Al barri d'Ain al-Mreisseh, al costat de la marina de Beirut, el silenci es trenca només pel so metàl·lic de les pales i el cruiximent del formigó. Entre les runes d'un edifici reduït a pols pels bombardejos de dimecres, els equips de la Defensa Civil continuen fent cerca. Quatre persones encara estan atrapades. Podrien ser nens. Un rescatista assenyala un punt concret. Fa unes hores han trobat una mà. Ara preparen bosses per a cadàvers. Han passat tot just vint-i-quatre hores des que, en menys de deu minuts, més d'un centenar d'atacs aeris van colpejar diferents punts del Líban. Beirut, que durant mesos havia funcionat com a refugi relatiu, ha deixat de ser-ho.

John Irving (New Hampshire, 1942) és un escriptor molt estimat pels lectors catalans des de fa dècades. Tot i que acaba de bufar 84 espelmes, no té cap intenció de retirar-se: acaba d'arribar a llibreries Reina Esther (Edicions 62/Tusquets; traducció catalana d'Ernest Riera), novel·la que recupera un dels escenaris més emblemàtics de la seva ficció, l'orfenat de St. Cloud's on transcorria Les normes de la casa de la sidra (1985). És allà on arriba, a principis del segle XX, una nena sorruda d'origen jueu, l'Esther Nacht. Els lectors l'acompanyaran durant el seu llarg periple vital, que arrenca a Viena, continua a l'estat nord-americà de Maine i, després de tornar a passar per Europa, acaba a Israel a principis de la dècada dels vuitanta.

L'abast de les conseqüències de la guerra a l'Iran són encara imprevisibles. L'atac conjunt d'Israel i els Estats Units contra la República Islàmica del 28 de febrer, i la reactivació de l'ofensiva de Tel-Aviv al Líban, han deixat milers de víctimes mortals, han incendiat l'Orient Mitjà i han provocat un terratrèmol en l'economia mundial. Però com hem arribat fins aquí? Per què els EUA s'han embrancat en un conflicte que fa gairebé sis setmanes que dura? I sobretot: en quin moment Trump va decidir que era una bona idea?

Cap a les dues del migdia, mentre un sol tebi il·luminava la Corniche, el passeig marítim de Beirut, i centenars de beirutins passejaven al costat del mar després de dies de tensió, el cel s'ha trencat en un estrèpit. En uns minuts, un seguit d'explosions i un grup de caces sobrevolant la zona han convertit una tarda que molts esperaven poder aprofitar en una tarda de confusió i de por. El que al matí alguns interpretaven com un indici de pausa, després de l'anunci d'un alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l'Iran, s'ha transformat en l'ofensiva aèria més gran al Líban des de l'inici de la guerra.

El Parlament israelià, la Knesset, va aprovar la setmana passada una llei que permet penjar palestins condemnats per assassinats durant atacs militants, amb un llenguatge que eximeix els jueus que perpetren violència de caràcter nacionalista. Aquesta legislació és inconstitucional i discriminatòria. Més enllà de la seva immoralitat fonamental, la llei forma part d'un intent cada vegada més accelerat d'acabar sistemàticament i d'una vegada per totes amb la possibilitat d'un estat palestí. Aquest intent inclou l'onada descontrolada de violència dels colons contra els palestins a la Cisjordània ocupada i una reestructuració estratègica de l'administració cisjordana per facilitar que els colons i l'estat s'apropiïn de terres palestines.

En una de les seves últimes comunicacions telefòniques, diumenge a la nit, Benjamin Netanyahu va demanar a Donald Trump que continués endavant i que no aturés la guerra, segons ha informat la premsa hebrea. La continuació de la guerra fins que caigui el règim és la posició del primer ministre, i per això alguns dirigents de l’oposició critiquen Netanyahu.

Quatre hores després de l’anunci de la treva entre els Estats Units i l’Iran, l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha avalat la decisió de Washington, però ha advertit immediatament que continuarà atacant el Líban. “Israel dona suport a la decisió del president Trump de suspendre els atacs contra l’Iran durant dues setmanes, sempre que l’Iran reobri immediatament l’estret i posi fi a tots els atacs contra els Estats Units, Israel i els països de la regió”, ha explicat l’oficina de Netanyahu. “L’alto el foc no inclou el Líban”, ha assegurat. Israel ha protagonitzat la pitjor companya de bombardejos sobre el Líban des de l'inici de la guerra i ja ha deixat centenars de morts, segons el ministre de Salut del país.

Al Líban, gairebé un milió i mig de persones han estat desplaçades per la guerra, però entre elles hi ha un grup que pateix una crisi que poques vegades s'explica: les treballadores i migrants africanes i asiàtiques. Essencials per al funcionament del país, es queden atrapades entre la violència i la precarietat, buscant sobreviure en un context que depèn de la seva feina, però que amb prou feines reconeix els seus drets. Els carrers de Beirut i els pobles del Mont Líban reflecteixen aquesta realitat silenciosa, on la guerra i la marginació marquen la vida diària de les que sostenen llars alienes mentre intenten tenir cura dels seus.

Donald Trump ha acostumat el món a estar pendent de la seva xarxa social. Ha estat amb una publicació a Truth Social, diumenge a la matinada, en què ha anunciat que les forces dels Estats Units havien pogut rescatar amb vida el pilot desaparegut a l'Iran divendres, després que el seu avió fos abatut. Cap comunicat oficial, ni roda de premsa, ni imatges, ni proves del rescat. Només un missatge amb la retòrica exagerada habitual per glorificar les forces armades estatunidenques. "L'hem recuperat!”, ha dit el president, que ha afegit: “Durant les darreres hores, el nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de cerca i captura més audaces de la història dels Estats Units per un dels nostres increïbles membres, que és un coronel molt respectat, i estic encantat de fer-vos saber que ara està sa i estalvi!".

Israel avança Líban endins cap a la regió del riu Litani, situat a uns trenta quilòmetres de la frontera, i sobre el terreny la sensació és clara: no hi ha res que l'aturi. Les ordres d'evacuació, els bombardejos i el moviment de tropes dibuixen una realitat que ja no s'amaga. El sud del Líban es buida mentre s'instal·la, a poc a poc, un control que ningú ha declarat, però que ja s'imposa.

L'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.

Els Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

La Ciutat Vella de Jerusalem té aquests dies una banda sonora inusual: no són les campanes ni el murmuri dels pelegrins, sinó les sirenes. La Setmana Santa ha arribat esmorteïda, gairebé en silenci, en una ciutat travessada per la guerra contra l’Iran i per unes restriccions que han alterat profundament la celebració d’una de les festivitats més importants del calendari cristià.

He estat pendent de la casa que tinc dalt d’un turó a Marjayoun, al sud del Líban, des que els combats entre Israel i Hezbollah, el grup armat libanès, van esclatar després del 7 d’octubre del 2023. Cada setmana truco al cuidador de la casa per telèfon. Es pot passar per la carretera? Hi ha aigua corrent? La casa encara aguanta? Ell m’explica el que pot veure. Jo li demano que faci el que pugui.

El 12 d’abril de 1984 quatre milicians palestins van segrestar un autobús israelià de la línia 300 amb 35 passatgers, la majoria colons jueus, a la Franja de Gaza. En l’operació de rescat va morir una soldada i dos dels quatre segrestadors. Els altres dos segrestadors van ser capturats amb vida i van ser executats poc després per agents dels serveis secrets del Shin Bet.

El bloqueig de la policia israeliana als feligresos que intentaven accedir a l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem per oir la missa de Diumenge de Rams és un episodi d'extrema gravetat pel que fa a l'actitud de l'Estat d'Israel amb relació al pluralisme religiós. Dit d'una altra manera, sembla que el sionisme ja no en té prou d'atacar l'islam, sinó que ara també es gira contra el cristianisme. És del tot recomanable l'article de Roger Palós en aquest diari en què explica les reaccions aparentment contradictòries que ha suscitat aquest fet: mentre Israel rebia crítiques de mandataris internacionals de perfil ben divers (des de socialdemòcrates de dreta i esquerra com Macron o Sánchez fins a neofeixistes com Meloni o Orbán), la dreta i la ultradreta espanyoles i catalanes s'han retret, o han tirat pilotes fora, o han mirat a una altra banda, a l'hora de deplorar el capteniment del govern de Netanyahu amb relació a un dels llocs de peregrinació més importants per a la fe cristiana com és l'església del Sant Sepulcre, on segons la tradició va ser enterrat Jesús. Com és que els polítics que constantment diuen defensar els valors cristians enfront de les esquerres impies de sobte s'abstenen de fer sentir la seva veu davant d'una afronta com aquesta?

Israel segueix amenaçant i atacant territori libanès. En el marc de l'ofensiva contra Hezbollah, Tel-Aviv ha anunciat aquest dimarts que l'exèrcit israelià demolirà tots els habitatges de les localitats del Líban que fan frontera amb Israel. Es tracta d'un model d'ofensiva que segueix les passes del que va dur a terme a Gaza, en zones com Rafah i Beit Hanoun. El ministre de Defensa, Israel Katz, ho ha assegurat en declaracions recollides pel diari Haartez.

Per primera vegada en segles, els catòlics han estat víctimes d'un veto total de la policia israeliana a la missa del Diumenge de Rams a la basílica del Sant Sepulcre, amb l'excusa de la seguretat per la guerra a l'Orient Mitjà. L'endemà, l'executiu de Benjamin Netanyahu va haver de fer marxa enrere, després que en l'àmbit internacional proliferés una allau de crítiques, des dels presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, però també en el flanc de l'extrema dreta, amb l'ofensiva de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el mandatari hongarès, Viktor Orbán. Vox va respondre a la nit demanant explicacions a Israel –sense la bel·ligerància de Meloni– però el PP ha optat pel silenci absolut, igual que Aliança Catalana –malgrat que tots ells es vanten de defensar les tradicions cristianes. Al seu torn, Junts tampoc s'hi ha volgut pronunciar. Què passa a la dreta i per què no alça la veu contra Israel ni tan sols quan persegueix els catòlics?

El Parlament israelià ha aprovat aquest dilluns una de les lleis més polèmiques dels últims anys: permet la pena de mort a la forca per als palestins condemnats per delictes de terrorisme en què hi hagi hagut víctimes mortals. La mesura ha estat durament criticada com a discriminatòria per països europeus i organitzacions de drets humans. El nou text legislatiu, anomenat “pena de mort per a terroristes”, introdueix canvis profunds al Codi Penal: permet als tribunals imposar la pena capital sense necessitat d'una sol·licitud prèvia de la Fiscalia i sense que hi hagi unanimitat entre els jutges; n’hi ha prou amb una majoria simple. Els jutges tampoc hauran de tenir ara rang militar superior. A Israel ja existia la pena capital per a crims de guerra, crims contra la humanitat o crims contra el poble jueu. A la pràctica, però, les poques sentències de mort que s'hi han dictat s'han acabat substituint per cadenes perpètues.

El Diumenge de Rams d’aquest any quedarà marcat com una jornada insòlita en la història de Jerusalem. Per primera vegada en segles, el Patriarca Llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, màxim representant de l’Església catòlica a Terra Santa, no ha pogut celebrar la missa a la basílica del Sant Sepulcre, perquè la policia israeliana ha bloquejat l'entrada del temple. La Setmana Santa arrenca, així, sota un clima d’excepcionalitat, sense pelegrins, sense processons multitudinàries i amb la imatge del Patriarca sense poder arribar al temple.