Un atac d'Israel mata cinc membres de Hamàs a Qatar, mentre negociaven un possible alto el foc a Gaza

BarcelonaIsrael ha llançat aquest dimarts a la tarda un atac contra Doha que tenia com a objectiu la delegació negociadora del grup islamista palestí Hamàs, que estava reunida a la capital de Qatar per discutir la proposta d'alto el foc a Gaza presentada pels Estats Units. Hamàs ha confirmat que cinc dels seus membres han mort, però que cap formava part de la delegació negociadora: "Confirmem el fracàs de l'enemic a assassinar els nostres germans de la delegació negociadora. Mentrestant, diversos dels nostres germans màrtirs han ascendit als rangs de glòria més alts", deia el grup en un comunicat.

Un membre del buró polític de Hamàs ha assegurat a Al-Jazeera que entre els morts hi ha Hamam Khalil al-Hayya, fill d'un dels principals líders de Hamàs, Khalil al-Hayya, que encapçalava les negociacions, i Gihad Labad, el director de l'oficina del cap negociador del moviment palestí. A més, el ministeri d'Interior de Qatar ha denunciat la mort d'una sisena víctima, un membre de les seves forces de seguretat.

Diversos testimonis relaten que s'han sentit diverses explosions aquest dimarts a Doha i que s'ha vist fum elevant-se sobre el districte de Katara, a la capital de Qatar al voltant de les 16 h hora local. "La reunió ha estat atacada mentre es discutia la proposta del president Trump d'un alto el foc", ha assegurat una font d'alt rang de Hamàs a Al-Jazeera. Poc després l'exèrcit israelià ha confirmat que havia dut a terme un "atac precís contra el lideratge sènior" del grup islamista palestí Hamàs, sense donar més detalls. "Durant anys aquests membres de la cúpula de Hamàs han encapçalat les operacions de l'organització terrorista i són responsables directes de la brutal massacre del 7 d'octubre (del 2023), a més d'orquestrar i gestionar la guerra contra l'Estat d'Israel", deia el comunicat de l'exèrcit d'Israel, i assegurava que "abans del bombardeig s'han pres mesures per mitigar els danys a civils, inclòs l'ús de munició de precisió i informació addicional d'intel·ligència".

Israel ha comunicat a l'administració dels Estats Units que tenia la intenció d'atacar Qatar, segons ha confirmat la portaveu de la Casa Blanca, que sosté que Donald Trump ha qualificat l'atac de "desafortunat". El president nord-americà hauria ordenat a l'enviat especial al Pròxim Orient, Steve Witkoff, que advertís Qatar que l'atac era imminent, una versió que Qatar nega. El portaveu del ministeri d'exteriors de Qatar sosté que l'avís ha tingut lloc "mentre sonaven les explosions per l'atac israelià a Doha". Trump també hauria parlat amb l'emir de Qatar després dels fets per assegurar-li que "una cosa així" no tornaria a passar al seu territori.

Condemna massiva

El cop ha estat vist com un intent de boicotejar les negociacions per a un alto el foc. El govern de Qatar ha qualificat l'atac israelià de "covard" i ha advertit que suposa una "violació flagrant de la llei internacional". En un missatge a X l'assessor del primer ministre de Qatar i portaveu d'Exteriors, Majed Al-Ansari, ha assegurat que el bombardeig suposa una "amenaça greu per a la seguretat" dels residents a Qatar, i ha avisat que l'estat qatarià "no tolerarà aquesta actitud temerària" d'Israel ni violacions de la seva sobirania. Amb paraules molt similars s'han pronunciat diversos països àrabs, que s'han afanyat a condemnar l'agressió israeliana. Els Emirats Àrabs Units, que van normalitzar les relacions amb Israel el 2020, han titllat el bombardeig contra Doha de "flagrant i covard". En contrapartida, l'Aràbia Saudita ha qualificat de "brutal" l'agressió israeliana contra la sobirania de Qatar. També països europeus com Alemanya, el Regne Unit i Espanya han condemnat l'atac pel que consideren una "violació de la sobirania" de Qatar.

La irreverència de les forces israelianes ha arribat fins al Vaticà. El papa Lleó, habitualment discret en la plana internacional, ha expressat amb vehemència la seva preocupació: "Hi ha notícies realment greus ara mateix: l'atac d'Israel contra alguns líders de Hamàs a Qatar", ha dit el pontífex des de la seva residència d'estiu a Castel Gandolfo. I ha denunciat: "La situació és molt greu". En la mateixa línia, el líder de les Nacions Unides, António Guterres, ha considerat els atacs com una "violació flagrant de la sobirania i de la integritat territorial de Qatar". "Totes les parts han de treballar per aconseguir un alto el foc permanent a Gaza, no per destrossar-lo", ha denunciat.

En canvi, per la seva banda, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha assumit la plena responsabilitat de l'atac en un missatge publicat a X: "Israel l'ha iniciat, Israel l'ha dut a terme i Israel n'assumeix tota la responsabilitat". Els ministres ultres del seu executiu, Itamar Ben-Gvir (de Seguretat Nacional) i Bezalel Smotrich (de Finances) –als quals Espanya ha vetat l'entrada aquest mateix dimarts– han celebrat la decisió "històrica" i "correcta" d'atacar la cúpula de Hamàs a Doha i han alertat que "els terroristes" no tindran immunitat "en cap lloc del món". Si bé el bombardeig és contrari a la prohibició d'agressió contra estats independents de la Carta de les Nacions Unides, en un comunicat conjunt els tres dirigents han assegurat que l'operació estava "completament justificada tenint en compte que els líders de Hamàs van iniciar i organitzar la massacre del 7 d'octubre".

L'operació a Doha arriba el mateix dia que Israel ha ordenat als residents de Ciutat de Gaza que evacuïn el centre urbà abans d'una nova ofensiva militar. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tira endavant el seu pla per prendre el control de tota la ciutat, capital de la Franja de Gaza, tot i els esforços per arribar a un acord amb Hamàs sobre un alto el foc que es duien a terme a Qatar. Uns esforços que han acabat de veure's desbaratats amb el bombardeig a la delegació negociadora a Qatar.

Més ordres d'evacuació

"Als residents de Gaza: aprofiteu aquesta oportunitat i escolteu-me atentament. Us hem avisat. Sortiu d'allà!", ha dit el mateix Netanyahu. De fet, segons el mapa actualitzat de l'ONU, l'ordre d'evacuació emesa aquest dimarts per l'exèrcit israelià afecta tot el nord de la Franja, inclosa tot Ciutat de Gaza, però també Jabalia i la resta de la Franja fins al seu límit nord i els territoris que hi ha al sud de Ciutat de Gaza fins al centre de la Franja. Tot i això, la zona del sud tampoc és una regió segura per als desplaçats interns, sinó que la major part queda dins de les àrees delimitades de combat. L'exèrcit israelià ha ordenat als residents de Ciutat de Gaza que es traslladin a la zona sud d'Al-Mawasi, a Khan Yunis, que ha designat com a "zona humanitària".

El primer ministre ha assegurat que Israel no té cap altre remei que completar la feina i derrotar Hamàs, atès que el grup militant palestí s'ha negat a entregar les armes. Hamàs va dir que no es desarmaria fins que no s'establís un estat palestí independent.

La nova ordre d'evacuació ha generat pànic i confusió entre els residents de Ciutat de Gaza, on molta gent ha decidit quedar-se malgrat tot perquè no hi ha cap més lloc segur. D'altres sí que començaven a tirar cap al sud. "Malgrat el bombardeig de la setmana passada, m'he resistit a anar-me'n, però ara aniré a estar amb la meva filla", deia a Reuters Um Mohammad, una mare de sis fills de 55 anys.

"Un milió de persones es veuen obligades a dirigir-se a una zona inhabitable, anomenada "humanitària", en un desplaçament forçat massiu", denunciava Oxfam Intermón en un comunicat emès aquest dimarts, on qualifica les ordres d'evacuació d'"impossibles i il·legals". "Les ordres de desplaçament comunicades en fullets llançats des del cel o publicades en xarxes socials apunten a la gravetat del que està a punt d'arribar", afegeix el comunicat de l'ONG.

Els habitants de Ciutat de Gaza ja han estat desplaçats diverses vegades des que va començar la guerra l'octubre del 2023, movent-se entre el nord i el sud de l'enclavament costaner, en una crisi humanitària que empitjora i que ha provocat la fam. Experts internacionals consideren que el pla d'Israel, que inclou la desmilitarització de tota la Franja a mesura que Israel en pren el control, podria agreujar la situació humanitària de la població de la Franja, 2,2 milions de persones, que s'enfronten a un risc crític de fam.

Netanyahu ha dit que les forces israelianes s'estan organitzant i reunint a Ciutat de Gaza per a una "maniobra" terrestre, però que aquest dimarts no hi havia hagut cap nou avenç dels tancs per aprofundir l'ofensiva terrestre. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va advertir dilluns que l'exèrcit intensificaria la seva campanya en un "poderós huracà" si Hamàs no allibera els últims ostatges que té i es rendeix.

Les esperances s'havien posat en els esforços de mediació per arribar a un alto el foc que evitaria el pla d'Israel d'ocupar tot Ciutat de Gaza. Qatar ha estat pressionant els líders de Hamàs perquè "responguin positivament" a l'última proposta d'acord d'alto el foc proposada pels Estats Units durant les converses de dilluns a Doha, segons va dir a Reuters un funcionari informat sobre les converses. Israel diu que ja ha acceptat la proposta, que implicaria que Hamàs retornaria tots els ostatges el primer dia d'alto el foc.