Sánchez ajorna el decret d'embargament d'armes per la seva complexitat

MadridEl consell de ministres no ha aprovat aquest dimarts el decret llei per a l'embargament d'armes a Israel que el president espanyol, Pedro Sánchez, va prometre aquest dilluns en una declaració institucional a la Moncloa. L'executiu de l'Estat ha decidit posposar-ho –s'intentarà que sigui la setmana vinent–, a l'espera de treballar els detalls de la normativa, atès que en l'anunci de Sánchez van quedar incògnites en l'aire. ¿Afectarà només armament o també material de doble ús –militar i civil–? ¿Com es fa compatible amb la normativa europea de comerç, tenint en compte que fins ara el govern espanyol havia advertit que podia haver-hi dificultats? "El consell de ministres ha adoptat l'acord. Ara ve la redacció. Són molts ministeris implicats i hi estem treballant", ha afirmat el titular d'Exteriors, José Manuel Albares, en roda de premsa a la Moncloa.

Els anuncis de Sánchez van deixar dubtes sobre el seu impacte i eficàcia real. Per exemple, la prohibició que transitin per l'espai aeri espanyol aeronaus que duguin material de defensa a Israel entra en contradicció amb l'acord entre Espanya i els Estats Units per a l'ús de les bases de Rota i Morón, que l'administració de Donald Trump pot fer servir sense informar en tots els casos de la destinació final dels avions que hi fan parada. "Si no es deixen d'utilitzar aquestes bases, l'embargament no serà real", ha denunciat la secretària general de Podem, Ione Belarra, durant una concentració d'organitzacions propalestines a Madrid. Fonts de la Moncloa deixen clar que no està sobre la taula canviar cap acord bilateral amb els EUA.

Del llistat de mesures que va anunciar Sánchez han entrat en vigor totes excepte l'embargament d'armes, la prohibició de vaixells a navegar per aigües espanyoles i la prohibició d'importar productes d'assentaments il·legals en territori palestí, segons ha informat la Moncloa aquest vespre, després que durant tot el dia hi hagués dubtes sobre què sí i què no es posava en marxa. Albares no n'havia donat detalls i encara queden interrogants sobre algunes mesures, com per exemple per què es denega el trànsit a l'Estat de vaixells que transportin combustibles que hagin d'utilitzar les forces israelianes. Només combustibles, o també altre material militar?

Veto a dos ministres d'Israel

El que sí que s'aplica d'immediat és la introducció a la llista de persones que tenen prohibit trepitjar territori espanyol de dos ministres del govern de Benjamin Netanyahu. Es tracta del ministre d'Hisenda, Bezalel Smotrich, i el de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que s'afegeixen a 13 "colons violents" que ja integren aquesta llista de vetos. "Espanya té l'obligació moral d'actuar. Som el país del món que més fa per Palestina, la pau i el dret internacional", ha defensat Albares en la seva compareixença.

Una altra de les decisions és la crida a consultes de l'ambaixadora a Tel-Aviv, que diplomàticament és diferent de la retirada permanent, però que a la pràctica és una retirada provisional. No hi ha, doncs, data de tornada. Sobre un hipotètic trencament de relacions, Albares ha defensat que és un pas "molt estrany" en relacions internacionals i que només s'ha donat una vegada a Espanya, els anys 80 amb Guatemala per la crema de l'ambaixada. El ministre ha descartat el trencament de relacions amb Israel perquè l'objectiu és treballar per la solució dels dos estats.