Cada cop les persones detingudes per jihadisme a Espanya són més joves. L'any passat, la policia va fer un centenar d'arrestats per aquesta ideologia radical i pràcticament la meitat tenien menys de 25 anys. A més, 13 eren menors d'edat. Aquest efecte encara és més evident si es mira enrere: la franja d'edat predominant dels detinguts per jihadisme l'any 2020 es trobava entre els 32 i els 38 anys. Ara és entre els 18 i els 24 anys i, a hores d'ara, representen el 35% del total d'arrestats.

El 7 de novembre del 1893, l'alta societat barcelonina va acudir en massa al Liceu, perquè començava la temporada d'òpera amb Guillem Tell de Rossini. Santiago Salvador, que tenia vint anys llargs, va accedir als pisos superiors del teatre des del carrer Sant Pau i va veure el primer acte. Després d’un breu descans, quan va sonar Oui, vous l'arrachez à mon âme, va treure les dues bombes Orsini que portava amagades i les va deixar caure a la platea. Aquell dia, segons explica Èric Lluent (Barcelona, 1986), a La bomba del Liceu (ARA Llibres), Salvador va inaugurar una nova etapa històrica. Va ser l'autor del primer atemptat del terrorisme modern indiscriminat. Qui era Salvador? Qui el va ajudar i per què ho va fer? Per què parlem de terrorisme modern? A totes aquestes preguntes respon el periodista barceloní resident a Reykjavík.

Almenys sis persones han mort en un tiroteig aquest dilluns a Jerusalem, inclosos els dos autors de l'atac, segons la policia israeliana. Entre les víctimes hi ha un jove de nacionalitat espanyola, Yaakov Pinto, de 25 anys i natural de Melilla que vivia a Israel, segons han confirmat a Efe fonts del consolat i familiars de la víctima. El servei d'ambulàncies d'Israel ha informat d'un total d'onze ferits en l'incident, del qual es desconeixen de moment els detalls. La policia israeliana ha qualificat els atacants de "terroristes".

Mireia Martínez tenia 22 anys el 17 d'agost del 2017, quan el seu germà Xavi de tres anys va ser assassinat a la Rambla de Barcelona. Durant els últims anys ha decidit formar-se com a psicòloga d'emergències i ha estat al costat del seu pare en l'activisme pels drets de les víctimes de terrorisme. Amb ell i altres membres, el mes de maig van presentar l'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat.

Just fa una dècada, a mitjans de l'any 2015, a Ripoll s'estava consolidant una cèl·lula terrorista. Estava formada per nou nois i liderada per un imam. Eren joves (entre 15 i 26 anys, en aquell moment) i hi havia quatre parelles de germans. Dos anys després, un d'ells va conduir una furgoneta a tota velocitat, i es va emportar tot el que va trobar per davant, a la Rambla de Barcelona. Unes hores més tard, altres membres de la cèl·lula van sembrar el pànic amb ganivets al passeig marítim de Cambrils. Era l'agost del 2017, i setze persones van morir assassinades. Què va portar a nou joves, la majoria criats a Catalunya, a abraçar el jihadisme? Avui estem una mica més a prop de respondre a aquesta pregunta amb certesa.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut aquest dimarts un home en el marc d'un operatiu antiterrorista a Montblanc (Conca de Barberà). Segons ha pogut saber l'ARA, l'arrestat és J.O., que ja va ser detingut el 2015 en el marc del cas Caront, el primer grup jihadista en plena activitat desmantellat pels Mossos d’Esquadra. L'Audiència Nacional el va condemnar a vuit anys de presó l'any 2018. Ara, quan ja estava en llibertat, la Comissaria General d'Informació dels Mossos i els especialistes de la Policia Nacional han tornat a trobar indicis de radicalització i l'han detingut en el marc d'una investigació tutelada per l'Audiència Nacional i que es troba sota secret de sumari.

La policia mantenia aquesta tarda acordonats els voltants del Museu Jueu de Washington, on aquest dijous a la matinada dos treballadors de l'ambaixada d'Israel als Estats Units han sigut assassinats a trets. Uns metres més enllà de l'entrada del museu, als peus d'un edifici de maons vermells, un equip policial encara continuava netejant les restes de sang de Yaron Lischinsky i Sarah Milgram abans de reobrir el pas a la zona. Algunes persones s'acostaven a l'escena del crim per deixar-hi rams de clavells i espelmes. A tan sols unes passes hi ha l'oficina de l'FBI i el centre de convencions on l'estiu passat es va celebrar la cimera de l'OTAN. "Ara mateix estic sorprès, trist i enfadat... no em puc creure que el "mai més" estigui passant de veritat. Això és resultat de tot l'odi que circula", explica a l'ARA Mark Rosenberg, un rabí de Florida que ha viatjat expressament al lloc dels fets per mostrar el seu condol. El "mai més" al qual es refereix el rabí és el lema que va encunyar la comunitat jueva després de l'Holocaust.

La Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que s'encarrega, entre altres funcions, de la lluita contra els extremismes i el terrorisme, ha viscut en les darreres setmanes un canvi rellevant. Segons fonts consultades per l'ARA, el sotscap de la comissaria, l'intendent David Sànchez, ha sigut enviat com a cap de la comissaria del districte de Sant Martí, i ha deixat les seves responsabilitats com a comandament d'Informació. Des de fa uns dies, Sànchez ja està exercint oficialment com a cap de la comissaria d'aquest districte barceloní.

El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

Dilluns al matí, just abans de la gran apagada, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van dur a terme una gran operació amb més de 150 agents de diverses unitats desplegades al Vallès Occidental i al Baix Llobregat. Els temps van quadrar i el dispositiu es va tancar abans de les 12.33 hores, el moment en què tot es va desconnectar. Concretament, tal com han comunicat aquest divendres els Mossos, van detenir tres presumptes jihadistes que difonien continguts extremistes de Daeix per les xarxes socials i fins i tot tenien nombrosa documentació a casa amb referències a atacs terroristes. Des d'un atemptat d'un llop solitari (un atac d'una sola persona) fins a diverses lectures sobre el martiri (sacrificar-se en defensa d'una causa).

Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous passat a l'aeroport del Prat un home amb un grau alt de radicalització que tenia la intenció de marxar cap a Palestina. La detenció es va produir després que la policia catalana investigués els seus moviments per incorporar-se a un grup terrorista palestí per anar a fer la jihad defensiva. Els agents van detectar que el detingut, de 23 anys, havia comprat un bitllet d'avió d'anada, sense tornada, cap a França. Des d'allà, presumptament hauria buscat la manera d'arribar a Palestina. Concretament, segons ha pogut saber l'ARA, el jove volia unir-se a les brigades Al-Qassam, que es consideren el braç armat de Hamàs. La seva intenció era aconseguir arribar a la Franja de Gaza.

Militants separatistes del grup armat Exèrcit d’Alliberament del Balutxistan (BLA en les sigles en anglès) han segrestat un tren aquest dimarts amb més de 400 persones a bord en una zona muntanyosa aïllada del sud-oest del Pakistan. Els guerrillers, que lluiten per la independència del Balutxistan, asseguren que retenen més de dos centenars de membres de les forces de seguretat que viatjaven al comboi i han amenaçat amb executar-los en un termini de 48 hores si el govern pakistanès no accedeix a un intercanvi de presoners.

Tehreek-e-Labbaik Pakistan es tradueix com "Soc aquí, Pakistan!". És el lema d'un moviment islamista que va néixer el 2015 entre els que demanaven l'alliberament d'un guardaespatlles que va assassinar el governador del Panjab, al nord del país, per haver criticat la llei pakistanesa contra la blasfèmia. Les multes d'aquesta llei, creada per mantenir la sacralitat de l'islam al país, arriben fins a la pena de mort. Aquest moviment es va convertir en un partit polític, el TLP, que en les darreres eleccions va aconseguir tres milions de vots, sense arribar a tenir representació. Tot sembla molt llunyà, però d'aquestes sigles n'ha derivat una ideologia radical, violenta i terrorista que assassina blasfems i que ha arribat a casa nostra.

Stephenville és una petita ciutat de 20.000 habitants de Texas, al sud-est dels Estats Units. El codi postal d'aquesta típica localitat americana, amb carrers amples i cases als quatre vents, és 76401. En una d'aquestes cases vivia Bradley Cadenhead, un noi amb una adolescència complicada, assetjat pels joves de la seva edat. Va trobar el seu refugi a l'ordinador, i en els videojocs. Es comunicava, sobretot, per Discord, una aplicació de missatgeria que va començar a fer servir amb un objectiu cada cop més fosc. El 2020, quan tenia 25 anys, Cadenhead va posar la primera pedra d'una xarxa extremista i violenta, que animava els seus membres a intercanviar pornografia infantil i imatges d'actes d'extrema violència sexual. Per escollir el nom del grup va mirar a la seva ciutat: els tres primers dígits del codi postal de Stephenville, 764. Ara el nom d'aquest grup ha arribat al País Valencià.

El sospitós detingut per l'atropellament múltiple al centre de Múnic aquest dijous podria tenir una "motivació islamista" per al seu atac, han assegurat aquest divendres al matí les autoritats alemanyes. No obstant això, la fiscal de la capital bavaresa, Gabriele Tilmann, ha afegit que no hi ha proves concloents que l'incident estigués vinculat a organitzacions terroristes com l'anomenat "Estat Islàmic". La revelació pot impactar encara més en una campanya electoral molt marcada per l'ascens del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat sobre la immigració i la seguretat pública.

Sotrac a Alemanya per un possible atac terrorista al centre de Múnic quan falten deu dies per les eleccions al Bundestag. Un grup de ciutadans que prenien part en una protesta sindical a la capital bavaresa ha sigut envestit per un vehicle conduït per un sol·licitant d'asil afganès, de 24 anys, d'acord amb les primeres informacions policials. Almenys 28 persones, entre ells infants, han resultat ferides. La campanya electoral, dominada per l'ascens de la ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat entorn dels límits a la immigració i la seguretat pública, ha entomat així un nou episodi que hi afegeix més volatilitat i tensió. Els polítics alemanys han exigit mà dura amb l'autor de l'atropellament i han promès canvis en la política migratòria.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Junts manté la seva iniciativa per esclarir secrets sobre els atemptats del 17-A. Amb la desclassificació de documents "estem més a prop de saber la veritat", però encara "queden molts dubtes", diuen des del partit. Aquest és el seu diagnòstic després d'analitzar la informació revelada pel govern espanyol sobre els vincles de qui era imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Per això, els juntaires reclamen més informació classificada que aclareixi l'abast de la relació entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els serveis secrets espanyols. La documentació aportada fins ara en el marc de la comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés destapa que el CNI va intentar captar Es-Satty com a confident, però que el va acabar descartant.

Són versàtils, fins al punt que s'adapten, segons els Mossos d'Esquadra, "a qualsevol mena d'entorn". Són robots per desactivar artefactes explosius i fer front a diverses amenaces que l'agent pot controlar des de molt lluny: un quilòmetre de distància si hi ha obstacles (com parets, per exemple) i fins a tres km a camp obert. El robot s'adapta al terreny tota l'estona: si ha d'entrar en un lloc estret de les vies del metro, s'aprima i redueix l'amplada, que pot augmentar si ha d'analitzar un entorn més gran. I, a la vegada, es pot fer prou petit per ser transportat en una maleta. "És una conducció semiautònoma", descriu el subinspector Eduard Bosch, cap de l'Àrea Tedax-NRBQ dels Mossos. És a dir, que el robot s'adapta automàticament al terreny i supera autònomament els obstacles. La policia catalana ha anunciat la incorporació de dos d'aquests nous robots a l'Àrea Tedax del cos, que suposen "un avenç tecnològic molt rellevant", segons el comunicat que ha emès el cos policial. Bosch ho qualifica directament de "bestial". Són de la marca aunav.NEO HD, tenen un cost d’1.022.600 euros entre tots dos i la seva adquisició està cofinançada pel fons europeu de Seguretat Interior.

Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país.