Sovint es publiquen enquestes que pregunten a la població, o a col·lectius específics, quins són els temes que més li preocupen. Poques vegades ens sorprenen els resultats. Aquesta manca de sorpresa respon, bàsicament, a dos principis: el d’intensitat mediàtica i el de proximitat. El principi d’intensitat mediàtica diu que, com més cobertura rep un tema als mitjans, més rellevant el percebem. El principi de proximitat, per la seva banda, opera quan el problema afecta directament el nostre dia a dia o el d’algú proper a nosaltres.

Els economistes catalans estan més preocupats actualment per les infraestructures que pel dèficit fiscal, segons l'Enquesta de Situació Econòmica d'hivern del 2026 del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Els problemes en el funcionament de Rodalies, el descarrilament que es va produir a la línia R-1 a principis d'any i l'accident mortal a la R-4 han fet que augmenti 13 punts la proporció dels professionals que alerten de la situació i que la consideren una qüestió prioritària a abordar. Així ho pensen el 45,1% dels enquestats, per damunt del 44,6% del dèficit fiscal amb l'Estat, que fins ara era la primera gran preocupació d'aquest col·lectiu professional i ara s'ha situat en el segon lloc.

Les infraestructures són un tema de país. I així caldria que es tractessin. La Cambra de Comerç, juntament amb el consell que agrupa les 13 organitzacions camerals existents a Catalunya, ha posat en marxa un observatori per fer un seguiment de les inversions públiques. No es limitarà a dir el que no s'ha fet sinó també a proposar el que s'hauria de fer, tant de manera més immediata com a més llarg termini. Les actuacions més urgents, fins al 2030, sumen 14.500 milions d'euros i abracen tant les prioritats ferroviàries com les relacionades amb la xarxa d'aeroports o l'aigua i les carreteres. Però no s'atura aquí, i fa una projecció fins al 2043, amb la qual cosa les inversions necessàries arriben als 53.800 milions.

53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

El Govern ha tret aquest dimarts la pols a un d'aquells projectes històrics que el país té encallats de fa anys. En aquest cas, el Consell Executiu ha donat una empenta a l'Eix Transversal Ferroviari de Catalunya, el gran projecte ferroviari de la Catalunya interior que ha de permetre connectar Lleida amb Girona sense passar per Barcelona i que feia més de quinze anys que estava tancat en un calaix. Ara, el Govern ha encarregat a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) que actualitzi els estudis tècnics que es van fer aleshores amb l'objectiu de reactivar el projecte.

Califòrnia fa anys que projecta un tren d’alta velocitat, però la construcció avança molt lentament i només s’han completat alguns trams; Espanya, en canvi, té una de les xarxes d’alta velocitat més extenses del món i segueix obrint nous trams. L’excés de regulació, els obstacles institucionals i la manera com els polítics reaccionen als interessos locals expliquen per què es construeix molt a Espanya i gairebé gens als Estats Units.

El que ha passat les darreres setmanes a Catalunya amb el col·lapse de Rodalies, que recordem que encara funciona a mig gas amb molts trams que s'han de fer amb autobusos i una reducció radical de velocitat, és potser l'afectació més greu per als ciutadans, però no l'única. El cas de l'A-2, que ha requerit actuacions d'urgència entre Cervera i la Panadella que no es van acabar fins ahir, és una altra mostra de com la falta de manteniment està afectant la mobilitat, la vida dels ciutadans i l'economia de moltes empreses. I, en aquest últim cas, es demostra que en bona part el que hi ha hagut és desídia, és a dir, falta de professionalitat i d'empenta dels responsables polítics i administratius que no han estat a l'altura del que demana el país. Els alcaldes de les poblacions afectades fa temps que reclamen que es millori aquell tram d'autovia, se senten abandonats i lamenten que s'hagi hagut d'arribar al punt de veure com desenes de cotxes punxaven les rodes pel mal estat de l'asfalt perquè s'hagin fet actuacions puntuals i s'hagin avançat una mica les obres de millora.

El PIB de les economies catalana i espanyola fa uns anys que duplica les taxes de creixement de les principals economies europees, l’atur es redueix i la inflació tendeix a convergir amb l’objectiu del 2%. És prou clar que les xifres macroeconòmiques descriuen una economia que va bé. No obstant això, hi ha una percepció cada vegada més generalitzada, de la ciutadania i l’empresariat, que a peu de carrer les coses no van tan bé com sembla; més aviat hi ha un estat d’opinió que els problemes econòmics i socials s’amunteguen i que, malgrat les bones xifres, això no acaba de funcionar i, el que és més important, que cal reaccionar perquè no vagi pitjor.

La Generalitat vol deixar enrere el model que ha servit per construir i gestionar grans infraestructures públiques durant els últims 14 anys. Aquest model es caracteritzata per dos elements: el pagament per ús de la via que feia l'administració, popularment conegut com a peatge a l'ombra, i la possibilitat de les empreses privades de recomprar a l'administració una part o la totalitat de la infraestructura ja feta.

La vaga de maquinistes de Renfe ha durat un dia, perquè ahir va quedar desconvocada després d’una negociació entre els sindicats i el ministeri, a Madrid.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

La manca d'inversió a Rodalies –tant per part de Renfe, l'operadora dels trens, com d'Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries– s'ha explicat principalment pel baix grau d'execució pressupostària de les inversions licitades, ja que l'Estat inverteix a Catalunya només un de cada dos euros pressupostats en ferrocarril. Tanmateix, aquest dèficit d'inversió també s'explica pel volum de licitació, és a dir, els diners que l'Estat pressuposta d'entrada en obres a Catalunya –s'acabin o no executant–.

Rodalies compta amb 4.386 milions d’euros per als propers quatre anys després dels 1.700 milions extra que va anunciar dilluns el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, i que suposen elevar fins als 8.000 milions la inversió total d'aquesta dècada. Encara immersos en la crisi oberta arran de l’accident a Gelida, l’Estat i la Generalitat han pactat en què es concretarà el pressupost disponible per millorar el servei els propers anys. Bona part es dedicarà al manteniment i renovació de les infraestructures amb la intenció de millorar la fiabilitat de la xarxa, amb una partida de 1.340 milions, "el doble" del que s'hi ha destinat els últims cinc anys, segons ha assegurat la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Eurostar, el servei de tren d'alta velocitat que connecta el Regne Unit amb l'Europa continental, va reprendre gradualment dimarts al vespre els serveis ferroviaris pel túnel del canal de la Màneg després de diverses hores amb la infraestructura aturada. Malgrat això, aquest dimecres al matí, la companyia han avisat que al llarg del dia encara es poden produir "retards" i "cancel·lacions de trens d'última hora.

El projecte de transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs continua prenent forma. Després que el passat mes de març es fes una primera gran presentació del que ha de ser l'interior de la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica –el futur Catalunya Media City– , ara es comença a dibuixar també el seu entorn. La Generalitat ha donat a conèixer aquest dissabte la proposta guanyadora del concurs per dissenyar el futur Parc Litoral del Front de les Tres Xemeneies, un espai verd de prop de 90.000 metres quadrats al delta del Besòs que té entre les seves particularitats que està dissenyat a prova d'inundacions.

Abertis controlarà el 100% de la propietat dels túnels de Vallvidrera i del Cadí de Catalunya. La concessionària d'infraestructures ha acordat amb la francesa Crédit Agricole Assurances la compra del 49,99% de la societat que els opera, anomenada Túnels de Barcelona i Cadí, i de la qual fins ara controlava l'altra meitat (50,01%), a través de la seva filial Autopistes.

Seguir la pista de les partides econòmiques entre l'Estat i la Generalitat no és fàcil. I encara menys quan cuegen de fa anys o fins i tot dècades, com és el cas de les partides per fer millores en infraestructures. El 2023 –coincidint amb els pactes per la investidura de Pedro Sánchez– la Generalitat va esgarrapar dos pactes clau en aquest sentit: una partida de 914 milions d'euros pendents per fer millores a les carreteres i el pacte de la B-40 o Ronda Nord, que suposava 200 milions d'euros més. Feia temps que la Generalitat treballava un model semblant al basc per garantir-se aquests diners, les encomanes o comandes de gestió, i aquest dilluns s'ha explicat com s'estan invertint aquests diners i en quin punt estan les obres.

Com seran les platges del futur? Encara més: n'hi haurà, de platges, en un futur? Amb aquestes dues potents reflexions el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha volgut posar sobre la taula, aquest dimecres, la necessitat "urgent" de planificar la gestió de les sorres al litoral català per evitar que les platges desapareguin.

El Govern ha presentat aquesta tarda al Parlament un pla per fer una “gran transformació” de les infraestructures del país. El president de la Generalitat ha dit en la seva intervenció inicial que l’executiu pretén que Catalunya faci un “salt d’escala” en aquest aspecte per “recuperar la màxima ambició en tots els àmbits”. En un ple monogràfic a petició de Junts, l’executiu ha detallat els seus plans de mobilitat amb un horitzó llunyà, el 2050, d’aquí a 25 anys, per fer compatible l’augment de la població amb el bon funcionament de les infraestructures. D'entre les propostes, destaca l'aposta pels trens-tram, que ja s'havien proposat la legislatura passada però que havien quedat en un segon pla amb el canvi de govern.

Nou toc d'atenció de Brussel·les a Espanya i al govern de Salvador Illa per l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'endemà de la proposta presentada pel president de la Generalitat sobre el futur de la infraestructura, la Comissió Europea ha emès un comunicat aquest dimecres en què adverteix l'Estat que "ha de prendre les mesures necessàries per evitar un major deteriorament de l'espai Natura 2000 del delta del Llobregat a conseqüència de la implementació de projectes sobre grans infraestructures, com l'expansió de l'aeroport internacional de Barcelona".