El 1911, el fotògraf rus Serguei Prokudin-Gorski va arribar a la ciutat de Bukhara ben carregat. Portava diferents càmeres i tot el material necessari per anar immortalitzant tot el que veia en un llarg viatge per l'Àsia central. Prokudin-Gorski, com tants russos, sentia fascinació per tot el que arribava de l’est. Així és Rússia: amb un ull mira cap a Europa i amb l'altre cap a l’Àsia. I Bukhara és a l’est, però també al centre d’un món fascinant. Prokudin-Gorski va fer fotos de presos tancats en presons en escenes que semblaven sortides de les pàgines de Les mil i una nits, va enamorar-se dels minarets locals i va trobar-se amb Saïd Alim Khan, l'últim emir de Bukhara, vestit amb un vestit de seda blau amb rivets d’or. L’emir feia cara de preocupació, ja que feia un segle que els russos manaven a la zona, i cada cop més. Pocs anys després, va marxar a l’exili.

Una nova Barcelona neix al cor de l’Àsia, just per on passava la ruta de la seda. Si al continent americà ja n'existeixen algunes i en el passat en va existir una a Sèrbia, ara hi haurà una Barcelona en format 2.0. Dins dels plans per fer créixer Taixkent, capital de l’Uzbekistan, ja han començat les obres d’un barri anomenat ‘Barcelona City’, pensat perquè hi visquin unes 70.000 persones i que s’inspira en l’arquitectura barcelonina. Un projecte en què les línies mestres les marca Josep Antoni Acebillo, l’arquitecte clau en la reformulació de la capital catalana gràcies als Jocs Olímpics i el Fòrum de les Cultures.

Després de ser absolt de nou càrrecs d'abús sexual, Kevin Spacey vol reivindicar el seu paper. En un primer pas per tornar al cinema, l'actor de Hollywood va viatjar a Taixkent, a l'Uzbekistan, per assistir al Festival Internacional de Cinema que s'hi va fer dilluns. El discurs de la gala va sorprendre tothom. L'actor va començar a explicar que aquell mateix dia havia tingut símptomes compatibles amb un infart: va sentir com se li adormia el braç durant gairebé 8 segons.

El Museu d’Art de Nukus és ple d’autoretrats. Ulls vius, ulls tristos. Cares que et miren, que t’imploren que les recordis. Autoretrats, sí. Però també retrats de dones, de fills, d’amics o de familiars. Obres d’art convertides en un gest desesperat per escapar de l’oblit, per ser recordats abans que arribés aquella temuda trucada que s’enduia la gent. Els historiadors de l’art admeten que d’alguns dels autors d’aquests quadres se’n coneix poca cosa. Molts no van tornar mai de les grans purgues, de la gran por.

Quan agafes el tren entre Bukhara i Samarcanda reconeixes uns sons familiars quan la megafonia avisa de la pròxima estació. Sí, un tren Talgo. Ara farà vuit anys el govern de l’Uzbekistan va comprar dos trens espanyols per millorar les seves comunicacions. Ara ja són més de 10 els trens que arriben als 250 km per hora, cosa que facilita el transport per un dels països més bonics de l’Àsia, l’Uzbekistan. La Ruta de la Seda ha passat de fer-se amb camells a fer-se amb trens d’última generació. Rutes mil·lenàries que abans servien per mantenir viu el comerç entre continents, i ara transporten els turistes que de mica en mica arriben a un país ple de tresors. L’Uzbekistan en va rebre en l’últim any més de sis milions, però més del 75% encara són de països veïns. De mica en mica, cada cop hi arriben més europeus, la major part sèniors que hi van en viatges organitzats que permeten veure, en una setmana, algunes de les ciutats més boniques de l’Àsia. És fàcil moure-s’hi també per lliure, tant per a la gent gran, per als quals és una destinació còmoda, com per als joves motxillers. És un país molt econòmic, on s’hi pot menjar bé per menys de 10 euros, amb hotels cada cop més preparats i amb un únic maldecap: no hi ha vol directe. A més, no cal demanar visat per entrar-hi a través dels seus dos aeroports internacionals, Taixkent i Samarcanda. I malgrat que bona part de la població no parla anglès, cada cop més guies atenen els grups en anglès o castellà. La Ruta de la Seda torna a estar oberta.

Almenys 52 persones han perdut la vida i cinc més han resultat ferides aquest dijous en l'incendi d'un autobús que viatjava per una carretera del Kazakhstan, segons han informat les autoritats dels país asiàtic.

Bayram Tutumlu no ha parlat durant el judici però sí que ho ha fet quan ha sortit de la Ciutat de la Justícia: "Laporta és una fàbrica de mentides. Els testimonis han dit la veritat i ell ha quedat com un mentider". Tutumlu confia plenament que la jutgessa resoldrà a favor seu, tot i que considera que passi el que passi ja ha pogut demostrar un fet: "Que sàpiga el soci del Barça que hem destapat una cosa molt important, Laporta va desviar diners del Barça a la seva butxaca. Els uzbeks van venir a buscar al president del Barça, no a Laporta, i ell es va aprofitar de la situació i va fer negocis amb el seu despatx pels quals va cobrar 10 milions d'euros, i el Barça només 3 milions".

Joan Laporta s'ha defensat de les acusacions pel cas d'Uzbekistan assegurant que l'agent FIFA que l'ha denunciat, Bayram Tutumlu, "és un individu que es va dedicar a enredar i a buscar oportunitats". Així ha arrencat aquest dilluns al matí, gairebé amb una hora de retard, el judici que ha portat l'expresident del Barça al jutjat número 10 de primera instància de Barcelona.