L'atac conjunt dels EUA i Israel contra l'Iran feia temps que es cuinava als despatxos de Washington i Tel-Aviv, però la imminència de l'ofensiva no es va fer evident fins al dia abans que s'iniciés. Aquest poc marge i la ràpida extensió del conflicte, amb la resposta de Teheran contra diversos països de la regió, ha agafat per sorpresa ciutadans de tot el món que dissabte es trobaven al golf Pèrsic, sigui treballant, de vacances o en trànsit. El tancament de l'espai aeri n'ha deixat molts atrapats en la incertesa de quan podran tornar a casa. Per aquest motiu, el govern espanyol ja ha iniciat l'evacuació d'espanyols a la zona, on n'hi ha un total de 30.000, tal com ha anunciat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a la roda de premsa posterior al consell de ministres.

La crisi iraniana ha desbordat l'àmbit intern i ja es projecta sobre el mapa militar del Golf. Teheran ha advertit aquest dimecres diversos països de la regió, entre els quals Qatar, que les bases nord-americanes al seu territori seran atacades si Washington llança una operació contra l'Iran.

Benjamin Netanyahu va pactar dilluns el futur de Gaza amb Donald Trump. De la trobada entre el primer ministre israelià i el president dels EUA, a la Casa Blanca, en va sortir el ja famós pla de 20 punts per posar fi al genocidi a la Franja. Però en la reunió al Despatx Oval hi van passar altres coses. Entre elles, la trucada que Trump va obligar Netanyahu a fer al govern de Qatar perquè es disculpés per l'atac a Doha de principis de setembre, en el qual Israel va matar cinc membres de Hamàs.

La setmana passada, un dia després que Israel bombardegés Doha amb la intenció de matar els negociadors de Hamàs, el president del país, Isaac Herzog, va mantenir un agre debat a Londres amb Bronwen Maddox, la directora de la prestigiosa Chatham House, a propòsit de la guerra a Gaza i la legitimitat de les accions del govern de Benjamin Netanyahu en resposta al 7 d'octubre del 2023. Maddox va recordar a Herzog que "les famílies dels ostatges semblen consternades per l'atac a Qatar", fins al punt d'assegurar que "Israel està destruint les negociacions que podrien haver portat un alto el foc".

La cimera araboislàmica d’emergència celebrada aquest dilluns a Doha s'ha organitzat contra rellotge després de l’atac israelià de la setmana passada contra dirigents de Hamàs en territori qatarià. L’incident va posar en entredit el paper de l’emirat com a mediador regional i va obligar els seus dirigents a actuar ràpidament per no perdre influència en un escenari cada cop més fràgil. La convocatòria ha reunit caps d’estat i ministres d’Afers Exteriors de més d’una vintena de països, amb l’objectiu de marcar una postura comuna davant de l’escalada de violència i enviar un missatge polític clar: cal parar els peus a Israel.

A banda de les de l’Argentina campiona del món, les samarretes més icòniques del Mundial 2022 van ser les de la selecció de Dinamarca; no pas pels èxits esportius del combinat nòrdic, eliminat a la fase de grups, sinó pel missatge que volien transmetre les seves equipacions. La marca Hummel, patrocinadora tècnica dels danesos, va dissenyar unes elàstiques minimalistes amb el seu logotip i l’escut de la selecció atenuat, pràcticament difuminat, com a protesta contra “Qatar i el seu historial de drets humans”.

Doha, la tranquil·la capital de Qatar, és habitualment coneguda per la seva seguretat pública i els seus centres comercials impol·luts. Per això, les escenes de pànic de dilluns, després que l'Iran llancés més d’una dotzena de míssils contra una base militar nord-americana pròxima a la ciutat, van ser totalment inèdites per als seus habitants. Les salves d'intercepció que van col·lidir amb els míssils i van explotar a l’aire eren visibles des de The Pearl Island, una illa artificial plena d’apartaments de luxe. Els compradors del centre comercial Villaggio van sentir unes explosions fortes, van cridar i van córrer a refugiar-se.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat aquest dimarts a l’Aràbia Saudita en la seva primera gira exterior des que va retornar a la Casa Blanca, amb la missió de tancar pomposos acords comercials i d’inversió des d’un escenari idoni per a ell com les petromonarquies del Golf. El viatge de Trump, que s’allargarà fins divendres i inclou Qatar i els Emirats Àrabis Units, es produeix, però, en un moment de forta inestabilitat regional per la guerra d’Israel contra Gaza i les tensions amb l’Iran, que també marcaran la seva agenda.

Els viatges de Joan Laporta per l'Àsia durant l'última aturada de seleccions no es van limitar a Mongòlia i l'Azerbaidjan. El president del Barça també va visitar Qatar, un país dictatorial amb el qual va ser molt crític durant la presidència de Sandro Rosell, quan el club català va arribar a un acord amb Qatar Sports Investment (QSI) per convertir-lo en el principal patrocinador de la samarreta blaugrana. Laporta no hi va viatjar sol, a Qatar. L'ARA ha pogut confirmar de fonts oficials del Barça que hi va anar acompanyat de Manel del Río, director de les àrees corporativa i esportiva i mà dreta executiva de Ferran Olivé, el tresorer que exerceix funcions de director general i que reporta directament a Laporta.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

El jugador del Reial Madrid i de la selecció espanyola Joselu ofereix una entrevista a El Mundo on explica la seva decisió de deixar el club blanc per marxar a un equip de Qatar, en concret a l'Al-Gharafa, on també anirà el seu company Nacho. El titular ja és una autojustificació vergonyosa: "No només penso en els diners". I es passa tota l'entrevista argumentant que ell és un jugador competitiu i que la lliga de Qatar és "molt competitiva". I al final afegeix: "Sé que vaig a un país on la qualitat de vida per a la meva família i els meus fills és boníssima".

Mentre Israel intensifica els bombardejos a la franja de Gaza i les seves tropes avancen lentament sobre el terreny, entre bastidors continuen les negociacions per alliberar els ostatges capturats en l’atac del 7 d’octubre. Hamàs va declarar aleshores que el seu objectiu era intercanviar els segrestats per palestins empresonats a Israel, com ja s’havia fet en ocasions anteriors. Els moviments diplomàtics van començar aquell mateix dia i es van traduir en l’alliberament de quatre dones segrestades, primer una mare i la seva filla nord-americanes i després dues àvies israelianes. Les negociacions continuen encara, amb el so de les bombes de fons. Israel afronta la pitjor crisi d’ostatges de la seva història i Hamàs té poques cartes més per jugar.

Turquia, amb un Erdogan que vol autoproclamar-se pare dels musulmans, viu molt de prop el conflicte entre Israel i Palestina. Mentre les reivindicacions contràries als atacs contra el poble palestí se succeïen a la principal ciutat del país, Istanbul, el president turc sortia al pas amb declaracions pacificadores: “Com sempre diem, no hi ha perdedors en una pau justa”, deia. Un Erdogan poc incendiari i calmat feia justícia a un últim any en què s'havia acostat diplomàticament a Tel-Aviv. Un acostament que, fins i tot, donava pas al nomenament de caps diplomàtics entre països: l'any 2018 Ankara va expulsar l'ambaixador israelià per última vegada, i fins a l'any 2022 no n'havien tornat a tenir. Començava un idil·li que s'allargaria fins aquest mateix octubre: plans de visites mútues i converses amistoses. Fins i tot, quan el conflicte ja comptava amb centenars de morts, Erdogan oferia la seva ajuda: “Turquia està preparada per a qualsevol mena de mediació, inclosos els intercanvis de presoners, si les parts ho demanen”. Però tot va canviar.

Acompanyades per dos homes armats i amb la cara coberta, dues dones que estaven segrestades a Gaza pel moviment palestí Hamàs van ser alliberades dilluns a la nit per mitjà d’un equip del Comitè Internacional de la Creu Roja. Abans d’elles, divendres, dues dones més amb la nacionalitat dels Estats Units s’havien convertit en les primeres a ser alliberades per Hamàs després del seu atac sorpresa a Israel el 7 d’octubre.

L'entrada del grup saudita STC com a principal accionista de Telefónica marca un abans i un després dins de l'índex borsari espanyol. El capital àrab no té, fins ara, gaire presència dins de l'Íbex-35, però cada vegada s'evidencia més el seu interès per l'empresa espanyola.

És molt improbable que al llarg de la nostra vida no canviem mai d'opinió. Per això precisament evolucionem, perquè no ens quedem ancorats en allò que donàvem per fet fa vint, deu o cinc anys. El món canvia i el nostre pensament també. La clau està en l'argumentació que donem sobre els motius pels quals canviem de punt de vista. I la de Laporta respecte a fer negocis amb Qatar no se sosté. És una obvietat que el Barça necessita amb urgència augmentar els ingressos perquè està asfixiat. Com també que l'Aràbia Saudita i Qatar tenen pasta per avorrir-se i que s'aprofiten de la cobdícia, els somnis de grandesa i/o les necessitats econòmiques alienes per netejar la seva imatge i que no semblin el que són, règims autoritaris que es passen els drets humans pel forro.

Els estatuts del Barça recullen com una de les finalitats de l’entitat que “el club vetllarà per la protecció i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans” (…però la pela és la pela). Aquesta adversativa hauria de completar la frase perquè no fos una proclama hipòcrita, sinó una afirmació més fidel a la realitat. En els temps que corren, els valors que havien estat l’orgull dels culers amb l'Unicef al pit, es desdibuixen per ser vestigis. A Groucho Marx se li atribueix una cita cèlebre que bé podria adoptar Joan Laporta: “Aquests són els meus principis i, si no li agraden, en tinc uns altres”. El president, bel·ligerant amb l’aposta de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu de vendre la samarreta a Qatar, ara està “entusiasmat” de viatjar-hi i fer-hi negocis personals i per al club. 

Prestigi i reputació a cop de talonari. És el que sempre ha fet el nou-ric, adquirir prestigi i reputació exhibint els símbols dels poderosos. ¿Tothom té un preu o els diners no ho poden comprar tot? 

L'1 de gener s'obre el mercat d'hivern més atípic de tots els temps, bàsicament perquè mai abans s'havia disputat un Mundial a mitja temporada de les principals lligues de futbol. La cita mundialista sempre és un aparador per a molts futbolistes, que aconsegueixen tancar traspassos o millorar les condicions que tenen amb els seus clubs. Per a molts jugadors, el Mundial de Qatar ha significat un abans i un després. A l'ARA repassem els quinze noms que més l'han sabut aprofitar.

Quan l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani va posar sobre les espatlles de Lionel Messi el bisht, la túnica negra amb rivets daurats, ja sabia que l’argentí jugaria un any més al París Saint-Germain. Tot i les crítiques rebudes, Qatar se sentia victoriós el dia que es va posar punt final al Mundial més polèmic de les últimes dècades. De fet, els resultats esportius havien acompanyat. Si guanyava l’Argentina, rebia la copa un futbolista del PSG, club propietat dels qatarians. Si guanyava la selecció francesa, l’estrella del torneig seria Kylian Mbappé, també futbolista del mateix club, i el títol acabaria en mans d’un dels principals aliats de Qatar, França. També hi va ajudar tenir un estat àrab, el Marroc, a les semifinals. A Qatar només li va fallar la seva pròpia selecció, que va fer figa a la primera fase.