El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha fet una crida a repintar el mural independentista de la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el proper dimarts 14 d'abril a les 12 h, després que la universitat hagi decidit, a petició judicial, esborrar-lo aprofitant l'aurada de l'activitat al campus per Setmana Santa. "No deixarem que se surtin amb la seva i tornarem a pintar el mural els cops que calgui", han advertit les portaveus del sindicat independentista. Les dues membres del sindicat que han parlat durant la roda de premsa han afirmat que defensar el mural és defensar "la memòria col·lectiva, l'organització estudiantil i la politització dels campus per lluitar per un futur millor". En aquest sentit, el SEPC justifica la "lluita des de les aules" per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

Gabriel Rufián i Irene Montero s'han citat el 9 d'abril per fer un acte conjunt, moderat per Xavier Domènech, que serveixi per defensar un front d'esquerres de cara les pròximes eleccions generals. Fins ara, no han fet públic el lloc exacte on se celebrarà l'acte i simplement havien explicitat que seria a Barcelona. Segons ha pogut confirmar l'ARA, on segur que no es farà és a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que era el desig dels organitzadors. La UAB, però, ha rebutjat la petició. La raó? La universitat no cedeix els seus espais per celebrar-hi actes que no siguin "acadèmics", apunten fonts del centre. Ara busquen alternatives amb l'objectiu de fer pública la ubicació definitiva en els pròxims dies.

La petita església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, es va convertir en un espai de culte a la ciència i a la història. Durant un concorregut aplec, celebrat un diumenge de mitjans d’octubre, un tros de costella de balena d’uns dos metres de llarg va ser objecte de devoció i anàlisi per un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre més d’un centenar de fidels eren testimonis de l’escena. L’immens os va ser despenjat de la capella lateral on s’exhibeix des del 2004 i col·locat al bell mig de l’altar, des d’on els científics de la UAB en van extreure, cerimoniosament, mostres per analitzar-les.

“Busquen la màxima notorietat amb el mínim esforç argumental”. Així defineix la politòloga experta en extrema dreta Anna López actes com el que aquest dijous ha intentat dur a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'agitador Vito Quiles. El fet que perfils com Quiles o organitzacions com l'entitat espanyolista propera a Vox S'ha Acabat –que donava suport a l'agitador– triïn els centres universitaris per fer aquests actes no és en va. Tant si els poden dur a terme com si es genera una resposta contrària a la seva presència i els han de cancel·lar o modificar "suposa un win-win" per a ells, apunta el politòleg de la UPF Toni Rodon.

Lluny d’on volia, mig amagat i pressionat per marxar. Així ha intentat celebrar l’agitador Vito Quiles aquest dijous un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), pel qual el centre l’havia advertit que no tenia autorització. L'entitat espanyolista S'ha Acabat, propera a Vox, havia anunciat un esdeveniment a les 12 h a la plaça Cívica —l'epicentre del campus—, però des de força estona abans centenars de manifestants antifeixistes omplien els voltants de l'esplanada per intentar impedir la presència de l'agitador. Alhora, unes desenes de joves favorables a Quiles, amb banderes espanyoles i carlistes, se situaven al costat de la biblioteca de Comunicació, a pocs metres de la gran plaça de la UAB. Amb tot, Quiles no ha aparegut on havia anunciat, sinó al pàrquing al costat del rectorat, lluny de la plaça que és l'epicentre de l'activitat universitària.

El malson no havia fet més que començar. Dos mesos després que es notifiquessin els primers casos del que semblava un nou tipus de pneumònia a Wuhan, a la Xina, Júlia Vergara i Karl Kochanowski, com tants altres científics arreu del planeta, es van posar a investigar a contrarellotge aquell nou patogen que amenaçava la humanitat. Coneixien bé alguns coronavirus, perquè anys enrere al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-IRTA) n’havien estudiat alguns que afecten els animals. I això, afortunadament, els permetia saber alguns dels trucs del SARS-CoV-2.

Sònia Fernández-Vidal (Barcelona, 1978) és doctora en informació i òptica quàntica per la UAB. És també escriptora i divulgadora científica. Autora de la trilogia “La porta dels tres panys”, destinada tant a nens com a adults.

Va créixer a Mataró, al barri de Palau. Va anar a l’escola Angela Bransuela, on el seu pare treballava de mestre. "Jo m'ho passava molt bé, m'agradava molt aprendre. Era d'aquests nens a qui els agrada l'escola”. De seguida es va interessar per les ciències. “Recordo que esperava a la biblioteca que el meu pare acabés de treballar, i de molt petita va caure a les meves mans un llibre: Bibliografia de científics. Era per a nens i estava il·lustrat per la Pilarín Bayés, amb qui després de gran jo faria un llibre. Aquestes coses del destí... I recordo que em va impactar molt, perquè vaig pensar, quines persones tan importants. I des d'aleshores, vaig dir: vull ser científica”.

]]>

Per resolució de la Universitat Autònoma de Barcelona, es convoca una plaça de professor titular d’universitat adscrita al departament de filologia espanyola, però amb un perfil relatiu a l’àrea de coneixement de teoria de la literatura i literatura comparada. Tot i això, aquesta àrea estaria molt més ben situada dins el departament de filologia catalana, i així els alumnes no s’avorririen tant, el grau potser estaria a vessar i forniria als instituts els professors que tanta falta fan de llengua catalana i literatura (sense adjectiu; cosa que hauria hagut de potenciar l’ensenyament de les literatures estrangeres, extrem que hauria enriquit el nostre cànon).

]]>

Un dels principals motius que els darrers anys s'hagi intentat que les proves d'accés a la universitat siguin les mateixes –o tan similars com sigui possible– és que a l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic". La normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol universitat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on ha fet el batxillerat i la selectivitat l'aspirant. El districte únic també obre la porta a una competència més gran en determinats territoris que ofereixen graus que en altres punts de l'Estat tenen menys places o que tenen universitats més ben valorades. L'exemple més clar d'aquesta disjuntiva a Catalunya l'observem en el grau de medicina.

]]>

La cultura ibera continua sent un gran misteri, ja que va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que pugui documentar en què creien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. L’arqueologia, però, no deixa de donar noves pistes i la darrera recerca, en l’àmbit de les anàlisis d’isòtops, ajuda a entendre per què els ibers tallaven caps i els clavaven a les parets.

]]>

A la riba del riu Ter, a l'altura de la Cellera just després del darrer pantà del curs fluvial, s'obren pas dins de la muntanya les coves del Pasteral. Són un complex de galeries laberíntiques, estretes, altes i pedregoses, amb dues portes d'entrada visibles des de la superfície i un munt de sales per explorar. Aquestes coves formen un dels jaciments paleontològics més importants i desconeguts de Catalunya, ja que, durant el neolític, entre el 5000 i el 3000 aC, s'utilitzaven com un lloc d'enterrament i sepultura. Recentment, en una estança oculta durant milers d'anys, on ningú havia accedit mai des de la prehistòria, un equip d'arqueòlegs catalans ha descobert restes neolítiques d'un gran valor històric: un conjunt d'esquelets humans i objectes mortuoris en molt bon estat de conservació, que corresponen a les primeres comunitats agricultores i ramaderes que es van establir a la península Ibèrica durant la segona etapa de l'edat de pedra.

]]>

Els italians tenen la fama de fer les millors focaccies, però un estudi liderat per investigadors de la UAB i la Universitat La Sapienza de Roma situa el seu origen a l'altra banda del Mediterrani. Entre el 7000 i el 5000 aC, les primeres comunitats plenament agrícoles de la Mitja Lluna Fèrtil, al Pròxim Orient, cuinaven grans pans i focaccies de diferents sabors en safates especials, que els arqueòlegs han etiquetat com a husking trays.

]]>

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. Encara hi ha molts interrogants que fan que la recerca arqueològica i genètica esdevingui clau a l’hora d’aclarir qui era aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC. Un d'aquests enigmes és per què s'enterrava els infants al paviment de les llars. Hi havia certa controvèrsia, perquè s'havia plantejat si eren infanticidis, sacrificis, com es pot interpretar en alguns textos grecs i romans, o simplement es considerava que devia existir una edat mínima per tenir dret a ser cremat a la necròpolis.

]]>

Pas endavant de la Universitat de Barcelona (UB) en el rànquing de Shanghai, que qualifica les 1.000 universitats capdavanteres del món. Un cop més, la universitat barcelonina és la primera de tot l'estat espanyol que apareix en aquesta prestigiosa classificació, i aquest cop aconsegueix, a més, situar-se en la franja de les 151-200 millors universitats.

]]>

No és cap secret que la pesta negra va assolar Europa a l'Edat Mitjana i que també va arribar a Catalunya. El maig de l'any passat es van analitzar les restes òssies de la necròpolis de Cal Pa i Figues, de Vilafranca del Penedès, i el laboratori d'ADN de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB va localitzar el rastre del bacil culpable de milions de morts arreu del món: el Yersinia pestis. Era la primera vegada que un laboratori català feia aquesta anàlisi i el detectava.

]]>

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va actuar correctament suspenent de sou i feina durant 14 mesos el professor de filologia espanyola Ángel Gallego per una falta molt greu de prevalença de la condició d'empleat públic i dues faltes greus d'abús d'autoritat. El jutjat del contenciós administratiu número 15 de Barcelona ha avalat la sanció al docent que va imposar el març del 2023 la universitat i ha desestimat el recurs que va presentar Gallego, que ara té 15 dies per acudir a una instància superior. El cas, que va avançar l'ARA, va destapar-se després que una alumna de doctorat denunciés el professor per assetjament sexual i set persones més ho fessin per assetjament laboral i abús de poder.

]]>

L'any 2024 ha començat amb un important desgavell administratiu a les universitats de tot l'Estat. L'entrada en vigor de l'obligació d'inscriure a la Seguretat Social tots els alumnes que facin pràctiques no remunerades –els que en fan de remunerades ja ho havien de fer– ha disparat la feina administrativa i a Catalunya moltes universitats s'han vist sobrepassades per la situació. Davant aquesta situació, el departament de Recerca i Universitats s'ha compromès a assumir aquesta despesa.

]]>

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha retirat del seu repositori de revistes l'article "Trabajar la escritura a través de la gramática", firmat pel professor Ángel Gallego juntament amb Cristina Buenafuentes, Priscila de Sousa i Nieves Gonzalo. Gallego va ser suspès al març de sou i feina durant 14 mesos després de ser acusat d'assetjament sexual i laboral i d'abús de poder per part d'una desena d'estudiants. La UAB va obrir aleshores una investigació que es va tancar amb la suspensió del docent per una falta molt greu de prevalença de la condició d’empleat públic i per dues faltes greus d’abús d’autoritat.

]]>

Compartint i cooperant, sense emmagatzemar grans quantitats d'excedents ni concentrant la riquesa en mans d'uns pocs. Així es va aconseguir l'esplendor al sud de la península Ibèrica fa entre 5.100 i 4.200 anys, segons un estudi del Departament de Prehistòria de la UAB que s'ha publicat al Journal of World Prehistory. "Hi havia una gran diversitat de recursos i tasques en gairebé tots els assentaments, independentment de la grandària o de si eren o no fortificats", detalla Roberto Risch, autor de la investigació, juntament amb Marina Eguílez i Selina Delgado-Raack. "No hi ha concentracions de riquesa i recursos en tallers o palaus, sinó que tots tenen el mateix. Sabem que compartien coneixements perquè trobem la mateixa tecnologia i les mateixes eines en diferents assentaments, des de Lisboa fins a Alacant", afegeix Risch.

]]>

"Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és la persona a qui més càrrecs han ofert, des de tots els àmbits polítics i institucions, però aquesta és una pàgina en blanc en el seu historial. Davant tants oferiments ha preservat la seva llibertat", assegura el professor Jordi Figuerola en la glossa que ha fet de Joan B. Culla, poc abans que el professor d'història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fes la seva última classe magistral a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Culla, que va començar a fer classes quan acabava de fer 25 anys, el setembre del 1977, es jubila. Aquest dijous, després de 46 anys de magisteri a moltes generacions de periodistes i historiadors, ha volgut acomiadar-se parlant d'una de les seves passions, Israel, amb La qüestió de Palestina a l'ONU: el paper de les dues superpotències (1946-1948). A més de Culla, també posava fi a una llarga carrera com a professor Joan Serrallonga, que ha dit adeu amb La presència de Catalunya al cor, i ha parlat de l'exili català.

]]>