Ja han començat les obres per erigir el futur Parc de Recerca Biomèdica Barcelona Ciutadella (PRBB Ciutadella), el nou hub dedicat a la recerca en innovació biomèdica i medicina de precisió que s'ubicarà a l'antic Mercat del Peix de Barcelona. La previsió és que la construcció d'aquest equipament científic, que és la pedra angular del projecte de la Ciutadella del Coneixement i el principal dels tres que s'ubicaran en aquest emplaçament, s'allargui fins al març del 2028 i que no entri en funcionament fins a finals del mateix any.

Per cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?

José Manuel Fernández de Labastida dirigeix l'Agència Estatal d'Investigació (AEI), institució clau per a la planificació dels recursos que es destinen a la investigació científica i tècnica a Espanya. A més d'haver dirigit departaments en organismes d'assessorament d'alt nivell com el Consell Europeu d'Investigació (ERC, en anglès), també ha estat secretari general de Política Científica i Tecnològica del govern espanyol i vicepresident de Recerca Científica i Tècnica al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Atén l'ARA en una visita a Barcelona de la mà del clúster català del sector salut i ciències de la vida Catalonia.health.

Després de més de dos anys de conflicte, la sala del social del Tribunal d'instància de Girona ha donat la raó als 18 investigadors María Zambrano en la seva disputa amb la Universitat de Girona. Segons la sentència, que ja és ferma, no està justificat que la UdG fes servir els diners de la convocatòria d'aquest programa estatal de captació de talent –ja cancel·lat–, que havien de destinar-se al sou dels científics, a pagar l'anomenada quota patronal, és a dir les cotitzacions a la Seguretat Social. La justícia ara obliga la universitat a retornar les quantitats retingudes de manera irregular.

De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.

Feu la prova. Demaneu-li a un infant que dibuixi un científic. La immensa majoria farà un home, segurament amb ulleres, bata blanca i cabells esbojarrats, tipus Einstein. És la imatge encara més repetida als llibres, als còmics, a les sèries i pel·lícules que veuen, fins i tot als llibres de text. Un estereotip que modela l’imaginari infantil, tot i els esforços dels darrers anys per combatre’l, i que té un efecte perjudicial en la canalla, sobretot en les nenes, que encara creixen pensant que la ciència no és per a elles.

Ashley Hammond i Sergio Almécija són els noms dels dos primers investigadors que aterren –i s'instal·len– a Catalunya després de fugir de les polítiques restrictives de Donald Trump que escanyen la recerca als Estats Units. Els dos paleoantropòlegs –la branca de l'antropologia que estudia l'evolució humana a través de l'anàlisi de fòssils– van arribar a finals del 2025 i a hores d'ara ja s'han incorporat com a investigadors Icrea a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).

L'efecte de la immunoquimioteràpia —el tractament que combina la quimioteràpia i la immunoteràpia— en els pacients amb càncer de pulmó avançat canvia depenent de si s'administra al matí o a la tarda. De fet, sol ser més eficaç durant la primera part del dia. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi pioner publicat a la revista Nature Medicine, que va agafar com a mostra fins a 210 pacients amb càncer de pulmó avançat. L'assaig ha demostrat que rebre el tractament abans de les 15 hores frena més la progressió de la malaltia que si es fa a la tarda. Els investigadors destaquen que aquest simple ajust en la programació de les infusions representa una estratègia eficaç i sense costos addicionals que podria implementar-se immediatament en la pràctica clínica per millorar els resultats oncològics.

S’acosta l’11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, un dia per pensar amb ulls crítics, i també amb esperança. No perquè les dones facin una ciència diferent, sinó perquè encara avui troben obstacles amb més freqüència que els seus companys. Les dades de l’informe Científicas en cifras 2025 ens ajuden a entendre on som i, sobretot, cap a on avançar.

Va estudiar física i matemàtiques, va deixar el sector per escriure discursos polítics, va provar sort com a dramaturg i avui dona classes d'escriptura com a professor titular de Georgetown. Així de complet i divers és el currículum de Michael E. Long coautor del bestseller Dopamina, que torna ara amb la seqüela Dopamina bajo control (Península), on dona claus per mirar d'entendre per què aquesta molècula ens fa sentir insatisfets, i com revertir-ho.

El món editorial català està d’enhorabona. Ha nascut un segell petit però imprescindible. Es tracta de l’editorial Eppur Llibres, creada pels científics Sergi Pérez i Jordi Barenys. Aquesta nova editorial té un objectiu clar i noble: oferir alguns dels textos científics més importants de la història en català.

El professor Brian Cox va esbossar un somriure ample cap al públic, va agafar un iPad, va mirar la pantalla enorme que tenia al darrere i va començar a escriure una equació complexa. "Això és el que jo anomeno un solo de matemàtiques en directe", va dir. El públic va riure per sota el nas. Molts dels assistents que omplien el teatre aquella nit del mes passat, al petit poble anglès de Redditch, semblaven entendre la broma.

En aquest reportatge us presentem una selecció de les imatges premiades a la desena edició del concurs Bioimatges, el certamen de fotografia biològica que el Col·legi de Biòlegs de Catalunya impulsa cada dos anys. Enguany, el certamen ha reunit 396 fotografies d’una qualitat sorprenent, repartides en sis categories que abracen des d'estudiants de totes les etapes —primària, ESO, batxillerat, cicles i universitat—, a més de professors i altres ciutadans. Cada categoria té dos premis, als quals se sumen guardons especials per a microfotografia i fotografia de recerca, fotografia subaquàtica i el premi del diari ARA, dedicat a les imatges amb mirada fotoperiodística i valor documental. Amb aquesta mostra, el Col·legi vol reconèixer el talent i la curiositat de tots els participants, així com la feina del jurat i el suport dels col·laboradors. Una celebració de la vida vista de prop, a través d’objectius que capturen allò que sovint se’ns escapa. La imatge guanyadora del premi especial del diari ARA –que podeu veure encapçalant el reportatge– ha estat per a una escena mínima i, alhora, poderosa, amb la mirada personal de l'autora i la capacitat de plasmar la plasticitat i bellesa de l’animal, sense perdre el sentit documental i de reportatge.

Fa anys que el sistema universitari i de recerca viu atrapat en una idea tan seductora com equivocada: que l’avaluació acadèmica serà millor si és perfectament “objectiva”. La recepta sembla clara: enumerar criteris, dividir-los en moltes parts i donar a cada una una puntuació exacta. Així, qualsevol persona —encara que no conegui el camp— podria aplicar el barem i obtenir un resultat. Precisió total. Objectivitat garantida. Objectivitat… en teoria.

Durant més de 1.000 anys, el poble inupiaq d'Alaska ha caçat balenes de Groenlàndia a l'oceà Àrtic. Al llarg dels segles, han pogut apreciar les llargues vides d'aquests mamífers, els més longeus de la Terra, i generacions de caçadors podien reconèixer el mateix individu al mar. Els capitans inupiaqs han dit als investigadors que una balena de Groenlàndia viu dues vides humanes, però els científics sospiten que poden viure fins i tot més temps.

Una plataforma per estudiar ratolins mutants —rosegadors modificats genèticament—, sales blanques per fer nous xips, una ampliació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), diverses instal·lacions per estudiar malalties rares i teràpies pediàtriques o nous equipaments per crear materials biodegradables. Aquests són alguns dels objectius dels 14 projectes que han estat seleccionats per rebre entre 1 i 12 milions a la convocatòria d'ajuts Singulars Institucionals 2024 del departament de Recerca i Universitats.

Feia temps que un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC) liderats per Salvador Carranza, segurament el màxim expert en rèptils i amfibis de Catalunya, volia obtenir el genoma d’una de les espècies més amenaçades del país, Iberolacerta aurelioi, una sargantana endèmica dels Pirineus que és, alhora, una finestra oberta al passat glacial i a l’evolució dels vertebrats de muntanya.

“Estem en una situació de màxima urgència”. Aquesta és la crida desesperada d'una desena de científics catalans que tenien projectes en col·laboració amb institucions americanes i que han vist com l'administració de Donald Trump els tancava l'aixeta sense cap explicació. En total, hi ha afectats 12 projectes de l'àmbit de la biomedicina que els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH, per les seves sigles en anglès) havien aprovat finançar amb 6,3 milions de dòlars –uns 5,4 milions d'euros–, que venien íntegres a Catalunya entre el 2025 i el 2029.

“Crec que puc afirmar amb certesa que ningú no entén realment la mecànica quàntica”, va dir el físic Premi Nobel Richard Feynman. I la llosa que aquesta disciplina és massa complexa, contraintuïtiva, misteriosa, gairebé mística, perviu avui dia. L'estudi del comportament de la matèria i l'energia al món microscòpic –àtoms, electrons i fotons– celebra enguany el seu centenari, i l'ONU ha declarat el 2025 com l'any internacional de la ciència i la tecnologia quàntica. No hi ha dubtes que ha capgirat la manera com s'entén la recerca, el món i la geopolítica, però fins fa vint anys encara hi havia reticències i incomprensió vers la física quàntica dins de la mateixa comunitat científica.

Al món es coneixen unes 7.000 malalties rares i aproximadament vuit de cada deu són d'origen genètic, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Com que acostumen a ser causades per mutacions úniques i tenen una baixa afectació –per considerar-se rares han de tenir una prevalença inferior a cinc casos per cada 10.000 persones–, han estat una àrea molt poc explorada i infrafinançada. Ara, l'equip que lidera l'investigador nord-americà David Liu, professor a la Universitat de Harvard, membre de l'Institut Broad dels Estats Units i pioner de dues tecnologies d’edició genètica molt potents, proposa una nova estratègia que podria canviar les regles del joc. PERT, per les sigles en anglès de Prime Editing-mediated Readthrough of Premature Termination codons, és una solució molecular experimental que té potencial per millorar enormement el tractament d'almenys un 30% de les patologies minoritàries identificades.