La Hisenda catalana no intervindrà en la gestió de l'IRPF fins al 2028

BarcelonaEl pacte d'investidura del PSC i ERC preveia que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) comencés a recaptar l'IRPF a partir del 2026. Però, a mesura que el Govern ha anat estudiant quins canvis caldria fer per assolir aquesta fita, les expectatives de poder complir amb aquest termini s'han anat rebaixant. Ara el pla director encarregat a Indra per poder concretar un full de ruta per a la futura Hisenda catalana posa noves dates que estan lluny de les promeses. A partir d'un increment progressiu de recursos i personal, planteja que l'ATC estigui en condicions d'assistir la ciutadania en la campanya de la renda el 2027, i que el 2028 ja participi en "l'aplicació tributària de determinades funcions" en aquest impost. És a dir, planteja que comenci a desenvolupar algunes funcions relacionades amb la seva gestió, però tampoc es parla de tota la recaptació.

En declaracions a Efe aquest dijous, la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha defensat avançar “poc a poc” en la gestió de l’IRPF, però de forma “sòlida i segura”, per evitar “fugues de frau fiscal”. En paral·lel, es preveu el desenvolupament d'una plataforma tecnològica "pròpia" –malgrat que s'havia plantejat utilitzar el programa informàtic de la Hisenda estatal– i desplegar els dos nous cossos de l'ATC (de professionals tributaris i d'informàtics) que el Govern ha pactat amb els republicans.

L'informe arriba just el dia que expira el termini en què l'executiu català es va comprometre a presentar-lo, després que en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat del 14 de juliol quedessin en l'aire qüestions clau sobre el nou finançament, com l'ordinalitat o el calendari perquè la Hisenda catalana assumeixi la recaptació de tots els impostos. Segons ha informat el departament d'Economia, el pla director preveu la necessitat de modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i la Lofca al Congrés dels Diputats perquè tots aquests canvis puguin ser operatius. També la llei de règim de cessió de tributs de l'Estat a Catalunya, que ha d'atribuir la competència sobre l'IRPF a la Generalitat. Això dependrà de les majories que socialistes i Esquerra siguin capaços d'aconseguir a la cambra espanyola, on Compromís o la Chunta Aragonesista no garanteixen el seu suport i Junts avisa que no avalarà un "cafè per a tothom". Mentrestant, continuen les negociacions amb el ministeri d'Hisenda sobre els detalls del model de finançament singular, que també haurà de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera.

Esquerra assumeix la nova data

El curs d'aquestes negociacions és el que preocupa a Esquerra, que treu ferro al fet que ara s'ajorni fins al 2028. Fonts del partit validen el nou calendari, argumentant que és fruit d'una valoració tècnica, i assenyalen que l'important és el desenllaç de les converses per reformar aquestes lleis. Sense això, insisteixen, tota la resta és paper mullat, també el decret llei pactat amb l'executiu per modificar la regulació de l'ATC i que s'aprovarà al primer consell executiu a la tornada de vacances. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va assenyalar aquest dilluns la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, pel mal curs de les negociacions, argumentant que, si no cedeix a les pressions catalanes, és per no perjudicar-se el futur com a candidata socialista a les eleccions andaluses. La portaveu del Govern i consellera, Sílvia Paneque, va posar-se de perfil davant d'aquestes crítiques, assegurant que "no seria just assenyalar una sola persona" i que hi ha molt de "soroll polític" al voltant d'aquesta qüestió. Un dia més tard, el president Salvador Illa sí que va fer pinya amb la ministra i vicepresidenta espanyola, a qui va definir com una "peça clau" per complir amb l'acord de finançament.

Aquestes declaracions no han agradat a Esquerra, que insta Illa a aclarir a quin cantó de la taula vol ser en la negociació amb Madrid. En aquests moments, un dels punts de fricció del Govern amb l'Estat és el principi d'ordinalitat, que tant el PSC com Esquerra defensen. En canvi, el govern espanyol ha evitat assumir-lo, tant durant com després de la bilateral. Entre els assumptes pendents de concreció també hi ha quant ha de contribuir Catalunya a la solidaritat interterritorial i a les despeses de l'Estat.

La "complexitat" del procés

Tot i haver reiterat durant mesos que compliria els terminis de l'acord d'investidura, el Govern també ha admès en públic la "complexitat" que suposa articular la nova Hisenda catalana, tant des d'un punt de vista de plantilla com dels tràmits perquè tingui accés a les dades que ara estan en mans de l'AEAT. Fonts consultades per aquest diari ja apuntaven que era inviable recaptar l'IRPF el 2026 i que, pel cap baix, seran necessaris entre tres i cinc anys perquè l'ens pugui rellevar l'ens estatal a Catalunya.

Els números il·lustren la magnitud de l'empresa: ara l'ATC gestiona 5.000 milions d'euros en ingressos, enfront dels 30.000 milions que eventualment haurà d'assumir. D'altra banda, l'AEAT té 1.500 informàtics en plantilla. L'ATC, a hores d'ara, no en té ni un. Per mirar d'ordenar les reformes que cal fer per posar l'ATC al dia, el Govern ha creat un nou comissionat per a la Hisenda catalana, amb l'expert en gestió tributària Santiago Ramón –de perfil tècnic– al capdavant, i que treballa directament sota les ordres de la consellera d'Economia, Alícia Romero. L'acompanyarà un consell assessor amb experts en comunicació, tecnologia i gestió tributària que es reunirà una vegada al mes, i que encara està pendent de nomenament.

Agents de reforç

El pla director anunciat aquest dijous pauta la incorporació progressiva de l'ATC a la campanya de la renda, que ara gestiona l'AEAT. El 2026 no participarà encara en la gestió, però sí que prestarà assistència i informació, sumant 400 agents de reforç –aquest any ja se n'han sumat 102 més per a aquestes tasques–. L'any següent, el 2027, ja assumirà l'assistència completa als 360.000 contribuents catalans, per la qual cosa caldrà incorporar "temporalment" més de 700 agents i obrir oficines temporals. Al llarg d'aquestes campanyes s'anirà incorporant la identitat corporativa de l'ATC a la documentació, que es podrà firmar amb l'idCat Mòbil de la Generalitat ja des del 2026. Per assumir ja un rol en la gestió tributària, el 2028, sí que caldrà incorporar personal amb caràcter estructural.

A la informació facilitada per la conselleria d'Economia, que no ha fet públic el document que li ha facilitat Indra, no consta quin és el grau d'autonomia que, en aquesta fase, l'ATC mantindrà respecte de l'AEAT. Només s'apunta que l'ATC "col·laborarà en l'aplicació de tributs i revisió d'actes".