El Consell General d'Economistes, l'organisme que agrupa els col·legis d'economistes de l'Estat, proposa que el govern espanyol ajusti el seu tram de l'impost sobre la renda (IRPF) als increments salarials dels últims anys. Segons els càlculs de l'entitat, un treballador català amb un sou brut anual de 25.000 euros s'estalviaria uns 252 euros anuals, mentre que en els sous més alts, com ara 400.000 euros, l'estalvi superaria els 2.100 euros anuals.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

Catalunya té una virtut indiscutible: sap analitzar-se. Disposem d’informes, comissions, estudis, think tanks i debats de gran nivell. Però aquesta fortalesa també pot convertir-se en un llast quan el diagnòstic substitueix l’acció. Som un país sobrediagnosticat. I ha arribat l’hora de sobreexecutar.

Els esforços recurrents per fer descarrilar la cooperació fiscal multilateral són el nucli d’un programa global per substituir la governança democràtica per un govern coercitiu dels extremament rics (o el que en diem cesarisme del segle XXI). Per tant, qualsevol estratègia per contrarestar aquest programa ha de tenir en compte que gravar la riquesa extrema és essencial per salvar la democràcia.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que l'exercici tributari de 2025 tancarà amb un increment en la recaptació tributària. Segons l'últim informe publicat per l'organisme que dirigeix Cristina Herrero, els ingressos tributaris s'haurien elevat un 9,5% durant l'últim any. Aquest creixement s'explica per una combinació de factors.

En l’àmbit de l’economia pública és força coneguda la màxima que els impostos són el preu que cal pagar per viure en democràcia. Tanmateix, pagar impostos no suposa un benefici directe a la persona que paga, sinó al conjunt de la societat, i sovint es pot caure en la temptació de pensar que no passa res si no es paga, perquè ja ho farà un altre. Per aquest motiu, a més de garantir una administració tributària que faciliti i garanteixi el compliment efectiu dels impostos, és bo que els governs fomentin la confiança en el sector públic, de manera que la predisposició a pagar impostos sigui favorable. Això, per exemple, és el que vam trobar en un estudi fet conjuntament amb Leo Rizzo i Riccardo Secomandi, professors de la Universitat de Ferrara i investigadors associats de l’IEB, en el context del procés de vacunació de la covid-19.

És recurrent el clam de bona part de la classe empresarial per reduir la pressió fiscal que suporten les empreses i els inversors per afavorir la innovació, la creació de llocs de treball, la recuperació de talent, etc. És difícil no mostrar simpatia amb aquesta postura, si bé la reivindicació no pot ser eliminar tot el que molesta. No es tracta d’abolir per la via fàcil algun dels impostos que generen certs problemes empresarials de manera genèrica, sinó d’ajustar la fiscalitat als propòsits concrets.

L'Agència Tributària ha desmantellat una estructura de 38 societats que hauria defraudat més de 300 milions d'euros l'any 2024 a través de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en el sector dels hidrocarburs. L'entramat és un dels dos casos més grans de la història d'Espanya en aquest sector, i ha estat batejat com a Pamplinas Stars. La investigació ha comptat amb la participació de 160 funcionaris de l'agència i han estat detingudes cinc persones considerades responsables de l'organització criminal. Una d'aquestes persones opera com a líder de la trama i ja és a la presó per presumptes delictes contra la hisenda pública, organització criminal i blanqueig de capitals.

En el tema de la fiscalitat és molt fàcil fer demagògia. Per una banda, ningú vol pagar impostos voluntàriament, malgrat saber que si tots ens hi neguem, probablement, tots hi acabarem perdent. Per altra banda, les coses a vegades són prou embolicades a causa de la mateixa legislació que volent afinar esdevé molt complexa, i al final alguns analistes opten per una simplificació que serveix per argumentar a favor de la supressió. Sovint ho fan argumentant abaixar els braços davant del dúmping fiscal autonòmic, oblidant l’existència de l’impost estatal. I a vegades, hi rau algun interès ocult, ja que pel bé de l’economia són propostes que beneficien sempre les classes més poderoses. Per exemple, des de la idea que els impostos són confiscatoris, es demana l’abolició de l’impost sobre el patrimoni, sense més consideracions respecte de la globalitat de la fiscalitat en renda i riquesa, renda del treball i del capital, o de patrimonis productius i no productius, quan de fet en renda i patrimoni es limita al 60% com a màxim la tributació de la renda guanyada.

La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que el seu partit, Sumar, exigirà al PSOE la creació d'un nou tribut, que ha anomenat taxa Trump, sobre les multinacionals tecnològiques nord-americanes per assegurar que paguen impostos a Espanya. Amb aquest impost, Díaz creu que l'Estat podria garantir una competència més "lleial" de les grans tecnològiques dels Estats Units amb les empreses espanyoles.

"L'aportació de Catalunya es farà a través d'un percentatge dels impostos. No ens quedarem tots els impostos". Així ha descrit la professora d'economia pública de la Universitat de Barcelona (UB), Maite Vilalta, la principal diferència entre la proposta de finançament singular per a Catalunya pactada entre el PSC i ERC i el model de concert que tenen el País Basc i Navarra. Vilalta, que és membre del grup d'experts nomenat per la Generalitat per dissenyar el nou model, ha reiterat que la proposta acordada és molt diferent de la dels models de les dues comunitats forals.

¿El 2025 serà l'any que Hisenda tocarà els beneficis fiscals? Si ens guiem pel que es detalla en l'Informe de progrés anual del Pla Fiscal Estructural 2025 - 2028, que el govern espanyol va enviar a Brussel·les a l'abril, la mesura hauria d'estar encarrilada "a tot tardar" el quart trimestre d'aquest any. L'objectiu seria reduir alguns dels beneficis fiscals (deduccions i similars) de l'actual sistema tributari espanyol per incrementar els ingressos. En concret, es volen incrementar de forma permanent els ingressos públics en un 0,1% del PIB, cosa que suposa uns 1.600 milions d'euros, fruit de modificar els beneficis fiscals. "La mesura ja està en curs i es disposa de marge temporal per assolir aquest objectiu", indicava el ministeri d'Hisenda en el document enviat a l'abril a l'executiu comunitari.

Foc creuat entre Salvador Illa i Isabel Díaz Ayuso pel dúmping fiscal. La presidenta madrilenya no ha dubtat a respondre a l'acusació de la Generalitat que Madrid practica una competència fiscal a la baixa que és deslleial. I des del PP tanquen files amb ella: "Estan atacant la comunitat que aporta més recursos al pot comú", ha expressat el responsable econòmic dels populars, Juan Bravo, en roda de premsa aquest dilluns. De fet, arran de les declaracions d'Illa aquest cap de setmana a l'ARA, Ayuso ha afirmat que Madrid aporta "el 70% de la caixa comuna" del sistema de finançament de règim comú (el que es coneix com a fons de garantia). En aquest sentit, segons les últimes dades disponibles del ministeri d'Hisenda corresponents a l'any 2023, aquell any el fons es va nodrir amb 116.508 milions d'euros. Un 70% significaria que Madrid hi hauria aportat més de 80.000 milions, si bé la seva aportació va ser de 17.201 milions.

Només tres països de la Unió Europea recapten més que Catalunya amb l'impost de successions i donacions, tot i que hi ha dues comunitats de l'Estat –les Balears i Astúries–, que també superen la recaptació, segons un estudi del Banc d'Espanya. L'informe, publicat l'1 de juliol i titulat El possible impacte recaptatori d'algunes reformes hipotètiques de l'impost sobre successions i donacions, assenyala que totes les comunitats autònomes podrien recaptar més si reajustessin les tarifes que es paguen per aquest tribut als nivells que tenien el 1996, quan el govern espanyol en va cedir la gestió a les autonomies.

L'Agència Tributària espanyola ha de retornar 2.198 milions d'euros corresponents a 2,33 milions de declaracions de la renda del 2024 presentades per contribuents catalans, segons dades publicades aquest dimecres pel ministeri d'Hisenda. Els diners a retornar corresponen a les declaracions de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de la campanya de la renda, que es va obrir el 2 d'abril passat i es va tancar aquest dilluns, 30 de juny.

Si bé la campanya de la renda va començar el 2 d'abril, els contribuents no podran rebre atenció presencial fins al 2 de juny, i a partir d'aleshores tindran escassos 20 dies laborables per ser atesos presencialment. Aquest termini, que és cada vegada més curt, ha aixecat la crítica dels tècnics tributaris, que el consideren fins i tot "una falta de respecte" als contribuents.

“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

La patronal Foment del Treball i l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) han carregat aquest dilluns contra el decret llei acordat entre el Govern i els comuns que, entre altres mesures, incrementa l'impost de transmissions patrimonials (ITP) –el que es paga quan s'adquireix un immoble de segona mà– en el cas dels grans tenidors i operacions de pisos de més de 900.000 euros. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha criticat que el Govern tirés endavant la norma sense consultar amb el sector i ha afegit que empitjorarà l'accés a l'habitatge.

Els devastadors incendis de Los Angeles i altres indrets del sud de Califòrnia han obligat a desplaçar centenars de milers de persones i han calcinat barris sencers. Els focs han tingut repercussió en diversos àmbits de l'economia —per exemple, han impactat de ple el sector de les assegurances—, entre els quals el ressorgiment del debat sobre les balances fiscals: quins territoris paguen més i quins reben més diners dels que recapta el govern federal.