“No oblidem, no perdonem, no ens reconciliem”, deien desenes de pancartes dimarts passat a la Plaza de Mayo, al centre de Buenos Aires, en una manifestació històrica pel Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia a l’Argentina. Malgrat que el 24 de març sempre és una data assenyalada al calendari, la d’enguany no era una cita més, ja que es complien 50 anys del cop d’estat cívico-militar que va desembocar en la dictadura més cruel de la història recent del país, del 1976 al 1983.

L'Argentina va culminar el 1976, fa 50 anys, un descens cap a l'infern. La dictadura dels desapareguts, autodenominada Procés de Reorganització Nacional i encapçalada pel general Jorge Videla, no va ser el principi de res, sinó la desembocadura d'una grotesca cadena de cops d'estat.

L'escalada militar entre els Estats Units, Israel i l'Iran ja es fa notar al món dels esports just en un any de Mundial. La Federació de Futbol de Qatar ha anunciat aquest diumenge que suspèn totes les competicions al seu territori, a causa de la inestabilitat a la regió. Espanya i l'Argentina tenien previst disputar un partit, la Finalíssima, com a campiones d'Europa i Amèrica el 27 de març. S'havien venut més de 80.000 entrades per a aquest partit previst a l'estadi de Lusail, però al veure que els drons iranians cauen a Qatar, s'ha decidit suspendre el partit. Ara la FIFA busca una nova seu per aquest partit entre les millors seleccions d'Europa i l'Amèrica del Sud.

La història recent va plena d'episodis d'intervencions dels Estats Units, així com d'altres grans potències, en països del sud global per influir en les decisions polítiques i econòmiques a favor dels seus interessos. A l'Amèrica Llatina i en el cas dels EUA, els exemples explícits més recents són el suport als cops d'estat i a les dictadures neoliberals de la segona meitat del s. XX. Després d'una suavització d'aquestes dinàmiques en les darreres dècades, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot en aquest segon mandat, l'intervencionisme s'ha tornat novament més ferotge i menys dissimulat, i en els darrers mesos els casos d'ingerències s'han multiplicat.

La pallissa electoral de Javier Milei a les darreres eleccions legislatives a l’Argentina, diumenge passat, va deixar tothom sorprès, inclòs el mateix Milei i el seu gabinet. Les enquestes no havien pronosticat un 40% del suport en l'àmbit nacional i una victòria a 16 dels 24 districtes, que permetran a La Llibertat Avança, el partit del president, sumar més de 60 escons a la Cambra de Diputats i triplicar la seva representació al Senat. Això implica un canvi de paradigma de cara a la segona meitat del govern de Milei, ja que durant la primera, el poder legislatiu ha estat el seu taló d’Aquil·les: la majoria peronista, amb el suport puntual d’altres forces polítiques, ha pogut bloquejar nombroses iniciatives legislatives, que Milei ha anat sortejant amb decrets o vetos presidencials, i ha arribat a ser qüestionat per manca d’institucionalitat i de caràcter democràtic. Després de la victòria de diumenge, Milei afronta els pròxims dos anys d’una manera ben diferent: amb més governabilitat a les institucions i amb una legitimitat social reforçada.

Els resultats de les eleccions legislatives d'aquest diumenge a l'Argentina consoliden la presència del partit del president, Javier Milei (La Llibertat Avança), a la Cambra de Diputats i al Senat, on durant gairebé dos anys de mandat Milei ha estat en minoria. Analitzem aquests resultats amb Anna Ayuso, Investigadora sènior del Cidob especialista en Amèrica Llatina.

Javier Milei afronta unes eleccions legislatives clau aquest diumenge a l’Argentina. Els comicis redefiniran la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on es renoven la meitat i un terç dels escons, respectivament. Si bé les eleccions de mig mandat no solen acaparar tanta atenció a l’Argentina, aquest cop es llegeixen com un plebiscit als primers dos anys de motoserra, i resultaran determinants per a la governabilitat de Milei de cara a la segona meitat de la legislatura. En minoria al poder legislatiu, el partit governant de La Llibertat Avança (LLA) ha vist bloquejades nombroses iniciatives legislatives donat que la majoria peronista en ambdues cambres –amb el suport puntual d’altres forces polítiques– ha aconseguit anar posant el fre al pla d’austeritat de Milei, que igualment ha estat brutal pels sectors més vulnerables de la societat. Milei, que va jurar el càrrec el desembre del 2023 donant l’esquena a l’edifici del Congrés, ha recorregut sovint al veto presidencial, una mesura que ha posat en qüestió el caràcter democràtic de la seva gestió, sobretot a ulls de sectors crítics que, més enllà del seu estil i formes, el perceben com un líder autoritari. Les acusacions, inevitablement, han influït en la seva imatge i projecció, no només de cara a l’electorat argentí, sinó també als seus socis internacionals.

El 6 d'octubre, en el moment més complicat de la seva presidència, Javier Milei es va posar una caçadora de pell, va entrar en un pavelló de Buenos Aires ple a vessar i va saltar com una estrella del rock mentre cantava a ple pulmó clàssics del rock argentí. La idea era revitalitzar la campanya del seu partit per a les eleccions del 26 d'octubre i recordar als seus partidaris, i potser a si mateix, que la presidència havia estat emocionant i fins i tot divertida.

El cruel assassinat de tres noies a la rodalia de Buenos Aires ha sacsejat la societat del país i fins i tot l'ha fet sortir al carrer. Els cossos sense vida de Morena Verdi i Brenda del Castillo, de 20 anys, i Lara Gutiérrez, de 15, van ser trobats per la policia dimecres, enterrats al jardí d’una casa del municipi Florencio Varela, al sud de Buenos Aires. Les noies van anar convidades a una festa privada divendres a la nit i ja no van tornar. La policia ha confirmat que van ser torturades i mutilades abans de ser assassinades, esquarterades i llençades en bosses de plàstic.

En el seu dotzè viatge als Estats Units des que és president de l'Argentina, Javier Milei ha mantingut una reunió bilateral amb Donald Trump, a Nova York, en el marc de l’assemblea general de les Nacions Unides. Cimera a banda, Milei necessitava abordar, amb urgència, el rescat per a la greu crisi econòmica i financera que travessa l’Argentina. Després de la patacada electoral a la província de Buenos Aires, d’un revés legislatiu al Congrés i d’una intervenció in extremis del Banc Central per sostenir un preu fictici del dòlar –sumat al teló de fons del cas de corrupció que implica el nucli de poder del govern–, els valors macroeconòmics que, fins ara, havien sostingut la gestió de l’ultraliberal (i, d’alguna manera, justificat el pla motoserra), han anat caient de manera sostinguda.

El 2014, una dona jove va arribar a un hospital de Tucumán (una província conservadora del nord de l’Argentina) amb dolor intens al ventre i pèrdua de sang: havia patit un avortament espontani. La policia va trobar un fetus en un dels banys de l’hospital i, sense proves ni anàlisis, van acusar-la d’homicidi i la van empresonar. Belén, que s’ha presentat aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià, recrea la lluita per alliberar aquesta dona, víctima d’una societat patriarcal i un sistema judicial corrupte que es van posar d’acord per aplicar-li un càstig exemplar.

La popularitat de Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) no ha deixat de créixer durant l'última dècada arreu del món. Aquesta setmana desenes de lectors de l'autora argentina s'han quedat fora de la nova llibreria La Central de Consell de Cent, on presentava la reedició de la novel·la Cómo desaparecer completamente. Publicada el 2004 i recuperada ara a Anagrama, s'endinsa en la vida d'un adolescent, el Matías, que s'obsessiona amb la idea de fugir de Buenos Aires, en part perquè té un germà gran vivint a Barcelona. La troballa d'un paquet de cocaïna podria ser el cop de sort que estava esperant.

Javier Milei ha patit el primer revés electoral des que va assumir la presidència de l’Argentina el desembre del 2023. La província de Buenos Aires, la més poblada del país, ha votat aquest diumenge en unes eleccions legislatives en què l’oficialisme ha obtingut uns molt mals resultats: s'ha quedat amb prop del 34% dels vots, davant del 47% de suport que ha rebut el peronisme. Un resultat que ha sorprès, no per la victòria del peronisme –que és el corrent polític més arrelat en aquest districte– sinó per la diferència de gairebé 13 punts entre una força i l'altra, en un context preelectoral clau per a Milei, que el pròxim 26 d’octubre es juga obtenir una majoria a la Cambra de Diputats i al Senat, en unes eleccions legislatives en què busca millorar la seva governabilitat i ratificar el canvi de rumb que, amb ell, assegura, ha fet l’Argentina.

Lionel Andrés Messi va fer unes declaracions sorprenents, encara més després del recital que ha ofert aquesta matinada contra Veneçuela i el fantàstic camí que ha liderat a les eliminatòries del Mundial, que finalitzen el dimarts vinent. Només falten uns mesos per al Mundial 2026, però l’estrella de l’albiceleste posa en dubte la seva presència: "No crec que jugui un altre Mundial, el més lògic és que no hi arribi, però aquí estem, estic esperançat i amb ganes. Però és dia a dia, partit a partit". Val a dir que tindrà 39 anys quan la cita arribi. El que sembla evident, això sí, és que ja no hi haurà més partits de classificació a casa. El d'aquest divendres ha sigut l'últim.

El president de l'Argentina, Javier Milei, va haver de ser evacuat durant una caravana electoral a la localitat de Lomas de Zamora, bastió de l'oposició peronista, quan els manifestants van començar a llançar objectes i pedres contra la comitiva presidencial. Milei no ha resultat ferit i, un cop a la seva residència oficial, ha respost a través d'un missatge a X responsabilitzant dels atacs els seguidors de l'expresidenta Cristina Fernández, inhabilitada i en arrest domiciliari: "Civilització o barbàrie. Kirchnerisme mai més", ha escrit el mandatari, que ha acompanyat el text amb una fotografia d'una de les pedres llançades al seu pas, que va impactar contra la carrosseria del seu vehicle blindat.

Nova mesura de política fiscal a la capital de l'Argentina. El govern de la ciutat de Buenos Aires ha anunciat que acceptarà criptomonedes per al pagament d'impostos locals, com ara tributs immobiliaris i patents de vehicles. "L'objectiu és que la ciutat sigui líder mundial en cripto", ha proclamat el cap de govern de la capital, Jorge Macri.

El número dos de l'Opus Dei, el vicari auxiliar Mariano Fazio, ha estat acusat formalment de tràfic de dones per a l'explotació laboral dins del seu orde religiós en condicions de semiesclavitud, una pràctica que l'Opus hauria comès durant quatre dècades a l'Argentina. Ho afirma l'escrit de vuit pàgines al qual ha accedit ElDiario.es, dins del procés judicial obert contra els màxims responsables de l'Opus a l'Argentina. El cas té almenys 43 víctimes, totes elles dones pobres, que denuncien que van ser forçades a treballar sense cobrar –amb coaccions i maltractament psicològic– netejant i servint a les cases de l'Opus.

Des que el 10 de juny el Tribunal Suprem argentí va ratificar la condemna a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, les bases del peronisme han atiat la bandera del lawfare o la instrumentalització de la justícia amb fins polítics. Al llarg de tota la setmana, centenars de persones s’han concentrat diàriament a la porta del domicili de l’expresidenta, al barri de Constitución de Buenos Aires, on Kirchner complirà condemna, ja que se li ha concedit la presó domiciliària donat que té més de 70 anys. L’expresidenta, figura clau d’un peronisme esquerdat i encara atordit per la victòria de Javier Milei a les urnes el 2023, ha sortit cada dia al balcó per saludar uns seguidors que la defensen amb fervor davant del que consideren un evident cas de persecució ideològica per part de l’estat. I és que la justícia ratificava la condemna només una setmana després que Kirchner anunciés el seu retorn a la política activa: pensava presentar-se com a candidata a diputada per la província de Buenos Aires a les eleccions del setembre.

La condemna a sis anys de presó contra l'expresidenta argentina Cristina Fernández ha entrat en vigor aquest dimarts quan la justícia li ha concedit la presó domiciliària i ha deixat sense efecte la seva compareixença davant els tribunals prevista per a aquest dimecres. "Correspon establir que a partir del dia de la data, Cristina Elisabet Fernández de Kirchner es troba en qualitat de detinguda sota la modalitat de presó domiciliària, complint la pena ferma de sis anys de presó, inhabilitació especial perpètua per exercir càrrecs públics, accessòries legals i les costes del procés que li van ser imposades en aquesta causa", deia el comunicat judicial.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).