La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

El retrat d'una Espanya amb les fronteres tancades a la immigració perfila una societat més envellida, però també amb pèrdues importants, tant pel que fa a la població com a la mà d'obra en sectors essencials com són les cures, l'educació o la sanitat. També hi hauria un inevitable augment d'impostos i fins i tot el tancament d'escoles, bars, comerços i explotacions agràries. Aquest panorama gairebé distòpic respon a la següent pregunta: com seria l'Espanya del 2075 si els fluxos migratoris es reduïssin un 30% seguint les polítiques restrictives que impulsen gairebé tots els socis de la Unió Europea?

El bé més preuat de qualsevol societat és la seva cohesió, i, per contra, la pitjor amenaça és la fractura. El debat sobre la immigració, que tot just comencem a encetar, ha de centrar-se, doncs, en aquesta qüestió.

Els reiterats debats públics sobre qui és català, o sobre què és ser-ne, tenen ben poc a veure amb voler conèixer la societat catalana. Són discussions que resulten de les confrontacions polítiques, en què cada interlocutor utilitza la seva definició per autodefinir-se i marcar distàncies amb l’adversari. Per tant, no se’n pot saber res, dels catalans i de la seva nació, i tot l’interès rau en com se’ns utilitza a favor dels respectius projectes polítics. Són debats que es produeixen de manera intermitent a totes les nacions, però que aquí són endèmics.

El Senat ha aprovat la llei de multireincidència impulsada per Junts i assumida pel govern del PSOE, que ja fou aprovada al Congrés (ara hi haurà de tornar per a la seva aprovació definitiva) i que Junts mostra amb orgull com un gran assoliment de la present legislatura. Es presenta com una eina per combatre la petita delinqüència, entesa com un fenomen estretament lligat a la immigració. Per això inclou un enduriment notable de la llei d'estrangeria, amb nous requisits per obtenir el permís de residència, i també el típic augment de penes, com ara tres anys de presó per petits robatoris, etc.

Un treballador de 34 anys de l'empresa càrnia Embutidos Monells, de Sant Miquel de Balenyà (Osona), ha mort aquest dilluns quan ha quedat atrapat mentre manipulava una màquina. Embutidos Monells és una empresa que produeix el 45% del béicon que es ven a tot Espanya, i també està especialitzada en pernil cuit, gall dindi i llom curat. Treballa amb totes les cadenes de supermercats i el 65% dels seus productes es comercialitzen en llesques.

Hi havia expectació aquest dijous al Cercle d'Economia per escoltar la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ja que parlava d'un tema que genera polèmiques polítiques i demagògiques: la immigració. Precisament aquest fòrum d'opinió presidit per Teresa Garcia-Milà va emetre fa uns dies una nota d'opinió en la qual reclamava modular l'arribada d'immigrants i alinear-la a un nou model econòmic basat en una productivitat més gran. I també exigia una "veritable política d'immigració". Saiz, acostumada a difondre les consecucions de l'executiu de Pedro Sánchez (fins i tot s'ho va fer venir bé per acabar les declaracions als periodistes abans d'entrar amb un No a la guerra), no va satisfer del tot quan li van fer preguntes.

Des de l'any 2019, el valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica d'un territori– de la comarca d'Osona ha crescut un 7,1%. Un ritme molt superior al de la mitjana catalana (2,7%) i només superat per la Garrotxa (8,4%) i el Gironès (7,3%), segons l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA. Aquest progrés econòmic es deu en bona part a la puixança de la indústria càrnia, que compta amb gegants del sector. Es calcula que als escorxadors de la comarca se sacrifiquen uns 30.000 porcs al dia, una feina que, tot i que sembli mentida, encara es fa de manera bastant manual, i per això a Osona hi ha una forta demanda de mà d'obra que bàsicament aporta la població estrangera, bàsicament subsahariana. Així, si el 2015 tres de cada deu treballadors eren estrangers, ara són sis de cada deu.

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha defensat amb vehemència la regularització extraordinària anunciada per l'executiu. En una conversa amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha afirmat que "la immigració ordenada i integrada és la peça clau per sostenir la prosperitat econòmica de les pròximes dècades". Ha aplaudit, a preguntes de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que hi hagi comunitats autònomes, com Catalunya, que reclamin competències en matèria d'immigració dins del marc constitucional. Ha admès que hi ha qüestions, com ara la sanitat i altres, que requereixen una gestió de proximitat.

La majoria dels catalans sobredimensiona la presència de la immigració al país, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). De fet, l'avaluació, publicada aquest dijous, constata que s'està estenent la idea que el percentatge de població nascuda a l'estranger iguala pràcticament el de la població nacional. A la pregunta "De cada 100 residents, quants diria que han nascut fora d'Espanya?", un 40% dels catalans creu que la meitat dels seus veïns o més són estrangers i un 14% creu que ho són entre el 30 i el 40%. Amb tot, la percepció mitjana dels enquestats –que és que un 36% de la població és immigrada– queda lluny de la xifra real: els nascuts fora d'Espanya són un 25% del total de la població, segons dades de l'Idescat publicades l'1 de gener del 2025.

Josep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

Al llarg de la meva etapa educativa, he sigut dels pocs fills d’immigrants presents a l’aula. Els meus pares venien del Marroc, i jo vaig néixer i créixer a Barcelona. Com tants catalans, he crescut veient i gaudint del Club Super3, on feien sèries com Bola de drac i Doraemon. Gràcies a aquests continguts audiovisuals, molts nens que no érem de famílies catalanoparlants ens vam apropar al català, que ara forma part de la nostra identitat.

Babou Cham (Gàmbia, 1974) és actor de teatre, cinema i televisió. Actualment el podem veure a la gira de La tempestat, de la companyia La Perla 29, el 28 de febrer a Manacor, el 6 de març a Reus, el 14 de març a Tarragona i el 15 de març a Igualada.

Quan tenia tres anys el seu pare va marxar rumb a Anglaterra, però es va quedar a mig camí, a Mataró. “Ell anava a estudiar a Anglaterra, però es va quedar temporalment al Maresme i va començar a ajudar gent que també venia i molts d'ells sí que van pujar fins a Anglaterra i alguns a Suècia i a Dinamarca”.

]]>

El Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.

]]>

El PIB de les economies catalana i espanyola fa uns anys que duplica les taxes de creixement de les principals economies europees, l’atur es redueix i la inflació tendeix a convergir amb l’objectiu del 2%. És prou clar que les xifres macroeconòmiques descriuen una economia que va bé. No obstant això, hi ha una percepció cada vegada més generalitzada, de la ciutadania i l’empresariat, que a peu de carrer les coses no van tan bé com sembla; més aviat hi ha un estat d’opinió que els problemes econòmics i socials s’amunteguen i que, malgrat les bones xifres, això no acaba de funcionar i, el que és més important, que cal reaccionar perquè no vagi pitjor.

]]>

Quan el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el 27 de gener que el seu govern, socialista, oferiria permisos renovables de residència i treball a centenars de milers de migrants indocumentats, era fàcil creure que s'estava coronant el líder d'una nova oposició global. En aquell moment, el govern del president Donald Trump, menys acollidor, estava suportant l'oprobi mundial per les seves batudes de migrants, que van arribar al seu punt àlgid amb l'assassinat de l'activista Alex Pretti, tres dies abans, per part d'agents federals en un carrer de Minneapolis.

]]>

La primera nota d'opinió del mandat de Teresa Garcia-Milà al capdavant del Cercle d'Economia se centra en un fenomen, la immigració, que tots els partits polítics, els uns i els altres, utilitzen més com a eina electoral i de disputa que per trobar-hi solucions. Cal un debat serè i profund per fer-hi front, ja que és una qüestió estructural. En els darrers anys, tant Catalunya com Espanya han viscut un auge de nouvinguts que, sense ser l'únic factor, ha incidit en l'alça dels preus de l'habitatge donat que l'oferta no ha aconseguit satisfer una demanda accelerada, i ha pressionat també els serveis públics. En poc temps, en comparació amb altres països, som molts més. D'aquí que aquest prestigiós fòrum d'opinió, que té socis que li aporten una ideologia bastant transversal, hagi optat per fer la seva nota d'opinió, el document mitjançant el qual marca posició sobre grans temes, sobre una matèria que acostuma a tractar-se des de la política de manera demagògica. No hi ha receptes màgiques ni solucions fàcils per a una qüestió complexa i amb molts vessants, des de l'econòmic o laboral al social, que ha caigut massa en mans dels discursos populistes.

]]>

El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

]]>

L'extrema dreta està capgirant el món. La pregunta és per què creix, i això és el que ha volgut resoldre el debat organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA, moderat pel director adjunt del diari, Ignasi Aragay, sota el títol La clau del triomf de la dreta radical. L'acte d'aquest dimarts ha volgut anar al rerefons d'aquest auge a través de la visió dels experts.

]]>

L'ARA ha tornat a la localitat de Torre Pacheco, a la província de Múrcia, mig any després que la ultradreta es llancés a empaitar-hi immigrants marroquins, uns incidents que van marcar un abans i un després en l'agenda xenòfoba a l'Estat. "No sobren immigrants, sobren racistes", es podia llegir en una pancarta que exhibien fa uns dies treballadors del camp marroquins en una protesta laboral al poble.

]]>