Salvador Illa: "Hem de posar fre a la competència deslleial i el dúmping fiscal de Madrid"

Sant Just DesvernEl president de la Generalitat, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), rep l’ARA a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern tot just després d’arribar de la Xina i abans de marxar de vacances. De fet, una part d'aquestes vacances les passarà amb el president espanyol, Pedro Sánchez.

Ens pot explicar per què és aquí, a Sant Just Desvern, aquest 2 d'agost, acabat d'aterrar de la Xina?

— Doncs perquè vinc justament d'un viatge molt interessant a la Xina, i ara, d'aquí poca estona, participaré en la inauguració d'un carril bus a la B-23, que va de Sant Joan Despí a l'entrada de Barcelona, i que permetrà millorar molt significativament el transport.

Ara farà un any de la seva presa de possessió com a president. Quin balanç en fa?

— Catalunya s'ha tornat a posar en marxa. Una de les prioritats del meu govern és generar prosperitat i que aquesta prosperitat sigui compartida, i que l'economia catalana torni a ocupar el lloc que tradicionalment ha ocupat i que jo crec que li correspon, que és el de liderar econòmicament Espanya.

Però l'objectiu és superar Madrid en percentatge de PIB?

— Sí, hi ha diferents mètriques, i una mètrica és aquesta. En un món que està canviant molt, i molt ràpidament i molt acceleradament, Catalunya ha d'agafar bones cartes econòmiques i ha de tornar a estar al capdavant de l'economia espanyola, i ser una de les regions més punteres a nivell europeu. Aquest és el nostre objectiu. 

L'economia catalana és una economia exportadora. Li preocupen els aranzels de Donald Trump i les condicions que ha acceptat la Unió Europea, aquest 15% lineal?

— Ningú entén aquesta guerra d'aranzels desencadenada per l'administració Trump. Jo crec en un món regit per organismes multilaterals, normes acordades entre tots, i d'una forma pacífica. L’acord de la Unió Europea té de bo que elimina la incertesa, però no el veig amb massa entusiasme. De totes formes, l'accepto.

Una de les reivindicacions del món empresarial és que a Catalunya es paguen massa impostos i, en concret, ho comparen amb la política d'impostos baixos de Madrid. Què els hi diu, vostè?

— El que hem de corregir és el dúmping fiscal que fa Madrid. Jo penso que una de les conclusions a Espanya en els últims anys és justament que compartir la prosperitat que genera una economia no només no és un llast, sinó que és un motor de creixement econòmic. Per això convé fer polítiques públiques potents, que ajudin a cohesionar la societat.

Ens trobem amb xifres rècord de turistes a Catalunya, amb més de 9 milions en els sis primers mesos de l'any. S'han de començar a posar límits?

— El turisme és una part important de la nostra economia i crec que seria un error renunciar-hi. Ara, és veritat que és un sector que s'ha de regular, i crec que Catalunya amb això ha estat també capdavantera. Com es regula? Primer, des d'un punt de vista fiscal, aquí vam ser els primers a posar una taxa turística, i aquest any hem proposat incrementar-la. Un segon punt molt rellevant és l'habitatge. Aquí hem fet una legislació que permet a cada municipi, quan té una situació d'habitatge tensionat, poder prendre decisions en matèria de la limitació i regulació dels habitatges turístics.

Una de les qüestions centrals de la legislatura és el finançament i l'acord d'investidura amb Esquerra. Creu que està complint aquest acord?

— Sí, i amb aquesta qüestió vull dir que ho farem, i ho farem bé. No m'he trobat a ningú, a ningú, que em discuteixi que s'ha de reformar i actualitzar el finançament autonòmic. Catalunya ha fet una proposta. M'agradaria que aquesta proposta fos jutjada pel seu contingut, no per qui l’ha feta. 

En aquest acord d'investidura, deia que l'IRPF s'havia de començar a recaptar el 2026, i aquesta setmana ho han ajornat fins al 2028.

— Per primera vegada tenim un plantejament realista, que, per tant, permet assolir una fita tan important com és la gestió, en aquest cas, d'aquest impost i del conjunt d'impostos. No s'ha d'entrar a jugar amb aquesta qüestió, ni fer-ho de forma precipitada i que no surti bé. 

Llavors, quan ho van acordar, sí que van jugar amb el calendari, perquè van fixar el 2026.

— Hem estudiat la qüestió i l'hem analitzada, i per fer-ho amb solvència i amb rigor, i d'acord amb els estudis que hem fet i amb la realitat que ens hem trobat, aquest és el camí.

Llavors vostè desconeixia la realitat de l’Agència Tributària de Catalunya quan va signar l’acord?

— No, el que hem fet és, un cop fixat l'horitzó de la gestió per part de la Generalitat de tots els impostos, fer-ho pel camí més ràpid possible. Però, insisteixo, sense sacrificar solvència. Amb aquesta qüestió nosaltres no hi jugarem, farem plantejaments realistes, d'acord amb les possibilitats que tenim. Farem el camí més ràpid possible, però amb solvència.

Per tant, el 2028 creu que Catalunya tindrà la clau de la caixa?

— No m'agrada parlar en aquests termes. L'expressió que trio, que és la que crec que s'adequa més a la realitat, i que correspon a ser usada pel president de la Generalitat, és fer una gestió íntegra dels impostos, amb un sistema de finançament singular per a Catalunya. Això és el que hem acordat i és el que farem.

Li pregunto d'una altra manera. L'IRPF es recaptarà des de Catalunya el 2028?

— L’horitzó que té l'Agència Tributària de Catalunya és el de la gestió completa dels impostos. És el que hem acordat entre governs. I ho farem tocant de peus a terra. És, efectivament, un plantejament molt ambiciós, però és el camí que ens hem marcat i és el camí que farem.

En aquest traspàs es planteja que treballadors de l'Agència Tributària espanyola passin a treballar a l'Agència Tributària de Catalunya?

— És una opció. Però segur que passarà respectant les condicions laborals i els drets laborals de tothom.

Seria equivalent al que va passar entre Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra en el seu moment?

— És una opció que es va seguir en el seu moment, que crec que respon a un plantejament de sentit comú, d'oferir a aquelles persones que s'hi vulguin incorporar que puguin fer-ho.

El sistema de finançament té dues potes. Una és la recaptació i una altra és el propi sistema, que és el repartiment dels recursos. Quan sabrem quants recursos de més li tocaran a Catalunya? 

— Ara el que hem estat treballant és en els criteris, en l'arquitectura d'aquest nou sistema de finançament, d'acord també amb l'experiència acumulada. Hem apostat per respondre a les singularitats de Catalunya, buscant respecte a l'ordinalitat i en veure quins percentatges s'haurien d’incloure a la cistella d'impostos. El següent pas serà veure de quins recursos es disposa i començar a posar números. Jo no vull posar el carro davant del cavall i això correspon al govern d'Espanya.

El PSOE i el govern espanyol fan seu el criteri d’ordinalitat? Perquè va caure de l’acord de la bilateral…

— Des del 2013, amb la Declaració de Granada, que ho tenen assumit. I no va caure, hi figura.

En el preàmbul. Però com una posició que defensa la Generalitat…

— És un concepte de sentit comú. Ningú renuncia a les aportacions de solidaritat, però el que no pot ser és que, un cop fetes les aportacions, la Generalitat quedi en pitjor posició relativa que el receptor. Crec que això ningú ho defensaria per la seva comunitat autònoma.

Vostè ha explicat que aquest criteri, a qui beneficia abans que a Catalunya, és a la Comunitat de Madrid i a les Balears?

— Jo el que faig és defensar els interessos de Catalunya però crec que la proposta que estem fent no perjudica absolutament a ningú. Madrid té una qüestió de capitalitat que s'haurà de prendre en consideració a l'hora de repartir recursos. Ells defensen un model econòmic d'acumulació insolidària de recursos. Ells acumulen, acumulen, acumulen, generen molta prosperitat, i en lloc de compartir-la, el que fan és una acumulació insolidària. I com? Amb rebaixes fiscals, que alteren la competència entre territoris, que se sumen a un efecte de capitalitat que ja els afavoreix i que distorsiona la realitat econòmica. Si vostès es fixen, les comunitats autònomes més veïnes de Madrid estan perdent pes econòmic. Per què? Perquè es veuen afectades per aquesta manera de competir, que és injusta. No és el model que jo defenso. Defenso un model justament contrari, de prosperitat compartida. Hem de posar fre a aquesta competència deslleial i dúmping fiscal de Madrid.

En el cas de Madrid, això hauria de tenir també algun efecte en el sistema de finançament? O sigui, ¿s'haurien de limitar d'alguna manera aquests recursos?

— Això ja ho veurem entre tots, però vull que hi hagi una norma mínima bàsica per evitar que ens fem mal. I, insisteixo, trobo que és fer molta trampa, amb una mà, abaixar els impostos als que tenen més, i amb una altra mà, retallar polítiques públiques. És aquest el model de societat que volem? Si volem una sanitat que atengui tothom, escola pública, prestacions socials com un ingrés mínim vital, accedir a un habitatge, les prestacions d'emancipació... Això costa molts diners. Com ho sufraguem? Doncs amb impostos. I com s'han de pagar aquests impostos? Amb proporció a la riquesa i al patrimoni que tingui cadascú. Aquest és el nostre model. Prosperitat compartida. 

¿No seria més fàcil arribar a un acord amb el govern d'Espanya si la ministra d’Hisenda no fos la candidata a la Junta d'Andalusia?

— No. La conec molt bé, a la vicepresidenta del govern, hi he compartit també consell de ministres durant un any. Vam treballar molt bé i molt estretament durant una etapa molt complicada, que va ser l'etapa de la pandèmia, i és una persona molt rigorosa, molt competent. En ella està la solució, i crec que està fent unes aportacions molt interessants i s'ha pres molt seriosament aquesta qüestió, que no és senzilla de resoldre.

Pot posar calendaris sobre el finançament?

— Anirem el més ràpid que puguem, però actuarem sempre amb rigor i amb seguretat. En aquests dotze mesos que estic al capdavant de la Generalitat, s'ha avançat més en finançament autonòmic que en els darrers anys. 

Creu que hi ha un encaix a resoldre entre Catalunya i la resta de l'Estat?

— La primera prioritat en aquesta matèria és el compliment efectiu de la llei d'amnistia. A mi m'agradaria començar el proper curs polític en què tots els actors polítics que ho desitgin puguin actuar sense cap restricció. Puc entendre que hi hagués gent que tingués dubtes sobre la seva efectivitat i sobre la seva constitucionalitat. Ara crec que són dos arguments que decauen. Perquè un any i mig després es pot dir amb contundència, i crec que amb l'autoritat que em confereix ser el president de Catalunya, que la llei ha estat positiva per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya.

Li agradaria tenir Carles Puigdemont assegut com a cap de l'oposició al Parlament?

— M'agradaria que pogués fer el que ell considerés oportú.

Hi ha parlat?

— Les meves converses privades les mantinc sempre en l'àmbit de la meva privacitat i discreció.

S’hi reunirà abans vostè o Pedro Sánchez?

— Quan m'hi reuneixi, si m'hi reuneixo, ho donaré a conèixer.

Vostè al Parlament ha protagonitzat xocs amb Sílvia Orriols i amb els representants de Vox, però les enquestes ens diuen que l'extrema dreta creix. Com es combat aquest fenomen?

— Des del meu punt de vista, la fórmula és explicar la veritat a la gent. Catalunya no és un país racista i el que hem de fer és desmuntar les falsedats amb què es construeixen aquests discursos. La seguretat és una política pública essencial. Jo, a més a més, hi poso l'etiqueta de progressista. I un segon capítol és explicar l’aportació econòmica que fan les persones que venen a Catalunya. Jo sempre dic que el que ve a Catalunya amb ganes de generar prosperitat i d'integrar-se és benvingut. I és català. I recordant que estem parlant de persones humanes, de persones amb històries a vegades molt frapants. I la petita minoria que no ve amb aquestes intencions, quan detectem que infringeixen les normes de convivència, actuem amb tota la contundència.

Justament a l'ARA vam fer un dossier en el qual explicàvem que hi havia hagut un boom demogràfic que havia provocat creixements molt ràpids en molts municipis i hi havia hagut problemes perquè no s'havia planificat aquest creixement…

— És molt difícil planificar bé en economies obertes, dinàmiques i molt interconnectades. És un repte que tenim. Millor encarar aquest repte que no el contrari, el del decreixement i de l’emigració.

Els alcaldes no li transmeten preocupació?

— A vegades el creixement de l’extrema dreta no ve tant per la manca de serveis sinó pel canvi en si mateix. Veus ciutats que estan canviant des d'un punt de vista de composició social i jo puc entendre que això generi un cert impacte a la ciutadania. Jo vull tenir un reconeixement molt sincer per als alcaldes que gestionen això en el dia a dia i en els barris concrets. I, a més, vull dir que la major part de la nostra població ha passat per l'experiència d'haver de venir a Catalunya a guanyar-se la vida i té record del que significa ser migrant. I això també ajuda molt a tenir una comprensió humana del fenomen.

Ha fet gestions per desencallar el traspàs de les competències d'immigració?

— Aquesta és una qüestió que es va acordar en l'àmbit del Congrés dels Diputats, i el meu partit polític, el PSC, hi dona suport. En aquesta i en totes les qüestions, en tot allò que puc ajudar, ajudo.

Creu que es farà en aquesta legislatura?

— Espero que sí. Crec que és un bon acord. M'agradaria que poguéssim disposar d'aquestes competències i m'agradaria que passés el més aviat possible. 

Què va pensar quan va sentir la secretària general de Podem dir que estaven en contra d’aquest traspàs perquè els Mossos farien batudes racistes?

— Que són unes declaracions equivocades. És un argument fals que demostra el desconeixement de com actua una policia democràtica com són els Mossos.

Quina seria la diferència si la Generalitat gestionés aquestes competències?

— Que tot el que és l'acolliment i la integració de les persones que vénen a Catalunya es faria des de la proximitat, i això et permet gestionar molt millor.

Hi hauria una diferència amb la qüestió del català? 

— És important que la gent que ve conegui la nostra manera d'entendre la vida i també el català. Ara hi estem posant molts recursos. Si poguéssim tenir una visió més integrada d'aquestes competències, podríem ser més eficients encara. 

Fins a quin punt vostè és conscient o és sensible a la qüestió de la salut del català? 

— Per primera vegada hi ha un conseller de Política Lingüística, i això és un bon indicador, si més no, de com ens prenem seriosament la defensa del català. Hem fet un Pacte Nacional per la Llengua, el català, i m'agradaria que aquells que no s'hi han sumat, s'hi poguessin acabar sumant. Crec que s'han de posar recursos per fomentar i convidar a aprendre el català i crec que s'ha de fer un treball constant, metòdic, a llarg termini.

Creu que a Madrid hi ha una operació de certs poders de l'Estat per enderrocar el govern de Pedro Sánchez? 

— Ho diré al revés. Per falcar-lo i per assentar-lo, segur que no n’hi ha. No puc dir més que això, però ja se m'entén. Segur que no hi ha una operació per consolidar el govern de Pedro Sánchez, això ja ho estem veient.

Però per què hi ha aquesta operació?

— Perquè hi ha gent que pensa que o manen ells o ningú. Però això és una democràcia. Al final, els ciutadans van expressar-se a les urnes i es va articular una investidura i Pedro Sánchez està fent una feina magnífica en unes condicions molt adverses també des del punt de vista geopolític.

José María Aznar va amenaçar Sánchez amb la presó. Creu que hi ha un sector de l'Estat que voldria veure Sánchez a la presó?

— Miri, no m'agraden les amenaces, però no em fan por, i en lloc d'amenaçar aquest senyor el que hauria de fer és donar explicacions, per exemple, del cas Montoro. 

Vostè creu que Sánchez ha d’aguantar fins al final de la legislatura?

— Ho he dit en públic. Pedro Sánchez ha fet una feina molt notable. Quan veig que és l'únic líder que té el coratge polític i la sinceritat de dir a l’OTAN que no es pot destinar el 5% del PIB a Defensa, em sento orgullós. 

Pot governar Sánchez sense pressupostos? 

— S'està fent. I molts dels que ara s'esquincen les vestidures ho han fet.

I vostè?

— Estic treballant perquè hi hagi pressupostos l'any vinent. Hem començat el procés d'elaboració. Respecte al govern d'Espanya, hi donaré suport en allò que faci. El que vull, per ser molt clar, és que el senyor Pedro Sánchez continuï sent el president d’Espanya, mentre els ciutadans decideixin que ha de ser ell, com ha sigut el cas. És el govern que millor li escau a Catalunya i a Espanya. 

Si Feijóo arriba a la Moncloa, com serà Salvador Illa de president? 

— Feijóo no arribarà a la Moncloa.