Aquest agost s'acaben els fons europeus antipandèmia, però el govern espanyol ha trobat una escletxa per donar "continuïtat" a aquest mannà més enllà del seu punt final: la creació d'un fons sobirà espanyol que durà el nom de Fondo España Crece i que naixerà amb una partida de 10.500 milions d'euros provinents, precisament, dels fons europeus. Així ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous durant la clausura de la XVI edició del Fòrum Spain Investors Day (SID) que s'ha celebrat a Madrid i que aplega més de 300 inversors estrangers, fons d’inversió, fons sobirans d'altres països, així com desenes d'empreses.

Actualment, la primera empresa espanyola per capitalització a borsa, i amb molta diferència de la segona, és Inditex. El seu major accionista, Amancio Ortega, és la persona més rica de tot l’Estat i surt sempre a la llista de les més riques del món. És ara la novena fortuna mundial i la segona europea, tot i que en alguns moments ha arribat a ser la primera fortuna mundial. Fa cinquanta anys, ni Inditex existia ni Amancio Ortega tenia cap fortuna. És el canvi més espectacular en el món empresarial a escala espanyola. No hi ha cap altra fortuna que se li acosti. La segona fortuna, deu vegades menor, és la de la seva filla. I llavors la segueixen Rafael del Pino (Ferrovial) i Juan Roig (Mercadona).

L'economia espanyola, i també la catalana –que l'any passat va créixer més que la mitjana–, continua rutllant. El Banc d'Espanya, que acostuma a ser conservador en les seves previsions, ha revisat a l'alça l'estimació de creixement per al 2025, del 2,5% anterior al 2,7%, després d'arribar l'any passat al 3,2%. Tot plegat en un entorn d'incerteses en el panorama internacional. Però ja l'any passat, amb un escenari similar, vam viure nombroses revisions a l'alça del creixement.

The Economist, que és una revista molt influent (en general, de manera merescuda), acaba de coronar l’economia espanyola com la millor d’entre les avançades de l’any 2024. Ho lamento.

No és habitual que l'economia superi les expectatives, però això és exactament el que està passant en el cas d'Espanya i també de Catalunya, on els organismes propis i també els internacionals han hagut d'anar recalculant a l'alça totes les seves previsions per a aquest any. L'últim a fer-ho ha estat el Fons Monetari Internacional, que ha apujat mig punt la seva previsió anterior i situa el creixement espanyol per al 2024 en el 2,9%. Per fer-nos una idea de la magnitud d'aquesta xifra, el 2,9% és la previsió de creixement més elevada de totes les economies avançades, superior fins i tot a la dels Estats Units o el Canadà.

L’economia creix. No l’europea, que segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no arribarà a créixer l’1% aquest 2024. Hi ha massa inestabilitat política, dins el continent i a nivell internacional. I la locomotora alemanya s’atura. Però on sembla que aquesta agitació no arriba és a l’economia espanyola. L’OCDE revisa cap amunt les expectatives de creixement per a aquest any, i les situa en el 2,8%. Per sobre de les previsions del govern espanyol, i convertint-la en el veritable motor europeu. 

El govern espanyol continua mostrant recel cap a l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. En una entrevista a Expansión aquest dilluns, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha reiterat que el govern espanyol manté la "preocupació" pel que fa a l'impacte de l'operació. Per al ministre, comportaria una "excessiva concentració bancària" i un impacte "negatiu" per a la inclusió financera. "No hi ha hagut cap novetat des que em vaig pronunciar. La nostra visió segueix sent la mateixa de preocupació", expressa Cuerpo a l'entrevista.

L'estructura econòmica de l'Estat dels anys 70 no és, ni de bon tros, l'actual. Ni la de l'Estat, ni la de molts altres països. Avui, el sector que més pes té en termes de valor afegit al producte interior brut espanyol (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) és el sector serveis (el 75%), i el que menys la pagesia (el 3%). Tot i que el primer també ho era fa cinquanta anys (45%), no assumia tot el gruix de manera desorbitada, com ara, sinó que l'acompanyava el sector de la indústria i l'energia (34% del PIB l'any 1970), seguit de l'agricultura i la pesca (11%) i finalment el sector de la construcció (9%).

L'acord del nou govern de coalició es concreta en un document farcit de bones intencions i que apunta la voluntat de mantenir el mateix alt ritme d'activitat legislativa que va caracteritzar la passada legislatura, una voluntat que sens dubte serà frenada per la nova aritmètica parlamentària. Per saber si es podran complir o no els compromisos, no tenim una bola de vidre, però comptem amb algunes previsions per al curt termini i amb les macrotendències.

No totes les fruites d’un arbre fruiter surten bones. Ho saben a Lleida, on quan han crescut toca collir-les i destriar-les perquè les dolentes no acabin a la cistella. Salvant les distàncies, el mateix passa amb la pujada dels tipus d’interès que ha decidit el Banc Central Europeu (BCE) i les seves conseqüències. La diferència és que en el cas de Frankfurt sí que acaben tots al mateix cabàs: tant el fruit bo –la caiguda de la inflació– com el dolent –la contracció de la demanda i de la capacitat d’inversió–. El fruit dolent, el refredament de l’economia, ha començat ara a treure el cap i cal veure quina profunditat tindrà. No és homogeni a la zona euro –que ja ha entrat en recessió tècnica– o, com a mínim, no en dues de les seves principals economies, que aquest divendres han publicat les pulsacions de l’activitat econòmica el segon trimestre: Espanya i Alemanya.

L'economia espanyola arrenca el 2023 amb força. En l'actual marc de resistència als efectes de la guerra a Ucraïna i les consegüents distorsions en matèria energètica, comerç internacional i evolució dels preus, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) d'Espanya no només mostra signes de solidesa, sinó d'acceleració. Per tant, segueix allunyant els mals auguris de recessió, la qual de moment no se l'ha vist ni acostar-se. En concret, l'economia va créixer un 0,5% intertrimestral entre el gener i el març i un 3,8% en comparació amb fa un any, segons dades anticipades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que es confirmaran el 23 de juny.

"[En el tercer trimestre] estarem en un creixement o decreixement entorn del zero. Una mica amunt, una mica avall", anticipava, per a sorpresa de molts, el director general de productes estadístics de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Alfredo Cristóbal, la setmana passada. Aquesta estimació constatava el que organismes com el Banc d'Espanya o l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anaven avisant: un alentiment de l'economia espanyola durant els mesos de juliol, agost i setembre (tercer trimestre). Finalment, l'economia espanyola va créixer durant aquests tres mesos un tímid 0,2% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades avançades aquest divendres per l'INE. Això sí, es tracta d'un rebot lleugerament superior a l'estimat pel Banc d'Espanya (0,1%).

L'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

Els catalans a l'elit del poder econòmic de Madrid compten amb una nova fornada de representants provinents d'entorns pròxims a la política i ben relacionats amb el PSC. Des d'aquesta setmana, la planificació dels trens i les carreteres de tot l'Estat tindrà una nova cara visible, i serà barcelonina. Ho serà gràcies al nomenament de Xavier Flores (53 anys), director d'Infraestructures de la Mobilitat de la Generalitat els últims deu anys, com a nou secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports. És l'últim a arribar d'una lleva en què també destaquen el seu homòleg a Indústria, Raül Blanco, i el president d'Indra, Marc Murtra.

Sembla que el ministeri d’Hisenda vol agafar-se seriosament la reforma del finançament autonòmic. Després d’estudis i negociacions bilaterals amb comunitats autònomes ha fet pública la seva proposta de reforma. Consisteix en retocar el concepte de població ajustada, un indicador de necessitats de despesa. Cal aturar-se un moment i recuperar el sentit de les paraules: població ajustada? De què parlem? ¿Que no es distribueix la despesa pública autonòmica en funció de la població? ¿No és aquest el criteri constitucional que el govern central i el Tribunal Constitucional defensen escrupolosament davant de la pretensió catalana de tenir en compte l’aportació fiscal, o sigui el PIB? Doncs no. En un afer bàsic i crucial per al benestar de la ciutadania com és la distribució de la despesa pública autonòmica, la població s’ha d’ajustar. Els ajustos busquen pervertir el concepte simple i clar de població descomponent i avaluant les seves suposades necessitats de despesa, com si tots els ciutadans no fossin iguals. La descomposició té una estructura similar a la de la despesa social d’un govern autonòmic (salut, ensenyament, serveis socials, altres serveis, i unes “variables correctives”) i busca trobar fórmules arbitràries per donar més a qui el govern vulgui donar més, amb l’excusa de compensar uns costos de provisió dels serveis diferents. La distribució per població seria molt més legítima. Si cal introduir alguna correcció en un model de distribució territorialitzada dels diners públics, ja n’hi ha una d’inventada i validada per totes les institucions econòmiques del món: la paritat de poder adquisitiu (PPA), que té en compte els diferencials de preus.

En un article aparegut en aquestes pàgines el 28 de setembre, la professora Dalia Marin analitzava el sorprenent triomf electoral de l'SPD, que li ha permès liderar una coalició semàfor (socialista-verd-liberal) que es disposa a recollir el relleu de les mans d’Angela Merkel. El triomf era inesperat perquè l’SPD –com tants partits d’esquerres occidentals– portava molt de temps perdent suport entre els seus votants tradicionals: els treballadors i la classe mitjana-baixa.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), una organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, ha detectat un alentiment en l'activitat econòmica a Espanya aquest juliol. Així doncs, tot i que l'economia espanyola continua en plena recuperació, el ritme es va moderar el mes passat.

Les últimes previsions del govern central ja són oficials: l'economia espanyola va créixer un 2% l'any passat, segons ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'últim trimestre de l'any el producte interior brut espanyol (PIB) va avançar un 1,8% respecte al mateix període del 2018 (un 0,5% respecte als tres mesos anteriors). Això representa un augment interanual una dècima inferior al del tercer trimestre del 2019.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.