Victor Klemperer, són documents per a la posteritat i un retrat de la quotidianitat entre les bombes. Amb la irrupció d'internet aquests escrits arriben al món en temps real. Ara alguns ciutadans iranians comparteixen les seves reflexions diàriament amb els internautes enmig de la guerra. Però si es tracta del fill del president de l'Iran, el seu testimoni té un significat especial.

Els Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

"Hi ha mètode en la seva bogeria", diu Poloni, conseller del rei, referint-se a Hamlet. En l'obra de Shakespeare, Hamlet fingeix estar boig. Però només ho fa veure per guanyar temps i preparar la venjança contra l'assassí del seu pare. Amb aquesta metàfora, el professor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Christopher Tulloch defineix l'estratègia comunicativa de Donald Trump, també amb la guerra de l'Iran. Durant les últimes setmanes, el compte oficial de la Casa Blanca ha compartit diversos vídeos a les xarxes que fan referència a videojocs com Call of Duty o Wii Sports de Nintendo. I amb talls de pel·lícules com Braveheart, Superman o Top Gun. Escenes frenètiques que es barregen amb imatges desclassificades d'atacs sobre instal·lacions iranianes.

La guerra contra l'Iran està impactant en el comerç mundial de fertilitzants: la seva escassetat farà pujar els preus i provocarà collites menys abundants. La majoria dels fertilitzants es produeixen a l'Orient Mitjà i també transiten per l'estret d'Ormuz, de la mateixa manera que el petroli i el gas. De fet, un terç del comerç mundial de fertilitzants passa per aquest estret i el seu principal destí és el Sud-est Asiàtic. Àsia ja tem no tenir prou menjar a causa del conflicte.

Israel segueix amenaçant i atacant territori libanès. En el marc de l'ofensiva contra Hezbollah, Tel-Aviv ha anunciat aquest dimarts que l'exèrcit israelià demolirà tots els habitatges de les localitats del Líban que fan frontera amb Israel. Es tracta d'un model d'ofensiva que segueix les passes del que va dur a terme a Gaza, en zones com Rafah i Beit Hanoun. El ministre de Defensa, Israel Katz, ho ha assegurat en declaracions recollides pel diari Haartez.

Criptomonedes, religió, tasques de xèrif a la zona, la diàspora i raons econòmiques i històriques expliquen per què el Pakistan s'ha volgut situar en les últimes setmanes com un actor central en els intents de desescalada de la guerra entre els Estats Units i l'Iran. L'activitat diplomàtica d'aquest cap de setmana ha estat tan intensa en aquest sentit com els riscos a què fa front el país.

Donald Trump insisteix que està mantenint converses "serioses" amb "un nou règim" iranià "més raonable". Ho ha afirmat en un missatge de la seva xarxa social, Truth Social, en què ha tornat a amenaçar l'Iran amb atacs contra instal·lacions elèctriques, petrolieres i civils. "S'han fet grans progressos, però si per alguna raó no s'arriba a un acord aviat [...] i si l'estret d'Ormuz no queda immediatament «obert als negocis», conclourem la nostra encantadora «estada» a l'Iran fent explotar i destruint completament totes les seves centrals elèctriques, pous de petroli i l'illa de Kharg (i possiblement totes les plantes de dessalinització!), que a propòsit encara no hem «tocat»", afirmava el missatge.