Universitats

Assetjament, mala praxi i abús de poder: la UAB aparta un professor de lletres

El docent ha estat suspès un any i dos mesos de sou i feina

6 min
Entrada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona

BarcelonaEl 2017 va començar una relació amb una estudiant de doctorat de primer any. El 2020, amb una estudiant de grau a qui donava classes. El professor de filologia espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ángel Gallego (1978) ha estat suspès de sou i feina durant un any i dos mesos per una falta molt greu de prevalença de la condició d’empleat públic i per dues faltes greus d’abús d’autoritat. Una resolució que arriba després que una alumna de doctorat el denunciés per assetjament sexual i set més per assetjament laboral i abús de poder. Altres estudiants de grau amb les quals ha parlat l’ARA no han denunciat el docent, però la UAB té constància dels fets que s’han donat a la Facultat de Filosofia i Lletres al llarg dels últims anys. També el departament d'Universitats ha pogut comprovar que Gallego utilitzava el seu càrrec de coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU) en llengua castellana i literatura per acostar-se a les seves potencials víctimes. De fet, ara manté una relació amb una noia que va conèixer el 2022, quan aquesta estudiant de batxillerat preparava les PAU que ell coordinava. Dilluns s'ha convocat una reunió de la comissió que el va nomenar per abordar la seva substitució.

Primeres queixes

Els primers indicis van arribar el curs 2019-20. Les enquestes als alumnes de grau incloïen una valoració "clarament negativa" del professor, amb comentaris molt crítics i denúncies d’irregularitats en el sistema d’avaluació. L’any següent es van repetir aquestes valoracions i el curs 2021-22 més d’una vuitantena d’estudiants van presentar una queixa col·lectiva al deganat. "Volien evitar que fos el seu professor en futures assignatures. Al·legaven favoritisme, comentaris fora de lloc i actituds despòtiques", expliquen fonts coneixedores del cas. Però no va ser fins al 10 de març del 2022 que, arran de la denúncia d’una doctoranda, es va activar el protocol d’assetjament sexual i abús de poder. Al cap d’unes setmanes, set doctorandes més van presentar una altra instància. 

La primera denunciant va tenir una relació amb Gallego durant dos anys, que va iniciar-se quan ell era el seu director de tesi i del projecte de recerca: el contracte predoctoral de la noia depenia d’ell. Segons l'expedient de la UAB, va ser una relació "complicada i intermitent" perquè el professor estava casat i existien "asimetries" entre els dos, tant d’edat com de poder. Quan ella va decidir tallar la relació, ell va iniciar una "persecució reiterada" aprofitant la seva "posició acadèmica" per forçar la represa, un fet que va generar a la doctoranda una "situació greu d’angoixa i ansietat".

Ella el va bloquejar, i només hi va mantenir per correu el contacte indispensable referit a qüestions acadèmiques, però el docent va començar a trucar-li i a enviar-li correus argumentant "falsament raons de tipus professional" per veure-la. Fins i tot, davant la negativa a trobar-se, Gallego va arribar a presentar-se a l’aeroport d’Amsterdam, ciutat on ella havia assistit a un congrés. Els informes mèdics acrediten que la doctoranda va patir "sensació de por, indefensió, aïllament i assetjament". La seva carrera d'investigadora en va quedar ressentida i va patir "represàlies": ell li feia propostes acadèmiques i després, davant la seva negativa a veure’l, els hi cancel·lava i l'excloïa dels projectes.

Passadís de la Facultat de Lletres i Filosofia de la UAB.

Tres dies més tard de l'episodi d'Amsterdam, el professor va escriure-li per anunciar que li havia organitzat un viatge acadèmic a Washington. Els bitllets els hi regalava. "Òbviament, la cosa no és del tot innocent: coincidirem alguns dies. No ens hem de veure, tot i que jo, òbviament, ho desitjo", va dir-li ell. La noia no va fer el viatge. Gallego també va utilitzar professors amics perquè la convencessin per veure’s. Aquella mateixa setmana el docent va canviar la proposta de tesi d’una altra doctoranda. Feia un mes i mig que havien decidit l’enfocament, però sobtadament li va dir que era millor replantejar-ho. Ell mateix va enviar un document ja redactat amb el nou plantejament especificant que l’havia de difondre ràpidament a les xarxes acadèmiques. A més, ella se n’havia d’atribuir l’autoria. El nou plantejament generava "un solapament amb el de la tesi" de la doctoranda amb qui intentava tornar a tenir una relació sentimental, conclou la resolució que va decretar el rector de la UAB al febrer i que decreta la suspensió d’un any de funcions –Gallego no podrà fer cap tasca al campus– per una falta molt greu. 

Abans d’iniciar el protocol per assetjament, la noia va fer arribar una queixa a la directora del doctorat en ciència cognitiva i del llenguatge, però mai es va arribar a articular per les vies oficials. També van queixar-s’hi altres doctorandes que parlaven de situacions "greus", "mala praxi", "incompliment de les responsabilitats" i "negligències". Una desena d’elles, que treballaven sota la batuta de Gallego, van acabar abandonant o canviant de director de tesi. "Amb el que això implica, hem perdut beques i contractes", relaten algunes d'aquestes noies, que subratllen que els exigia fer "tasques que li pertocaven a ell" sota l’amenaça de retirar-los els contractes si s’hi negaven. Finalment, la conducta de Gallego i les "represàlies" que va emprendre contra elles han acabat amb una suspensió d’un mes de sou i feina per aquesta falta "greu". 

Cursos privats per pujar nota

Malgrat que el professor només ha rebut denúncies de doctorandes, sí que hi ha hagut queixes d’estudiants de grau. Els lavabos de la facultat, de fet, tenen pintades contra ell. Gallego oferia la possibilitat de pujar nota als alumnes que anessin a cursos i conferències de pagament que organitzava ell mateix. Durant el curs 2021-2022, va dir als alumnes de l’assignatura sintaxi de l’espanyol: l’oració simple que els que es matriculessin i assistissin a un curs d’estiu de l’Escola Roger Martín, codirigida per Gallego, rebrien 0,5 punts més en la nota final. Aquesta proposta, que no estava inclosa dins la guia docent, ha estat qualificada per la UAB com una "falta greu d’abús d’autoritat" i ha comportat un mes de suspensió de sou i feina. 

Durant les classes, el professor convidava els estudiants a resoldre dubtes fora de la universitat i els demanava que el seguissin a les xarxes socials, argumentant que ell publicava contingut de classe i que, si no ho feien, se’l perdrien. Un cop establert el contacte enviava missatges privats a les alumnes. També creava grups de WhatsApp amb algunes estudiants. En una investigació feta durant les últimes setmanes, l'ARA ha pogut acreditar –i la UAB i el departament d’Universitats també en tenen constància– que Gallego feia el mateix amb alumnes de batxillerat –sobretot noies– que estaven interessades en treballar contingut de llengua espanyola.  

Passadís de la Facultat de Lletres i Filosofia de la UAB.

El professor s’aproximava sobretot a alumnes en situació vulnerable i psicològicament inestables. Una d’elles va deixar la carrera per un problema de salut mental. Ell va contactar-hi amb l’argument que l’ajudaria a tornar a la universitat. Van trobar-se en diverses ocasions, sempre amb el pretext d’ajudar-la a reprendre els estudis, fins que ell se li va insinuar i ella el va rebutjar dues vegades. Van deixar de veure’s i la noia va tornar a la carrera sense que ell l’hagués ajudat. 

Durant la instrucció Gallego va reconèixer haver mantingut dues relacions, primer amb la doctoranda que el va denunciar i posteriorment amb una alumna de segon curs de grau que també es plantejava deixar la carrera. Durant els primers mesos de la pandèmia, ella va entrar en una depressió i el professor va aparèixer per ajudar-la. Parlaven cada dia fins que va iniciar-se una relació. "Estava enamoradíssima, vaig arribar a demanar-li matrimoni, hi va haver manipulació", admet la noia, que recorda que a la facultat no s’amagaven i dinaven junts molts dies. A poc a poc va anar veient com ell es distanciava i començava a quedar amb altres noies. També va arribar a fer propostes a una altra estudiant de grau que ella coneixia. L’estiu del 2022 va decidir trencar amb ell. 

"Al campus, només sí és no"

"Al campus, el només sí és sí en realitat és només sí és no. El consentiment està viciat per la posició jeràrquica del professor, no són relacions entre iguals. Les relacions sexoafectives haurien de dur-se a terme quan no hi ha una posició de preeminència o superioritat", diu la secretària general de la UAB, Esther Zapater. Sobre el contacte entre docents i alumnes a través de les xarxes socials, Zapater subratlla que "l’únic mitjà autoritzat del professorat per contactar amb alumnes és el campus virtual i l’e-mail institucional, ni whatsapps ni missatges d’Instagram". Pel que fa a les trobades fora d’horari lectiu entre alumnes i professors, "no estan regulades", però "tot el que faci referència als continguts docents ha de tenir lloc dins el campus, sigui a les aules o durant les hores de tutoria de cada professor". 

La resolució de la UAB esgota la via administrativa i dilluns s'aplicarà. Ara Gallego, que ha declinat fer declaracions, pot interposar un recurs contenciós administratiu per oposar-s’hi. El docent va estar de baixa des de l’estiu fins a aquest semestre, quan ha reprès la seva activitat a la universitat. La seva tornada ha generat malestar al claustre del departament de filologia espanyola, però també entre l’alumnat que reclamava mesures cautelars. 

Tres casos recents, als tribunals

Des que la UAB va renovar l’equip de govern el 2020, ha tirat endavant quatre resolucions –entre les quals, la de Gallego– relacionades amb l’assetjament sexual i laboral i l’abús de poder per part de diversos docents a les seves estudiants. D’aquestes resolucions, dues estan en procés judicial després que els professors acusats presentessin un recurs contenciós administratiu. "Les eines legals i administratives per tractar aquests casos no ens hi ajuden. Però també és important la interpretació que es fa de la llei", diu Zapater, que afegeix que la universitat ha posat sempre assistència psicològica a disposició de les víctimes i ha assumit les despeses legals quan el procés s’ha judicialitzat. 

A part d’aquestes resolucions, l’Observatori d’Igualtat de la universitat va rebre el 2018 la denúncia d’una investigadora que acusava d’assetjament sexual el seu director de tesi, un catedràtic de física. Aquest cinquè, destapat aquesta setmana per 'Eldiario.es', no es va tractar a través de la via administrativa de la universitat, sinó que va ser directament traslladat a la Fiscalia. L’home ha estat jutjat i condemnat a un any i sis mesos de presó i a nou d’inhabilitació. Després de la sentència, la UAB ha apartat el professor de l’activitat. La responsable d'igualtat de la Facultat de Ciències de la UAB, la doctora en física Gemma Garcia, va dimitir dimecres en desacord amb la gestió que s’ha fet del cas.

Investigació

Si coneixes alguna història la pots fer arribar a l’equip d’investigació del diari aquí.

stats