L’expresidenta i exvicepresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner ha estat sentenciada a sis anys de presó i inhabilitació de per vida per exercir càrrecs públics, aquest dimecres als Tribunals de Comodoro Py a la ciutat de Buenos Aires. La Cambra Federal de Cassació Penal ha ratificat la condemna dictada el desembre de 2022 pel delicte d’administració fraudulenta de recursos en perjudici de l’administració pública. Per ara, Kirchner no serà detinguda, ja que la sentència no serà ferma fins que sigui confirmada per la Cort Suprema, el màxim òrgan de justícia de l’Argentina. Kirchner encara té l’opció d’interposar-hi un recurs. 

Les mans del fiscal Alberto Nisman no tenien rastre de pólvora. Però l'autòpsia realitzada al fiscal que investigava la presidenta argentina, Cristina Fernández, no descarta que ell s'hagués disparat perquè, ha explicat la fiscal que porta el cas, "en ser una arma de guerra, usualment no permet que l'escombrat electrònic doni un resultat positiu". "No és un resultat inesperat", ha conclòs.

Ja fa mesos que, en qualsevol moment, pot aparèixer a totes les pantalles de televisió per sorpresa i sense avisar la presidenta Cristina Fernández. Ja sigui inaugurant una fàbrica o bé simplement per dirigir-se als ciutadans; per llei, tots els mitjans audiovisuals han d'emetre sense excepció els seus discursos, sempre que ella ho demani. Un model que ha copiat del veneçolà Hugo Chávez. Es tracta de les anomenades 'cadenes nacionals' i bona part tenen lloc a la Casa Rosada, la seu del govern argentí a Buenos Aires, a la plaça de Mayo.

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha demanat avui a l'Argentina i el Regne Unit que evitin una "escalada" de la tensió en les seves disputes per les illes Malvines.