Argentina
Internacional  /  Amèrica 06/12/2022

Cristina Fernández de Kirchner, condemnada a 6 anys de presó i inhabilitada per corrupció

El tribunal la considera culpable de malversació de 1.000 milions de dòlars en obra pública

Berta Reventós Meseguer
3 min
Cristina Fernández de Kirchner saluda al simpatitzant a la sortida de casa seva abans del veredicte

BarcelonaL'expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner ha estat condemnada per corrupció aquest dimarts a Buenos Aires. Ha estat inhabilitada per exercir càrrecs públics de per vida i condemnada a sis anys de presó per "administració fraudulenta de fons públics en perjudici de l’administració". De moment, però, Kirchner no anirà a la presó, ja que la seva defensa apel·larà la sentència i, a més, ella gaudeix d'aforament com a vicepresidenta. El tribunal competent en la causa l’ha jutjat per associació il·lícita i malversació de fons públics; concretament, per la desviació de 1.000 milions de dòlars entre el 2007 i el 2015, quan era presidenta, en l'anomenat cas Vialidad.

Un cop s’ha conegut la sentència, la vicepresidenta s’ha connectat en directe des del seu despatx a través de Twitter, i ha parlat d’“estat paral·lel” i “màfia”. També ha sentenciat “la confirmació d’un sistema paraestatal on es decideix sobre la vida, el patrimoni i la llibertat del conjunt dels argentins, al marge dels resultats electorals”. 

Durant les hores prèvies a la sentència, centenars de persones s’han congregat a les portes del tribunal sota el lema “Aturem el cop”, en una mostra de suport a la vicepresidenta. Grups de piquets han tallat el trànsit a l’avinguda 9 de Julio, la principal via de Buenos Aires. En paral·lel a la retransmissió del partit entre Portugal i Suïssa, la ràdio pública connectava amb el tribunal, pendent del veredicte, i els congregats escoltaven amb atenció a través d’uns altaveus. Enmig d’un Mundial de futbol que aglutina tothom, l’opinió pública està dividida entre els que defensen i els que repudien Cristina Fernández de Kirchner. La majoria del governant partit peronista, Frente de Todos, consideren que és innocent i víctima d’una persecució política. L’oposició, en canvi, creu el fiscal i denuncia la “corrupció sistemàtica” que hi ha al país.

Quan falta un any per a les eleccions presidencials, la vicepresidenta ha descartat avui, per primera vegada i explícitament, postular-se pel 2023: "no seré candidata a res", ha dit en el directe de Twitter. Fins avui, moltes veus l'animaven a fer-ho. Malgrat que és del mateix partit que l’actual president, Alberto Fernández, la relació entre tots dos és tensa. La sentència s'ha emès quan el president està de visita a l’Uruguai, en una cimera de Mercosur.

En la causa Vialidad també han estat sentenciats un exministre de Planificació, Julio de Vido; un alt funcionari d’Obres Públiques, José López, i l’empresari Lázaro Báez, que hauria rebut 51 contractes a la província de Santa Cruz, al sud del país. La vicepresidenta havia dit diverses vegades que la sentència “ja està escrita” des del desembre del 2019, quan va començar la causa. Fernández de Kirchner va dir que llavors “es van violar les garanties constitucionals” i que “tot el que es va dir era mentida”. Recentment s’ha referit al tribunal que la jutja com un “escamot d’afusellament”, rememorant la dictadura militar, i en una entrevista al diari brasiler Folha de S. Paulo va equiparar la seva situació processal a la del president Luis Ignacio Lula da Silva, que va passar 19 mesos a la presó arran d’una condemna que després va ser anul·lada.

És la primera vegada que un vicepresident en exercici a l’Argentina és condemnat per la justícia. En el cas que, finalment, en les instàncies d’apel·lació es confirmi la condemna, la presó per a Cristina Fernández de Kirchner seria domiciliària, benefici del qual disposen al país les persones que superen els 70 anys.

L'1 de setembre passat, Cristina Fernández de Kirchner va patir un intent d’assassinat a la porta de casa seva, a mans d’un home que va apuntar-la amb una pistola que no va disparar les bales. Des del peronisme es va acusar l’oposició de propiciar discursos d’odi contra la vicepresidenta, que va rebre missatges de solidaritat d’alguns partits de l’oposició, i van demanar un aclariment ràpid per part de la justícia. D'altres no es van posicionar o van qualificar l’intent d’assassinat de “pantomima”.

stats